NTCJ 25

半蔀
Hajitomi

半蔀 : Portella abatible fixada amb frontisses sobre una finestrella reixada que pot ser tan exterior com interior o ambdues alhora. També s'aplicava als laterals d'alguns carruatges, la qual cosa permetia mirar a l'exterior sense ser vist i restar tancat dintre.


Autor : Naitô Tôzaemon (内藤藤左衛門, ¿-?). Altres fonts : Naitô Zaemon (内藤左衛門). En el “Index d'autors de teatre Nô” (能本作者註集), de l'any 1524, trobem : 夕顔ノ上 は半蔀 のことと考えられる..... És a dir, que en aquell temps es considerava que l'obra que portava el títol de “Yûgao no ue” podia ser “Hajitomi”.

(.......ノ上 / の上 (....no ue) significa “dama”, així doncs, 夕顔ノ上 és La Dama Yûgao).

Argument : Obra basada en la història d'amor entre Genji i Yûgao. Fa un paral.lelisme amb el nom de la protagonista i el nom de la flor que representa (de la família de les iponemes, en aquest cas : ”iponema alba”, que s'obren generalment al vespre, d'aquí la seva traducció : “cara del vespre”). La fragilitat de la flor és el símbol de la bellesa de Yûgao i de la seva curta existència.
Tot el text està farcit de referències al Genji Monogatari, sent-ne, evidentment, la seva font principal. De fet, el drama és el somni d'un monjo.

Un monjo és ja a les acaballes del seu període de retir ascètic i fa una cerimònia per als esperits de les flors ofertes diàriament a Buda. Al vespre se li apareix una dona que li ofereix una flor. Quan el monjo li pregunta el nom de l'exquisida flor la dona li diu el nom, però quan li demana la seva identitat li diu que aviat ho sabrà, però li diu que viu a l'ombra d'aquella flor i amb aquestes paraules desapareix dintre de la flor. Torna després i li explica la història d'amor amb Genji. Després d'escoltar-la el monjo decideix anar a Gojô, el lloc de la història, i veu una caseta solitària amb la finestra envoltada per les flors on va viure Yûgao. Es presenta l'esperit de la protagonista morta per un espectre i fa un cant a l'amor que sentia per Genji, i li demana que pregui per la seva ànima i desapareix. Llavors el monjo es desperta.



Referències :

“Genji Monogatari” (源氏物語) - El llibre no. 2 : Hahakigi (帚木)
no. 4 : Yûgao (夕顔 )

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil.
Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129).
俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents.
Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
El seu tractat poètic “Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai, és encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap al 1115.