落窪物語 -30-
Ochikubo Monogatari
– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
北の方は、典薬にあづけつと思ひて、いとありしやうにも遣戸さし固めさせむねば、あこき、うれしと思ふ。暮れゆくままに、いかにせむと思ふ。内ざしにさしこもらむと思ひて、よろづにあくまじきやうに構ふ。翁「あこき、いかにぞ、御心ちは」と言へば、「いみじく悩みたまふ」、「と言ふは、いかにおはせむずらむ」と、我が物がほにうち嘆くを、愛敬なしと見る。「明日の臨時の祭に、三の君に見せ奉らんん、蔵人の少将のわたり給ふを」と、北の方は念じをるを、あこき聞きて、いとうれしき隙あるべかなりと、胸うちつぶれて思ふ。今宵だに逃れたまひなばと思ひて、遣戸のしりさすべき物を求めて、脇にはさみて、歩く。「御殿油参れ」など言ふまぎれにはひ寄りて、遣戸の片の樋に添へて、え探らすまじく、さして去りぬ。内なる君は、いかにせむと思ひて、大きなる杉唐櫃のありけるを、あとをかきて、遣戸口に置きて、とかうして押さへ、わななき居て、「これあけさせたまふな」と願をたつ。
北の方、鍵を典薬に取らせて、「人の寝静まりたらむ時に入りたまへ」とて寝たまひぬ。
皆人々静まりぬる折に、典薬、鍵を取りて来て、さしたる戸あく。いかならむと胸つぶる。鎖あけて遣戸あくるに、いと固ければ、立ち居ひろろぐほどに、あこき聞きて、少し遠隠れて、見立てるに、上下探れど、さしたるほどを探り当てず。「あやしあやし。戸、内にさしたるか。翁をかく苦しめたまふにこそありけれ。人も皆許したまへる身なれば、え逃れたまはじものを」と言へど、誰かはいらへむ。打ちたたき、押し引けど、内外につめてければ、揺ぎだにせず。今や今やと、夜更くるまで板の上に居て、冬の夜なれば、身もすくむ心ちす。そのころ、腹そこなひたる上に、衣いと薄し。板の冷え、のぼりて、腹ごほごほと鳴れば、翁、「あなさがな。冷えこそ過ぎにけれ」と言ふに、強ひてごほめきて、ひちひちと聞ゆるは、いかなるにかあらむと疑はし。かい探りて、出でやするとて、尻をかかへて、惑ひ出づる心ちに、鎖をついさして、鍵をば取りて往ぬ。あこき、鍵置かずなりぬるよと、あいなく憎く思へど、あかずなりぬるを、限りなくうれしく、遣戸のもとに寄りて、「ひりかけして往ぬれば、よもまうで来じ。大殿籠りね。曹司に帯刀まうで来たれるを、君の御返りごとも聞えはべらむ」と言ひかけて、下におりぬ。
帯刀、「など今まではおりたまはぬぞ。世の中いかがあると。いまだ出だしたてまつらずや。いみじくこそおぼつかなけれ。君の思し嘆くこと、いみじくなむ。『夜など、みそかに盗み出でたてまつりむべしや。そのこと、案内して来』と宣はつる」と言へば、「さらにいとどぞいみじき。日に一度なむ御台参りにあけたまふ。かくて構ふるやうは、北の方の御伯父にて、いみじき翁のあるになむ、あはせたてまつらむとて、今宵も『部屋に入れ』とて、鍵を取らせたまへれど、内外にしかじか固めたれば、立ち居、ひろろきあけつるに、冷えて、かうかうして往ぬ。君は、かなこと聞きたまひしより、御胸をなむいみじく病みたまひし」と、泣きつつ言ふ。帯刀、きみじきことにあはせて、ひりかけのほど、え念ぜで笑ふ。「『いつしか盗み出でたてまつりて、この北の方の当せむ』となむ、君は宣ふ」と言へば、「明日、祭見に出でたまひぬべかめり。その隙におはしませ」と言へば、帯刀「いとうれしき隙にもあなるかな。いつしか夜もあけなむ」と、心もとなく言ひ明かす。
翁は、袴にいと多くしかけてければ、懸想の心ちも忘れて、まづとかくかれ洗ひしほどに、うつぶし臥しにけり。
Com la Kita no Kata pensava que el Tenyaku s'encarregaria d'Ochikubo no tancà la porta com havia fet fins llavors, i Akogi en fou molt contenta. Quan es féu fosc, Ochikubo es desanimà en pensar què podrien fer. Repensà les diverses maneres de com tancar la porta per dintre.
