堤中納言物語 -26- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

十四五ばかりの子ども見えて、いと若くきびはなるかぎり十二三ばかり、ありつる童のやうなる子どもなどして、殊に小箱に入れ、物の蓋に入れなどして、持ち違(ちが)ひ騷ぐなかに、母屋の簾に添へたる几帳のつま打ち上げて、さし出でたる人、僅に十三ばかりにやと見えて、額髪のかゝりたる程より始めて、この世のものとも見えず美しきに、萩重(はぎがさね)の織物の袿、紫苑(しをん)色など押し重ねたる、頬杖(つらづゑ)をつきて、いと物悲しげなる。「何事ならむ。」と、心苦しく見れば、十ばかりなる男に、朽葉の狩衣・二藍の指貫、しどけなく著たる、同じやうなる童に、硯の箱よりは見劣りなる紫檀の箱のいとをかしげなるに、えならぬ貝どもを入れて持て寄る。見するまゝに、 　「思ひ寄らぬ隈なくこそ。承香(そきやう)殿の御方などに參り聞えさせつれば、『これをぞ覓め得て侍りつれ。』と侍從の君の語り侍りつるは。大輔の君は、藤壺の御方より、いみじく多く賜はりにけり。すべて殘る隈なくいみじげなるを、『いかにせさせ給はむずらむ。』と、道のまゝも思ひまうで來つる。」とて、顔もつと赤くなりて言ひ居たるに、いとゞ姫君も心細くなりて、「なか〳〵なる事を言ひ始めてけるかな。いと斯くは思はざりしを。こと〴〵しくこそ覓め給ひぬれ。」と宣ふに、 　「などか覓め給ふまじき。上は、内大臣殿のうへの御許までぞ、請ひ奉り給ふとこそは言ひしか。これにつけても、母のおはせましかば、あはれ、かくは。」 とて、涙も墜しつべき氣色ども、をかしと見る程に............. Veié unes dotze o tretze noies molt joves i delicades, d'entre catorze i quinze anys, amb nenes com aquella amb qui havia fet coneixença, que portaven enmig d'enrenou capsetes amb les tapes a l'inrevés plenes de petxines. Inclinada des de la cantonada d'una cortina, repenjada sobre la persiana de la cambra principal hi havia una noieta de només tretze anys, Començant per la forma com li penjaven els cabells era d'una bellesa mai no vista en aquest món. Sobre una roba de teixit verdós duia un vestit de color porpra. Era amb la barbeta sobre ses mans i semblava molt trista. – Què li passarà? Quina pena! – Es digué mentre la mirava quan entrà un noiet d'uns deu anys, amb un vestit de caçador de color verd pàl·lid, amb pantalons violats, tot posat de manera descurada. Era amb un altre noi de la mateixa edat que portava una capseta de color rosat més petita que una pedra de tinta, molt bonica, amb unes petxines extraordinàries, i s'aproparen al lloc on hi havia la noia. Mentre les hi ensenyava digué : – Creu-me, he mirat per tot arreu. He anat al Sokyôden (2) i ho he explicat, i mira les que he aconseguit d'allà, mes, segons allò que la dama Jijû, la dama Tayû n'ha rebut un bon grapat de la dama del Fujitsubo. Sembla que ho estant fent molt bé, no deixen ni un racó on mirar! De camí a casa pensava en què faries. La cara d'ella es posà vermella mentre li parlava, cada vegada més desanimada. – Tant de bon no me n'haguessis parlat, no creia pas que fóra així. I ara em dius que n'estan cercant de manera tan exagerada! – Per què no n'haurien de cercar així? Es diu que la senyora ha enviat algú per a demanar-ne inclús a l'esposa del ministre de palau! Si la mare fos viva açò no passaria! Veure'l a punt de vessar llàgrimes era ullprenedor. - - - - - - 02 – (398 – 24) Sokyôden (承香殿) i Fujitsubo (藤壺) eren dues residències on vivien les esposes de l'emperador o del príncep hereu. o0o

