– 落窪物語 -67-
Ochikubo Monogatari
– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
北の方「かうかうのことなむ、かの大納言の宣ふなるを、をこに人の思ほしたりし御身を、いともよきこととなむ、うれしく思ふを、いかが思す」と宣へば、四の君、面赤めて、「いとよきことに侍るなれど、かかる身を知らぬさまにや。なでふさることか侍るべき。人の思せむも、かつは、かの殿の御恥ならむ。いと見苦しからむ。心憂き身なれば、尼になりなむと思へど、おはせむ限りは、例のかなみに見えたてまつるをだに、仕うまつるに思うたまへてなむ、今までだに侍る」とて泣きたまひぬれば、思ひ知りたまへりけりと、あはれに、うち涙ぐみてゐたり。北の方「あなまがまがし。なでふ尼にかなりたまふべき。しばしにても、なほ花やかなる目見たまはむぞ、人も、『かくありけり』と思ふべき。おのが言に従ひたまふと思ひて、このことしたまへ」と宣ふ。少将「御返りは、いかが申さむ」と言へば、「この君は、かくなむ宣へど、ここになむ、いとうれしきことと。ただ、ともかくも御心して思さむ方にしなしたまへ」と宣へば、「を」とて立ちぬ。
殿に参りて、しかじかなむ、ありつることを申したまへば、北の方、四の君、宣ひけることを、あはれがりて、「さも思すべきことなれど、世にある人は、かかるたぐひ多かなり、と思しなすべく」と宣ふ。殿、聞きたまひて、「北の方だに、さ宣はば、正身、ものしと思すとも、ただしてむ。いとよき人なり。この月、つごもりにくだるべし。『同じくは疾く』と宣ひき。はや四の君、ここに渡したまへ」と少将に宣へば、暦取りにやりて見たまふに、この七日いとよかりけり。何事にかさはらむ、人々の装束は、ここにし置かれたらむ設けの物して、西の対にてせむ、と思ほして、西の対しつらはれたまふ。「四の君、はや渡りたまへ」と聞えたまへば、「はやはや」と急がしたまへど、本意なきことなれば、いとうたて物憂くおぼえて、「今、今」と言ひて、さらに思ひも立たねば、「このことならずとも、『渡りたまへ』と、あはれもあらむは、あほすまじくやあらむ。あなひがひがし」と言ひて、渡したてまつりつ。
おとな二人、童一人、御供にはありける。御むすめは十一にて、いとをかしげなり。いかめほしと思ひたるを、見苦しからむとて、とどむるを、いと悲しく、うち泣くかれぬ。
左の大殿、待ち受けたまひて、対面したまひて、あるべきことども申したまへど、なかなか、はじめよりも、はしたなく恥づかしうおぼえて、御いらへも、をさをさ聞えたまはず。この北の方の三つが妹にて、二十五になむおはしける。面白の駒は、十四にて婿取りて、十五にて子生みたまへりける。この北の方は二十八になむおはしける。
三四日になりて、西の対に、われもろともに渡りたまひぬ。御供の人人、萎えたる、御装束一具づつ賜ふ。人ずくななりとて、わが御人、童一人、大人三人、下仕二人と、渡したまふ。装束ども、しつらひたる儀式、いとめやすし。母北の方、異はらからたち、ただここになむ来ける。暮れゆくままに、出で入り、いそぎたまふ。せうとの少将、かたじけなくうれしと思ふ。
夜うち更けて、帥いましける。少将、しるべして導き入れつ。四の君、人も、いふかひなくもあらず、この殿も、かく居立ちて、したまへば、かなふまじかりけると思ひなしてなむ、出でたまひける。手あたり、けはひなどのかしげなれば、うれしと思ひけり。聞いたまひけむことは、聞かねば、書かず。明けぬれば、出でたまひぬ。
北の方、いかに思ふらむと、泣きたまへば、「文たびたびやらねど、心長きたぐひなむある。よもおろかに思はじ。かたげに心あはぬけしきしたるぞ、賢くもあらぬことぞ。まづ君を例の懸想のやうにやはわび焦られきこえし。思ひ出でて時々聞えしかど、見そめたてまつりし後なむ、まほざりにてやみなましかばと悔しかりし。さおぼゆるぞをかしき」など語らひたまひて、ニ所ながら、起きて、こなたにこなたにおはしぬ。
四の君、まだ帳の内に寝たまへり。北の方「起きたまへ」と起したまふほどに、その文、持て来たり。男君、取りたまひて、「まづ見はべらまほしけれど、隠さむと思すことも書きたらむ、とてなむ。後には必ず、見せたまへ」とて、几帳の内にさし入れたまへば、北の方、取りて奉れたまへど、手ふとしも取りたまはず。「さは、読みきこえむ」とて引きあけたまふ。四の君、かのはじめの面白が書き出だしたりし文を思ふに、また、さもやあらむ、と胸つぶれて思ふに、読みたまふを聞けば、
「あふことのありその浜のまさごをばけふ君思ふ数にこそ取れ
いつのまに恋の」となむありける。「御返り、はや聞えたまへ」とあれど、いらへもしたまはず。おとど「その文しばし」と、せめて宣へば、「何のゆかしう思すらむ」とて、またさし入れたまふ。「はやはや」と、硯、紙、具して、せめたまふ。四の君、返りごとも、この殿見たまひつべかなりと、いと恥づかしくして、えとみに書きたまはず。「あな見苦し。はやはや」と宣へば、物もおぼえで書く。
