KOKINSHÛ (古今集) -67-

物ごとに秋ぞかなしきもみぢつつうつろひゆくをかぎりと思へば

ものごとにーあきぞかなしきーもみじつつーうつろいゆくをーかぎりとおもえば

Que n'és de trista la tardor quan penso en les fulles que canvien de color cap a la seva fi.

Poema no. 187

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -74-


いかならむ名負ふ神に手向けせば我が思ふ妹を夢にだに見む

いかならむ,なおふかみにし,たむけせば,あがおもふいもを,いめにだにみむ

A quin déu haig de fer ofrenes perquè pugui veure l'estimada encara que sigui només en somnis?

Poema no. 2418

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -102-

ももしきや古き軒端のしのぶにもなほあまりある昔なりけり
[100]
momoshiki ya-furuki nokiba no-shinobu ni mo-nao amari aru-mukashi nari keri

Palau imperial! Més nombrosos que les falgueres sota el vells ràfecs són els meus records de tu!

Nota : Compost l´any 1216, cinc anys abans de les disputes entre la família imperial i els militars de Kamakura.
Tots els comentaristes l´interpreten en clau política, tot i que no ha de ser necessàriament aquest el seu significat ja que també es pot entendre com una referència al passat, clos ara amb l´últim poema de l´Ogura Hyakunin Isshu.

SHOKUGOSENSHÛ no 1202. Temes diversos. 続後撰集 / 雑

Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (1197-1242) 順徳院
Fill de Gotoba (poema nº 99). Va regnar del 1210 al 1221.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.
Va escriure també dos tractats, un sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄-Tractat secretíssim) i l´altre sobre poesia : Yakumo Mishô ( 八雲御抄 - El tractat Yakumo de sa majestat, o El llibre dels vuit núvols).


o0o

NTCJ 26

楊貴妃
Yôkihi

El títol és el nom japonès de Yang Kuei-Fei (楊貴妃, 719-756), xinès actual: Yang Guifei - 杨贵妃), també Yang Yuhuan (楊玉環).

Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.


Argument : De fet, tota l'obra de teatre està basada en el poema que descriu el desventurat amor de Yang Kuei-Fei i l'emperador Hsuan Tsung ( Xuanzong) : “Cant del dolor etern” (長恨歌), del poeta xinès de l'època T'ang : Po Chü-i (白居易, 772-846) en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
En japonès és Haku Kyoi, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
Les traduccions angleses d'Arthur Waley el van popularitzar a Occident, i l'orientalista anglès va escriure un llibre sobre la seva vida i obra : The Life and Times of Po Chu-i, que continua sent una referència.
Yang Kuei-Fei va ser obligada a cometre suïcidi durant una revolta l'any 756 dC
Degut a la obsessió que tenia per ella l'emperador va descurar els seus afers de govern provocant moltes queixes dels estaments tan socials com polítics, fins a tal punt que va desembocar en el sacrifici de la dona.
Al Japó on la poesia del poeta xinès era extraordinàriament popular van sortir diverses llegendes amb la creença que Yôkihi no va morir a la Xina, sinó que va poder fugir a l'arxipèlag nipó. Una versió diu que va arribar a la ciutat de Yamaguchi i que allà va ser enterrada. N'hi ha un altre que explica que una tal Dama Yang va participar en la vida de la cort imperial sent força popular. A Kyoto hi ha dos temples que li són dedicats.
Una altra llegenda ens diu que l'emperador va abdicar a favor del seu fill i quan es va assabentar de la mort de Yôkihi al Japó hi va enviar un general amb dues escultures budistes al temple on es creia que havia estat enterrada, però n'hi havia un altre de temple que en disputava el privilegi. Els dos temples van començar a “negociar” però va haver d'intervenir-hi la cort imperial per resoldre el conflicte.
Hi ha una escultura de Yôkihi al temple Sennyo-ji (泉涌寺), a Kyoto, i aquesta és considerada actualment un “tresor nacional”.
楊貴妃 va ser considerada una de les dones més belles de tota la Xina. Hi ha una expressió en japonès que diu “楊貴妃のように美しい" ( Yôkihi no yô ni utsukushii:
Bella com Yôkihi (sempre en referència a una bellesa extraordinària).

Aquest Nô comença amb la demanda de l'emperador xinès a un monjo taoista que vagi a trobar l'esperit de Yôkihi a Hôraizan (蓬莱山). Un cop allà el monjo troba Yôkihi i aquesta li explica la seva relació amorosa amb l'emperador i els seus desitjos de viure junts tota la vida. Res d'això no es complirà, i Yôkihi plora amargament la seva trista separació.


“Hôraizan” (蓬莱山) : La muntanya de l'eterna joventut.
Segons una llegenda xinesa era una muntanya en una illa on vivien éssers màgics. Es creu que és una referència a les illes japoneses, la qual cosa demostraria que els xinesos ja tenien una vaga idea de l'existència del Japó. La llegenda continua amb l'expedició ordenada per l'emperador xinès Shikô (259-210 aC.), de la dinastia Shin, i encapçalada pel seu metge Jofuku, per tal de trobar l'elixir de la immortalitat. Jofuku hi va arribar l'any 221 aC. i es creu que potser aquesta va ser la primera relació entre els dos països.
Segons la tradició taoista és la “terra de la felicitat”.
La muntanya en qüestió rau prop de Han-Nagashino, a la prefectura d'Aichi, i encara actualment és considerat un lloc amb una atmosfera especial i fins i tot misteriosa.