堤中納言物語 -25- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

　「何わざするならむ。」と床しくて、人目見はかりて、やをらはひりて、いみじく繁き薄の中に立てるに、八九ばかりになる女子のいとをかしげなる、 薄色の袙・紅梅などみだれ著たる、小き貝を瑠璃の壺に入れて、あなたより走る樣の慌しげなるを、「をかし。」と見給ふに、直衣の袖を見て、 　「こゝに人こそあれ。」 と、何心もなく言ふに、侘しくなりて、 　「あなかま。聞ゆべき事ありて、いと忍びて參り來たる人ぞ。そと寄り給へ。」 と言へば、 　「明日(あす)の事思ひ侍るに、今より暇なくて、そゝき侍(はんべ)るぞ。」 と囀りかけて、往ぬべく見ゆめり。をかしければ、 　「何事のさ忙がしくは思さるゝぞ。麿をだに思さむとあらば、いみじうをかしき事も加へてむかし。」 と言へば、名殘なく立ち止りて、 　「この姫君と上との御方の姫君と、貝合せせさせ給はむとて、月頃いみじく集めさせ給ふに、あなたの御方は大輔の君、侍從の君と貝合せせさせ給はむ とて、いみじく覓めさせ給ふなり。まろが御前は、唯若君一所にて、いみじく理なく覺ゆれば、只今も姉君の御許に人遣らむとて、罷りなむ。」 と言へば、 　「その姫君たちのうちとけ給ひたらむ、格子の間(はざま)などにて見せたまへ。」 といへば、 　「人に語り給はば、母もこそ宣へ。」 とおづれば、 　「物狂ほし。まろは更に物言はぬ人ぞよ。唯人に勝たせ奉らむ、勝たせ奉らじは、心ぞよ。いかなるにか。ひと物扶持。」 と宣へば、萬もおぼえで、 　「さらば歸り給ふなよ。隱れ作りてすゑ奉らむ。人の起きぬさきに。いざ給へ。」 とて、西の妻戸に屏風押し疊み寄せたる所に居(す)ゑ置くを、ひろ〴〵漸うなり行くを、 　「をさなき子を頼みて、見つけられたらば、よしなかるべきわざぞかし。」 など、思ひ〳〵、間より覗けば....... – Què estaran fent? - digué bocabadat. – I aprofitant un moment a la quieta, quan ningú no mirava, s'esmunyí dintre. Es plaçà en unes exuberants mates d'eulàlies quan veié una adorable nena d'uns vuit o nou anys. Abillada descurosa amb un vestit de color vermell pruna sobre una camisola de color violat clar corria atrafegada des d'un altre lloc portava una gerra de lapislàtzuli plena de petxinetes. Tot veient una màniga del tinent digué càndidament : – Hi ha algú allà! – Calla! - digué eñ tinent molest – He vingut en secret per a dir una cosa a una persona . Apropa't ací. – Sóc amoïnada per l'afer de demà. Ara mateix no tinc temps, estic nerviosa! – Digué tot a corre-cuita i féu per a anar-se'n. – Per què ets tan atrafegada? Si només em fessis confiança, sóc en disposició de fer bons favors – digué ell divertit. Ella s'aturà de cop. - La damisel·la i la dama, filla de la mestressa de la casa, preparen un concurs de petxines i han estat durant molt de temps recollint-ne amb deler. La senyora, amb la dama Tayû i la dama Jijû, ha dit que en vol per al concurs. Ma senyora només compta amb el jove senyor i pensa que és un embolic, mes no se'n pot defugir, i ha dit d'enviar algú ara mateix a ca sa germana gran, i allà me n'hi vaig. - Deixa'm mirar des d'un reixat o qualsevol altre lloc i veure què fan quan són en lleure. - Si es diu a algú també s'hauria de dir a ma mare – digué canviant de lloc. - Ximpleta! Jo no sóc d'aquells que van explicant històries! Segons com em senti puc fer que es guanyi o es perdi. Què et sembla? Porta-m'hi ben a prop. I ella ho oblidà tot. – En aquest cas, no marxeu, trobaré un lloc on amagar-vos. Veniu abans que es llevin. El posà en un lloc on hi havia uns paravents plegats repenjats a una paret de la porta central del costat de ponent. – Açò no va com hauria d'anar.. M'he posat en mans d'una criatura. Si em descobreixen faré un paper ben galdós!. Pensà mentre esguardava per una escletxa. o0o

