3 d’agost del 2024

徒然草 - 105 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -105- - - -

北の家(や)かげに消え殘りたる雪の、いたう凍りたるに、さし寄せたる車の轅も、霜いたくきらめきて、有明の月〔十六夜以後、遲く出る月が空にあつたまゝで夜の明ける時、月をかく云ふ〕さやかなれども、隈なくはあらぬに、人ばなれなる御堂の廊に、なみ\/にはあらずと見ゆる男(をとこ)、女と長押〔敷居にある横木、下長押の事〕に尻かけて、物語するさまこそ、何事にかあらむ、盡きすまじけれ〔話がつきまい〕。かぶし〔頭を傾けうなだれた樣子〕、かたちなどいとよしと見えて、えもいはぬ匂ひの、さとかをりたるこそをかしけれ。けはひなど、はつれ\/〔折々〕聞えたるもゆかし。 - - - La neu del costat obac al nord de la casa que no s’havia fos era glaçada i endurida, fins i tot els radis de les rodes d’un carruatge brillaven de gebrada. La lluna a l’alba lluïa migrada. En el passadís d’un santuari desert s’hi podia veure un home distingit assegut al costat d’una dona al llindar de la porta. Fos el que fos que es deien no semblava pas acabar-se mai. Era molt agradable la manera que tenia la dona d’inclinar el cap. Una inefable alenada de perfum que m’arribava de tant en tant era deliciós. Em delia per a escoltar millor allò que ara i adés deien aquelles veus. - - - o0o