雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 02

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

この里ちかき白峰といふ所にこそ。新院の陵ありと聞て。拜みたてまつらばやと。十月はじめつかたかの山に登る。松 柏は奥ふかく茂りあひて。青雲の輕靡日すら小雨そぼふるがごとし。児が嶽といふ嶮しき嶽背に聳だちて。千仭の谷底より雲霧おひのぼれば。咫尺をも欝悒こゝ 地せらる。木立わづかに間たる所に。土たかく積たるが上に。石を三かさねに畳みなしたるが。荊蕀薜蘿にうづもれてうらがなしきを。これならん御墓にやと心 もかきくらまされて。さらに夢現をもわきがたし。現にまのあたりに見奉りしは。紫宸清涼の御座に朝政きこしめさせ給ふを。百の官人は。かく賢き君ぞとて。 詔恐みてつかへまつりし。近衞院に禅りましても。藐姑射の山の瓊の林に禁させ給ふを。思ひきや麋鹿のかよふ跡のみ見えて。詣つかふる人もなき深山の荊の下 に神がくれ給はんとは。万乗の君にてわたらせ給ふさへ。宿世の業といふものゝおそろしくもそひたてまつりて。罪をのがれさせ給はざりしよと。世のはかなき に思ひつゞけて涙わき出るがごとし。終夜供養したてまつらばやと。御墓の前のたひらなる石の上に座をしめて。經文徐に誦しつゝも。かつ哥よみてたてまつる
松山の浪のけしきはかはらじをかたなく君はなりまさりけり
猶心怠らず供養す。露いかばかり袂にふかヽりけん。

Havent sentit que en un lloc anomenat Shiramide, prop d'aquest poble, hi havia el mausoleu de l'emperador retirat, acabat d'abdicat (10), pensà anar-hi i pregar, i tot just encetar-se la desena lluna (11) pujà aquella muntanya.
Pins i rouredes s'hi aplegaven tan serrats que àdhuc en jorns quan els núvols blaus s'esfilagarsaven pel cel semblà plovisquejar (12). Rere seu s'alçava el cim escarpat del Chigogadake, del fons d'una vall pregona s'enlairava una boirassa fent el lloc irreal davant dels ulls. En una clariana entre els arbres, sobre un munt de terra, hi havia tres pedres apilades colgades per bardisses i meravelles. Consirós es preguntà si allò era la tomba imperial, i amb el cor confús no sabé si era somni o realitat (13). Certament, ell l'havia vist amb ses propis ulls al tron, en els pavellons Shishin i Seiryô (14), curós dels afers d'estat; cent oficials el consideraven un emperador sapient i acceptaven amb respecte ses decrets (15). Havia abdicar a favor de l'emperador Konoe (16) i s'havia retirat a la reclosa magnificència dels boscos de la muntanya de Hakoya (17), impensable que allà on només es veuen les petjades dels cérvols, sota els esbarzers, al cor de la muntanya on ningú no s'hi arriba per manifestar-li respecte, acabaria un emperador, ell, senyor dels deu mil carros (18), l'esglai de ses actes en vides anteriors l'acompanya, no s'ha escapolit pas de ses mancaments, i cogitant sobre la vanitat del món sentí les llàgrimes als ulls.
“Pregaré tota la nit”, es digué, i es posà sobre una pedra plana davant de la tomba, cantussà un sutra i li composà uns versos :

---Inalterable la imatge de les ones a Matsuyama, vós ja no hi sereu més. (19)

La rosada.... com ha mullat ses mànigues!

- - - - - -

10 – Emperador Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164)

11 - 神無月 ( Kannazuki, també pronunciat : Kaminazuki o Kaminashizuki) és el desè mes. Literalment significa “el mes sense déus” perquè era quan tots els déus (els vuit mil.lions de déus del xintoisme) s'aplegaven al santuari d'Izumo.

12 – Referència a un poema del Man'yôshû, el no. 3886, del llibre XVI :
弥彦おのれ神さび青雲のたなびく日すら小雨そほ降る.

13 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 69.
14 – Shishinden (紫宸殿), aquí es celebraven cerimònies, recepcions oficials i festivitats.
Seiryôden (清涼殿), la residència privada de l'emperador.

15 - Referència a un poema del Man'yôshû, el no. 3480, del llibre XIV :
大君の命畏み愛し妹が手枕離れ夜立ち来のかも

16 – Emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155).

17 – Referència al 逍遙遊 de Zhuangzi/Chuang Tzu (莊子, segle IV aC), on s'esmenta que a la muntanya de Miao-ku-shê (Hakoya, en japonès) hi vivia un home sant que s'alimentava d'aire i de rosades.
Nom emprat per designar els palaus dels emperadors retirats, i sinònim del lloc on es recloïen els savis taoistes.

18 – Epítet honorífic xinès al Liang Hui Wang (梁惠王) de Mengzi (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC. La referència : 萬乘之國弑其君者.........
19 – Poema procedent del Sankawakashû (山家和歌集 ) de Sangyô (西行, 1118-1190): Hi ha una petita variació que no n'altera el sentit :
松山の波のけしきはかはらじをかたなく君はなりましにけり

o0o