堤中納言物語 -24- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

　九月の有明の月に誘はれて、藏人の少將、指貫つき〴〵しく引き上げて、たゞ一人小舍人童ばかり具して、やがて朝霧も立ち隱しつべく、隙なげなるに、 　「をかしからむ所の空きたらむもがな。」 と言ひて歩み行くに、木立をかしき家に、琴(きん)の聲仄かに聞ゆるに、いみじう嬉しくなりて、 　「めぐる門の側(わき)など、崩れやある。」 と見けれど、いみじく築地など全(また)きに、なか〳〵侘しく、「いかなる人のかく彈き居たるならむ。」と、理(わり)なくゆかしけれど、すべきかたも覺えで、例の聲出(いだ)させて隨身にうたはせ給ふ。 　行くかたも忘るゝばかり朝ぼらけひきとゞむめる琴の聲かな とうたはせて、「まことに暫し内より人や。」と、心時めきし給へど、さもあらねば、口惜しくて歩み過ぎたれば、いと好ましげなる童四五人許り走り違ひ、小舍人童・男(をのこ)など、をかしげなる小箱やうの物を捧げ、をかしき文、袖の上にうち置きて出で入る家あり。 Temptat per l'alba d'un matí de la novena lluna, el tinent del Cos de la Guàrdia Imperial, una vegada lligats els cordills de la vora de son vestit fins a alçada adient i acompanyat només per un jovenívol patge (1), es passejava per una boirina que ben aviat semblà certament amagar la silueta del tinent a mesura que s'alçava. – Deu haver un bon lloc on ficar-me. I mentre deia açò tot caminant sentí les febles notes d'una cítara des d'una esplèndida casa en una arbreda. Allò el plagué molt i féu una volta. Cercà si hi havia cap tros derruït a la tanca de l'entrada, emperò, la paret era ben sòlida i sencera, allò el desanimà molt.. – Com serà la persona que toca així? Havia de mirar com fos, emperò, no hi havia manera. Féu que un home de l'escorta donés l'avís habitual i que cantés : M'ha fet oblidar cap a on avançava de matinada aturant el meu camí la veu d'una cítara. Delerós digué després d'una estona : – Eixirà algú? El cor li bategava, emperò, no fou així. Continuà caminant tot capcot quan veié quatre o cinc nenes encisadores que corrien amunt i avall, i uns patges i jovencells entraven i sortien portant precioses capsetes i lletres exquisides damunt llurs mànigues. - - - - - - 01 – (396 – 09) El rang de tinent del Cos de la Guàrdia Imperial comportava una escorta de dos homes. En aquest cas, com és un fet evident, no compten com a companyia. o0o

堤中納言物語 -23- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言

EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA 宰相の君出でて見れど、人もなし。「返り事も聞えてこそ出で給はめ。人に物宣ふなめり。」と思ひて、暫し待ち聞ゆるに、おはせずなりぬれば、「『なか〳〵かひなき事は聞かじ。』など思して、出で給ひにけるなめり。いとほしかりつる御氣色を、我ならば。」とや思ふらむ、あぢきなく打ち詠めて、うちをば思ひ寄らぬぞ心おくれたりける。 　宮はさすがに理(わり)なく見え給ふものから、心強くて、明け行く氣色を、中納言も、えぞ荒立ち給はざりける。 「『心のほども思し知れ。』とにや。わびし。」とおぼしたるを、立ち出で給ふべき心地はせねど、「見る人あらば、事あり顔にこそは。」と、人の御ためいとほしくて、 　「今より後だに思し知らず顔ならば、心憂くなむ。猶『辛からむ。』とや思しめす。人は斯くしも思ひ侍らじ。」 とて、 　怨むべきかたこそなけれ夏衣うすき隔てのつれなきやなぞ. La dama Saishô havia eixit emperò no hi veié ningú i pensà que ell no se n'aniria sens haver una resposta, potser parlava amb algú. Esperà una estona, mes no aparegué. – Potser ha pensat que no volia sentir una resposta desplaent i sembla que se n'ha tornat. Pareixia tan afligit! Si hagués estat jo....... Açò suposà amoïnada amb la mirada perduda, prou apocada com per a no adonar-se d'allò que passava dintre. La princesa, com havia d'ésser, es mantingué ferma. S'encetava l'alba i el conseller del Mig, tot i son excitament, no pogué fer-hi res. Volia que ella s'adonés de la intensitat de son benvoler i era tan abatut que no era decidit a marxar. Emperò, pensà que si algú els veiés es preguntaria segurament quina mena de relació hi havia entre ells, i fent-se'n càrrec de la situació digué : – Si des d'ara m'ignoreu, serà cruel per vostra part, i açò encara m'afligiria més. Ningú no us creurà. I féu : Meu és el blasme mes és molta crueltat quina raó doncs estar separat només pel tel d'un vestit d'estiu? o0o