El vell preguntà a Akogi com es trobava la damisel·la.
– És molt malalta.
– Què li pot passar? - i sospirà com si fos a ell que li passés.
Akogi ho trobà menyspreable.
Quan Akogi sabé que la Kita no Kata era molt desficiosa perquè l'endemà duia la tercera dama a veure el festival extraordinari on hi participava el Kurôdo no Shôshô el cor li saltà d'alegria, era una benaurada ocasió. Només tindrien aquella nit per a fugir. Cercà alguna cosa per a bloquejar la porta, ho trobà i s'ho posar sota el braç.
Amb l'enrenou de l'encesa de llums de la casa Akogi s'apropà a on era Ochikubo i falcà el llindar de la porta de manera que no es veiés. Ochikubo també rumià què hi podia fer. Com hi havia un gran cofre de cedre xinès l'empenyé contra la porta. Tota tremolosa per l'esforç pregà perquè la porta no es pogués obrir.
La Kita no Kata lliurà la clau al Tenyaku tot dient-li :
– Aneu-hi quan hom dormi.
I anà a dormir.
Quan tot era en silenci el Tenyaku hi anà amb la clau i féu per obrir la porta. Ochikubo sens saber què passava era aterrida. El Tenyaku girà la clau emperò li costava obrir, ara s'aixecava, ara s'ajupia. Akogi ho sentí i l'observà mig amagada com cercava debades què impedia obrir la porta.
– Que estrany! Que heu tancat per dintre? Voleu fer patir aquest vell. Tothom sap que m'heu estat confiada, no em podeu defugir.
Emperò, ningú no contestà. Picà i empenyé, mes com era bloquejada per dintre i per fora la porta no es bellugà. Tot esperant que Ochikubo l'obriria d'un moment a l'altre s'assegué al balcó fins que es féu fosc. Era una nit freda i s'arraulí. Aquells jorns havia tingut mal de ventre. Vestia roba prima i amb la fredor de la fusta del terra el ventre li començà a rondinejar.
– Ah, quin mal! Fa massa fred.
I el ventre continuà rondinejant cada vegada més fort, i tement-se el que anava a passar es serrà el cul amb les mans disposat a marxar. Posà el cadenat i s'endugué la clau.
Akogi es sentí decebuda quan veié que s'enduia la clau, mes era molt contenta perquè la porta no s'havia obert. S'apropà a la porta i digué :
– S'ha fet de ventre a sobre i ha hagut d'anar-se'n, no tornarà. Podeu dormir tranquil.la. Tachihaki ja haurà arribat a la cambra. Li donaré vostra resposta al Shôshô.
I marxà.
– Vaja, fins ara! - exclamà Tachihaki - Com està la situació? Encara no ha sortit? És molt preocupant. El Shôshô està molt desficiós. Pregunta si és possible emportar-se-la aquesta nit. Diu que em parlem.
– S'ha complicat molt. Només obren una vegada al jorn per portar-li de menjar, i a més la Kita no Kata ha tramat maridar-la amb un oncle seu que és molt vell. Aquest vespre mateix li ha dit d'entrar a la cambra i li ha donat la clau, mes com havíem tancat fermament per dintre i per fora ha hagut de restar fora anant amunt i avall, i com feia fred ha marxat. Quan la damisel·la ha sabut tot açò li ha sobrevingut un molt fort dolor al pit – digué Akogi plorosa.
Tachihaki tot i indignat esclafí de riure al sentir que el Tenyaku s'havia fet de ventre a sobre i rigué.
– El Shôshô se la vol emportar immediatament, i en quant a la Kita no Kata ja s'hi tornarà.
– Demà aniran a veure el festival, així doncs, serà el moment.
– Una molt bona oportunitat. Tan de bo fos ja matí!
I passaren la nit parlant ansiosos.
El vell amb la roba ben bruta que duia se n'oblidà de son gran amor i tot just rentar-se s'adormí de bocadents.
o0o