われならぬこひの藻おほみありそうみの浜のまさごは取りつきにけむ
とて、引き結びて、出だしたまへれば、おとど「あなゆかしのわざや、今日の返りごとは。見でやみぬるこそ、くちをしけれ」と、言ひ居たまへるさま、いとをかし。使に物被げさせたまふ。
– Em satisfà molt aquesta venturosa proposició per part del ministre després del malaurat afer amb aquell talòs (104). Què et sembla?
La quarta dama digué tota enrojolada i plorosa :
– És molt venturós, mes com puc acceptar sens que sàpiga res de mi? Si m'hi caso l'avergonyiria a ell i també al ministre, i açò em desplauria molt. En ma dissort he pensat en fer-me monja, emperò mentre una mare és en vida ha de vetllar per els fills i per açò encara soc ací.
Son germà, el Shôshô, adonant-se de son malaurat fat plorà consirós.
– Quina malastrugança! - exclamà la Kita no Kata – Per què t'hauries de fer monja? Aviat podràs tenir una vida esplendorosa i hom pensarà que n'ets de venturosa. Fes-me cas i accepta la proposició.
El Shôshô preguntà quina resposta donaria al ministre.
– Contesta-li que, tot i allò que diu la quarta dama, seria molt venturós per a ella. De totes maneres, fes-ho com tu creguis adient.
– Bé.
Digué el Shôshô i marxà.
Quan el Shôshô arribà a la residència de Sanjô ho explicà tot a Ochikubo, qui sentí pena per allò que havia dit la quarta dama.
– És normal que ella pensi així, mes hi ha molta gent al món que també ha patit molt.
El ministre ho sentí i digué al Shôshô :
– Com la Kita no Kata hi és d'acord, tot i allò que digui la quarta dama, seguirem endavant. El Sochi és una gran persona, Ha de marxar a finals d'aquesta lluna, així doncs, ens hem d'apressar. Digueu a la quarta dama que es traslladi ací, a casa nostra.
Feren portar un calendari i veieren que el jorn setè era benastruc. Per si hi havia qualque inconvenient amb els vestits de les dames de companyia s'emprarien els que hi havia al guarda-roba de la casa i la cerimònia es celebraria a l'ala oest de la residència.
El ministre demanà que la quarta dama es traslladés immediatament. Hom l'apressà per a anar-hi tantost, emperò, tot i que ella deia que ho faria no n'era pas convençuda i no hi anava.
