Ise Monogatari (伊勢物語)

- 85 -

八十五段

昔、おとこ有けり。童より仕うまつりける君、御髪おろしたまうてけり。正月にはかならずまうでけり。おほやけの宮仕へしければ、常にはえまうでず。されど、もとの心うしなはでまうでけるになん有ける。昔仕うまつりし人、俗なる、禅師なる、あまたまいり集りて、正月なれば事だつとて、大御酒たまひけり。雪こぼすがごと降りて、ひねもすにやまず。みな人酔ひて、「雪に降りこめられたり」といふを題にて、歌ありけり。

思へども身をしわけねば目離れせぬ雪のつもるぞわが心なる

とよめりければ、親王、いといたうあはれがりたまうて、御衣ぬぎてたまへりけり。


Fou una vegada un home. El príncep a qui havia servit (1) des que era infant es féu monjo. Ell el visitava (2) sempre durant la primera lluna. Com servia a palau no podia fer-ho sempre que volia. Emperò, el seu cor no havia canviat.
La gent que l'havia servit, laics i religiosos, s'hi aplegaren en gran nombre, i com era l'Any Nou, una ocasió especial, el príncep els obsequià amb vi. La neu queia com si l'aboquessin i no parà en tot el jorn. Hom era begut, i amb el tema “reclòs per la neu” composaren versos. Algú féu :

Tot i mon afecte, no puc dividir mon cos, el munt de neu incessant plau mon cor. (3) /4)

El príncep, molt emocionat, es tragué vestit i li'n regalà.


- - - - - -


(1) Veure no. 82, notes nos. 1 i 2. És molt probable que es tracti dels mateixos personatges.
(2) El lloc on s'havia retirat el príncep.
(3) Poema anònim al KKRJ no. 722, amb diferències. La primera part del poema és al KKS no. 373; la segona part és completament diferent, i l'autoria és d'Ikago no Atsuyuki (伊香子淳行, ¿-?).
(4) Perquè serveix a la cort.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 84 -


八十四段

むかし、おとこ有けり。身はいやしながら、母なん宮なりける。その母、長岡といふ所に住み給けり。子は京に宮仕へしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつ子にさへありければ、いとかなしうし給ひけり。さるに、十二月ばかりに、とみのこととて御ふみあり。おどろきて見れば、歌あり。

老ぬればさらぬ別れのありといへばいよいよ見まくほしき君かな

かの子、いたううち泣きてよめる。

世中にさらぬ別れのなくも哉千代もといのる人の子のため


Fou una vegada un home. Tot i essent de baixa condició sa mare era princesa (1).
Aquesta mare vivia en un lloc de nom Nagaoka. Com el fill servia a palau a la capital no podia visitar-la tant com volia. Com era el seu únic fill ella l'estimava molt.
Emperò, cap a la dotzena lluna arribà una lletra urgent. Quan ell la llegí, astorat, hi havia un poema :

Quan s'envelleix es diu que la separació és certa. Desitjo veure't més que mai! (2)

Aquest fill, colpit fins a les llàgrimes composà :

Tan de bo la separació certa del món no hi fos per al fill que prega mil anys per a vós. (3)


- - - - - -



(1) Era la princesa Ito (伊登 / 伊豆, ¿- 861 ), mare d'Ariwara no Narihira.
(2) Poema de la princesa Ito. KKS 900
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 901.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 83 -

八十三段

むかし、水無瀬にかよひ給し惟喬の親王、例の狩しにおはします供に、馬頭なる翁仕うまつれり。日ごろ経て、宮に帰りたまうけり。御をくりして、とく去なんと思ふに、大御酒給ひ、禄給はむとて、つかはさざりけり。この馬頭心もとながりて、

枕とて草ひき結ぶこともせじ秋の夜とだに頼まれなくに

とよみける。時は三月のつごもりなりけり。親王、大殿籠らで明かし給てけり。

かくしつゝまうで仕うまつりけるを、思ひのほかに、御髪おろしたまうてけり。正月におがみたてまつらむとて、小野にまうでたるに、比叡の山の麓なれば、雪いと高し。しゐて御室にまうでておがみたてまつるに、つれづれといと物がなしくておはしましければ、やゝ久しくさぶらひて、いにしへのことなど思ひ出で聞えけり。さても侍ひてしがなと思へど、公事どもありければ、えさぶらはで、夕暮に帰るとて、