堤中納言物語 -22- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

　又の日、菖蒲(あやめ)も引き過ぎぬれど、名殘にや、菖蒲(さうぶ)の紙あまた引き重ねて、 　昨日こそひきわびにしかあやめ草深きこひぢにおり立ちし間に と聞え給ひつれど、例のかひなきを思し歎くほどに、はかなく五月も過ぎぬ。 　地(つち)さへ割れて照る日にも、袖ほすよなく思しくづほるゝ。 　十日、宵の月隈なきに、宮にいと忍びておはしたり。宰相の君に消息し給ひつれば、 　「恥しげなる御有樣に、いかで聞えさせむ。」 と言へど、 　「さりとて、物のほど知らぬやうにや。」 とて、妻戸押し開け對面したり。うち匂ひ給へるに、餘所ながらうつる心地ぞする。なまめかしう、心深げに聞え續け給ふ事どもは、 　「奧の夷も思ひ知りぬべし。例のかひなくとも、『斯くと聞きつ。』ばかりの御言の葉をだに。」 と責め給へば、 　「いさや。」 と打ち歎きて入るに、やをら續きて入りぬ。臥し給へる所にさし寄りて、 　「時々は端つ方にても涼ませ給へかし。餘り埋(うづも)れ居たるも。」 とて、 　「例のわりなき事こそ、えも言ひ知らぬ御氣色、常よりもいとほしうこそ見奉り侍れ。唯一言聞え知らせまほしくてなむ。『野にも山にも。』と喞たせ給ふこそ、わりなく侍れ。」 と聞ゆれば、 　「如何なるにか、心地の例ならず覺ゆる。」 と宣ふ。 　「いかゞ。」 と聞ゆれば、 　「『例は宮に教ふる。』とて、動き給ふべうもあらねば、斯くなむ聞えむ。」 とて立ちぬるを、聲をしるべにて尋ねおはしたり。思し惑ひたる樣、心苦しければ、 　「身の程知らず、なめげには、よも御覽ぜられじ。唯一言を。」 と言ひもやらず、涙のこぼるゝさまぞ、樣よき人も無かりける。 L'endemà, tot i que l'arrencament dels lliris era ja era passat, potser la pensada encara hi era, apilà un munt de fulles de paper color de lliri i féu : Afanyat ahir tot desarrelant lliris mentre enfangat als aiguamolls pensava en desficis de l'amor. Emperò pensà consirós que d'usança seria endebades i passà fugaç la cinquena lluna. “Àdhuc a l'escalf del sol abrusador que esberla la terra” (11) ses llàgrimes no s'assecaven, pensà llangorós. El dia deu, un vespre resplendent de lluna, anà ben en secret a visitar la princesa. Envià una lletra a la dama Saishô, que digué : – És un home tan atractiu que em sento cohibida. Quan és al davant no sé què dir. I pensà “Mes si no faig potser pensarà que no sé comportar-me”, i obrí una porta lateral per a rebre'l. D'allà estant li arribà la fragància de son vestit. Ell insistí amb tant d'encant i amb tanta delicadesa que fins i tot hauria commogut un bàrbar de les contrades del nord. – Encara que sigui endebades com sempre. Només cal un mot d'ella per a fer-m'ho entendre. Així apressada digué consirosa : – Ah, no ho sé pas. I anà cap a dintre. Ell la seguí en silenci i s'apropà a la cambra on jeia la princesa, – Ma senyora, de tant en tant hauríeu d'eixir a la galeria, allà s'està fresc. Fa massa que som ací enterrades! I continuà : – És la mateixa desraó d'usança. No sé com expressar son tarannà. Sembla més penós que mai! Només vol haver un mot amb vós per a fer-vos saber ses sentiments.“És camp o muntanya!” (12) ha dit queixós. No hi ha manera. – Com podeu veure, per una cosa o altra, em sento malestant. – Què li diem? – Sou vós qui sempre em dieu què haig de fer. Contestà la princesa sens moure's. – Li diré què hi ha. – I s'alçà per a eixir. El conseller seguí les veus de la conversa i arribà a on era la princesa. L'afligí veure-la tan destorbada. – No penseu que sóc desatent i que no sé pas quin és mon lloc. Només un mot........ Veure'l allà, sens acabar de parlar, amb les llàgrimes que li vessaven dels ulls, no hi havia ningú tan esplèndid com ell. - - - - - - 11 – (394 – 02) Referència al poema no. 1995 del Man'yōshū (万葉集) : 12 – (394 – 17) Referència a un poema del monjo Sosei (素性法師, 844-910) : うちたのむ君が心のつらからば野にも山にもゆきかくれなむ. 六月の地さへ裂けて照る日にも我が袖干めや君に逢はずして. o0o