落窪物語 -20-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　袍裁ちておこせたり。また遅くもぞ縫ふと思して、よろづのこと、おとどに聞えて、「行きて、宣へかし」と責められて、おはして、遣戸を引きあけたまふより宣ふやう、「いなや、この落窪の君の、あなたぬに宣ふことに従はず、悪しかんなるは、なぞ。親なかんめれば、いかでよろしく思はれにしがなとこそ思はめ。かばかり急ぐに、ほかの物に手を触れざらむや何の心ぞ。夜のうちに縫ひたてずは、子とも見じ」と宣へば、女、いらへもせで、つぶつぶと泣きぬ。おとど、さ言ひかけて、帰りたまひぬ。
　人の聞くに恥づかしく、恥の限り言はれつる名を我と聞かれぬること、と思ふに、ただ今死ぬるものにもがなと、縫ひ物はしばしおしやりて、火の暗き方に向きて、いみじう泣けば、少将、あはれに、ことわりにて、いかにげに恥づかしと思ふらむと、われもうち泣きて、「しばし入りて臥したまへれ」とて、せめて引き入れたまひて、よろづに言ひ慰めたまふ。「落窪の君」とは、この人の名を言ひけるなりけり、わが言ひつること、いかに恥づかしと思ふらむと、いとほし。継母こそあらめ、中納言さへ憎く言ひつるかな、いといみじう思ひたるにこそあめれ、いかでよくて見せてしがな、と心のうちに思ほす。
　北の方、多くの物どもを、一人はあり、腹立たしからむ、えひとりは縫ひ出でじ、と思ひて、少納言とて,かたへなる人清げなる、ーいきて諸共に縫へーとておこせたれば、来て、ーいづこをか縫ひ侍たん。など御とのごもりにける。さばかりに　ーおそからむ物ぞーと聞こえ給ふものをーといへば、ー心地のあしければなんん。その縫いさしたるはひおまえ縫ひ給へーといへば、取り寄せて縫ひて、ーなほよろしう起きさせ給へ。ここのひだおほえ侍らずーといえばー今しばし。教えて縫はせんん、からうじて起きて、ゐざり出（で）たり。少将みれば、少納言、火影にいと清げなり。よき物こそありけれと見たまふ。


Se li envià un vestit de cerimònia ja tallat. La Kita no Kata s'afigurà que potser no l'acabaria a temps i explicà al Chûnagon allò que havia succeït i l'apressà :

- Aneu-hi i parleu-hi.

El Chûnagon hi anà, obrí i des del llindar preguntà :

- Eh! Ochikubo! Per què aquest mal comportament i no fer allò que se't demana? Des del traspàs de ta mare he desitjat de tota manera que vosaltres dues tinguéssiu una bona relació. Tot i haver una feina urgent cuses per a gent de fora i desatens la de casa. No et consideraré ma filla!

Ochikubo no podia ni contestar i esclatà en plors. El Chûnagon després de parlar tornà a sa cambra.

Ochikubo era profundament avergonyida que el Shôshô hagués sentit tot allò i que sabés que aquell era el nom que li deien a ella, i només de pensar-hi es volia morir. Deixà de banda la cosida un moment, es girà d'esquena a la llum i plorà. El Shôshô commòs perquè se n'havia adonat de la vergonya que ella sentia plorava també.

- Veniu una estona al llit.

L'agafà, l'ajagué i li parlà de tot i de res per a conhortar-la.

“Ella és la damisel·la Ochikubo que anomenen i mes mots d'abans l'han avergonyida. Quina llàstima. La Kita no Kata és certament una malànima, mes el Chûnagon també ho és. La deu detestar molt. Jo que voldria fer que hom veiés quina persona tan extraordinària que és realment!” açò pensà en son cor.


La Kita no Kata pensà que allò que li havia dit el Chûnagon l'hauria ferit, mes com era sola i havia molt a cosir no ho podria fer tot, i hi envià una donzella molt bonica de nom Shôganon.

- Vés a cosir amb ella.

Quan la donzella arribà a la cambra d'Ochikubo li digué :

- On haig de començar a cosir? Per què sou en folgança? La senyora m'ha dit que açò és molt urgent.

- No em trobo bé. Fes els plecs d'allò que és cosit.

Shôganon ho prengué i començà a cosir.

- Si us sentiu millor potser podríeu llevar-vos. No sé com fer aquests plecs.

- Espera un moment, ara t'ho ensenyo.

S'incorporà una mica i sortí del paravent de genolls.
El Shôshô mirà i veié a la llum de la llampada que Shôganon era una noia molt bonica i pensà que totes les dones de la casa feien goig.

o0o