忘れては夢かとぞ思思ひきや雪ふみわけて君を見むとは

とてなむ泣く泣く来にける。



Una vegada, el príncep Koretaka (1) que visitava sovint Minase hi era en una de ses caceres habituals, i en el seguici hi havia l'ancià (2) que era el Cap de les Cavallerisses . Després d'uns jorns el príncep tornà a palau.
L'ancià que l'havia acompanyat pensà en tornar-se'n tot seguit, però el príncep amb el propòsit d'oferir-li vi i una recompensa no el deixà. L'ancià, desficiós (3), composà :

No colliré ni feixaré herba per un coixí, no és de comptar aquesta nit com les de tardor. (4) (5) (6)

Era a finals de la tercera lluna. El príncep passà la nit sens dormir.
Així doncs, l'ancià vingué i el serví, però, inesperadament, el príncep es féu monjo.
Quan a la primera lluna l'ancià anà a Ono (7) per retre-li el seu homenatge la neu s'apilava alta al peu de la muntanya de Hie. Arribà a la cel.la del príncep amb prou penes i li féu homenatge. El príncep era tediós i entristit i ell el serví més temps de l'habitual. Li parlà dels records d'antany, i pensà que voldria ésser al seu servei, però degut als seus deures a la cort no pogué fer-ho, havia de tornar aquell mateix vespre, i recità :

A l'oblidar-ho, creuria que ha estat somni, i pensar que travessaria la neu per venir a veure-us..... (8) (9)

I se'n tornà entre llàgrimes.



- - - - - -



(1) Veure no. 82, nota no. 1
(2) Veure no. 82, nota no. 2
(3) Perquè volia tornar a casa seva.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 538.
(5) Quan un anava de viatge es feia un coixí amb herbes. Expressió emprada com a sinònim de viatge.
(6) Com era a finals de primavera les nits eren curtes i ell hauria preferit una llarga nit de tardor.
(7) 小野 (Ono) era el lloc on s'havia reclòs el príncep.
(8) Aquest poema és al KKS amb el no. 970. En algunes edicions és atribuït a Ariwara no Narihira, però no pas en altres.
(9) 忘れて (Wasurete...) es refereix a les circumstàncies actuals de príncep.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 82 -


八十二段

むかし、惟喬の親王と申す親王おはしましけり。山崎のあなたに、水無瀬といふ所に宮ありけり。年ごとの桜の花ざかりには、その宮へなむおはしましける。その時、右の馬頭なりける人を、常に率ておはしましけり。時世へて久しくなりにければ、その人の名忘れにけり。狩はねむごろにもせで、酒をのみ飲みつゝ、やまと歌にかゝれりけり。いま狩する交野の渚の家、その院の桜ことにおもしろし。その木のもとにおりゐて、枝を折りてかざしにさして、上中下みな歌よみけり。馬頭なりける人のよめる。

世中に絶えて桜のなかりせば春の心はのどけからまし

となむよみたりける。又人の歌、

散ればこそいとゞ桜はめでたけれうき世になにか久しかるべき

とて、その木のもとは立ちてかへるに、日ぐれになりぬ。御供なる人、酒をもたせて野より出で来たり。この酒を飲みてむとて、よき所を求めゆくに、天の河といふ所にいたりぬ。親王に馬頭、大御酒まいる。親王ののたまひける、「交野を狩りて、天の河のほとりに至るを題にて、歌よみてさか月はさせ」とのたまうければ、かの馬頭よみて奉りける。

狩り暮らし棚機つ女に宿からむ天の河原に我は来にけり

親王、歌を返々誦じたまうて、返しえしたまはず。紀の有常御供に仕うまつれり、それが返し、

一年にひとたび来ます君まてば宿かす人もあらじとぞ思

帰りて宮に入らせ給ぬ。夜ふくるまで酒飲み物語して、あるじの親王、酔ひて入り給ひなむとす。十一日の月も隠れなむとすれば、かの馬頭のよめる。

あかなくにまだきも月のかくるゝか山の端にげて入れずもあらなん

親王にかはりたてまつりて、紀の有常、

をしなべて峰もたひらになりななむ山の端なくは月も入らじを




Fou una vegada un príncep imperial de nom Koretaka (1). Cap a Yamasaki, en un lloc anomenat Minase, hi tenia un palau. Cada any quan els cirerers eren florits anava a aquell palau. En aquelles vegades sempre es feia acompanyar pel Cap de les Cavallerisses de la Divisió de la Dreta (2). Com fa molt de temps he oblidat el nom d'aquell home. No tenien cap afany en la cacera i tot bevent es dedicaven a compondre poesia japonesa (3). Aquell cop, de cacera a la casa de Nagisa, a Katano, els cirerers d'aquella mansió eren esplendorosos. Descavalcaren sota aquells arbres, trencaren unes branques i se les posaren als cabells, i hom de tots els rangs, alts, mitjans i baixos, feren versos. L'home que era el Cap de les Cavallerisses composà :

Si no hi haguessin cirerers al món, el cor a la primavera seria serè. (4) (5)

Això recità. Algú altre féu :

Perquè s'escampen les flors del cirerer són encara més preuades en aquest mon fugisser on res no és durador.