– No pensaràs pas en refusar i no anar-hi! Que n'ets d'entravessada! - exclamà la Kita no Kata.
La quarta dama s'hi traslladà amb dues dames i una donzelleta. Sa filla que tenia ja onze anys i era preciosa volia acompanyar-la, emperò, açò no era escaient, i la quarta dama se'n sentí molt i plorà.
El ministre la rebé i li explicà tots els detalls del casament. Ella era molt trasbalsada i vergonyosa i no pogué dir res. Era tres anys més jove que Ochikubo. Als catorze anys s'havia casat amb el “Cavall-cara-blanca” i als quinze tingué la criatura. Ochikubo tenia vint-i-vuit anys.
Durant els tres o quatre jorns abans de la cerimònia la quarta dama fou atesa amb tota cura. Al setè jorn Ochikubo l'acompanyà a l'ala oest.
Com els vestits de les donzelles de la quarta dama eren vells se'ls hi donà un de nou a cadascuna. Com l'acompanyament li semblà curt Ochikubo hi afegí una donzelleta, dues dames i dues serventes. Tant els vestits com l'agençament de la cerimònia foren esplendorosos. La Kita no Kata, la mare de la quarta dama, i tots els germans arribaren. Es feia fosc i hom s'afanyà. El Shôshô, germà petit d'Ochikubo, era molt content i agraït.
Era ja fosca nit quan arribà el Sochi i el mateix Shôshô l'acompanyà al lloc. La quarta dama, per tot allò que el ministre havia fet amb sa influència i per la personalitat del Sochi no pogué fer altrament que acceptar-ho i sortí a rebre'l. El Sochi la trobà molt agradosa i en fou content. Com allò que li digué a la quarta dama no ho sabem no ho escrivim. A l'alba el Sochi marxà.
Ochikubo era neguitosa pensant en com s'havia sentit la quarta dama. El ministre digué :
– Tot i no haver bescanviat les tradicionals lletres seran una parella de mena fidel. Ell no li tindria mai descurança. La quarta dama no s'hauria d'haver mostrat tan poc disposada al principi. Mon estimació per a tu no era convencional i només t'escrivia quan me'n recordava. Si després de la nostra primera trobada ho hagués deixat ara en seria ben penedit. És curiós que ara en parli així!
Continuaren parlant i al poc es llevaren i anaren a la cambra de la quarta dama on era encara allitada rere una cortina. Mentre Ochikubo li deia de llevar-se arribà una lletra del Sochi. El ministre la prengué.
– M'agradaria llegir-la jo primer, mes hi deu haver escrit coses que són només per a tu. Deixa-me-la veure després.
I passà la lletra per la cortina. Ochikubo l'agafà, emperò, la quarta dama refusa de prendre-la.
– Doncs la llegiré jo – digué Ochikubo i s'enretirà.
La quarta dama pensà en la lletra que el “Cavall-cara-blanca” li havia enviat la primera vegada i se li encongí el cor. Escoltà Ochikubo que llegia :
---Després de veure't aquest mon amor per tu és sens mesura com els granets de sorra de la platja d'Ariso. “Amor inesperat”.
– Contesta immediatament.
Emperò, ella no digué res. El ministre l'acuità amb la lletra.
– Deixa-me-la un moment.
– Per què la vols llegir? - preguntà Ochikubo mentre agafava la lletra.
El ministre digué que no era massa llarga i instà la quarta dama a contestar-la. Mentre la hi tornava demanà tinta i adreç d'escriure. Emperò, com el ministre la llegiria, vergonyosa no escriví res.
– Que en sou de difícil! Vinga, vinga!
I ella recollint-se escriví :
--- Molts altres amors llevat de mi heu tingut de grans de sorra de la platja d'Ariso ja no en deuen restar.
Plegà la lletra i la passà per la cortina.
– Com m'agradaria de llegir-la! - exclamà tot divertit el ministre – Una pena no saber què hi ha escrit.
Es recompensà el missatger i se li lliurà la lletra.
- - - - - -
104 – Nota anterior no. 102.
o0o
