徒然草 - 125 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -125- - - -

人に後れて、四十九日（なゝなぬか）の佛事に、ある聖を請じ侍りしに、説法いみじくして皆人涙を流しけり。導師かへりて後、聽聞の人ども、「いつよりも殊に今日は尊くおぼえ侍りつる。」と感じあへりし返り事に、ある者の曰く、「何とも候へ、あれほど唐の狗に似候ひなむ上は〔唐の狗は狆で、涙を絶えず湛へて居るが、此の僧も自ら説經に感激して涙を流して居る點が狆に似て居たのである〕。」といひたりしに、あはれもさめてをかしかりけり。さる導師のほめやうやはあるべき。また人に酒勸むるとて、「おのれまづたべて人に強ひ奉らむとするは、劒（けん）にて人を斬らむとするに似たる事なり。二方は刃つきたるものなれば、もたぐる時、まづ我が頚を斬るゆゑに〔兩方に刃のある刀で振り上げると自分の頭を斬るといふのである〕、人をばえ斬らぬなり。おのれまづ醉ひて臥しなば、人はよも召さじ。」と申しき。劒にて斬り試みたりけるにや。いとをかしかりき。 Pels serveis budistes dels quaranta-nou jorns després del traspàs d’algú, una família convocà un bonze virtuós que féu una prèdica tan sentida que a tothom li arrencà el plor. Una vegada el bonze se n’havia anat le gent que l’havia escoltat digué que aquell jorn seria recordat com a molt preuat. Algú, per a treure-hi massa rellevància, contestà : - Açò no li costa tant puix que sembla un gos de la Xina. (207) Allò temperà les emocions i hom fou distès . A qui se li ocurriria lloar així un religiós? També algú em digué : - Quan s’ofereix a algú de beure, un beu primer i després obliga a l’altre a fer-ho. És com matar una persona amb una espasa de doble tall. Com la fulla talla pels dos costats, si l’alces pots tallar-te primer tu el coll abans de tallar l’altre. Si ets el primer en jeure embriac segurament ningú més beurà. Potser qui digué açò havia intentat ell mateix matar algú amb una espasa de doble tall...... De veres sorprenent. - - - - - - 207 – (209 – 05) Hi ha diverses interpretacions. Crec que la que s’hi adiu més és la referència a què la cara de tant plorar sembla com la cara d’un gos pequinès. - - - o0o

徒然草 - 124 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -124- - - -

是法法師〔兼好と同時代の僧にして歌人〕は、淨土宗に恥ぢず〔同宗中誰にも遜色なきを云ふ〕と雖も、學匠をたてず〔學者として居ない、學者ぶらない〕、たゞ明暮念佛して、やすらかに世を過すありさま、いとあらまほし。 - - - El bonze Zehô (205) no era pas inferior a ningú altre en relació a la secta Jôdô (206) ni feia ostentació de son erudició, simplement recitava la fórmula de salvació budista matí i nit. Així vivia en pau en aquest món, la qual cosa és de molt admirar. - - - - - - - - - - - - 205 – (209 – 01) Contemporani de Yoshida Kenkô i poeta. Va viure més de vuitanta anys però no hi ha més dades. 206 – (209 – 02) “Secta de la Terra Pura”, secta budista que es va originar cap l’any 1175. - - - o0o

徒然草 - 123 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -123- - - -

無益の事をなして時を移すを、愚かなる人とも、僻事する人ともいふべし。國の爲君の爲に、止む事を得ずしてなすべき事多し。その餘りの暇、いくばくならず思ふべし。人の身に止む事を得ずして營む所、第一に食ひ物、第二に著る物、第三に居る所なり。人間の大事、この三つには過ぎず。飢ゑず、寒からず、風雨に冒されずして、しづかに過（すぐ）すを樂しみとす。但し人皆病あり。病に冒されぬれば、その愁へ忍び難し。醫療を忘るべからず。藥を加へて、四つの事、求め得ざるを貧しとす。この四つ缺けざるを富めりとす。この四つの外を求め營むを驕とす。四つの事儉約ならば、誰の人か足らずとせむ。 - - - L’home que passa el temps fent coses inútils o és un foll o un brivall. Hi ha moltes coses que volguem o no s’han de fer per a nostre país o el nostre senyor. Poc temps haurem pel nostre lleure. Penseu-hi, pel benestar d’un mateix hi ha coses que s’han de fer, com és menjar, beure i haver un aixopluc . L’ésser humà no té tres coses més importants que aquestes. L’home és satisfet si no passa gana ni fred ni pateix el vent i la pluja. Tot i així, hom emmalalteix. Quan ens afecta una malaltia el dolor és insofrible. No hem d’oblidar els medicaments. Afegim la medecina i haurem quatre coses sens les quals un és pobre. Si no ens manquen aquestes quatre coses llavors serem rics. Més d’aquestes quatre coses és extravagància. Qui diria que aquell que en té prou amb aquestes quatre coses té necessitats?- - - o0o