Mentre s'aixecaven de sota els arbres i se'n tornaven el sol ja es ponia.
Una persona del seguici féu portar vi i arribà des del prat. Tot dient “Bevem aquest vi” anaren a cercar un bon lloc, i arribaren a un lloc de nom Amanogawa (6). El cap de les Cavallerisses oferí vi al príncep. El príncep digué “Tot caçant per Katano hem arribat prop d'Amanogawa, sobre aquest tema composeu un poema, i doneu-me la copa”.
El Cap de les Cavallerisses recità :

Després de caçar tot el jorn desitjo l'acollença de la Teixidora puix que he vingut a la riba del Riu del Cel. (7) (8)

El príncep repetí i repetí el poema, però no pogué correspondre. Ki no Aritsune que servia en el seguici contestà :

Ella espera l'estimat que ve només un cop l'any, no crec que doni acollença a ningú altre. (9)

Tornaren i entraren a palau. Beveren tota la nit i s'explicaren històries, el príncep, l'hoste, begut, decidí retirar-se. Com la lluna de l'onzè jorn també feia per amagar-se, aquell Cap de les Cavallerisses recità :

Ja s'amaga la lluna que no em canso de mirar? Si la serralada fugís i no es pogués pondre... (10)

En lloc del príncep, Ki no Aritsune féu :

Que tots els cims fossin plans, sens carena la lluna tampoc no es pondria. (11)



- - - - - -



(1) Koretaka no Miko (惟喬の親王, 844-897, fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Va entrar en religió l'any 872.
(2) Era Ariwara no Narihira.
(3) El fet d'indicar que es tractava de poesia japonesa és degut a que era també molt habitual fer-ne en xinès.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 53, KKRJ, Shinsenwakashû” (新撰和歌集) , i Narihira Shû (業平集). Es troba una referència sobre aquest episodi i el mateix poema a Tosa Nikki (土佐日記 - Diari de Tosa), obra de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).
(5) S'interpreta que es pateix per l'espera en tornar a veure els cirerers florits.
(6) Amanogawa (天の河). Veure la nota no. 8.
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 418.
(8) “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei, (天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
(9) Poema de Ki no Aritsune (紀の有常, 815-877). KKS 419. Era oncle del príncep Koretaka.
(10) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 884,
(11) Poema de Kantsuke no Mineo (かんつけの峯雄 - Segle IX - ¿-?). Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1249, però en altres edicions és el no. 1250, amb algunes diferències.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 81 -


八十一段

むかし、左の大臣いまそがりけり。賀茂河のほとりに、六条わたりに、家をいとおもしろく造りて住み給ひけり。神無月のつごもりがた、菊の花うつろひざかりなるに、紅葉の千種に見ゆるおり、親王たちおはしまさせて、夜ひと夜酒飲みし遊びて、夜あけもてゆくほどに、この殿のおもしろきをほむる歌よむ。そこにありけるかたゐをきな、板敷の下にはひありきて、人にみなよませはててよめる。

塩竈にいつか来にけむ朝なぎに釣する舟はこゝに寄らなん

となむよみけるは。みちの国にいきたりけるに、あやしくおもしろき所々多かりけり。わがみかど六十余国の中に、塩竈といふ所に似たるところなかりけり。さればなむ、かの翁さらにこゝをめでて、塩竈にいつか来にけむとよめりける。




Fou una vegada un Ministre de l'Esquerra (1). Als voltants del riu Kamo, prop de Rokujô, es construí una casa magnífica i visqué allà.
A finals de la desena lluna (2), quan els crisantems canviaven esplendorosos llurs colors i es podia veure la infinita varietat de les flors de la tardor, convidà uns prínceps imperials, i la festa amb beguda i música durà tota una nit. Quan poc a poc es féu jorn composaren versos lloant la magnífica mansió. Un ancià espellifat que era allà es posà a anar de quatre grapes sobre el terra de fusta i quan hom hagué acabat de compondre recità :

Com és que he arribat a Shiogama? Voldria que al matí encalmat la barca de pescar s'apropés allà. (1)

Quan un ha anat a la província de Michi hi ha molts llocs interessants. D'entre les més de seixanta províncies de la nostra terra no n'hi ha cap com Shiogama.
Per això aquell ancià admirant una vegada més el lloc recità “Com és que he arribat a Shiogama?”.


