雨月物語 56
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)
貧福論
陸奥の國蒲生氏郷の家に。岡左内といふ武士あり。禄おもく。誉たかく。丈夫の名を関の東に震ふ。此士いと偏固なる事あり。富貴をねがふ心常の武扁に ひとしからず。倹約を宗として家の掟をせしほどに。年を畳て富昌へけり。かつ軍を調練す間には。茶味翫香を娯しまず。廰上なる所に許多の金を布班べて。心 を和さむる事。世の人の月花にあそぶに勝れり。人みな左内が行跡をあやしみて。吝嗇野情の人なりとて。爪はぢきをして悪みけり。家に久しき男に黄金一枚か くし持ちたるものあるを聞つけて。ちかく召ていふ。崑山の璧もみだれたる世には瓦礫にひとし。かゝる世にうまれて弓矢とらん躯には。棠谿墨陽の釼。さては ありたきもの財寳なり。されど良剱なりとて千人の敵には逆ふべからず。金の徳は天が下の人をも従へつべし。武士たるもの漫にあつかふべからず。かならず貯 へ蔵むべきなり。なんぢ賎しき身の分限に過たる財を得たる鳴呼の事なり。賞なくばあらじとて。十両の金を給ひ。刀をも赦して召つかひけり。人これを傳へ聞 て。左内が金をあつむるは長啄にして飽ざる類にはあらず。只當世の一竒士なりとぞいひはやしける。其夜左内が枕上に人の來たる音しけるに。目さめて見れ ば。燈臺の下に。ちいさげなる翁の笑をふくみて座れり。左内枕をあげて。こゝに來るは誰。我に粮からんとならば力量の男どもこそ参りつらめ。なんぢがやう のほげたる形してねふりを魘ひつるは。狐狸などのたはむるゝにや。何のおぼえたる術かある。秋の夜の目さましに。そと見せよとて。すこしも騒ぎたる容色な し。翁いふ。かく参りたるは魑魅にあらず人にあらず。君がかしづき給ふ黄金の精霊なり。年來篤くもてなし給ふうれしさに。夜話せんとて推てまいりたるな り。君が今日家の子を賞じ給ふに感て。翁が思ふこゝろばへをもかたり和さまんとて。假に化を見はし侍るが。十にひとつも益なき閑談ながら。いはざるは腹み つれば。わざとにまうでゝ眠をさまたげ侍る。さても富て驕らぬは大聖の道なり。さるを世の悪ことばに。富るものはかならず慳し。富るものはおほく愚なりと いふは。晋の石崇唐の王元宝がごとき。豺狼蛇蝎の徒のみをいへるなりけり。往古に富る人は。天の時をはかり。地の利を察らめて。おのづからなる富貴を得る なり。呂望齊に封ぜられて民に産業を教ふれば。海方の人利に走りてこゝに來朝ふ。管仲九たび諸侯をあはせて。身は倍臣ながら富貴は列國の君に勝れり。范 蠡。子貢。白圭が徒。財を鬻ぎ利を遂て。巨萬の金を畳なす。これらの人をつらねて貨殖傳を書し侍るを。其いふ所陋とて。のちの博士筆を競ふて謗るは。ふか く頴らざる人の語なり。恒の産なきは恒の心なし。百姓は勤て穀を出し。工匠等修てこれを助け。商賈務めて此を通はし。おのれ／＼が産を治め家を富して。祖 を祭り子孫を謀る外。人たるもの何をか為ん。諺にもいへり。千金の子は市に死せず。富貴の人は王者とたのしみを同じうすとなん。まことに渕深ければ魚よく あそび。山長ければ獣よくそだつは天の随なることわりなり。只貧しうしてたのしむてふことばありて。字を学び韻を探る人の惑をとる端となりて。弓矢とるま すら雄も富貴は國の基なるをわすれ。あやしき計策をのみ調練て。ものをやぶり人を傷ひ。おのが徳をうしなひて子孫を絶は。財を薄んじて名をおもしとする惑 ひなり。顧に名とたからともとむるに心ふたつある事なし。文字てふものに繋がれて。金の徳を薄んじては。みづから清潔と唱へ。鋤を揮て棄たる人を賢しとい ふ。さる人はかしこくとも。さる事は賢からじ金は七のたからの最なり。土にうもれては霊泉を湛へ。不浄を除き。妙なる音を蔵せり。かく清よきものゝ。いか なれば愚昧貪酷の人にのみ集ふべきやうなし。今夜此憤りを吐て年來のこゝろやりをなし侍る事の喜しさよといふ。
SOBRE LA POBRESA I LA RIQUESA
A la contrada de Mutsu, a la mansió de Gamô Ujisato (238), fou un guerrer de nom Oka Sanai. Ses emoluments eren notables, alta sa reputació i per totes les terres a l'est de la barrera s'escampava el renom de son coratge. Aquest guerrer tenia una mancança : son afany per la riquesa. No era pas el sòlit entre els militars. Havia fet de la frugalitat son principi i era la norma de sa llar, fins al punt que els anys passaren i sa fortuna prosperà. En els moments de lleure dels exercicis militars no li era plaent ni l'art del te ni el joc de flairar encens. En una cambra s'envoltava d'un gran nombre de monedes d'or i el goig de son cor excel·lia el plaer dels mortals amb la lluna i les flors. Hom es sorprenia del comportament de Sanai, deien que era gasiu i rústec, i el menystingueren i li tingueren malvolença.
