MAN’YÔSHÛ (万葉集) -44-

我が里に大雪降れり大原の古りにし里に降らまくは後

わがさとに-おほゆきふれり-おほはらの-ふりにしさとに-ふらまくはのち

Ha nevat força aquí, al poble. Nevarà, potser, a Ôhara, el vell poble on t’estàs?

Poema nº 103

Autor : Emperador Tenmu (天武天皇, 631? - 686).

Príncep Oama (大海人皇子), fill petit de l’emperador Jomei (舒明天皇, 593-641) I l’emperadriu Saimei (皇極天皇, 594-661), germà petit de l’emperador Tenji (天智天皇, 626-672 ).

Durant el regnat del seu germà es va veure obligat a casar-se amb diverses germanes de l’emperador perquè Tenji va considerar que això l’ajudaria a enfortir els lligams politics entre els dos germans, entre elles la seva neboda la princesa Unonosarara que esdevindria l’emperadriu Jitô (持統天皇,, 645-702 ), i altres dones de famílies molt influents.

Quan Tenji va pujar al tron Tenmu va ser nomenat príncep hereu perquè Tenji no tenia cap hereu adient entre els seus fills i cap de les seves mares no era de prou rang per aconseguir el suport polític que li calia. Tenji temia que amb el temps Tenmu podria ser prou ambiciós com per disputar-li el tron i d’aquesta manera enfortia la seva pròpia posició política.

Tenmu va entendre el perill de la seva posición en aquelles circumstàncies i el 671 va decidir renunciar al seu títol de príncep hereu i va fer-se monjo. Va recloure’s a Yoshino amb els seus fills i una de les seves esposes, la princesa Unonosarara, deixant les altres dones a la capital, Ômikyô.

Tenji va morir l’any 672, i el seu fill, el príncep Ôtomo , l’emperador Kôbun (弘文天皇,, 648-672) el va succeir. Tenmu va veure la seva oportunitat per regnar i va aplegar un exèrcit per atacar la capital. Els dos exèrcits es van enfrontar a Mino, les tropes imperials van ser vençudes i el jove emperador es va suicidar.

El seu regnat es va caracteritzar per les nombroses reformes que va fer i la bona administració.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -64-

夜をこめて鳥のそら音ははかるともよに逢坂の関はゆるさじ [62]

yo wo komete-tori no sorane wa-hakaru tomo-yo ni Osaka no-seki wa yurusaji

Durant la nit el fals cant del gall és enganyós, però no pas pel burot de la Porta d´Ôsaka.

Nota :Aquest poema pertany a l´obra de l´autora “Makura Sôshi”, capítol 136, amb aquest comentari :

頭辨の職にまゐり給ひて、物語などし給ふに、夜いと更けぬ。「明日御物忌なるにこもるべければ、丑になりなば惡しかりなん」とてまゐり給ひぬ。つとめて、藏人所の紙屋紙ひ きかさねて、「後のあしたは殘り多かる心地なんする。夜を通して昔物語も聞え明さんとせしを、鷄の聲に催されて」と、いといみじう清げに、裏表に事多く書き給へる、いとめでたし。御返に、「いと夜深く侍りける鷄のこゑは、孟嘗君のにや」ときこえたれば、たちかへり、「孟嘗君の鷄は、函谷關を開きて、三千の客僅にされりといふは、逢阪の關の事なり」とあれば.......

Un vespre el gran conseller Yukinari va anar a la cambra de l´emperadriu i va estar-s´hi fins a la nit. Al sortir va dir que demà era una jornada “d´abstinència imperial” i que romandria a palau tot el dia, per això li calia tornar abans de “l´hora del bou” (període de temps comprès entre la una i les tres del matí). Al dia següent un missatger va lliurar-me uns fulls de paper de Kôya, que fan servir els camarlencs del Departament Privat imperial, en el qual es podia llegir :” Tinc molt viu el record de la nostra trobada d´ahir al vespre. Pensava restar-hi fins al matí i explicar-te coses del passat, però el cant del gall em va obligar a anar-me´n”. I jo vaig contestar : “Potser va ser el cant del gall que va salvar Meng-ch´ang”.

