落窪物語 -10-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

今宵は時々御いらへしたまふ。いと世になう、あるまじうおぼえたまひて、よろづに語らひたまふほどに、夜も明けぬ。
　「御車率いて参りたり」と申せば、「今雨やめて。しばし待て」とて臥したまへれば、あこき、御手水、粥いかで参らむと思ひて、御厨子にや語らはましと思へど、大方にもおはしまさねば、御粥もよにせじと思へど、行きて語らふ。「帯刀の友だちなむ、昨夜もの言はむとて来たりしを、雨にとまりてまだ帰らぬに、粥食はせむと思ふをなむ、なくて。土器少し賜へ。さては引干などや残りたる。少し賜へ」と言へば、「あないとほし。心いそぎを、かうしてしたまふがいとほしさ。帰らせたまはむ料に、今少しあらむ」と言へば、「帰りたまはむには、御としみをぞしたまはむ」とて、けしきよろしと見て、かたはらなる瓶子をあけて、ただ取りに取るを、「少しは残したまへ」と言へば、「さよさよ」と言ひて、紙に取り分けて、炭とりに入れて、ひき隠して持て行きて、つゆに「御粥いとよくして持て来よ」とて、をかしげなる御台求め歩く。御手水参らむと求め歩きて、「御方には、いづくの半插、盥かあらむ。三の御方のを取り持て来て御前に参らむ」とて、頭かいくだしなどしてゐたり。
　女君は、わりなう苦しと思ひ臥したまへり。あこき、いと清げに装束きて、いと清げにさうぞくして、帯ゆるるかにかけて参る後姿、髪丈に三尺ばかり余りて、いとをかしげなりと、帯刀も見送る。「この御格子は参らでやあらむずる」と、ひとりごとして参るを、少将の君もゆかしうて、「『いと暗し。上げよ』と宣ふめり」と宣へば、物踏み立てて上げつ。男君起きたまひて、御装束したまひて、「車はありや」と問ひたまふ。「御門に侍り」と申せば、出でたまひなむとするに、いと清げにて御粥参りたり。御手水取り具して参りたり。「あやしう。便なしと聞きしほどよりは」と思す。女君は、「いとあやしう、いかで」と思ひたまへり。
　雨少しよろしうなれば、人騒がしうあらねば、やをら出でたまひなむとす。女君の御方を見たまへば、まめやかにいと美しければ、いとど限りなく思ほしまさりて、いとあはれと思す。粥など少し参りて, ゐりて臥し給／ひぬ。 。


Aquell vespre, Ochikubo, respongué, de quan en quan, ses preguntes. El Shôshô pensà que no hi havia al món cap altra dona com ella. Passaren la nit parlant de moltes coses.
Quan cridaren que el carruatge era a punt, el Shôshô, ajagut, digué que esperessin a que deixés de ploure.
Akogi pensà en què hauria de servir aigua per a rentar-se i unes farinetes d'arròs. No hi havia gairebé ningú a la cuina a qui demanar de preparar les farinetes, mes i anà.

- Aquest vespre ha vingut un amic de Tachihaki, i degut a la pluja no se'n pot tornar. Havia pensat en oferir-li unes farinetes, mes no n'hi ha. Que em podríeu donar una mica de “sake”. I si hi ha unes algues sobreres......me'n donaríeu una mica?
- Ah, quina pena que no puguem oferir-li res! El poc que hi ha de menjar és per a la gent quan torni del pelegrinatge. A la tornada hom voldrà menjar una mica després de dejunar.

Akogi, veient-la en bona disposició, obrí una ampolla de “sake” que era allà al costat i se'n serví a doll.

Deixeu-me'n una mica...... - digué la cuinera.
- Sí, és clar.

Agafà un bocí de paper, hi embolicà unes trossos de carbó, s'ho amagà, i sortí.
Li digué a Tsuyu que preparés unes molt bones farinetes mentre ella anava a cercar una bonica safata.

- Com no sóc certa d'on és l'atuell per a vessar l'aigua al rentamans a sa cambra aniré doncs a agafar-ne un a la de la tercera damisel·la – pensà Akogi mentre es deixava anar els cabells.

Duia una vestit preciós, tota endreçada, l'obi (24) poc cenyit, els cabells llargs de tres peus, lluïa esplèndida als ulls de Tachihaki que la mirava mentre anava cap a la cambra de la damisel·la que jeia en desfici.

- No seria millor obrir la ventalla? - digué Akogi quan fou dintre.

El Shôshô digué complagut :

- La damisel·la deia d'obrir que és molt fosc.

Akogi es pujà a un escambell i obrí.

El Shôshô es llevà, es vestí i preguntà on era el carruatge.

- És a l'entrada.

A punt de sortir arribaren les farinetes ben agençades i l'aigua per a rentar-se.

- Que estrany! - pensà el Shôshô, no era allò que havia sentit dir de les circumstàncies d'Ochikubo.

La mateixa Ochikubo n'era també molt estranyada, pensà que què era tot allò.

Com ja no plovia tant i no hi havia ningú, el Shôshô s'apressà a sortir. Mirà Ochikubo. La trobà bellíssima i sentí per ella un amor infinit i molta pena.

Ochikubo menjà una mica i s'allità.
- - - - - -

24 - Obi (帯) : mena de faixa que cenyeix el vestit de la dona.

o0o