Una vegada, sentí que un home que feia molt de temps que era al servei de la casa tenia amagada una moneda d'or. El féu cridar prop d'ell i li digué :
- Ni els tresors de la muntanya de Kulun (239) en un temps de trasbals no valen més que una teula o un còdol. Aquell que nascut en aital temps porti arc i fletxa un sabre de T'ang-hsi i de Mo'yang (240) és el tresor més preuat. Tot i així, amb un bon sabre no es podria fer front a mil enemics. La virtut de l'or pot sotmetre tot un imperi. Un guerrer no hauria pas de fer-ne un ús negligent, l'hauria d'estalviar i vetllar. Que tu hagis aconseguit una fortuna que depassa ton humil estament, és un fet encomiable. No pot restar sens recompensa!
I amb açò, li'n donà deu monedes d'or, li permeté portar espasa i el prengué a son servei personal. La gent, a l'escampar-se la brama, l'enaltí : Tot i que Sanai amassa l'or i és cobejós, és una raresa entre els guerrers del nostre temps.
Aquella nit, Sanai es despertà per un soroll que feia algú que anava cap al seu llit i veié, assegut al peu del llum, un vell menut que somreia. Sanai s'incorporà.
- Qui ha vingut ací? Si és per manllevar vitualles caldrien joves ben forts! Despertar algú que dorm amb l'aparença d'un vell xaruc com tu, no serà pas una facècia d'una guineu o d'un teixó? Quins trucs has après? Desvetllat en aquesta nit de tardor, ensenya-m'ho! - digué mostrant-se ben tranquil.
- He vingut ací i no sóc ni un esperit maligne ni un ésser humà. Sóc l'esperit d'aquest or que vetlleu amb cura. Atès el delit per vostre gentil acull durant aquests anys, sóc vingut a visitar-vos i tenir una xerrada aquesta nit. Complagut per la recompensa d'avui al vostre servent, he pensat d'esbargir-nos explicant-vos mes pensaments. Així doncs, per una estona us mostro ma parença, tot i que ma xerrameca no té ni un mot sobre deu de profitós, i si no us ho dic em restarà al pap. Sóc vingut amb aquest propòsit i us he despertat. No ésser vanitós en la riquesa (241) és la manera dels grans savis (242). Aitals maldiences com “El ric és certament cobejós” i “El ric manta vegada és estúpid”. Només es diu de la banda de xacals, llops, serps i escorpins com Shih Ch'ung de Jin (243) i Wang Yuan-Pao de T'ang (244). Els d'antany esguardaven les circumstàncies del cel, consideraven les prevalences de la terra, i de manera natural guanyaven riquesa i honors.. Quan Lu Wang rebé el feu de Ch'i i ensenyà els fets de la indústria a la gent, els habitants de la costa s'acuitaran als profits i anaren a ell. Luan Chung reuní nou vegades els senyors feudals, ell mateix un vassall, sa riquesa superà aquelles dels prínceps de totes les terres. Gent com Fan-Li, Tzu-kung i Po Kuei (245), mercadejant i fent guanys amassaren molt or. Amb personatges com ells s'escriví el “Huo Chih Ch'uan”, llibre que els erudits de la posteritat menystingueren i rivalitzaren en menyspreus. Raons de gent que no ho ha entès prou. Sens uns mitjans de vida estables, el cor no és pas estable (246). El camperol es procura el gra amb son afany, l'artesà hi contribueix amb son esforç, el comerciant ho fa circular amb son servei; cadascú administra ses mitjans i fa