Ell va replicar : “ Diuen que el cant del gall va fer obrir la barrera de Han-ku i així va permetre Meng-ch´ang de fugir i escapar amb els seus homes. Però nosaltres parlem d´una barrera molt més a prop, la d´Ôsaka (La Porta del Retrobament)......”

- Meng-ch’ang (孟嘗)

El seu nom era Tian Wen (田文)

Va néixer cap al segle IV a.e.c. Era fill d’una familia molt important de Qi (齊), provincia de Shandong.

Va ser ministre del rei Zhao (秦昭王) a Xue (薛), i com a recompensa pels seus serveis va ser promocionat a primer ministre i traslladat a Qin. Allà, per motius no massa clars, va ser engarjolat pero va poder escapar-se amb l’ajut de dos servents seus, un d’ells era un lladre i l’altre podía imitar a la perfecció el cant del gall.

El comentari que figura en el Goshûishû fa un resum d´aquest episodi.:

大納言行成物語などし侍りけるに内の御物忌にこもればとていそぎ歸りてつとめて鳥の聲にもよほされてといひおこせて侍りければ、夜深かりける鳥の聲は函谷關のことにやといひ遣はしたりけるを立ち歸り是は逢坂の關に侍るとあればよみ侍りける

GOSHÛISHÛ no. 939. Temes diversos. 後拾遺集 / 雑

Autor : Sei Shônagon (清少納言 ,966?-1025?)

La seva data de naixement és incerta però es situa cap al 966 i l´última referència que hi ha sobre ella és cap al 1017, no obstant això, altres fonts daten la seva mort cap al 1025.

Va ser contemporània de les altres dues grans dames de la literatura del seu temps : Murasaki Shikibu i Izumi Shikibu, formant amb elles un trio únic en la història de la literatura japonesa.

Ens ha arribat poca poesia seva, uns 50 poemes, però la seva obra magna és el “Makura no Sôshi” (枕草紙), un llibre impossible de catalogar però un gran clàssic, el qual és encara avui una peça clau per entendre la societat del seu temps.

KOKINSHÛ (古今集) -37-

あひしれりける人のまうできてかへりにけるのちに よみて花にさしてつかはしける

Compost i enviat amb una flor a una persona estimada després de la seva visita.

ひとめ見し君もやくると桜花けふはまち見てちらばちらなむ

ひとめみしーきみもやくるとーさくらばなーきょうはまちみてーちらばちらなむ

Potser la veuràs encara que sigui un instant, flor del cirerer, avui esperem veure-la i cau després.

Poema no. 78

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.

El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -63-

いにしへの奈良の都の八重桜けふ九重ににほひぬるかな [61]

inishie no-Nara no miyako no-yaezakura-kyô kokonoe ni-nioi nuru kana

La doble flor del cirerer de l´antiga capital de Nara guarneix avui el nostre palau amb la seva fragància..

Nota : 一條院の御時ならの八重櫻を人の奉りけるを其折御前に侍りければその花を題にて歌よめとおほせごとありければ.

Durant el regnat de l´emperador Ichijô (980-1011) algú va oferir un pom de flors de doble fulla de cirerer, procedents de Nara. L´autora era allà de servei i li va demanar de compondre un poema sobre les flors.

Els caràcters per “九重” signifiquen literalment : nou circumferències, recintes, clos, etc. Com és una expressió molt formal i sinònim alhora de palau he preferit traduir-ho així.

SHIKASHÛ no. 29. Primavera. 詞花集 / 春

Autor : Ise no Ôsuke (伊勢大輔, 877? – 940?)

Va ser companya d´Izumi Shikibu i Murasaki Shikibu al palau de l´emperadriu Shôshi, a qui va servir com a dama.

Encara que se li han atribuït altres obres és coneguda principalment pels que figuren en el Kokinshû.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -43-

笹が葉のさやぐ霜夜に七重着る衣に増せる子ろが肌はも

ささがはの-さやぐしもよに-ななへかる-ころもにませる-ころがはだはも

Les fulles del bambú cruixen en la freda nit. Porto set capes de roba, però res no és com la pell del meu amor.

Poema nº 4431

Autor anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -62-

大江山いく野の道の遠ければまだふみも見ず天の橋立 [60]

Ôe yama-ikuno no michi no-tô kereba-mada fumi mo mizu-ama no hashidate

Per la muntanya d´Ôe lluny és el camí cap a Ikuno; encara no he creuat el Pont Celestial.

Nota : El Kin´yôshû aporta un comentari força extens :

和泉式部保昌にぐして丹後國に侍りけるころ都に歌合のありけるに小式部内侍歌よみにとられて侍りけるを中納言定頼つぼねのかたにまうできて、歌はいかゞせさせ給ふ、丹後へ人は遣はしけむや、使はまうでこずや、いかに心もとなくおぼすらむなどたはぶれて立ちけるをひきとゞめてよめる

Quan Izumi Shikibu (la mare de l'autora del poema) era a la província de Tango, acompanyant Yasumasa (el seu segon marit), es va celebrar un concurs de poesia a la capital. Koshikibu va ser convidada a participar-hi. El Conseller Sadayori va anar a la seva cambra i va fer broma dient-li que què pensava fer amb el poema que havia d´escriure. “Ja has enviat algú a Tango? Si no ha tornat encara tindràs problemes....” (per poder presentar-lo al concurs tal com insinua arter Sadayori) i quan se n´anava ella el va fer esperar i va compondre el poema.

És molt destre l´ús de “ふみ” en el vers :まだふみも見ずque significa que encara no ha creuat (trepitjat) el Pont Celestial i al mateix temps que encara no ha rebut la carta que li hauria enviat la seva mare en resposta a la seva demanda d´un poema.

KIN´YÔSHÛ no. 550. Temes diversos. 金葉集 / 雑

Autor : Koshikibu no Naishi (小式部内侍, ¿ – 1025)

Filla d´Izumi Shikibu (和泉式部). Dama d´honor de l´emperadriu Shôshi.

Cal destacar el seu extraordinari talent poètic encara que es va fer córrer la brama que era la seva mare l´autora dels seus poemes, però va ser durant un concurs de poesia on va poder demostrar la seva capacitat ja que la seva mare era de viatge i tothom creia que no se´n sortiria i el seu poema va ser molt admirat (veure la nota esmentada anteriorment), llavors tenia només onze anys.

Va morir de part.

KOKINSHÛ (古今集) -36-

うりむゐんにてさくらの花をよめる

Compost al Monestir Urin-In sobre la flor del cirerer.

Nota : 雲林院 : Monestir que estava al nord de Kioto. Originalment era una residència de l'emperador Junna (淳和天皇, 786-840)

いざさくら我もちりなむひとさかりありなば人にうきめ見えなむ

いざさくらーわれもちりなむーひとさかりーありなばひとにーうきめみえなむ

Si, com tu, cirerer, haig de caure, després d'un breu instant, el humans veuran la meva trista situació.

Poema no. 77

Autor : Sôku Hôshi / Monjo budista (そうく法師 , ¿-?).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -61-

やすらはで寝なましものをさ夜更けてかたぶくまでの月を見しかな [59]

yasurawade-nenamashi mono wo-sayo fukete-katabuku made no-suki wo mishi kana

Hauria estat millor dormir i reposar tota la nit. He vist la lluna anant cap a l´ocàs.

Nota: El Goshûishû diu :

なかの關白少將に侍りける時はらからなる人に物いひわたり侍りけり。たのめてこざりけるつとめて女にかはりてよめる.

“Quan el gran conseller (Michitaka) era capità de la guàrdia visitava sovint la seva germana (d´Emon). Escrit després d´esperar endebades tota la nit”.

GOSHÛISHÛ no. 680. Amor. 後拾遺集 / 恋

Autor : Akazome Emon (赤染衛門, 956 ? -1041)

Va servir al palau de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1027).
Va formar part del grup de les dones més brillants de la societat del seu temps conjuntament amb Muraski Shikibu, Sei Shônagon i Izumi Shikibu. Va col.laborar com autora i editora de l´Eiga Monogatari (栄花物語 o栄華物語).

Va fer-se monja als 80 anys.