徒然草 - 104 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -104- - - -

荒れたる宿の人目なきに、女の憚る事あるころにて、つれ＼〃／と籠り居たるを、ある人とぶらひ給はむとて、夕月夜のおぼつかなき程に、忍びて尋ねおはしたるに、犬のこと＼〃／しく〔仰山らしく〕咎むれば、げす女のいでて、「いづくよりぞ。」といふに、やがて案内せさせて入りたまひぬ。心ぼそげなるありさま、いかで過すらむと、いと心ぐるし。あやしき板敷に、しばし立ち給へるを、もてしづめたるけはひ〔物馴れしとやかなる樣子〕の若やかなるして、「こなたへ。」といふ人あれば、たてあけ所せげなる遣戸よりぞ入りたまひぬる。内のさまはいたくすさまじからず、心にくく、灯はかなたにほのかなれど、ものの綺羅など見えて、俄にしもあらぬにほひ〔今急に空薫などしたのでない香〕、いとなつかしう住みなしたり。「門よくさしてよ。雨もぞふる、御車は門の下に、御供（おんとも）の人は其處々々に。」といへば、「今宵ぞやすきいは寢べかめる〔ゆつくり熟睡が出來るであらう。ぬべくあるめる〕。」とうちさゝめくも、忍びたれど、ほどなければほの聞ゆ。さてこの程の事ども、こまやかに聞え給ふに、夜ぶかき鷄（とり）も鳴きぬ。來（こ）しかた行くすゑかけて、まめやかなる御物語に、この度は鷄も花やかなる聲にうちしきれば〔頻りに啼けば〕、明け離るゝにやと聞きたまへど、夜深く急ぐべきところのさまにもあらねば、すこしたゆみ給へる〔ぐづぐづして居られる〕に、隙（ひま）白く〔戸の隙に夜の明けた色が白く〕なれば、忘れ難きことなどいひて、立ち出でたまふに、梢も庭もめづらしく青みわたりたる卯月ばかりのあけぼの、艷にをかしかりしをおぼし出でて、桂の木の大きなるがかくるゝまで、今も見おくり給ふとぞ。 - - - Un home pensà en anar a veure una dona que vivia reclosa, apartada del món, en una casa arrossinada que ningú no visitava. Hi anà en secret una nit a la llum primerenca de la lluna. Quan els gossos de la casa bordaren sortí una serventa i preguntà qui hi havia. El féu passar de seguida i l’home entrà. L’entristí veure allò tant rònec i es preguntà com s’hi podia viure aquella manera. Restà una estona sobre el malgirbat fustam del terra fins que algú amb una veu suau i jovenívola li digué : - Per ací. Passà per una porta corredissa que costava d’obrir. L’interior de la cambra no era pas tan ombriu, tot i que un llum il·luminava tènuement l’estança. Es podia percebre la qualitat de l’endreç i l’encens no l’havien encès expressament per a la visita, tot feia un lloc molt agradable de viure-hi. - Tanqueu bé les portes. Poseu el carruatge sota els ràfecs que pot ploure, i que la seva gent descansi en algun lloc. Digué una veu i algú murmurejà : - Aquesta nit dormirem plàcidament. Tot i que la dona parlà amb veu molt baixa perquè ningú no la sentís el lloc era tan petit que ell se n’adonà del què deia. Passaren la nit parlant en detall de tot allò que havia succeït darrerament fins que cantà el gall. Parlaren de cor de coses del passat i del futur. Després d’una estona el cant del gall fou més porfidiós i es preguntaren si s’encetava el jorn. El lloc no semblava pas un d’aquells en què un n’hagi de fugir a corre-cuita en fosca nit. L’home hi restà una mica més quan la claror s’escolà per les escletxes de la porta. S’aixecà tot dient que no oblidaria pas aquella nit. Era un matí de la quarta lluna quan les capçades dels arbres i el jardí verdejaven esplendorosos. L’home recorda encara l’encant i la bellesa d’aquells moments i quan passa prop de la casa es gira per a contemplar el gran arbre “katsura” (177) fins que desapareix de la vista. - - - - - - - - - 177 – (177 – 00) Arbre Katsura (桂) : Cercidiphyllum japonicum.- - - o0o