徒然草 - 122 - - - Tsurezuregusa - - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -122- - - -

人の才能は、文明らかにして、聖の教へを知れるを第一とす。次には手かく事、旨とする事〔專門にする事〕はなくとも、これを習ふべし。學問に便りあらむ爲なり。次に醫術を習ふべし。身を養ひ人を助け、忠孝のつとめも、醫にあらずばあるべからず。次に弓射（い）、馬に乘る事、六藝〔支那の教養ある者の修めた六科、禮、樂、射、御、書、數〕に出せり。必ずこれを窺ふべし。文武醫の道、まことに缺けてはあるべからず。これを學ばむをば、いたづらなる人〔無駄な事をする人〕といふべからず。次に、食は人の天なり〔書經に「夫食爲2人天1。」天が人を養ふからだ〕。よく味ひをとゝのへ知れる人、大きなる徳とすべし。次に細工、よろづの要多し。この外の事ども、多能は君子のはづるところなり〔論語に「吾少也賎、故多2能鄙事1。君子多乎不レ多也。」〕。詩歌にたくみに、絲竹に妙なるは、幽玄の道、君臣これを重くすとはいへども、今の世には、これをもちて世を治むること、漸く愚かなるに似たり。金（こがね）はすぐれたれども、鐵（くろがね）の益多きに如かざるがごとし。 És primordial en la formació cultural d’una persona ésser avesat als clàssics i als ensenyaments dels savis. Després d’açò, cal aprendre la cal.ligrafia, tot i que no sigui un objectiu principal, serà d’ajut en els estudis. A continuació, s’hauria d’estudiar medecina. Els coneixements mèdics són importants per a la salut, ajudarem altres persones i complirem amb nostres obligacions de lleialtat i deures filials. Després, el tir amb arc i muntar a cavall, d’entre les sis arts (203). Açò sempre caldrà. Coneixements de lletres, arts marcials i medecina són de debò imprescindibles. Qui ho estudii serà considerat una persona seriosa. Després, els aliments que són com el cel per a l’home. Saber preparar coses saboroses és de gran avantatge. A continuació, la destresa manual és de molt profit. Assolir molts coneixements en altres temes és vergonyós per a un príncep (204). Saber de poesia i de música, arts exquisides, han estat molt reconeguts tant per governants com per vassalls, emperò, en el món d’avui açò s’ha apaivagat i sembla una estupidesa governar un país amb elles. L’or és el metall més valorat, emperò, no es pot comparar amb la munió d’usos del ferro. - - - - - - - - - - - - 203 – (206 – 06) Les sis arts eren : els ritus, la música, el tir amb arc, muntar a cavall, la cal·ligrafia i les matemàtiques. 204 – (206 – 13) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - o0o

