徒然草 - 93 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -93- - - -

「牛を賣る者あり、買ふ人、明日その價をやりて牛を取らむといふ。夜の間（ま）に牛死ぬ。買はむとする人に利あり、賣らむとする人に損あり。」と語る人あり。これを聞きて傍（かたへ）なるものの曰く、「牛の主まことに損ありといへども、又大なる利あり。その故は、生（しゃう）あるもの死の近き事を知らざること、牛既に然（しか）なり。人またおなじ。はからざるに牛は死し、計らざるに主は存せり。一日の命萬金（まんきん）よりもおもし。牛の價鵝毛（がまう）よりも輕し。萬金を得て一錢を失はむ人、損ありといふべからず。」といふに、皆人嘲りて、「その理は牛の主に限るべからず。」といふ。また曰く、「されば、人死を憎まば、生を愛すべし。存命の喜び日々に樂しまざらむや。愚かなる人この樂しみを忘れて、いたづがはしく（＊原文「いたつがはしく」）〔面倒な思ひをして〕外の樂しみをもとめ、この財（たから）〔人の生命を云ふ〕を忘れて、危（あやふ）く他の財〔金錢財寶など〕を貪るには、志滿つる事なし。いける間生を樂しまずして、死に臨みて死を恐れば、この理あるべからず。人みな生を樂しまざるは、死を恐れざる故なり。死を恐れざるにはあらず、死の近き事を忘るゝなり。もしまた生死（しゃうじ）の相〔生死の姿、現象〕にあづからずといはば、實の理〔眞の悟脱〕を得たりといふべし。」といふに、人いよ＼／嘲る。- - - Algú explicà aquesta història : - Un home té un bou per a vendre. Un comprador diu que en pagarà el preu i s’emportarà el bou l’endemà. Aquella nit el bou mor. Guanya qui compra i perd qui ven. - - - Un home que era allà ho sentí i digué : - L’amo del bou tingué certament una gran pèrdua, emperò, a la vegada, també un gran guany. El motiu és que els éssers vius no s’adonen de què la mort és propera. Açò ha estat així amb el bou. És el mateix amb els éssers humans. D’improvís mor el bou i d’improvís viu son amo. Un jorn de vida val més que deu mil monedes d’or. El valor d’un bou pesa menys que una ploma d’oca. Qui té deu mil monedes d’or i perd un cèntim no es pot dir que ha patit una gran pèrdua. Tothom se n’enrigué dient : - Açò no s’avé només amb l’amo del bou. L’home continuà : - Qui odia la mort hauria d’estimar la vida. A la joia de l’existència no hi ha el plaer de cada jorn? El foll oblida aquest plaer i s’escarrassa per a cercar altres plaers, oblida sa pròpia riquesa i es posa en perill amb la cobejança d’altres riqueses. Ses desitjos mai reeixits. Mentre en vida no gaudeix de son existència i quan de cara a la mort tem morir, és una desraó. La gent no gaudeix la vida perquè no tem la mort. No és que no temi la mort, és que oblida que la mort és propera. Si un no s’amoïna per les vicissituds de la vida i de la mort és que ha copsat el veritable sentit de l’existència. A tot açò tothom se n’enrigué encara més. - - - o0o

徒然草 - 92 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -92- - - -

ある人弓射る事を習ふに、もろ矢〔二つの矢を一手に持つこと〕をたばさみて的に向ふ。師の曰く、「初心の人二つの矢を持つことなかれ。後の矢を頼みて、初めの矢になほざりの心あり、毎度たゞ得失なく、この一箭（や）に定むべしと思へ。」といふ。わづかに二つの矢、師の前にて一つをおろそかにせむと思はむや。懈怠（けだい）〔心が怠り、氣のゆるむ事〕の心、みづから知らずといへども、師これを知る。このいましめ萬事にわたるべし。道を學する人、夕には朝あらむことを思ひ、朝には夕あらむことを思ひて、重ねて懇に修せむことを期（ご）せり。況んや一刹那のうちにおいて、懈怠の心あることを知らむや。何ぞたゞ今の一念に〔現在の一刹那に〕おいて、直ちにすることの甚だ難き。 - - - Un home que aprenia el tir amb arc apuntava la diana amb dues fletxes a la mà. Son mestre digué : - Un novell no ha d’haver dues fletxes a la mà. Es refiarà de la segona fletxa i descurarà la primera. No pensis en si l’encertaràs o no sinó en què aquesta fletxa és l’única. Hi haurà algú que amb només dues fletxes davant de son mestre serà descurat amb una d’elles? El negligent no serà potser conscient de sa pròpia mancança, emperò, sí que ho serà son mestre. Aquesta advertència s’avé amb totes les coses. Aquell que segueix uns estudis pensa al vespre que té el matí següent, i al matí pensa que tindrà el vespre per a estudiar, i així una i altra vegada espera fer-ho més endavant, sens esmentar que s’adoni de sa pròpia negligència que eix en un instant! Per què és tan difícil fer d’immediat allò que hem de fer a l’instant? - - - o0o

徒然草 - 91 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.- - - -91- - - -

赤舌日（しゃくぜつにち）〔赤舌は羅刹神の司る日とて、忌み憚つた、例へば正月七月は、三、九、十五、二十一、二十七日を忌む如き類〕といふ事、陰陽道（おんみゃうだう）〔天文暦數卜筮等を研究する道、もとは陰陽五行の理を研究することから出來た名稱〕には沙汰〔噂、評判〕なき事なり。昔の人これを忌まず。この頃何者のいひ出でて忌み始めけるにか、この日ある事末通らず〔成就しない〕といひて、その日いひたりしこと、爲たりし事叶はず、得たりし物は失ひ、企てたりし事成らずといふ、愚かなり。吉日（きちにち）を選びてなしたるわざの、末通らぬを數へて見むも、亦等しかるべし。その故は、無常變易（へんやく）の境、ありと見るものも存せず、始めあることも終りなし。志は遂げず、望みは絶えず。人の心不定（ふぢゃう）なり、ものみな幻化（げんげ）なり。何事かしばらくも住する。この理（り）を知らざるなり。吉日に惡をなすに必ず凶なり、惡日（あくにち）に善を行ふにかならず吉（きつ）なりといへり。吉凶は人によりて日によらず。 - - - Dintre del concepte del Yin i Yang res no es diu sobre els “jorns de llengua vermella” (159). La gent d’antic no els defugia. No se sap qui començà a parlar de defugir-ne i ara es diu que els afers en un d‘aquests jorns no s’assoliran pas, que diguis el que siguis en aquests jorns, facis el que facis, serà debades, perdràs allò que tinguis, tes propòsits no reeixiran....... Quin disbarat! Si comptes els afers escollits en jorns de bon averany i no reeixits seran els mateixos que en “jorns de llengua vermella”. En aquest món d’incertesa i canvi no som conscients d’allò que veiem com a realitat. Allò que comença també acaba. Allò que ens proposem no s’assoleix. Nos esperances són infinites. Incert és el cor de l’home. Tot és il·lusori. Res no dura sinó un instant. No ens adonem d’aquesta causa. Es diu : - Una malifeta en un jorn de bon averany serà malastruc del cert. Una bona acció en jorn de mal averany serà sempre benastruc. La bona o mala fortuna brolla de l’ésser humà, no pas del jorn. - - - - - - 159 – (158 – 01) Dies de mal averany. Hi havia cinc “dies de llengua vermella” cada mes : tres, nou, quinze, vint-i-u i vint-i-set. “Llengua vermella” es refereix al dimoni que dominava aquests dies. . . . o0o

徒然草 - 90 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -90- - - -

大納言法印〔氏名不祥〕のめしつかひし乙鶴丸、やすら殿といふ者を知りて〔男色の關係で親しくなる意〕、常にゆき通ひしに、ある時いでて歸り來（きた）るを、法印、「いづこへ行きつるぞ。」と問ひしかば、「やすら殿の許（がり）まかりて候。」といふ。「そのやすら殿は、男（をのこ）か法師か。」とまた問はれて、袖かき合せて、「いかゞ候らむ。頭をば見候はず。」と答へ申しき。などか頭ばかりの見えざりけむ。 - - - Otozurumaru, un noi al servei d’un gran conseller i abat, tenia molta relació amb un senyor Yasura a qui visitava molt sovint. Una vegada, quan el noi tornava a casa, l’abat li preguntà : - D’on vens? - De cal senyor Yasuda. - Aquest senyor Yasuda, és laic o un clergue? El noi aplegà les mànigues de son vestit i contestà amb respecte : - Doncs no n’estic segur. No li he vist el cap. Com és que no li havia vist el cap? - - - o0o

徒然草 - 89 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -89- - - -

「奧山に、猫また〔老猫の尾がふたまたに分れたもの、怪異をなし獰猛になると一般に信ぜられた〕と云ふものありて、人を食ふなる。」と人のいひけるに、「山ならねども、これらにも、猫の經あがりて、猫またになりて、人とる事はあなるものを。」といふものありけるを、なに阿彌陀佛とかや連歌しける法師の、行願寺〔革堂（開山行圓）だと云ふ説〕の邊にありけるが聞きて、「一人ありかむ身は心すべきことにこそ。」と思ひける頃しも、ある所にて、夜ふくるまで連歌して、たゞ一人かへりけるに、小川（をがは）の端にて、音に聞きし猫またあやまたず〔案の通り〕足もとへふと寄り來て、やがて掻きつくまゝに、頚のほどを食はむとす。肝心もうせて、防がむとするに力もなく、足も立たず、小川へころび入りて、「助けよや、猫また、よやよや。」と叫べば、家々より松〔松明〕どもともして、走り寄りて見れば、このわたりに見知れる僧なり。こはいかにとて、川の中より抱き起したれば、連歌の賭物〔連歌の懸賞でとつた賞品〕とりて、扇小箱など懷に持ちたりけるも、水に入りぬ。希有にして〔めづらしく、やつと〕助かりたるさまにて、這ふ＼／家に入りにけり。飼ひける犬の、暗けれど主を知りて、飛びつきたりけるとぞ。 Algú digué : - Hi ha una bèstia dita Nekomata (156) a la muntanya i es menja la gent. I un altre digué : - No només a la muntanya, ací també hi ha gats que han esdevingut Nekomates amb els temps i han llevat la vida a gent. Un bonze de nom Amidabutsu (157), un poeta de versos lligats que vivia a prop del temple de Gyôgen (158), sentí d’aquesta història i pensà que des d’ara hauria d’ésser prudent quan anés sol. Una nit que tornava a casa després d’estar en un lloc fent versos lligats arribà a la vora dùn rierol i, de sobte, un Nekomata, com aquell que li havien descrit, li saltà als peus i tot d’una se li abraonà sobre per a mossegar-li el coll. Paralitzat de terror el bonze no tingué ni esma per a defensar-se. Li flaquejaren les cames i caigué al rierol tot cridant : - Ajut! Un Nekomata, un Nekomata! La gent sortí corrent de les cases amb torxes enceses i veieren que era al bonze que tots coneixien. - Què us ha passat? Li preguntaren mentre l’aixecaven del rierol. Veieren que tenia unes capsetes i un ventall que havia guanyat amb els versos lligats aquella nit serrats contra el pit, tot mullat. Convençut que era sa i estalvi s’esmunyí arrossegant-se cap a casa. Diuen que el gos que tenia el reconegué en la foscor i se li havia abraonat a sobre! - - - - - - - - - 156 – (155 – 01) Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241), també conegut com a Fujiwara no Sadaie. En la seva obra Meigetsuki (明月記) s’esmenta el Nekomata (猫跨). 157 – (155 – 05) Amidabutsu (阿彌陀佛). Els religiosos de la secta Jôdô (浄土宗) empraven sovint aquesta jaculatòria budista per a la salvació de les ànimes com a nom propi. 158 – (155 – 06) Temple fundat per Gyôen (行円, 799-852) l’any 1004. o0o

徒然草 - 88 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.. - - - -88- - - -

あるもの小野道風〔能書家、醍醐、朱雀、村上三帝に歴仕した〕の書ける和漢朗詠集〔藤原公任の編著、和漢詩人の妙句及び名歌を輯め、朗詠の材料としたもの〕とて持ちたりけるを、ある人、「御相傳浮けることには侍らじなれども、四條大納言〔公任の事〕撰ばれたるものを、道風書かむこと、時代や違ひはべらむ、覺束なくこそ。」といひければ、「さ候へばこそ、世に有り難きものには侍りけれ。」とていよ＼／秘藏しけり。 - - - Una persona tenia una còpia del Wakan Rôeishû (154) i deia que era de la mà d’Ono no Tôfû (155). Algú altre digué : - Tot i que aquesta és la tradició oral des d’antic, no té cap fonament. No és un anacronisme que Tôfû en fes una còpia d’una obra que fou recollida per Shijô Dainagon (156) nascut després de la mort de Tôfû? Açò no és fiable. Emperò, ell contestà : - És cert, i açò el fa únic al món, no? I encara l’atresorà més. - - - - - - - - - 154 – (153 – 02) Wakan Rôeishû (和漢朗詠集), una col·lecció de poemes xinesos i japonesos, aplegada per Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). 155 – (153 – 01) Ono no Tôfû, també conegut com a Ono no Michikaze ((小野の道風, 894-966). Va ser un famós cal·lígraf. Conjuntament amb Fujiwara no Sari (藤原 佐理, 944 – 998) i Fujiwara no Kôzei (藤原行成, 972-1027) són els tres grans cal·lígrafs del Japó i que van establir les bases per a aquest art. - - - o0o

徒然草 - 87 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -87- - - - .

下部に酒のまする事は心すべき事なり。宇治に住みける男（をのこ）、京に具覺坊とてなまめきたる遁世の僧を、小舅なりければ、常に申し睦びけり。ある時迎へに馬を遣したりければ、「遥かなる程なり、口つきの男（をのこ）に、まづ一度せさせよ。」と酒を出したれば、さしうけさしうけよゝと飮みぬ。太刀うち佩きてかひ＼〃／しげなれば、頼もしく覺えて、召し具して行くほどに、木幡〔山城宇治郡〕の程にて、奈良法師の、兵士（ひゃうし）あまた具して逢ひたるに、この男立ち對（むか）ひて、「日暮れにたる山中に、怪しきぞ。とまり候へ。」といひて、太刀をひき拔きければ、人も皆太刀ぬき矢矧げなどしけるを、具覺坊手をすりて、「現心（うつしごゝろ）〔正氣〕なく醉ひたるものに候ふ。枉げて許し給はらむ。」といひければ、おの＼／嘲りて過ぎぬ。この男具覺坊にあひて、「御坊は口惜しき事し給ひつるものかな。おのれ醉ひたること侍らず。高名つかまつらむとするを、拔ける太刀空しくなし給ひつること。」と怒りて、ひたぎりに斬り落しつ。さて、「山賊（やまだち）あり。」とのゝしりければ、里人おこりて出であへば、「われこそ山賊よ。」といひて走りかゝりつゝ斬り廻りけるを、あまたして手負はせ、うち伏せてしばりけり。馬は血つきて宇治大路の家に走り入りたり。あさましくて、男ども數多走らかしたれば、具覺坊は梔原（くちなしばら）〔普通名詞ではなささうであるが現今では不明〕にによび伏し〔うめき伏し〕たるを、求め出でて、舁（か）きもて來つ。からき命生きたれど、腰きり損ぜられて、かたはになりにけり。 - - - S’ha d’anar amb compte en donar begudes als servents. - - - Un home que vivia a Uji tenia un cunyat dit Gugakubô, un monjo eremita molt instruït , amb qui havia una gran amistat. Un jorn en què li havia enviat un cavall per a recollir-lo, Gugakubô digué : - El camí és llarg. Doneu de beure a qui porta el cavall abans de sortir. Li serviren vi i l’home no en parà de beure. Quan acabà es cenyí una espasa amb gallardia i Gugakubô se sentí molt segur de viatjar amb ell. Prop de Kobata es trobaren uns monjos de Nara escortats per una munió de soldats. El servent s’hi enfrontà. - Açò és sospitós, ací, al mig de la muntanya, tot fosc... Atureu-vos! Brandà l’espasa i els altres brandaren llurs i muntaren els arcs. Gugakubô ajuntà les mans i fregà els palmells tot suplicant : - Està begut i no sap què fa. Perdoneu-lo, tot i que no s’ho mereixi! Tots escarniren el servent i continuaren camí. El servent s’encarà a Gugakubô. - Açò que heu dit és ofensiu! Jo no estic borratxo. He tret l’espasa per a fer-me un nom i vós ho heu espatllat! I tot enrabiat li donà un cop d’espasa i el féu caure del cavall. Gugakubô es posà a cridar. - Bandits! Ajut! La gent del poble hi acorregué. - Jo sóc el bandit! Cridà el servent i els perseguí arreu donant cops d’espasa. Tothom s’hi abraonà, l’abateren i el lligaren. El cavall, ensangonat, galopà cap a la casa de son amo al camí ral d’Uji. Hom fou sorprès i s’apressaren per a esbrinar què havia passat. Trobaren Gugakubó ajagut al camp de Kuchinashi tot gemegant i el portaren a casa. Sortosament salvà la vida, emperò, les ferides al maluc el deixaren esguerrat. - - - o0o