NTCJ 22

野宮
No no miya

Autor : Tot i que hi ha fonts que l'atribueixen a Zeami, estudis actuals semblen inclinar-se més per Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) basant-se en el seu estil literari i gramatical, però no és conclusiu.

Argument : L'obra està basada en l'afer amorós entre el príncep Genji i la Dama Rokujô (六条), aquí surt només amb el seu titol, “Miyasudokoro” (御息所), com s'explica en el G.M, llibre no. 10, “Sakaki” (源氏物語　賢木). El G.M. ens mostra una Rokujô molt orgullosa i la seva gelosia provocarà la mort d'Aoi (葵), l'esposa de Genji, i que té un Nô dedicat : Aoi no ue (葵上).
En aquesta obra, però, el personatge de Miyasudokoro és tractat amb simpatia i res no fa suposar que seria el seu espectre qui acabaria amb la vida d'Aoi.

Un monjo visita l'antic santuari de Nonomiya i es troba amb una jove que li revela que ella és l'esperit de Rokujô i desapareix. El religiós prega per ella i llavors ella torna sota el seu aspecte veritable i li explica la seva història d'amor amb el príncep Genji.


野宮 es basa en dos incidents de la novel·la. El primer (六条御息所の物語　秋の別れと伊勢下向の物語) és la visita de Genji al santuari de Nonomiya on es troba Rokujô amb la seva filla que s'està preparant per servir a Ise . El segon (葵の上の物語　六条御息所がもののけとなってとり憑く物語) tracta de l'incident durant el festival anual de Kamo quan els nobles feien una desfilada per la capital.

Nonomiya era el santuari on les princeses imperials hi passaven un any durant la seva preparació per esdevenir la Gran Sacerdotessa d'Ise.
Degut a que la Gran Sacerdotessa escollida hi havia de servir fins a l'abdicació o mort de l'emperador, Nonomiya estava associada a la tristor i a la separació.



Referències :
“Makura no sôshi” (枕草子).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.

Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Genji Kokagami” (源氏小鏡) : Petit mirall del Genji / Narració curta del Genji.
Es tracta d'un resum del G.M. en tres volums, fet per Kazan In Nagasaka (花山院長親, ? - 1429). Va ser poeta i prosista. Quan es va fer monjo va estar uns anys sense producció literària, però la va reprendre posteriorment.


“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Daigaku” (大学) : El gran coneixement.
Obra sobre els valors del pensament de Confuci extreta d'un capitol de “El Llibre dels Rituals”, i forma el primer volum de l'obra “Els Quatre Llibres” (四書) on s'exposa la doctrina confuciana.


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).

El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.

Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre altres poemes en destaquem un de famós d' Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900), exactament el no. 938 :

文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i visites el lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857. És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.