YAMATO MONOGATARI (大和物語) 47

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四十七】

陽成院の一条のきみ

奥山に心をいれて尋すは深き紅葉の色をみましや

La dama de la Primera Avinguda al servei de Yôzei (91) :

---Qui no recerca el fons de la muntanya amb tot el seu cor com podrà hi percebre de la tardor les fulles?

- - - - - -

91 – L'emperador retirat Yôzei (陽成天皇, 868-949).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 46

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四十六】

平中かんゐんのこにたえてのちほとへてあひたりけりさてのちにいひをこせたる

打とけて君はねつらん我はしも露のおきゐて恋にあかしつ

女かへし

白露のおきふし誰を恋つらん我は聞おはすいそのかみにて

Després que Heichû (90) deixés de visitar la dama del Kan-In la tornà a veure passat un temps. Poc després li envià aquest poema :

---Reposadament us heu vós ben adormit mentre jo mateix al glaç de la rosada he restat despert d'amor.

La dona li tornà :

---Per qui heu llanguit a la blanca rosada despert o dormit temps fa que fou deixada i lluny sou de sa pensa.
- - - - - -
90 - Taira no Sadabumi (平貞文, ?-923).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 45

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四十五】

つゝみの中納言のきみ十三のみこの御母御息所を内に奉りけるはしめに御かとはいかゝおほしめすらんなといとかしこく思なけき給けりさてみかとによみてたてまつり給ける

人の親の心はやみにあらねとも子を思ふ道にまとひぬる哉

先帝いと哀に思しめしたりけり御返しありけれと人えしらす


El conseller de l'escullera envià sa filla, que esdevindria la senyora de la Cambra, mare del príncep tretzè (87), a servir a palau, i al principi es preguntava neguitós com la trobaria l'emperador (88). Així doncs, composà i presentà a l'emperador :

---El cor d'un pare tot i que no enfosquit per la tenebra quan pensa en son infant bé que marra el camí. (89)
L'emperador en fou commòs. Hi contestà, emperò, no la coneixem la resposta.
- - - - - -
87 – 十三のみこ : Príncep Akiakira (章明親王, 924-990), fill 13è de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). La seva mare era Fujiwara no Kuwako (藤原桑子, ?-?), filla de Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).
88 – Era l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
89 - Poema no. 1103, llibre 15, del Gozenwakashû (後撰和歌集).
o0o

雨月物語 38
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

明れば夜のさまをかたり。暮れば明るを慕ひて。此月日頃千歳を過るよりも久し。かの鬼も夜ごとに家を繞り或は屋の棟に叫びて。忿れる声夜ま しにすざまし。かくして四十二日といふ其夜にいたりぬ。今は一夜にみたしぬれば。殊に慎みて。やゝ五更の天もしら／＼と明わたりぬ。長き夢のさめたる如 く。やがて彦六をよぶに。壁によりていかにと答ふ。おもき物いみも既に満ぬ。絶て兄長の面を見ず。なつかしさに。かつ此月頃の憂怕しさを心のかぎりいひ和 さまん。眠さまし給へ。我も外の方に出んといふ。彦六用意なき男なれば。今は何かあらん。いざこなたへわたり給へと。戸を明る事半ならず。となりの軒にあ なやと叫ぶ聲耳をつらぬきて。思はず尻居に座す。こは正太郎が身のうへにこそと。斧引提て大路に出れば。明たるといひし夜はいまだくらく。月は中天ながら 影朧々として。風冷やかに。さて正太郎が戸は明はなして其人は見えず。内にや逃入つらんと走り入て見れども。いづくに竄るべき住居にもあらねば。大路にや 倒れけんともとむれども。其わたりには物もなし。いかになりつるやと。あるひは異しみ。或は恐る／＼。ともし火を挑げてこゝかしこを見廻るに。明たる戸腋 の壁に腥々しき血潅ぎ流て地につたふ。されど屍も骨も見えず。月あかりに見れば。軒の端にものあり。ともし火を捧げて照し見るに。男の髪の髻ばかりかゝり て。外には露ばかりのものもなし。浅ましくもおそろしさは筆につくすべうもあらずなん。夜も明てちかき野山を探しもとむれども。つひに其跡さへなくてやみ ぬ。此事井沢が家へもいひおくりぬれば。涙ながらに香央にも告しらせぬ。されば陰陽師が占のいちじるき。御釜の凶祥もはたたがはざりけるぞ。いともたふと かりけるとかたり傳へけり。

