OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -97-

おほけなく憂き世の民におほふかなわが立つ杣にすみぞめの袖 [95]
ôkenaku-ukiyo no tami ni-ôu kana-waga tatsu soma ni-sumizome no sode

No sóc digne de protegir tota la gent d´aquest món efímer, jo, amb les mànigues negres del cim dels temples!

Nota :Aquest poema es refereix a un altre de famós de Saichô (Dengyô Daishi - 伝教大師- 767-922), fundador del monestir on es va establir la secta budista Tendai (天台宗) d´origen xinès. El seu poema es troba en el Shinkokinshû, no. 1920 (altres versions : 1921), escrit per celebrar la construcció de l´edifici central del temple, en el qual es demana als budes omnipotents la seva divina protecció :

比叡山中堂建立の時
阿耨多羅三藐三菩提のほとけたちわがたつそまに冥加あらせたま へ

Les mànigues negres del poeta signifiquen el seu estat religiós.

SENZAISHÛ no. 1137.Temes diversos. 千載集 / 雑

Autor : Daisôjô Jien / L´abat Jien (前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent.
Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.
Té un recull, el “Shûgyokushû ( 拾玉集: Col.lecció de les joies recollides.