雨月物語 53
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

- - - - - -

荘主頭を畳に摺て。御僧この事をなし給はゞ。此國の人は浄土にうま れ出たるがごとしと。涙を流してよろこびけり。山里のやどり貝鐘も聞えず。廿日あまりの月も出て。古戸の間に洩たるに。夜の深きをもしりて。いざ休ませ給 へとておのれも臥戸に入りぬ山院人とゝまらねば。楼門はうばらおひかゝり。經閣もむなしく苔蒸ぬ。蜘網をむすびて諸佛を繋ぎ。燕子の糞護摩の牀をうづみ。 方丈廊房すべて物すざましく荒はてぬ。日の影申にかたふく比。快庵禅師寺に入て錫を鳴し給ひ。遍参の僧今夜ばかりの宿をかし給へと。あまたたび叫どもさら に應なし。眠蔵より痩槁たる僧の漸／＼とあゆみ出。咳たる聲して。御僧は何地へ通るとこゝに來るや。此寺はさる由縁ありてかく荒はて。人も住ぬ野らとなり しかば。一粒の斎糧もなく。一宿をかすべきはかりこともなしはやく里に出よといふ。禅師いふ。これは美濃の國を出て。みちの奥へいぬる旅なるが。この麓の 里を過るに。山の霊水の流のおもしろさにおもはずもこゝにまうづ。日も斜なれば里にくだらんもはるけし。ひたすら一宿をかし給へ。あるじの僧云。かく野ら なる所はよからぬ事もあなり。強とゞめがたし。強てゆけとにもあらず。僧のこゝろにまかせよとて復び物をもいはず。こなたよりも一言を問はで。あるじのか たはらに座をしむる。看／＼日は入果て。宵闇の夜のいとくらきに。燈を點ざればまのあたりさへわかぬに。只澗水の音ぞちかく聞ゆ。あるじの僧も又眠蔵に入 て音なし。



L'amo s'inclinà fins a tocar l'estora.

- Si el reverend bonze fes açò, per la gent d'aquesta contrada seria com renéixer al paradís!

I plorava de joia.

En l'allotjament d'aquell poble de muntanya no es sentien ni cargoles ni campanes (230). Feia vint jorns de la sortida de la lluna que brillava per les feses de la vella porta, l'amo s'adonà de que ja era fosca nit i digué :

- Bé, que descanseu.

I es retirà a sa cambra.

Al santuari de la muntanya no hi vivia ningú. Les bardisses encerclaven la portalada, al pavelló dels textos sagrats, buit, hi creixia la molsa. Les teranyines s'escampaven entrellaçant totes les estàtues, les fentes de les orenetes cobrien el terra de l'altar on es cremaven les invocacions, la cel·la de l'abat, les altres i els corredors eren d'una desolació esfereïdora. Quan el sol declinava cap a l'hora del Mico (231) Kaian entrà al temple i picà amb son bastó.

- Doneu acull per aquesta nit a un bonze itinerant!

Cridà unes quantes vegades, mes sens cap resposta.

Des del dormitori sortí un monjo escardalenc caminant amb decaïment, i digué amb veu rogallosa :

- Reverend bonze, cap a on aneu que sou vingut ací? Per algunes raons, aquest temple és desolat. Com ha esdevingut una terra on no hi viu gent no hi ha ni un gra per a menjar. No puc, doncs, acollir-vos per una nit. Torneu-vos-en de pressa al poble!

El Mestre Zen digué :

- Vinc de la contrada de Mino i vaig cap a Michinoku. He passat el poble al peu de la muntanya i m'han captivat el paratge i els dolls d'aigua, i sens ni adonar-me'n sóc arribat ací. El sol es pon i és llarg el camí de baixada al poble. Us prego acolliment de tot cor.

El monjo del lloc digué :

- En un lloc desolat com aquest no hi passen coses bones, no us puc forçà a restar-hi ni a fer-vos anar, feu doncs com us plagui!

Kaian tampoc no preguntà més i s'assegué al costat de son hoste.

El sol es pongué en un moment i en la fosca nit sens lluna amb cap llum encès no s'hi veia res més enllà dels ulls, només es sentia, propera, la remor de l'aigua de la vall. El monjo havia anat a sa cambra sens fer cap soroll.


231 – Hora del Mico (申 - Saru), període de temps entre les 16-18 hores

o0o