NTCJ 21

井筒
Izutsu

Autor : Zeami ( 世阿弥,1363-1443)

Argument : Un monjo està visitant els set grans temples de Nara i arriba al temple d'Ariwara (在原寺) de camí cap a Hase, que, segons es creia, l'havia fet construir Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880).
Mentre el religiós prega per les ànimes de Narihira i la seva esposa apareix una vilatana amb una ofrena de flors pels difunt i agafa aigua d'un pou que hi ha al costat. El monjo li pregunta sobre la parella i la dona li parla d' una història d'amor entre Narihira i una filla (井筒) de Ki no Aritsune (紀の有常) . El jove Narihira i la noia comparaven la llargària dels seus respectius cabells a l'estructura de fusta d'un pou i quan van créixer es van casar després d'intercanviar-se poemes d'amor.
La dona revela al monjo que ella es Izutsu i desapareix. El religiós ho troba molt estrany i llavors un home del poble que passa per allà li explica la història d'ells amants i li demana que faci un ritual en memòria d' Izutsu.
Quan arriba la nit l'espectre d'Izutsu se li apareix en somnis. Porta la roba i el pentinat de Narihira i balla descrivint el seu amor i la seva enyorança per l'amat. L'ombra desapareix a trenc d'alba i el monjo es desperta.

Nota : Zeami va interpretar els papers respectius de Narihira i d'Izutsu, i està considerada una de les seves obres mestres.


L'argument està basat en la narració no. 23 de l'Ise Monogatari (伊勢物語), encara que hi ha referències també a les no. 17 i 24.
El títol original és “Tsutsu Izutsu” (筒 井筒).
No poso el text en original perquè es massa llarg per aquest article.

Referències :
"Kingyokushû" (金玉集) : Recull d'or i joies. Obra de Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). Aquí l'autor va incloure els poemes que va considerar “exemplars”.

“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu (在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fòrmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Heike Monogatari”, capitol 10 : 平家物語 卷第十維盛入水 : Kanemori es llença a l'aigua.

"Gyokuyowakashû" (玉葉和歌集) : Col.lecció de Fulles enjoiades, títol que es fa ressò del Kin'yo- Wakashû.
Va ser completada entre 1313 i 1314, dos o tres anys després de ser encarregada per l'emperador retirat Fushimi el 1311. El compilador en va ser Kyôgoku no Tamekane (京極為兼, 1273-1332), descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241).
Té 20 llibres i 2.796 poemes.
Aquesta antologia i la Fugashû van ser les úniques col.leccions imperials demanades pels “liberals” Ryogoku i o Reizei. Potser la raó de que tinguin més poemes que les altres antologies imperials es degut al factor polític d'estar en guerra amb l'emperador Go-Nijo.


"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono entre 1344 i 1346, ei ll mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada “la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial”.

“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres referències hi ha un famós poema de Narihira, el no. 747 :

五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dama (1) que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô (2). Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n va anar a un altre lloc. Tot i que va esbrinar on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, va tornar al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, va compondre aquest poema.

(1)Posteriorment l''emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2)L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826), i esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Poema que trobem també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent :

むかし、ひむがしの五条に、おほきさいの宮おはしましけるにしのたいに、すむ人ありけり。それをほいにはあらで、心ざしふかゝりける人、ゆきとぶらひけるを、む月の十日許のほどに、ほかにかくれにけり。ありどころはきけど、人のいきかよふべき所にもあらざりければ、なをうしとおもひつゝなむ有ける。又の年のむ月に、むめのはなざかりに、こぞをこひていきて、たちて見、ゐて見ゝれど、こぞにゝるべくもあらず。うちなきて、あばらなるいたじきに月のかたぶくまでふせりて、こぞを思いでゝよめる。

月やあらぬはるやむかしのはるならぬわが身ひとつはもとの身にして


Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat. És un dels Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).