– 落窪物語 -32
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


-

　二条には、御殿油参りて、少将の君臥したまひて、あこきに、「日ごろのこと、よく語れ。ここには、さらに宣はず」と宣へば、あこき、北の方の心を、ありのままに言へば、君、あさましかりけることかな、と思し臥したまへり。「人ずくなにて、いとあしかめり」、あこき「『人求めよ』と宣ふなる」、「人々も聞えむと思へども、ゆかしげなき。あこき、大人になりね。いと心およずけためり」と、言ひ臥したまへれば。
　かくうれしく宣はせて、明けぬれば、いとのどかなる心ちして、巳午の時まで臥し、昼つ方、殿に参りたまふとて、帯刀に、「近く居たれ。ただ今来む」とて、出でたまひぬ。あこき、叔母のもとへ文やる。「急ぐこと侍りてなむ、昨日今日聞えざりつる。今日明日のほどに、清げならむ童、大人求め出でたまへ。そこにも、よき童あらば、一人二人しばし賜へ。あるやうは対面に聞えむ。あからさまにおはせよ」と、言ひやりつ。　
　少将の君、殿におはしたれば、かの中納言殿の四の君のこと言ふ人出で来て、「ものけたまはる。かのこと、一日も宣へりき。『年返らぬ先にしてむと思ふやうなむある。御文聞えて』と、いみじく責めはべり」と言へば、殿の北の方「さかさまにも言ふなるかな。強ひてかう言ふことを、聞きてよかし。人のために、はしたなきやうなり。今までひとりある、見苦し」と宣へば、少将「さ思はば、早うて取りてよかし。文は今やらむ。今様はことに文通はし、さても、しつなり」とて、笑みて立ちたまひぬ。
　わが御方におはして、常に使ひたまふ調度ども、厨子など、かしこにやりたまふ。御文「今の問いかに。うしろめたうこそ。内に参りて、ただ今帰り出ではべりなむ。
唐衣きてみることもうれしさをつつまば袖ぞほころびぬべき
なかなかつつましとなむ、今日の心ちは」とあり。御返り「ここには、
憂きことを嘆きしほどに唐衣袖は朽ちにき何につつまむ」
と聞えたまへるを、あはれに思す。
　帯刀、心しらひ仕うまつること、ねんごろなり。和泉の守の返りごと「おぼつかなさに、これより昨日聞えたりしかば、『はやう、すさまじきわざして逃げたまひにき』とて、使ひをも、ほとほと打たれぬべかりけるを、からうじてなむ逃げて来たりしかば、いかならむと思うたまへ嘆きつるに、うれしく、たひらかに物したまへること。人は今案内して聞えむ。ここにはかばかしき者なし。この守の従妹にて、ここにおはするこそ、さやうに物しつべけれ」と言へり。
　暮るれば、君おはしたり。「かの四の君のことこそ、しかじか言ひつれ。われと言ひて、人求めてあはせむ」と宣へば、女君「いとけしからず。否と思さば、おいらかにこそしたまはめ。本意なく、いかにいみじと思さむ」と宣ふ。少将「かの北の方に、いかでねたき目見せむと思へばなり」と宣へば、少将「いと心弱くおはしけり。人の憎きふし、思し置くまじかりけり。いと心安し」と宣ひて、立ちたまひぬ。
　かの中納言殿には、「『よかなり』となむ宣ふ」と言ひやりたれば、喜びて設けし、ののしるにつけては、「落窪といふ者のあらば、うちあづけて縫はせまし。いかによからまし。仏、これ生けらば、来るやうしたまへ」。蔵人の少将の君も、御衣どもわろしとて、出づと入ると、むつかりて、着たまはずなどある時は、わびしうて、物せむ人もがなとて、ここかしこ手を分ちて求めたまふ。「『よかめり』と宣ふ時に取りてむ。思ひもぞかへる」とて、おとど、居立ち、いそぎたまふ。十二月のついたち五日と定めたるほどは、十一月のつごもりばかりより、いそぎたまふ。御婿の少将「誰を取りたまふぞ」と問ひければ、「左大将殿の左近の少将殿とかと宣へる」、「いとをかしき君ぞかし。うち語らひて出で入りせむに、いとよきことかな」と許しければ、北の方、はえありてうれしと思ふ。かの少将は、北の方の、いとねたく憎くて、いかで、これにわびしと思はせむと思ひしみにければ、心の内に思ひたばかるやうありて、「よかなり」と言ふなりけり。
　かくて、二条殿には、十日ばかりになりぬれば、今参りども十余人ばかり参りて、いと今めかしうをかし。和泉の守の従妹なる、かうかうと聞きて、参らせて、兵庫といふ。あこきは、大人になりて、衛門といふ。小さくをかしげなる若人にて、思ふことなげにて、ありく。男も女もたぐひなく思したる、ことわりぞかし。


A la residència de Nijô, Akogi encengué els llums i el Shôshô des del llit estant li digué :

– Explica'm tot allò que ha passat en els darrers jorns. La damisel·la no ho farà pas.

Akogi li parlà de la malesa del cor de la Kita no Kata i el Shôshô pensà consirós en tot el que havia hagut de passar la damisel·la.

– No hi ha servents ací, és un inconvenient. Encarrega-te'n tu, Akogi. Havia pensat en portar-los de la residència de mon pare, mes no són per ací. Tu mateixa, Akogi, ja ets prou gran.