徒然草 - 121 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -121- - - -

養ひ飼ふものには馬、牛。繋ぎ苦しむるこそ痛ましけれど、なくて叶はぬ物なれば、如何はせむ。犬は守り防ぐつとめ、人にも優りたれば、必ずあるべし。されど家毎にあるものなれば、ことさらに求め飼はずともありなむ。その外の鳥獸（とりけだもの）、すべて用なきものなり。走る獸は檻にこめ、鎖をさされ、飛ぶ鳥は翼を切り、籠（こ）に入れられて、雲を戀ひ野山を思ふ愁へやむ時なし。その思ひ我が身にあたりて忍び難くば、心あらむ人これを樂しまむや。生（しゃう）を苦しめて目を喜ばしむるは、桀紂が心〔夏の桀王、殷の紂王、共に暴虐無道で有名な王〕なり。王子猷〔支那晉代の人、名は徽子、王義之の子〕が鳥を愛せし、林に樂しぶを見て逍遥の友としき。捕へ苦しめたるにあらず。凡そ珍しき鳥、怪しき獸、國に養はず〔尚書族契篇に「珍禽奇獸不レ育2于國1。」〕とこそ文にも侍るなれ。- - - El cavall i el bou són animals que podem mantenir a casa. Tot i la pena d’haver de fermar-los, emperò, no podem fer altrament, ens són de servei. Sempre s’ha d’haver un gos que és millor que una persona per a protegir i guardar la casa. Tanmateix, havent-ne un a cada casa no cal mantenir-ne cap en especial. Altres aus i animals són inútils. Quan els animals que corren els confinem en corrals i els fermem amb cadenes i a les aus que volen els hi tallem les ales i les engabiem, llurs enyorament dels núvols, camps i muntanyes són infinits. Quin gaudi pot haver una persona en tenir-los d’aquesta manera si pensem en l’insuportable dolor que ell sentiria en llurs mateixes circumstàncies. Aquell que frueix fent patir els ésser vius té el mateix cor que Chieh i Chou. (200). Ôshi Iu (201) estimava els ocells, fruia veure’ls als arbres, fer-los companys de ses passejades. No els agafava ni els feia patir. Com diuen els clàssics : - Ni aus rares ni animals exòtics no hauríem d’haver a nostres terres. (202)- - - - - - - - - 200 – (204 – 10) Llegendaris emperadors de la Xina: Chieh (桀) va ser el darrer emperador de la dinastia Xia (2070-1600 a.e.c.), i Chou (紂), el pejoratiu nom amb que és conegut el darrer emperador de la dinastia Shang (1600-1046 a.e.c.) : Di Xin (帝辛,1075-1046 a.e.c.). Ambdós eren coneguts per la seva extrema crueltat. - - - 201 – (204 – 11) Era Wang Hui-tzu (¿-?), un famós cal·lígraf xinès. - - - 202 – (204 – 13) Referència al Shujing (書經) : El llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 aec). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). .- - - o0o

徒然草 - 120 -.- - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -120- - - -

唐の物は、藥の外はなくとも事かくまじ。書どもは、この國に多くひろまりぬれば、書きも寫してむ。もろこし船の、たやすからぬ道に、無用のものどものみ取り積みて、所狹く渡しもて來る、いと愚かなり。遠きものを寶とせず〔尚書族契篇に「不レ寶2遠物1、則遠2人格1。」〕とも、また得がたき寶をたふとまず〔老子に「不レ貴2難レ得之貨1、使2民不1レ爲レ盜。」〕とも、書にも侍るとかや。 Llevat de medecines no té cap importància que no tinguem coses de la Xina. Hi ha molts llibres xinesos escampats per tot el país i se’n podem fer còpies. És de follia que els vaixells xinesos facin travessies tan difícils i plenes d’obstacles per a portar només càrregues de coses inútils. Crec que en els llibres clàssics és escrit : - No aprecieu les coses llunyanes (198). I també : - No valoreu els tresors fora del vostre abast. (199). . . . - - - - - - 198 – (203 – 08) Referència al Shujing (書經) : El Llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). - - - 199 – (203 – 09) Referència al Daodejing (道德經), capítol no. 03 : 不尚賢，使民不爭；不貴難得之貨，使民不為盜. - - - o0o

徒然草 - 119 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -119- - - -

鎌倉の海にかつをといふ魚は、かの境には雙なきものにて、この頃もてなすものなり。それも鎌倉の年寄の申し侍りしは、「この魚おのれ等若かりし世までは、はか＼〃／しき人の前へ出づること侍らざりき。頭（かしら）は下部も食はず、切り捨て侍りしものなり。」と申しき。かやうの物も、世の末になれば、上ざままでも入りたつ〔入込む〕わざにこそ侍れ。 - - - El peix dit bonítol que es pesca al mar de Kamakura no té parió en aquestes costes i avui és molt valorat. Un ancià de Kamakura em digué : - Aquest peix, quan erem joves, no era adient per a servir a gent principal. Ni els servents es menjaven el cap, el tallaven i el llençaven. És mostra del decliu d’aquest món que un peix com aquest sigui acceptable per les classes altes. - - - o0o