徒然草 - 121 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -121- - - -
養ひ飼ふものには馬、牛。繋ぎ苦しむるこそ痛ましけれど、なくて叶はぬ物なれば、如何はせむ。犬は守り防ぐつとめ、人にも優りたれば、必ずあるべし。されど家毎にあるものなれば、ことさらに求め飼はずともありなむ。その外の鳥獸(とりけだもの)、すべて用なきものなり。走る獸は檻にこめ、鎖をさされ、飛ぶ鳥は翼を切り、籠(こ)に入れられて、雲を戀ひ野山を思ふ愁へやむ時なし。その思ひ我が身にあたりて忍び難くば、心あらむ人これを樂しまむや。生(しゃう)を苦しめて目を喜ばしむるは、桀紂が心〔夏の桀王、殷の紂王、共に暴虐無道で有名な王〕なり。王子猷〔支那晉代の人、名は徽子、王義之の子〕が鳥を愛せし、林に樂しぶを見て逍遥の友としき。捕へ苦しめたるにあらず。凡そ珍しき鳥、怪しき獸、國に養はず〔尚書族契篇に「珍禽奇獸不レ育2于國1。」〕とこそ文にも侍るなれ。- - - El cavall i el bou són animals que podem mantenir a casa. Tot i la pena d’haver de fermar-los, emperò, no podem fer altrament, ens són de servei. Sempre s’ha d’haver un gos que és millor que una persona per a protegir i guardar la casa. Tanmateix, havent-ne un a cada casa no cal mantenir-ne cap en especial. Altres aus i animals són inútils. Quan els animals que corren els confinem en corrals i els fermem amb cadenes i a les aus que volen els hi tallem les ales i les engabiem, llurs enyorament dels núvols, camps i muntanyes són infinits. Quin gaudi pot haver una persona en tenir-los d’aquesta manera si pensem en l’insuportable dolor que ell sentiria en llurs mateixes circumstàncies. Aquell que frueix fent patir els ésser vius té el mateix cor que Chieh i Chou. (200). Ôshi Iu (201) estimava els ocells, fruia veure’ls als arbres, fer-los companys de ses passejades. No els agafava ni els feia patir. Com diuen els clàssics : - Ni aus rares ni animals exòtics no hauríem d’haver a nostres terres. (202)- - - - - - - - - 200 – (204 – 10) Llegendaris emperadors de la Xina: Chieh (桀) va ser el darrer emperador de la dinastia Xia (2070-1600 a.e.c.), i Chou (紂), el pejoratiu nom amb que és conegut el darrer emperador de la dinastia Shang (1600-1046 a.e.c.) : Di Xin (帝辛,1075-1046 a.e.c.). Ambdós eren coneguts per la seva extrema crueltat. - - - 201 – (204 – 11) Era Wang Hui-tzu (¿-?), un famós cal·lígraf xinès. - - - 202 – (204 – 13) Referència al Shujing (書經) : El llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 aec). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). .- - - o0o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada