徒然草 - 118 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -118- - - -

鯉のあつもの食ひたる日は、鬢そゝけずとなむ〔脂のため髪も亂れないとの義〕。膠（にかは）にもつくるものなれば、粘りたる物にこそ。鯉ばかりこそ、御前〔天子の御前〕にても切らるゝものなれば、やんごとなき魚なれ。鳥には雉さうなき〔雙び無き、第一（＊の）〕ものなり。雉松茸などは、御湯殿（おゆどの）〔料理の間〕の上にかゝりたるも苦しからず。その外は心憂きことなり。中宮〔後深草院の中宮、東二條院〕の御方の御湯殿の上のくろみ棚〔煤で黑くなつた棚〕に、鴈の見えつるを、北山入道殿〔中宮の御父、西園寺實氏〕の御覽じて、歸らせたまひて、やがて御文にて、「かやうのもの、さながらその姿にて、御棚にゐて候ひしこと、見ならはず〔見馴れず〕。さま惡しきことなり。はか＼〃／しき人〔はつきりした人、敏腕家、物のわかる人。後に同じ語がある。之は身分ある人〕のさぶらはぬ故にこそ。」など申されたりけり。 - - - El jorn que es menja sopa de carpa de riu els cabells del costat del cap no s’esbullen. Si d’aquest peix se’n fa cola és perquè és glutinós. La carpa és un peix molt valorat, l’únic per a ésser tallat davant de sa majestat. D’entre les aus res com el faisà. No hi ha cap inconvenient en guardar els faisans i els bolets al rebost de palau. Llevat d’ells res més no és adient. Una vegada, el religiós laic Kitayama (196) veié un ànec sobre una lleixa de laca negra al rebost del palau de l’emperadriu (197). Quan tornà a casa li envià prest una lletra : - Mai no havia vist un aital animal al natural sobre una lleixa. És abominable. I és degut a què no teniu, Majestat, una persona que us atengui com cal. - - - - - - - - - 196 – (200 – 09) Era Saionji Sunekane (西園寺実兼, 1249-1322). - - - 197 – (200 – 07) Era Saionji Kishi (西園寺禧子, 1303-1333), l’emperadriu Go-Kyôgoku-in (後京極院), - - - consort de l’emperador Go-Daigo (後醍醐天皇, 1288-1339) i filla de Saionji Sunekane (西園寺実兼, 1249-1322). - - - o0o

徒然草 - 117 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -117- - - -

友とするに惡（わろ）きもの七つあり。一には高くやんごとなき人、二には若き人、三には病なく身つよき人〔健康者は病弱者に同情がないからだ〕、四には酒をこのむ人、五には武（たけ）く勇める人、六にはそらごとする人、七には慾ふかき人。善き友三つあり。一にはものくるゝ友、二には醫師、三には智惠ある友。〔論語季氏篇にも之に似た益者三友、損者三友がある。〕 - - - Hi ha set classes de persones que són males companyies : - - - Primer : Gent de classe social alta. Segón : Gent jovenívola. Tercer : Gent sana que mai no ha estat malalta. Quart : Gent a qui li agrada l’alcohol. Cinquè : El soldat bel.licós. Sisé : El mentider. Setè : El cobejós. - - - Classes de persones que són bones companyies : - - - Primer : Un amic generós. Segón : Un metge. Tercer : Un amic instruït. - - - o0o

徒然草 - 116 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant les diferències no alteren la interpretració del text. - - - -116- - - -

寺院の號、さらぬ萬の物にも名をつくること、昔の人は少しも求めず、唯ありの侭に安くつけけるなり。この頃は、深く案じ、才覺（さいがく）〔才智、自分のはたらき〕を顯はさむとしたる樣に聞ゆる、いとむつかし〔こゝでは面倒でうるさい〕。人の名も、目馴れぬ文字をつかむとする、益（やく）なき事なり。何事もめづらしき事をもとめ、異説を好むは、淺才の人の必ずあることなりとぞ。 - - - La gent d’antany no s’amoïnava gens en cercar noms fora del normal per a temples i altres coses, simplement posaven els noms que se’ls hi acudia. Avui els noms són motiu de gran pensada perquè quan se sentin mostrin el talent d’aquells que els posen, i açò és fastigós. Utilitzar caràcters als que no som avesats quan es posa un nom a una persona és malaguanyat. Cercar coses insòlites i delir-se per opinions diferents sempre és propi de gent incompetent. - - - o0o

徒然草 - 115 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -115- - - -

宿河原〔攝津と云ふ説と武藏と云ふ説がある〕といふ所にて、ぼろ＼／〔梵論、虚無僧〕おほく集りて、九品の念佛〔九度調子を變へる念佛〕を申しけるに、外より入りくるぼろ＼／の、「もしこの中（うち）に、いろをし坊と申すぼろやおはします。」と尋ねければ、その中より、「いろをしこゝに候。かく宣ふは誰（た）ぞ。」と答ふれば、「しら梵字と申す者なり。おのれが師なにがしと申す人、東國にて、いろをしと申すぼろに殺されけりと承りしかば、その人に逢ひ奉りて、うらみ申さばやとおもひて、尋ね申すなり。」といふ。いろをし、「ゆゝしくも尋ねおはしたり。さる事はべりき。こゝにて對面（たいめん）したてまつらば、道場をけがし侍るべし。前の河原へまゐりあはむ。あなかしこ。わきざしたち、いづ方をも見つぎ給ふな。數多のわづらひにならば、佛事のさまたげに侍るべし。」といひ定めて、二人河原に出であひて、心ゆくばかり〔思ふ存分〕に貫きあひて、共に死にけり。ぼろ＼／といふものは、昔はなかりけるにや。近き世に、梵論字（ぼろんじ）、梵字、漢字などいひける者、そのはじめなりけるとかや。世を捨てたるに似て、我執ふかく、佛道を願ふに似て、■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）諍（とうじゃう）を事とす。放逸無慚のありさまなれども、死を輕くして少しもなづまざる〔拘泥執著しない〕方のいさぎよく覺えて、人の語りしまゝに書きつけ侍るなり。 - - - En un lloc dit Shukugahara s’havia aplegat una munió de monjos mendicants i cantaven la invocació a Buda en nou graus quan un altre monjo arribà i preguntà : - Hi ha entre vosaltres un monjo de nom Irooshi? Un d’ells contestà : - Jo sóc Irooshi. Qui el demana? - Em dic Shirabonji, i m’han dit que a les contrades de l’est un monjo mendicant dit Irooshi matà mon mestre, una determinada persona, i he vingut per a trobar-lo i fer-ne venjança. Per a açò el demano. Irooshi digué : - El que demanes és admirable. Sí, allò que dius és cert. Si ens enfrontem ací embrutaríem un lloc de devoció. Anem a la llera del riu d’allà davant. Vosaltres, companys, no afavoriu ningú. Si molta gent s’hi barreja torbareu el servei religiós. Una vegada decidit, els dos homes anaren a la llera del riu. Lluitaren a cor què vols, es travessaren amb les espases i ambdós moriren. No sé si aquests monjos mendicants que anomenem “boroboro” existien antigament. Sembla que tenen llur origen més recentment sota els noms de “boronji”, “bonji”, “kanji”, i així. Actuen com si haguessin renunciat al món. Llurs lligams a les coses materials són pregons. Fan com si desitgessin el camí de Buda, emperò, en fan una lluita. Són egòlatres i ferals, emperò, llur menyspreu per la mort i llur indiferència a la vida ho trobo de valents. Escric allò que me’n dit. - - - o0o

徒然草 - 114 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -114- - - -

今出川のおほい殿〔菊亭兼季、即ち菊亭の大臣〕、嵯峨へおはしけるに、有栖川のわたりに、水の流れたる所にて、齋王丸御（おん）牛を追ひたりければ、足掻〔前足で地をかく事〕の水前板〔車の前に横たへてある板〕までさゝとかゝりけるを、爲則〔お供をした人の名、姓不詳〕御（み）車の後（しり）に候（さぶら）ひけるが、「希有の童（わらは）かな。斯る所にて御牛をば追ふものか。」といひたりければ、おほい殿、御（おん）氣色あしくなりて、「おのれ車やらむこと、齋王丸に勝りてえ知らじ。希有の男なり。」とて御車に頭をうちあてられにけり。この高名の齋王丸は、太秦殿〔藤原信清、信隆の子〕の男、料の御牛飼〔天皇の御召料たる牛を飼ふ者〕ぞかし。この太秦殿に侍りける女房の名ども、一人は膝幸（ひざさち）、一人は■（牛偏＋孛：じ：：大漢和20044）槌（ことつち）、一人は胞腹（はうはら）、一人は乙牛（おとうし）〔皆牛に縁ある用語らしいが不明〕とつけられけり。 - - - Quan el ministre d’Imadegawa (192) era de camí a Saga, al creuar el riu Arisu, Saiômaru (193) féu passar el carruatge de bous per un indret on corria aigua i esquitxà la part davantera del carruatge. Tamenori que anava al darrera cridà : - Ei, tu, ximplet! Per què fas passar els bous per un lloc com aquest? El ministre, enutjat per allò que havia sentit, exclamà : - Tu no saps portar el carruatge millor que Saiômaru. El ximplet ets tu. I colpejà el cap de Tamenori contra el carruatge. Aquest famós Saiômaru era servent de N’Uzumasa (194) i encarregat dels bous dels carruatges imperials. Les dames que atenien N’Uzumasa tenien els noms de Hizasachi, Kotozuchi, Hôbara i Otoushi (195). - - - - - - - - - 192 – (194 – 01) Era Saionji Kinsuke (西園寺公相, 1223-1267). - - - 193 – (194 – 04) Vaquer al servei de la família durant tres generacions. - - - 194 – (194 – 09) Era Fujiwara no Nobukyo (藤原信清,1158-1216). - - - 195 – (194 – 11) Noms més adients per a vaques que per a persones. - - - o0o

徒然草 - 113 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -113-

四十（よそぢ）にも餘りぬる人の、色めきたる方〔好色らしく見える人〕、自ら忍びてあらむは如何はせむ〔それは如何しよう、詮方がない〕、言にうち出でて、男女（をとこをんな）のこと、人の上をもいひ戲（たは）るゝこそ、似げなく見ぐるしけれ。大かた聞きにくく見ぐるしき事、老人（おいびと）の若き人にまじはりて興あらむと物いひ居たる、數ならぬ身にて、世のおぼえある人を隔てなきさまにいひたる、貧しきところに酒宴このみ、客人（まらうど）に饗應せむときらめきたる。 - - - Si un home, passats els quaranta anys, té relacions amoroses en secret, què s’hi pot fer? Si esbomba o fa broma amb ses relacions amb dones o amb afers d’altri no és adient i és de mal veure. En general, no hi ha res més de mal sentir i de mal veure que un vell barrejant-se amb el jovent, fer-se l’humil i parlar com si no hi hagués cap barrera social, ésser amic de festes i menjades, atendre els hostes de manera regalada en una casa de pobre. - - - o0o

徒然草 - 112 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -112- - - -

明日は遠國（ゑんごく）へ赴くべしと聞かむ人に、心しづかになすべからむわざをば、人いひかけてむや。俄の大事をも營み、切（せち）に歎くこともある人は、他の事を聞き入れず、人のうれへよろこびをも問はず。問はずとてなどやと恨むる人もなし。されば年もやう＼／たけ、病にもまつはれ、況んや世をも遁れたらむ人、亦これに同じかるべし。人間（にんげん）の儀式、いづれの事か去り難からぬ。世俗の默し難きに從ひて、これを必ずとせば、願ひも多く、身も苦しく、心の暇もなく、一生は雜事の小節にさへられて、空しく暮れなむ。日暮れ道遠し〔唐書白居易傳に「日暮而途遠、吾生已に蹉■（足偏＋它：た：：大漢和37452）」〕、吾が生（しゃう）既に蹉■（足偏＋它：た：：大漢和）（さだ－ママ）たり、諸縁を放下（ほうげ）すべき〔世間の俗關係をひきはなし捨つべき〕時なり。信をも守らじ、禮儀をも思はじ。この心を持たざらむ人は、もの狂ひともいへ、現なし、情なしとも思へ、譏るとも苦しまじ、譽むとも聞きいれじ。 - - - Hi hauria algú que sentint que una persona es dirigeix l’endemà cap a un país llunyà li digués de portar a terme ses afers de manera calmada? Una persona que té un afer urgent a resoldre o és molt afligit no escoltarà res ni preguntarà sobre les penes i alegries d’altri, i tot i que no hi faci esment ningú no li ho retraurà. Passa el mateix amb la gent que es fa gran, que pateix una malaltia i encara més aquells que han fugit del món. Res més difícil d’evitar que les convencions socials. Emperò, si no pots defugir tes obligacions i sempre els acompleixes hauràs moltes exigències, problemes físics i seràs en desassossec, passaràs la vida amb petiteses i foteses. “Arriba el capvespre, llarg és el camí i la vida em trontolla...” (191) És hora de trencar els lligams, no compliré mes promeses, no atendré la correcció. Qui no entengui mon cor que em digui foll, que he perdut el seny i em consideri insensible. El blasme no em mortificarà. No faré cas de la lloança. . . . - - - - - - 191 – (191 – 12) Referència a un poema atribuït a Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o