KOKINSHÛ (古今集) -65-
秋風の吹きにし日より久方のあまのかはらにたたぬ日はなし
あきかぜのーふきにしひよりーひさかたのーあまのかわらにーたたぬひはなし
Des que bufa el vent de la tardor no m'he mogut de la vora del Riu del Cel.
Nota : El “Riu del Cel” és la Via Làctia. Aquest poema fa referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (Shokujô織女) , també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes.
Poema no. 173.
Autor : Anònim.
26 de febrer del 2010
19 de febrer del 2010
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -100-
風そよぐならの小川の夕暮はみそぎぞ夏のしるしなりける [98]
kaze soyogu-Nara no ogawa no-yûgure wa-misogi zo natsu no-shirushi nari keru
El vent mou la tarda sobre el rierol de Nara. Res no queda de l´estiu sinó el Bany de la Purificació.
Nota : Poema sobre un paravent pintat per celebrar l´entrada a palau de l´esposa imperial, esdeveniment de l´any 1229. L´emperadriu era la filla de Fujiwara no Michiie (藤原道家), i l´emperador Go-Horikawa (後堀河天皇, ). Misogi (禊) era la festa de les Purificacions, un ritual xintoista, i es celebrava per l´estiu per eliminar els mals esperits i les impureses que s´havien acumulat durant els primers sis mesos de l´any (relacions amoroses il.lícites incloses). De fet, aquí Nara no té res a veure amb aquesta ciutat, simplement és una doble al.lusió al topònim Nara i a “Nara” : roure. Així doncs, 風そよぐならの també es podria traduir : el vent mou les fulles dels roures........
SHOKUGOSENSHÛ no. . Estiu. 新勅撰集 / 夏
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2n. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, -també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del) Segon rang.
Gyokuginshû (玉吟集) : Recull de cançons enjoiades.
Va ser molt fidel a l´emperador Go-Toba (後鳥羽天皇, 1180-1239), inclús després del seu exili. Va ser un dels recopiladors del Shinkokinshû.
NTCJ 24
定家
Teika
Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Argument : Està basat en la relació amorosa entre Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162,1241) i Shikishi Naishinnô ( 式子内親王, ? - 1201), la tercera filla de l'emperador Go-Shirakawa (後白河天皇, 1127-1192). El seu nom es pot pronunciar també Shokushi. Cap a l'any 1159, la princesa Shikishi, el seu títol, va entrar al servei del santuari de Kamo, a Kyoto, on s'hi va estar un temps, i ja de gran es va fer monja. Té uns 49 poemes a l'antologia Shinkokinwakashû (新古今和歌集) i altres a la Senzaiwakashû (千載和歌集). “Shikishi Naishinnô Shû” ( 式子内親王集) és la seva antologia personal.
Un monjo arriba a un lloc de camí a la capital i comença a ploure. Busca un lloc on aixoplugar-se i troba un petit pavelló. Resulta ser una casa d'estiu que Fujiwara no Teika s'havia fet construir. Li pregunta a una vilatana sobre el lloc i ella li parla de la tomba de Shikishi Naishinnô, i llavors comença a explicar-li la història dels dos amants i totes les seves vicissituds. Li demana al monjo que pregui per l'ànima de la princesa i desapareix. El religiós comença el ritual i llavors emergeix de la tomba colgada d'heura l'esperit de Shikishi i li demana que llegeixi el sutra del Lotus que li permetrà d'alliberar-se dels lligams humans i trobar la pau.
Fujiwara no Teika ( 藤原定家, 1162 – 1241), és juntament amb Saigyô (西行法師,1118 - 1190), Matsuo Bashô (松尾 芭蕉,1644 -1694) i Kakimoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662 - 710) un dels quatre grans poetes del Japó.
Compilador de l'Ogura Kyakunin Isshû (小倉百人一首 ).
La malaltia va ser una constant des de la seva adolescència però no va afectar gaire la seva vida dedicada intensament a la política i a la poesia.
L´any 1186 va participar en l´edició del Futamiagaura Hyakushu (二見浦百首. La sèrie Futamigaura de 100 poemes), un recull iniciat per Saigyô. Teika ja hi havia col.laborat amb alguns poemes inclosos posteriorment en l´antologia Shinkokinshû* (新古今集). El 1187 el seu estil va canviar esdevenint més complexe conceptualment i va rebre moltes crítiques, encara que alguns dels seus poemes d´aquella època estan considerats entre els millors de tota la seva producció. La seva poesia va experimentar molts canvis durant la seva vida, afectant també la seva obra en prosa, crítica i editorial.
