徒然草 - 172 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -172- - - -

若き時は血氣内にあまり、心物に動きて、情欲〔喜怒哀樂愛惡欲の七情、眼耳鼻舌心意の六欲〕おほし。身をあやぶめて碎け易きこと、珠を走らしむるに似たり。美麗を好みて寶を費し、これを捨てて苔の袂〔僧衣、僧正遍照（＊ママ）の歌に、「皆人は花の衣になりぬなり苔の袂よ乾きだにせよ」苔の衣とも云ふ〕にやつれ、勇める心盛りにして物と爭ひ、心に恥ぢ羨み、好む所日々に定まらず、色に耽り情にめで、行ひを潔くして百年（もゝとせ）の身を誤り、命を失へたるためし願はしくして、身の全く久しからむことをば思はず。すけるかたに心ひきて、ながき世語りともなる。身をあやまつことは、若き時のしわざなり。老いぬる人は精神衰へ、淡くおろそかにして、感じ動くところなし。心おのづから靜かなれば、無益のわざをなさず、身を助けて愁へなく、人の煩ひなからむことを思ふ。老いて智の若き時にまされること、若くして貌（かたち）の老いたるにまされるが如し。 - - - Quan s’és jove un té un excés d’energia (291) que trasbalsa el cor i molts són els desigs. És tan fàcil que posi el cos en perill i causi sa perdició com fer rodar una bola. Li agrada la bellesa i s’hi gastarà una fortuna, tot per abandonar-ho després i vestir l’esparracat hàbit d’un monjo. Son cor sobreeixit d’ardidesa el menarà a barallarse, son cor sentirà alhora vergonya i ressentiment. Ses rauxes canvien d’un jorn per l’altre, ara esbalaït per la lascívia, ara pels sentiments dels altres, i fent bones accions s’arruinarà la vida que podria tenir cent anys (292). Segueix l’exemple d’aquells que malmeteren llurs vides sens pensar en una existència segura i llarga, son cor empès per ses rauxes i serà en boca de tothom per molt de temps. És el temps en què un s’arruïna la vida. Quan s’envelleix s’aflebleix l’esperit, un es torna descurat i indolent, res no l’afecta. Son cor de naturalesa assossegat no fa coses inútils, s’estalvia sofrences i no vol amoïnar ningú. El vell és superior en saviesa al jove i el jove és superior en aparença. - - - - - - - - - 291 – (291 – 01) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Kongzi/Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). 292 – (291 – 09) Referència a un poema atribuït a Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o