Referències :

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 01 : Kiritsubo (桐壷).
Llibre no. 04 : Yûgao (夕顔 )
Llibre no. 07 : Momiji no Ga (紅葉賀)

“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

"Taketori Monogatari" (竹取物語).
Podreu observar que quan es tracta de textos clàssics molt coneguts (com aquesta mateixa obra, el Genji, Heike, Ise, Makura, etc.) i amb traduccions a llengües occidentals assequibles, no poso més dades del text.


“Kara Monogatari” (唐物語). Obra de Fujiwara no Shigenori (藤原成範, 1135-1177). Consta de 27 històries sobre personatges xinesos. Escrita entre 1165-1176).

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Manyôshû” (万葉集)

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Ise Monogatari” (伊勢物語) - narració no. 65.
- narració no. 84.

“Heike Monogatari” (平家物語) – llibre 10 : Kanemori es llença a l'aigua (維盛入水).

“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista de la pràctica poètica del seu temps.
Juntoku va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, i en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Tanabata” (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.



o0o

KOKINSHÛ (古今集) -66-

なぬかの夜のあかつきによめる
Compost a l'alba del setè dia

今はとてわかるる時は天河わたらぬさきにそでぞひちぬる

いまはとてーわかるるときはーあまのがわーわたらぬさきにーそでぞひちぬる

És l'hora de l'adéu i abans de passar el Riu del Cel les meves mànigues són molles.


Nota : Veure Kokinshû -65- per la referència al Riu del Cel.


Poema no.182

Autor : Minamoto no Muneyuki no Ason (源むねゆきの朝臣, ?-983)
Poques coses sabem de la seva vida. Té una antologia personal : Muneyuki Shû (宗于集).

És un dels "Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙)

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -73-


うち日さす宮道を人は満ち行けど我が思ふ君はただひとりのみ

うちひさす,みやぢをひとは,みちゆけど,あがおもふきみは,ただひとりのみ

La multitud s'aplega de camí cap al palau solellós, però, només tu, ets la meva passió.

Poema no. 2382

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -101-

人もをし人もうらめしあぢきなく世を思ふゆゑに物思ふ身は
[99]
hito mo oshi-hito mo urameshi-ajiki naku-yo wo omou yue ni-mono omou mi wa

Hi ha gent que estimo i altra que rebutjo quan penso en aquest món miserable que encara em preocupa.

Nota : Poema escrit el 1212 i procedent d´un recull de 100 poemes. També el va seleccionar el mateix autor per la seva antologia personal.

SHOKUGOSENSHÛ no. 1199. Temes diversos. 続後撰集 / 雑

Autor : Gotoba In / L´ex-emperador Gotoba (後鳥羽院, 1180-1239)
Va pujar al tron als quatre anys i va abdicar als dinou .Es va retirar per tenir encara més poder.
Va ser un mecenes actiu en el món de les arts malgrat la seva dedicació a la política, però va ser alhora un gran poeta. La seva obra : Gotoba no In Gokuden (後鳥羽院御口伝 - L´ensenyament secret de l´ex-emperador Gotoba) és una font molt valuosa per entendre la política i les idees d´aquell temps.
Va participar personalment en la recopilació del Shinkokinshû.

NTCJ 25

半蔀
Hajitomi

半蔀 : Portella abatible fixada amb frontisses sobre una finestrella reixada que pot ser tan exterior com interior o ambdues alhora. També s'aplicava als laterals d'alguns carruatges, la qual cosa permetia mirar a l'exterior sense ser vist i restar tancat dintre.


Autor : Naitô Tôzaemon (内藤藤左衛門, ¿-?). Altres fonts : Naitô Zaemon (内藤左衛門). En el “Index d'autors de teatre Nô” (能本作者註集), de l'any 1524, trobem : 夕顔ノ上 は半蔀 のことと考えられる..... És a dir, que en aquell temps es considerava que l'obra que portava el títol de “Yûgao no ue” podia ser “Hajitomi”.

(.......ノ上 / の上 (....no ue) significa “dama”, així doncs, 夕顔ノ上 és La Dama Yûgao).

Argument : Obra basada en la història d'amor entre Genji i Yûgao. Fa un paral.lelisme amb el nom de la protagonista i el nom de la flor que representa (de la família de les iponemes, en aquest cas : ”iponema alba”, que s'obren generalment al vespre, d'aquí la seva traducció : “cara del vespre”). La fragilitat de la flor és el símbol de la bellesa de Yûgao i de la seva curta existència.
Tot el text està farcit de referències al Genji Monogatari, sent-ne, evidentment, la seva font principal. De fet, el drama és el somni d'un monjo.

Un monjo és ja a les acaballes del seu període de retir ascètic i fa una cerimònia per als esperits de les flors ofertes diàriament a Buda. Al vespre se li apareix una dona que li ofereix una flor. Quan el monjo li pregunta el nom de l'exquisida flor la dona li diu el nom, però quan li demana la seva identitat li diu que aviat ho sabrà, però li diu que viu a l'ombra d'aquella flor i amb aquestes paraules desapareix dintre de la flor. Torna després i li explica la història d'amor amb Genji. Després d'escoltar-la el monjo decideix anar a Gojô, el lloc de la història, i veu una caseta solitària amb la finestra envoltada per les flors on va viure Yûgao. Es presenta l'esperit de la protagonista morta per un espectre i fa un cant a l'amor que sentia per Genji, i li demana que pregui per la seva ànima i desapareix. Llavors el monjo es desperta.



Referències :

“Genji Monogatari” (源氏物語) - El llibre no. 2 : Hahakigi (帚木)
no. 4 : Yûgao (夕顔 )

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil.
Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129).
俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents.
Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
El seu tractat poètic “Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai, és encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap al 1115.