Durant l´última dècada del segle XI va ser el més brillant dels seus contemporanis amb un gran futur, però la caiguda del clan dels Kujô el 1196 el va deixar sense recursos econòmics i la seva posició social se´n va ressentir. Llavors va decidir relacionar-se amb l´exemperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180 – 1239). El 1200 va produir una sèrie de “waka” : Shôji Ninen In Shodo On Hyakushu (正治二年院初度御百首.Cent poemes de l´era Shôji) i el seu èxit li va permetre estar amb contacte amb el retirat i ambiciós emperador.
El principi tot va anar bé i el 1201 va treballar pel Departament de Poesia. El moment culminant va ser quan se li va demanar la seva participació en un gran concurs poètic patrocinat per Gotoba en el qual Teika va col.laborar-hi com a poeta i com a jutge. El 1202, conjuntament amb altres poetes , va ser encarregat de recopilar la vuitena col.lecció oficial : Shinkokinshû, però Teika i Gotoba no es van posar d´acord sobre els principis de selecció. Gotoba volia incloure poemes menors entre els millors per fer de la col.lecció un exemple d´associació i progressió de tècniques diverses. Teika, per la seva banda, volia mantenir una categoria de gran qualitat amb només poemes importants i famosos . Les discrepàncies entre aquests dos personatges es van interrompre amb la mort de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204) que va endarrerir les celebracions del final de l´antologia, la qual va ser revisada posteriorment per Gotoba, fent-ne una adaptació al seu gust. El 1216 Teika va fer un recull dels seus propis poemes : Shûigusô (拾遺愚草):Una collita escassa.
Les relacions entre ambdós personatges es va deteriorar fins al punt que Teika va ser criticat i sancionat el 1220. Aquesta situació va canviar radicalment quan Gotoba va ser exiliat a Oku pel règim de Kamamura pel seu suport a la guerra Jôkyû (承久,1221) en un intent de restaurar el poder imperial contra els governants militars, fet que va ajudar Teika a recuperar la seva posició social.
Va passar els últims vint anys de la seva vida malalt però també va ser un temps de gran activitat intel.lectual. El 1235 problemes amb les cames el van recloure a casa seva, impedint-li de participar en els concursos poètics de la cort. La seva residència va esdevenir un centre cultural on moltes obres clàssiques van ser copiades i estudiades i hi va col.laborar en totes elles. L´emperador Gohorikawa (後堀河天皇,regnat : 1221- 1232) li va encarregar la que havia de ser la seva última aportació poètica: l´antologia imperial Shinchokusenshû** (新勅撰集) i Teika hi va participar amb uns poemes molt senzills, però tan intensos i depurats com sempre havia estat el seu estil.
Va morir el 1241, vuit anys després de fer-se monjo.
(Dades biogràfiques extretes de la meva Introducció publicada el 17.03.07 de l'Ogura Hyakunin Issû).
Referències :
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Genji Monogatari”(源氏物語) : Makibashira (真木柱).
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Ise Monogatari” (伊勢物語. 九 / 十五 / 六十五).
“Shōkonshū” (草根集) : Arrels d'herba.
Antologia amb més de 10.000 poemes, obra de Shōtetsu (正徹, 1381-1459). Monjo i poeta molt prolific. Té també un remarcable diari de viatge : Nagusame kusa (なぐさめ草) : Herbes del consol.
“Shûigûshô” (拾遺寓草) : Florilegi d'humils poemes. Obra del mateix Fujiwara no Teika.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia de l'any 1518. Consta de 311 cançons molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Kingyokushû” (金玉集) : Selecció d'or i joies.
Recull dels poemes que l'autor considerava més importants.
Obra de Fujiwara no Kintô (藤原公任), també conegut com Dainagon Kintô / El gran conseller Kintô (大納言公任, 966-1041)
Va ocupar càrrecs importants i va ser admirat com a crític. Degut al seu prestigi com a poeta va ser jutge en molts concursos de poesia i va ser el primer literat en ser escollit per establir una antologia oficial tot sol. També va ser un gran cal·lígraf És autor d´alguns tractats poètics força interessants i també va conrear la poesia en llengua xinesa.
13 de febrer del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -64-
はちすのつゆを見てよめる
Compost tot veient la rosada sobre el lotus.
はちすばのにごりにしまぬ心もてなにかはつゆを玉とあざむく
はちすばのーにごりにしまぬーこころもてーなにかはつゆをーたまとあざむく
Les flors de lotus conserven la seva ànima dintre de l'aigua fangosa, per què la rosada fa que semblin joies?