El Shôshô i Ochikubo restaren al llit ben contents i tranquils fins a prop de migjorn.

Quan el Shôshô anà a veure son pare deixà Ochikubo a cura de Tachihaki :

– Estigues a prop de la damisel·la. Tornaré aviat.

I marxà.

Akogi envià una lletra a sa tieta :

– Ho sento, mes he estat enfeinada i no he pogut dir-vos res fins ara. Em caldria haver avui o demà unes minyonetes i serventes agradoses, que me les podríeu cercar si-us-plau? Si vós en tinguéssiu, me'n podríeu deixar una o dues per un temps? Ja us ho explicaré en detall. Veniu a veure'm.

Mentre el Shôshô era a la residència de son pare la persona que li havia parlat de l'afer amb la quarta damisel·la, filla del conseller, anà a veure'l.

– Voldria dir-vos una cosa. És sobre l'afer de l'altre jorn. La família ha expressat son desig que el matrimoni es celebri abans de cap d'any. Envieu una lletra. Us preguen d'apressar-vos.

La mare del Shôshô, la Kita no Kata del Taishô (45), li digué :

– Açò és tot a l'inrevés. Caldria un consentiment, no fer-ho no estaria bé. És lamentable que siguis encara solter.
–
- Si penseu així, la prendré immediatament. Avui mateix hi escriuré. Sembla que ara no calen les lletres per arranjar matrimonis.

I sortí tot somrient. Anà a sa cambra i féu enviar a Nijô els mobles que hi tenia i una lletra :

– Com esteu avui? Sóc ansiós. He anat a casa de mon pare. Tornaré immediatament.

---Si embolcallés amb roba tota fina ma joia per vós les mànigues certament s'esquinçarien del tot.

Ella li contestà :

---Si per ma pena són aquestes mànigues de roba fina totes espellifades com m'embolcallaria?

Quan ell ho llegí en fou afligit.

Tachihaki la vetllava amb tota cura.

Arribà la resposta de l'esposa del governador d'Izumi :

– Com no sabia res de tu envií ahir un missatger a la residència del Chûnagon preguntant per tu, i quan se li digué de ton lamentable comportament i fugida el missatger hagué d'escapar cames ajudeu-me per a no ésser apallissat. Era molt amoïnada per tu, mes ara sóc contenta car no t'ha passat res. Avui mateix et trobaré les serventes que m'has demanat. Les que hi ha ací no són adients. Tenim una cosina de mon espòs que viu amb nosaltres i podria adir-s'hi.

A l'hora fosca el Shôshô era a Nijô. Explicà a Ochikubo l'afer de la quarta damisel·la i que ja trobaria algú altre que s'hi casés en son lloc.

– Açò està molt malament. Si no ho voleu no ho feu. açò m'enutja. Què en pensarà ella de vós?
– És per a humiliar la Kita no Kata.
– Oblideu-ho, us ho prego. Per què malvoleu la quarta damisel·la?
– Sou de massa bon cor. No us recordeu de com us han maltractat? Teniu el cor tendre.

I amb açò s'allitaren.

Quan es comunicà a la residència del Chûnagon el consentiment del Shôshô al casament hom fou molt content. La Kita no Kata començà a fer els aparells amb tot l'enrenou.

– Si hi fos Ochikubo li hauria deixat tota la roba per a cosir. Hauria estat ben convenient. Oh, Buda, si és viva, feu que torni!

Quan el Kurôdo no Shôshô començà a queixar-se de la matusseria dels cosits la Kita no Kata fou molt amoïnada perquè no hi havia ningú més i cercà per tot arreu una substituta.
Una vegada tingué el consentiment del Shôshô i tement que podria desdir-se'n el Chûnagon acuità els aparells. Es fixà el cinquè jorn de la dotzena lluna pel casament, i a partir de finals de l'onzena lluna hom s'afanyà.
El Kurödo no Shôshô preguntà qui era el nuvi.

– És el fill del Sadaishô, el general de l'Esquerra de la Guàrdia Imperial, el Sakon no Shôshô (46).
– Un home esplèndid. Quan sigui ací tindrem unes bones xerrades.

La Kita no Kata fou honorada i molt contenta al sentir açò. El Shôshô hi havia consentit per l'odi que tenia a la Kita no Kata i en son cor només hi havia el desig de la venjança.

Feia ja uns jorns que eren a Nijö. Ara hi havia més de deu serventes, totes abillades a la moda i precioses. Entre elles hi havia la cosina del governador d'Izumi, de nom Hyôgo. Akogi, esdevinguda dama de companyia, prengué el nom d'Emon. Com era menuda, xamosa i molt jove i es movia desimbolta era normal que tant el Shôshô com Ochikubo li tinguessin tota la consideració.

- - - - - -

45 - Taishô (大将) : general de la Guàrdia Imperial. La residència de l'Ukon no Shôshô (右近の少将). Veure notes no. 10 i 11.
46 - Aquí el títol del Shôshô és Sakon no Shôshô (左近の少将殿) : Shôshô de la Guàrdia de l'Esquerra, mentre que quan apareix en la primera part té el d'Ukon/Ukonoe no Shôshô (右近の少将 / 右近衛の少将) : Shôshô de la Guàrdia de la Dreta. Nota no.11.

o0o