MAN’YÔSHÛ (万葉集) -42-

島蔭に我が船泊てて告げ遣らむ使を無みや恋ひつつ行かむ

しまかげにーわがふねはててーつげやらむーつかひをなみやーこひつつゆかむ

A recer de l’illa s’ha parat la meva nau. No tinc ningú per enviar un missatge, me n’aniré amb l’amor que sento.

Poema nº 4412

Autor : Ôtomo no Yakamochi (大伴家持).

Poeta i polític. i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable : 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir molts alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -60-

有馬山猪名のささ原風吹けばいでそよ人を忘れやはする [58]

Arima yama-Ina no sasawara-kaze fukeba-ide soyo hito wo-wasure ya wa suru

Com l´oreig que ve de la muntanya d´Arima sobre les joncedes d´Ina sempre tindré el teu record .

Nota . Joc de paraules pràcticament intraduïble: la muntanya d´Arima s´alça sobre les joncedes d´Ina, així doncs: “有馬” és una afirmació a la qual l´autora oposa “猪名”, una negació. El vent de la muntanya mou les fulles dels joncs produint un lleuger soroll la qual onomatopeia és “そよ” que significa “això que dius”.

GOSHÛISHÛ no.709. Amor. 後拾遺集 / 恋

Autor : Daini no Sanmi (大弐三位, 999-1080?)

Filla de Murasaki Shikibu.

Va ser la mainadera de l'emperador Go-Reizei (後冷泉天皇, 1025-1068), i dama de l´emperadriu Shôshi, com la seva mare.

Té un recull personal :大弐三位 集.

KOKINSHÛ (古今集) -35-



雲林院にてさくらの花のちりけるを見てよめる
Compost al Monestir Urin-In tot veient com cauen les flors del cirerer.
Nota : 雲林院 : Monestir que estava al nord de Kyoto. Originalment era una residència de l'emperador Junna (淳和天皇, 786-840)

桜ちる花の所は春ながら雪ぞふりつつきえがてにする

さくらちるーはなのところはーはるながらーゆきぞふりつつーきえがてにする

Aquí on cauen les flors del cirerer, tot i que és primavera, la nevada no vol desaparèixer.
Poema no. 75
Autor : Sôku - Monjo budista- (承均法師 , Sôku Hôshi, ¿-?).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -59-

めぐりあひて見しやそれとも分かぬまに雲がくれにし夜半の月かげ [57]
meguri aite-mishi ya sore to mo-wakanu ma ni-kumo gakure ni shi-yowa no tsuki kage.

Veure´t un instant, sense poder copsar-te plenament, rere els núvols, lluna de la mitjanit.

Nota : El primer poema de l´obra poètica de l´autora del Genji Monogatari, amb la nota següent :... はやくよりわれはともだちに侍ける人の、としごろへてゆきあひ たる、ほのかにて、七月十日のころ、月にきおひてかへり侍ければ........

“Vaig trobar-me una amiga de l´infantesa i que feia molt de temps que no veia, però va ser només un instant i sense gairebé ni poder reconèixer-la va desaparèixer com la lluna del desè mes.......”.

En el Shinkokinshû el mes indicat és el “setè” i així és acceptat com la data correcta (quan la lluna apareix aviat i es pon a mitjanit). Hi ha diverses interpretacions. Uns creuen que es tracta de la filla del governador d´una província, altres, però, diuen que és un antic amant. En altres textos les dues síl.labes finals del 6è. vers són “kage”, “kake” i “kana”.

SHINKOKINSHÛ no. 1499. Temes diversos. 新古今集 / 雑

Autor : Murasaki Shikibu ( 紫式部, 978? – 1014/1025? )

Mare de Daini no Sanmi (大弐三位).

Va ser dama d´honor de l´emperadriu Shôshi.

Molt poc sabem de la vida de l´autora del Genji Monogatari (源氏物語), l´obra més important de la literatura japonesa, malgrat totes les recerques de dades a partir del seu text minuciosament estudiat any rere any. És autora també d'un diari força interessant : “ Murasaki Shikibu Nikki” (紫式部日記), encara que cobreix un període molt curt de temps, entre el 1008 i el 1010.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -41-

春の野に霞たなびきうら悲しこの夕影に鴬鳴くも

はるののに,かすみたなびき,うらがなし,このゆふかげに,うぐひすなくも

La boira colga els camps a la primavera. Trist, a la claror de la lluna, canta el pardal.

Poema nº 4290

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -58-

あらざらむこの世のほかの思ひ出にいまひとたびのあふこともがな [56]

arazaran-kono yo no hoka no-omoide ni-ima hitotabi no-au koto mo gana

Sóc ja a la fi. Deixa que d´aquest món em resti el record de veure´t per última vegada.