pròspera la casa, i així s'honoren els ancestres i es forja per a la posteritat. Llevat d'açò, què més pot fer un home? Com fan també les dites “El fill del ric no mora pas al mercat” i “L'home ric i honorat gaudeix igual que un rei” (247). Verament, si en aigües fondes el peix s'hi esbargeix, si en altes muntanyes la bèstia bé hi creix (248). açò són els designis del cel. També es diu “Pobre, mes content” (249), i és l'origen de la il.lusió dels homes de lletres que estudien i cerquen les rimes, dels valents que porten arc i fletxes i que obliden riqueses i honors, que són els fonaments d'un estat, i amb estratègies militars maldestres destrueixen béns, nafren la gent, perden llurs virtuts i estronquen la posteritat en la il.lusió que és menystenir la riquesa i enaltir la glòria. Pensant-hi, en la recerca de la glòria i la riquesa per al cor no n'hi ha pas de diferència. Travats per disquisicions literàries, menystenen la virtut de l'or, es proclamen purs i diuen savis aquells que alcen la l'aixada i renuncien al món. Encara que aitals homes siguin savis, no ho són pas llurs actes. L'or és el primer dels set tresors (250). De llocs soterrats brolla de fonts miraculoses. Neteja ses impureses i cela un so exquisit. Que una cosa tan pura sigui només amassada per estúpids i miserables és increïble! Em plau molt poder expressar mon despit després de tants anys!
- - - - - -
238 – Gamô Ujisato (蒲生 氏郷, 1556-1595). Descendent d'una important família. Va ser un fidel i brillant militar al servei d'Oda Nobunaga ( 織田 信長,1534-1582), en va ser el seu gendre, i de Toyotomi Hideyoshi (豊臣秀吉,1537-1598). L'any 1585 va ser batejat en la fe cristiana, amb el nom de Leo.
239 – Muntanya de Kulun, en xinès (崑崙山). Lloc mític de Xina d'on sortien moltes joies. En japonès : Konzan.
240 –T'ang-hsi i Mo'Yang (棠谿墨陽), llocs de l'antiga Xina famosos per les seves forges d'espases. En japonès : Kôtei i Bokuyô.
241 – Rongo (論語) “Analectes”, de Confuci (孔子, 551-479 aC).
242 – Aquí el “gran savi” és, evidentment, Confuci (孔子, 551-479 aC).
243 – Dinastia Jin (晋) : 265-420 dC.
244 – Dinastia T'ang (唐) : 618-907 dC.
245 - Fan Li (范蠡), Tzu-kung i Po Kuei, personatges xinesos molt rics i pròspers esmentats en el Huo Chih Ch'uan (貨殖伝) : Sobre el fer-se ric. En japonès : Kashokuden. Obra de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC), l'autor del Shiji (史記) : Annals del gran historiador (monumental obra històrica xinesa).
246 - Referència al Liang Hui Wang (梁惠王) de Menci (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC). La referència : 萬乘之國弑其君者.........
247 – Ambdues dites són del Huo Chih Ch'uan (貨殖伝). Veure la nota no. 245.
248 - Del Huo Chih Ch'uan (貨殖伝). Veure la nota no. 245.
249 - Rongo (論語) “Analectes”, de Confuci (孔子, 551-479 aC).
250- Els set tresors del budisme” (七種の宝). De fet, aquesta llista, com ja he esmentat en altres escrits, pot variar segons els textos. Hi ha unanimitat en els tres primers, però els altres quatre poden ser diferents. Poso la que és potser la més habitual :
金 Or
銀 Argent
瑠璃 Lapislàtzuli
玻璃 Vidre/Cristall
赤珠 Rubí
瑪瑙 Àgata
しゃこ Nacre (segons els diccionaris és una petxina gegant).
o0o