Nota : Poema inspirat en el Sutra del Lotus (Myôhôrengekyô – 妙法蓮華經) (1)
Poema no. 165
Autor :Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890)
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).
Va servir l´emperador Nimmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta: Sosei Hôshi, 素性法師. (Veure Kokinshû -46-)
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).
(1) “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
5 de febrer del 2010
NTCJ 23
芭蕉
Bashô
Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo), entre d'altres.
Argument : L'acció transcorre a la Xina. En un lloc desolat prop de les muntanyes viu reclòs un monjo. Del matí fins al vespre canta el text del Sutra del Lotus. Un dia descobreix que una dona escolta molt seriosa la seva audició i li demana que la instrueixi en el veritable camí de la salvació. Quan el monjo li pregunta qui és la dona insinua que potser és l'esperit del “bashô” i desapareix. Tornarà després a aparèixer en el somni del monjo i aquest farà un panegíric d'aquestes escriptures budistes.
El títol es refereix a una planta semblant al plataner amb fulles molt grans pròpia del sud-est del Japó.
Matsuo Bashô va adoptar el seu nom d'aquesta planta. Veure en aquest mateix bloc: “Matuso Bashô - 松尾芭蕉”, publicat el 26.02.07.
Obra basada totalment en el “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus Blanc del sublim Dharma, generalment abreujat “ Sutra del Lotus - Hôkkekyô” (法華經). (Sánscrit: सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S - “Addharma Puṇḍarīka Sūtra” , i en xinès : 妙法蓮華經 - Miàofǎ Liánhuā Jīng).
Com és la font principal del text de Konparu faré un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
Referències :
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i shintoïstes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Heike Monogatari” (平家物語), capítols nos.:
01 - Giô ( 祇王)
02 - La destrucció de la muntanya (山門滅亡).
“Yuimagyō Gishô” (維摩詰經) : Sutra de Vimalakirti .
Vimalakîrti era un home molt ric que vivia a Vaisâli, l’Índia i era molt conegut per la seva generositat, devoció i grans coneixements de la filosofia budista. El sutra que porta el seu nom és una de les escriptures budistes més profundes i més importants, i també és molt valorat per la seva qualitat literària.
“Sankashû” (山家集) : Una cabana a la muntanya.
Autor : Saigyô Hôshi / El monjo Saigyô (西行法師, 1118-1190)
Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars, molt ben considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del pais fent estada a monestirs i ermites. Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.
“Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fòrmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Chikurinshô” (竹林抄) : Seleccions del joncar.
Antologia poètica de Sôgi (宗祇, 1421-1502), escrita cap a l'any 1476, i on va incloure poemes dels set poetes que admirava. Considerat el millor poeta del seu temps i respectat per tots els estaments de la societat de l'època. Molt viatger, va ser monjo Zen i sembla que durant un temps va ser el característic monjo itinerant i pidolaire.
“Shunzei kyo no musume no shû ” (俊成卿女集) : Antologia de la filla de Shunzei.
Era Fujiwara no Toshinari/Shunzei no musume ( 藤原俊成卿女, 1175-1250 ) coneguda com “la filla de Shunzei, tot i que, de fet, era la seva néta. Va tenir un germà força il.lustre : Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241).
“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura, i inclús com a compiladora.
“Genji Monogatari” (源氏物語) llibre 5 : La jove Murasaki (若紫 ).
“Kagakushû” (下学集) : Col.lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達).
Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -99-
来ぬ人をまつほの浦の夕なぎに焼くや藻塩の身もこがれつつ [97]
konu hito wo-Matsuho no ura no-yûnagi ni-yaku ya mo shio no-mi mo kogare tsutsu
Com les algues salades que cremen en la tarda encalmada a la costa de Matsuo, així sóc jo, ardent, per qui no arriba.
Nota : Poema procedent d´un concurs de l´any 1216 (una altra possible data : 1219), sobre el tema de l´amor. Aquí també (veure el comentari del poema no. 85) el poeta interpreta els sentiments d´una dona.
Al.lusió a un poema del Man'yôshû, no. 935 : ....淡路島 松帆の浦に 朝なぎに 玉藻刈りつつ 夕なぎに 藻塩焼きつつ 海人娘女 ありとは聞けど 見に行かむ よしのなければ......
SHINCHOKUSENSHÛ no 849. Amor. 新勅撰集 / /恋
Autor : El conseller Sadaie (権中納言定家, 1162-1241).
Era Fujiwara no Teika –també “Sadaie”- (藤原定家) .
Nota biogràfica : Ogura -2- (publicat al “bloc”).