徒然草 - 44 - - - Tsurezuregusa- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -44- - - -

怪しの竹の編戸の内より、いと若き男の、月影に色合定かならねど、つやゝかなる狩衣〔通常服、もとは狩に用ゐた。〕に濃き指貫〔裾の所を紐で括るやうになつて居る袴の一種。〕、いとゆゑづきたるさま〔由緒ありげな樣子〕にて、さゝやかなる童一人を具して、遙かなる田の中の細道を、稻葉の露にそぼち（＊原文・頭注「そほぢ」）つゝ〔ぬれながら〕分け行くほど、笛をえならず吹きすさびたる、あはれと聞き知るべき人もあらじと思ふに、行かむかた知らまほしくて、見送りつゝ行けば、笛を吹きやみて、山の際に總門〔第一の門、正門〕のあるうちに入りぬ。榻〔車の轅を置く臺〕にたてたる車の見ゆるも、都よりは目とまる心地して、下人に問へば、「しか＼〃／の宮のおはします頃にて、御佛事などさぶらふにや。」といふ。御堂の方に法師ども參りたり。夜寒の風にさそはれくる空薫物〔何處ともなく匂ふやうに焚いた香〕の匂ひも、身にしむ心地す。寢殿より御堂の廊にかよふ女房の、追風用意〔自分の通つたあとの風が匂ふ樣にした用意〕など、人目なき山里ともいはず心づかひしたり。心のまゝにしげれる秋の野らは、おきあまる露にうづもれて、蟲の音かごとがましく〔怨み言を云つて居るやうだ〕、遣水の音のどやかなり。都の空よりは、雲のゆききも早き心地して、月の晴れ曇ること定めがたし。 - - - Per una rústega porta de bambús entrellaçats sortí a la incerta llum de la lluna un jove que portava un vestit de seda i uns pantalons de color porpra intens, tot ell distingit, acompanyat per un nen petit. Passà per un caminoi entre els arrossars que s’entenien en la distància mentre tot amarat de la rosada de les plantes anava tocant la flauta de manera extraordinària. Volia saber a on anava, pensant que allà no hi havia ningú que apreciés sa mestria, i el seguí. El jove deixà de tocar i entrà en una mansió per una gran portalada al peu de la muntanya. - - - Em fixí en un carruatge les quals vares descansaven en un pedestal, donava la sensació de destacar més allà que no pas a la capital. I preguntí a un servent que em digué : - - - - Un tal príncep és ací per un servei budista. - - - Uns monjos anaven a una capella. El fred vent de la vesprada escampava el penetrant olor de l’encens de l’interior. Dames de companyia passaven pel corredor que menava de la casa a la capella deixant el flaire de llurs vestits. Era sorprenent tanta cura en un llogaret de muntanya on ningú no els veuria. Les plantes que hi creixien a llur voler, com un camp de tardor (97), eren colgades de rosada. Els crits dels insectes tenien un toc de plany. El barbull de l’aigua que corria pel jardí era encalmat. Semblava que els núvols passaven més de pressa allà que a la capital, i la lluna, indecisa, sortia i desapareixia rere els núvols (98). - - - - - - - - - 97 – (83 – 19) Referència al poema no. 248, llibre 04, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 里はあれて人はふりにし宿なれや庭もまがきも秋の野らなる. - - - Autor : Sôjô Henjô (遍昭 / 遍照, 816-890). Era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞). - - - 98 – (83 – 22) Referència al poema no. 598, llibre 06, del Shinkokinwakashû (新古今和歌集): はれくもるかげをみやこにさきだてゝしぐるとつぐる山のはの月. - - - o0o