Nota : 心地れいならず侍りけるころ人のもとにつかはしける. Poema adreçat a algú quan l´autora no es trobava bé, segons el Goshûishû. Aquest “algú” podia ser un amant. Els comentaristes s´inclinen per interpretar-ho com enviat a un grup d´amics, però d´altres prefereixen una lectura sentimental. És un dels poemes més famosos de la seva producció, de fet, el més conegut d´ella.

GOSHÛISHÛ no. 763. Amor.後拾遺集 / 恋

Autor : Izumi Shikibu (和泉式部, 976?/979? - ? )

Filla d´Ôe no Masamune (大江雅致). Es va casar amb Tachibana no Michisada (橘道貞), governador de la província d´Izumi, d´on procedeix el seu sobrenom, i amb qui va tenir una filla, Koshikibu no Naishi (小式部内侍), excel.lent poeta, amb un poema escollit per l'Ogura (小倉百人一首) .

Va servir a palau i tot el que sabem d´ella prové, bàsicament, de la seva obra literària.

Encara que hi hagi dubtes sobre la seva autoria de l´ “Izumi Shikibu Nikki” (和泉式部日記,), aquest és indiscutiblement un dels quatre diaris més importants de l´època Heian.

KOKINSHÛ (古今集) -34-

空蝉の世にもにたるか花ざくらさくと見しまにかつちりにけり

うつせみのーよにもにたるかーはなざくらーさくとみしまにーかつちりにけり

Les flors del cirerer s'assemblen al món dels humans : mira com floreix i alhora es marceix.

Nota : A l'època del Man'yôshû 空蝉 (utsusemi) significava “l'ésser humà”, “aquest món humà”. Va ser a l'època Heian que sota la influència del budisme aquests caràcters van esdevenir sinònims de “fugacitat” i “fragilitat de la vida humana”.

Poema no. 73

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -57-

滝の音はたえて久しくなりぬれど名こそ流れてなほ聞えけれ [55]

taki no oto wa-taete hisashiku-narinuredo-na koso nagarete-nao kikoe kere

Encara que el so de l´aigua fa molt de temps que ja no hi és, el seu nom fluirà per sempre més.

Nota : L'encapçalament del Shûishû posa que va ser escrit sobre el tema d´un antic salt d´aigua quan un grup de gent va anar al (temple) Daikakuji.

大覺寺に人々あまたまかりたちけるにふるき瀧をよみ侍りける

En algunes edicions de l'esmentada antologia el primer vers parla de “fils d´aigua” (滝の糸....) i en d' altres apareix com “so, soroll”.

Gairebé tots els comentaristes coincideixen en el significat general del poema, encara que alguns d´ells matisen que es tracta d´una al.legoria sobre la transcendència de la fama.

SHÛISHÛ no. 449. Temes diversos. 拾遺集 / 雑

Autor : Dainagon Kintô / El gran conseller Kintô (大納言公任, 966-1041)

Era Fujiwara no Kintô (藤原公任).

Nét de Tadahira (藤原 忠平, 880-949) i pare de Sadayori (藤原定頼 , 995-1045).

Va ocupar càrrecs importants i va ser admirat com a crític. Degut al seu prestigi com a poeta va ser jutge en molts concursos de poesia i va ser el primer literat en ser escollit per establir una antologia oficial tot sol.

És autor d´alguns tractats poètics força interessants i també va conrear la poesia en llengua xinesa.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -40-

大海の奥かも知らず行く我れをいつ来まさむと問ひし子らはも

おほうみの,おくかもしらず,ゆくわれを,いつきまさむと,とひしこらはも

Desconec la fondària de la gran mar ni cap a on vaig, els nens preguntaven quan tornaria………………

Poema nº 3897

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -56-

わすれじの行末まではかたければ今日をかぎりの命ともがな [54]

wasureji no-yukusue mae wa-katakereba-kyô wo kagiri no-inochi to mo gana

Si el meu record li ha de ser tan difícil en el futur, tan de bo avui fos el meu darrer jorn.

SHINKOKINSHÛ no. 1149. Amor. 新古今集 / 恋

Autor : Gidôsanshi no haha / La mare del Ministre Honorari (儀同三司母, ¿ – 996)

Es va casar amb Fujiwara no Michitaka (藤原 道隆, 953-995).

El títol li ve del seu fill Korechika (藤原 伊周, 974 - 1010）que l´any 1005 va fer-se càrrec de tres ministeris.

Els seus poemes en xinès van ser molt apreciats..