徒然草 – 10 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -10-

家居のつき＼〃／しく〔似あはしく〕あらまほしきこそ、假の宿りとは思へど、興あるものなれ。よき人の長閑に住みなしたる所は、さし入りたる月の色も、一際しみ＼〃／と見ゆるぞかし。今めかしくきらゝかならねど、木立ものふりて、わざとならぬ庭の草も心ある樣に、簀子〔縁側〕透垣〔竹をすかして編んだ垣〕のたよりをかしく〔作り工合に趣あつて〕、うちある調度も、むかし覺えてやすらかなるこそ、心にくしと見ゆれ。多くの工匠（たくみ）の、心を盡して磨きたて、唐の日本（やまと）の、珍しくえならぬ調度ども竝べおき、前栽〔庭〕の草木まで、心のまゝならず作りなせるは、見る目も苦しく、いとわびし。さてもやは存（ながら）へ住むべき、また時の間の煙ともなりなむとぞ、うち見るよりも思はるゝ。大かたは、家居にこそ事ざまは推しはからるれ。後徳大寺の大臣〔藤原實定。公能の子〕の、寢殿〔貴族の邸宅の中心にして主人の住む建物〕に鳶ゐさせじとて繩を張られたりけるを、西行が見て、「鳶の居たらむ何かは苦しかるべき。この殿の御心さばかりにこそ。」とて、その後は參らざりけると聞き侍るに、綾小路の宮〔龜山帝の皇子、性惠法親王〕のおはします小坂殿の棟に、いつぞや繩を引かれたりしかば、彼のためし思ひ出でられ侍りしに、「まことや、烏のむれゐて池の蛙をとりければ、御覽じ悲しませ給ひてなむ。」と人の語りしこそ、さてはいみじくこそとおぼえしか。後徳大寺にも、いかなるゆゑか侍りけむ。 ---------------------------- Una casa, tot i ésser un habitatge temporal, un la desitja adient i agradable. El lloc on una persona de bon gust hi viu assossegat àdhuc la llum de la lluna que hi penetra és més intensa. No té perquè ésser d’estil nou ni esplendorosa, emperò, una arbreda d’antigor i un jardí amb plantes que creixin a llur grat, una tanca de canyís feta de manera escaient, qualques estris vells i d’usatge escampats arreu que mostrin bon gust. Una casa que molts artesans han polit amb tota cura, tot i que s’hi hagin agençat de manera exquisida mobles esplèndids de la Xina i de Yamato, si les plantes i herbes del jardí s’han arranjat de manera gens natural, és de malveure i depriment. S’hi podria viure molt de temps? Tot i només veure-la és pensaria que d’un moment a l’altre esdevindria fum. Sens dubte, per la casa on es viu es pot conèixer el cor d’una persona. El ministre Go-Tokudaiji (20) féu estendre una corda a la teulada de ca seva perquè els milans no s’hi posessin. Quan Saigyô (21) ho veié féu : - Quin mal fan els milans? Així es coneix el cor de qui viu en aquest palau! I he sentit dir que Saigyô no el tornà a visitar mai més. Açò m’ho féu recordar quan no fa massa temps visití el palau de Kosaka on hi viu el príncep Ayanokôji (22) i que havia estès una corda a sa teulada. Algú m’explicà que, de fet, s’hi havia posat perquè el príncep no podia veure com bandades de corbs s’hi posaven per a llançar-se sobre les granotes de l’estany. Allò m’impressionà molt, i em féu pensar per quina raó ho havia fet també Tokudaiji. - - - - - 20 – (31 – 10) Go-Tokudaiji no Otodo (後徳大寺の大臣, era Fujiwara no Sanesada (藤原實定, 1139-1191). També conegut com a Tokudaiji Sanesada (徳大寺実定). 21 – (31 – 11) Saigyô (西行, 1118-1190), un dels grans poetes de la literatura japonesa. Aquest comentari és al capítol no. 15 del Kokon Chomonshû (古今著聞集) : Recull d’històries escrites i escoltades en temps d’abans i d’ara). Obra del segle XIII. 22 – (32 – 13) Príncep Ayanokôji (綾小路の宮, ¿-?), fill de l’emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). o0o