徒然草 - 134 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -134- - - -

高倉院〔山城愛宕郡清閑寺〕の法華堂の三昧僧何某（なにがし）の律師とかやいふ者、ある時鏡を取りて顔をつくづくと見て、我が貌（かたち）の醜くあさましき事を、餘りに心憂く覺えて、鏡さへうとましき心地しければ、その後長く鏡を恐れて、手にだに取らず、更に人に交はる事なし。御堂の勤め許りにあひて、籠り居たりと聞き傳へしこそ、あり難く覺えしか。かしこげなる人も人の上をのみ計りて、己をば知らざるなり。我を知らずして外を知るといふ理（ことわり）あるべからず。されば、己を知るを、物知れる人といふべし。貌醜けれども知らず、心の愚かなるをも知らず、藝の拙きをも知らず、身の數ならぬをも知らず、年の老いぬるをも知らず、病の冒すをも知らず、死の近き事をも知らず、行ふ道の至らざるをも知らず、身の上の非をも知らねば、まして外の譏りを知らず。たゞし貌は鏡に見ゆ、年は數へて知る。我が身の事知らぬにはあらねど、すべき方のなければ、知らぬに似たりとぞいはまし。貌を改め齡を若くせよとにはあらず。拙きを知らば、何ぞやがて退かざる。老いぬと知らば、何ぞ閑に身をやすくせざる。行ひ愚かなりと知らば、何ぞこれを思ふ事これにあらざる。すべて人に愛樂（あいげう）〔愛し好かれる〕せられずして衆に交はるは恥なり。貌みにくく心おくれにして出で仕へ、無智にして大才（たいさい）に交はり、不堪（ふかん）の藝〔堪能ならぬ藝〕をもちて堪能の座〔上手な者ばかりの一座〕に連なり、雪の頭（かうべ）を戴きて壯（さか）りなる人〔曲禮に「三十曰レ壯。」〕にならび、況んや及ばざることを望み、叶はぬことを憂へ、來らざる事を待ち、人に恐れ、人に媚ぶるは、人の與ふる恥にあらず、貪る心に引かれて、自ら身を恥（はづか）しむるなり。貪ることのやまざるは、命を終ふる大事今こゝに來れりと、たしかに知らざればなり。- - - Una vegada, un asceta religiós, un cert bonze ·samadhi” (222) del santuari de Hokke al mausoleu de l’emperador Takakura (223), prengué un mirall i s’hi mirà amb atenció. Es deprimí tant al veure’s lleig i de malveure que fins i tot trobà ofensiu el mirall. Després, i durant molt de temps, tingué tanta por dels miralls que ni els tocava i deixà de relacionar-se amb la gent. Sentí dir que només atenia els serveis religiosos del santuari i després es recloïa a sa cel.la. Admirable! Gent que sembla intel.ligent també fa llurs consideracions dels altres i no sap res d’ella mateixa. No és de raó conèixer els altres i no conèixer-nos nosaltres. Podem dir que conèixer-se un mateix és conèixer els altres. Un no sap que ses faccions són de lletjor, no sap que son cor és neguitós, no sap que no té aptituds artístiques, no sap que és insignificant, no sap que és vell, no sap que és en risc de malaltia, no sap que la mort és propera, no sap les pràctiques religioses per a la salvació, no sap ses pròpies mancances i, encara més, no sap el blasme dels altres. Tanmateix, si un es mira al mirall sap el pas dels anys. No és que no ens coneguem sinó que no fem allò que hauríem de fer, que és el mateix que no conèixer-se. No és que hàgim de canviar nos faccions i fer-nos joves. Si sabem de nos mancances fent alguna cosa, per què no ho deixem prestament? Si saps que ets vell, per què no vius en pau i tens cura de tu? Si ta devoció no és l’adient, per què no t’hi esmerces? (224). Barrejar-te amb gent que no et té en estima és vergonyós. Si ton aparença no és agradosa, ets poc diligent i vols servir a la cort, si essent ignorant et barreges amb gent erudita, si no domines les arts i seus amb els mestres, si amb la neu dels anys al cap et poses al costat de joves en la flor dels anys, encara més, si desitges allò fora de ton abast, et neguiteges per coses impossibles, esperes allò que no pot arribar i temorenc afalagues els altres, la vergonya que sentiràs no serà deguda als altres, hauràs vergonya provocada per ta pròpia cobejança. La nostra cobejança no es detura perquè no som certs que el gran esdeveniment que és la nostra vida s’acaba ara i ací. - - - - - -- - - 222 – (222 – 02) Eren monjos de la secta budista Tendai (天台宗) que arribaven al “samadhi” mitjançà la meditació sobre el sutra del Lotus. - - - 223 – (222 – 01) Emperador Takakura (高倉天皇, 1161-1181). - - - 224 – (223 – 14) Referència al Shujin (書経): El llibre de la Història, un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. - - - o0o