Quan sortí el sol parlaren dels fets de la nit. Aquells quaranta-dos jorns es feren més llargs que mil anys (196). Aquell esperit voltava la casa nit rere nit o xisclava pel teulat i cada nit la veu era més horrible. Així s'arribà a la darrera nit, una sola nit més i s'acabaria tot. Shôtarô fou més curós que mai.
El cel de la cinquena vetlla (197) s'il.luminà poc a poc. Com si es despertés d'un llarg somni Shôtarô cridà ràpidament Hokuroku, el qual s'acostà al tempanell i contestà :
--Què hi ha?
--L'estricta abstinència ja s'ha acabat! Tot aquest temps no t'he vist la cara. Tinc ganes de veure't, de parlar amb tu i confortar-me de les penes i neguits d'aquest temps. Desperta't, que jo també sortiré!
Hikoroku era un imprudent.
--Què et pot passar ara? Vine cap a la meva banda.
Només havia mig obert la porta que una eixordadora veu xisclà sota els ràfecs i sens adonar-se caigué d'esquena. Li anava la vida a Shôtarô i agafant una destral sortí al camí. La nit que semblava haver-se aclarit era encara fosca, la lluna al bell mig del cel lluïa enterbolida, el vent era glaçat. La porta de Shôtarô era oberta, emperò, a ell no se'l veia enlloc. Hikoroku hi entrà a corre-cuita i mirà, emperò, allà no hi havia on amagar-se. Hauria potser caigut al camí? Cercà per aquella banda endebades. Què li hauria passat? Desficiós i temorenc aixecà el llum i esguardà arreu. A un costat de la porta oberta, a la paret, remarcà sang fresca que regalimava cap al terra. Açò no obstant, no hi havia cap cadàver ni ossos. A la llum de la lluna ho descobrí a l'extrem dels ràfecs. Aixecà el llum i ho il.luminà. S'hi veia el tupè de la cabellera d'un home que penjava, llevat d'açò, res més. Cap pinzell no podria expressar el descoratjament i l'horror. Seguí cercant a la llum del sol per camps i muntanyes, emperò, finalment, no trobà cap rastres.
Tot açò fou transmès a a la família Izawa, la qual, amb plors, informà als Kasada.
Així doncs, l'auguri de l'endeví havia estat d'encert i també el malaverany de la caldera! Uns fets molt remarcables, i així s'ha transmès aquesta història.
- - - - - -

196 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
197 – Gokô (五更) : període comprès entre les quatre i les sis de la matinada.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -261-


心地そこなへりけるころ、あひしりて侍りける人の とはで、ここちおこたりてのちとぶらへりければ、よみてつかはしける

Compost i enviat a un home que la visitava, però quan ella emmalaltí no anà a veure-la.

しでの山ふもとを見てぞかへりにしつらき人よりまづこえじとて

しでのやまーふもとをみてぞーかえりにしーつらきひとよりーまずこえじとて

De la muntanya de la Mort n'he vist el peu i me n'he tornat no vull passar-hi abans que qui em martiritza.

Nota : es creia que la muntanya de la Mort apareixia al camí del regne dels morts.

Poema no. 789

Autor : Hyôe (兵衛, ? - ?)

Filla de Fujiwara no Takatsuna (藤原のたかつな) i esposa de Fujiwara no Tadafusa (Fujiwara no Tadafusa (藤原忠房, ? - 928).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -260-



仲平朝臣あひしりて侍りけるを、かれ方になりにけ れば、ちちがやまとのかみに侍りけるもとへまかるとてよみてつかはしける

Quan (Fujiwara no) Nakahira deixà de visitar l'autora ella anà a casa de son pare, governador del Yamato, i allà compongué aquest poema i li envià.

みわの山いかにまち見む年ふともたづぬる人もあらじと思へば

みわのやまーいかにまちみむーとしふともーたずぬるひともーあらじとおもえば

Com puc esperar que vinguis al mont Miwa? Passarà el temps i no crec pas que ningú vingui a visitar-me........

Poema no. 780

Autor : Ise / Ise no Miyasudokoro(伊勢 / 伊勢の御息所, 875?/877? – 938?/940?).
Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir un filla.
Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?）, esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平,875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella, i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar.

Encara que se li han atribuït altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).

o0o

 YAMATO MONOGATARI (大和物語) 44
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【四十四】

おなし人にある人山へのほり給ふへき日はまたとをくやあるいつそといへりけれは

のほりゆく山の雲ゐの遠けれは日もちかく成物にそ有ける

とそいひをこせたりけるかくのみよからぬことの有かうへにいてきけれは

のかるとも誰かきさらんぬれ衣あめのしたにしすまん限りは

といひけり

Al mateix monjo algú li preguntà :

- És encara lluny el jorn que pujareu la muntanya? Quan serà?
Eshû féu i envià :

---Lluny són els núvols que escalen cap al cel de la muntanya emperò prop són del sol i avinent mon retorn.

Com la brama maliciosa no s'aturava composà :

---Tot i escapant com de roba mullada qui en pot fugir de brama com aquesta tot vivint en semblant món?
o0o

 YAMATO MONOGATARI (大和物語) 43
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四十三】

この大とく房にしける所の前にきりかけをなむせさせけるそのけつりくつにかきつけゝる

まかきするひたのたくみのたつき音のあなかしかましなそやよの中

なといひてをこなひしにふかき山にいりなんとすといひていにけりほとへていつくにかあらんといひて深き山にこもり給ひぬとありしはいつくそといひやりたまひたりけれは

なにはかりふかくもあらすよの常のひえをとやまと見るはかりなり

となんいひたりけるよかはといふところに有なりけり

Aquest monjo virtuós havia fet posar un envà davant de sa cel.la. Escriví sobre un retall de fusta :

---Com el brogiment de la destral del fuster fent una tanca ah com n'és d'enutjosa tota la brama del món!
Amb això digué que se n'anava al cor de la muntanya a fer exercicis espirituals, i partí.
Un temps després. Algú (86) li envià :

- “On anar”, diguéreu, i em fan saber que sou reclòs a la muntanya. On sou?

Eshû envià :

---No és remota la muntanya on m'estic només és al peu de la cresta de Hie lloc per tothom conegut.

S'estava en un lloc de nom Yokawa.
- - - - - -

86 – Aquest “algú” podria ser la “persona” esmentada en la narració no. 42.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 42
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【四十二】

ゑしうといふほうしのある人の御験者つかうまつりけるほとにとかく世中に云事有けれはよみたりける

里はいふ山にはさはく白雲の空にはかなきみとや成なん

となん有ける又此人の御もとによみたりける

朝ほらけ我身は庭の霜なから何をたねにて心おひけん


Un monjo de nom Eshû (85) era servicial amb una persona i com sobre ells hi havia rumors composà :

---Brama del poble que puja la muntanya com un núvol blanc ben fugisser dalt del coll em caldria esvair?
I també féu i envià a aquella persona :

---Com la gebrada emmantellant el jardí de matinada qui d'aquest mon sentiment me n'ha fet la sembrada?
- - - - - -
85 – No hi ha cap dada històrica d'aquest Eshû (ゑしう/恵秀, ?-?), sí que n'hi ha d'un Enshô (延昌, ?-?) que era un monjo budista de la secta Tendai.
o0o