- - - - - - -


(1) 左の大臣 (Hidari no ôimôchigiri / també : Sadaijin) era Minamoto no Tôru (源融, 823-895). Va ser nomenat 左の大臣 l'any 872. Era fill de l'emperador Saga (嵯峨天皇, 786-842).
(2) 神無月 ( Kannazuki, també pronunciat : Kaminazuki o Kaminashizuki) és el desè mes. Literalment significa “el mes sense déus” perquè era quan tots els déus (els vuit mil.lions de déus del xintoisme) s'aplegaven al santuari d'Izumo.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugoshûiwakashû” (続後拾遺和歌集) no. 967.





o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -02-

　世界の男、貴なるも賤しきも、いかでこのかぐや姫を得てしがな、見てしがなと、をとに 聞きめでゝ、惑ふ。その邊りの墻にも、家のとにも、をる人だにたはやすく見るまじき物を、夜るは安きいも寢ず、闇の夜に出て、穴をくじり、かいばみ、惑ひ あへり。さる時よりなむ「よばひ」とは言いける。人のおともせぬ所に惑ひありけども、なにの驗あるべくも見えず。家の人どもに物をだに言はんとて、言ひ かゝれども、ことゝもせず。あたりを離れぬ君逹、夜をあかし、日をくらす多かり。おろかなる人は、「ようなきありきは、よしなかりけり」とて、来ずなりに けり。その中になほ言ひけるは、色好みといはるゝかぎり五人、思ひやむ時なく夜昼来ける、その名ども、石つくりの御子・くらもちの皇子・右大臣あべのみむ らじ・大納言大伴のみゆき・中納言いそのかみのまろたり、この人々なりけり。世の中に多かる人をだに、すこしもかたちよしと聞きては、見まほしうする人どもなりけ れば、かぐや姫を見まほしうて物も食はず思ひつつ、かの家に行きてたたずみありきけれど、かひあるべくもあらず。文を書きてやれど、返事せず。わび歌など 書きておこすれども、かひなしと思へど、霜月しはすの降り凍り、水無月の照りはたたくにも、障らず来たり。


Homes de tot el país, nobles i humils, desitjaven Kaguyahime, volien veure-la, sentir parlar d'ella els trasbalsava. No era pas fàcil veure-la ni per aquells que n'eren veïns a l'altre costat de la tanca ni per a aquells aliens a la casa, emperò, aquests homes no podien dormir, vagarejaven per la foscor de la nit, feien forats per entrellucar-la desesperats. És d'aquests temps que de festejar se'n diu “yobai” (6). Tot i que els homes anaven pels llocs més impensats era endebades. Encara que volguessin tenir unes paraules amb algú de la casa ningú no els contestava.
Molts d'ells no s'allunyaven de la casa ni al matí ni al vespre. Els menys fervents es digueren :
--És inútil continuar.
I hi deixaren d'anar.
De tots ells només en restaren cinc, coneguts per llurs devoció per les dones, que continuaren anant-hi matí i nit sens deixar de pensar en ella. Eren el príncep Ishitsukuri, el príncep Kuramochi, el Ministre de la Dreta Abe no Mimuraji, el Gran Conseller Ôtomo no Miyuki i el Conseller del Centre Isonokamiu no Marotari. Eren homes que si d'entre les nombroses dones del país en sentien parlar d'una que tingués algun tret de bellesa ja desitjaven veure-la. Volien tant veure Kaguyahime que no menjaven de tant pensar-hi, andarejant per allà, emperò, endebades. Li enviaven lletres que no rebien resposta. Feien i enviaven versos ben sentits tot i pensant que sens resultat. NI gels ni glaçades, ni xafogors ni tronades els feren desistir d'anar-hi.
- - - - - -
6 – Joc de paraules amb “yobu” (呼ぶ) : cridar, avisar, convocar, etc., i “yobai” (夜這い) : esmunyir-se de nit en una casa per veure una dona.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -01-

かぐや姫の生い立ち

いまは昔、竹取の翁といふもの有けり。野山にまじりて竹を取りつゝ、よろづの事に使ひけ り。名をば、さかきの造となむいひける。その竹の中に、もと光る竹なむ一筋ありける。あやしがりて寄りて見るに、筒の中光りたり。それを見れば、三寸ばか りなる人いとうつくしうてゐたり。翁いふやう、「我朝ごと夕ごとに見る竹の中におはするにて、知りぬ。子となり給ふべき人なめり」とて、手にうち入れて家 へ持ちて来ぬ。妻の女にあづけて養はす。うつくしき事かぎりなし。いとをさなければ籠に入れて養ふ。竹取の翁、竹を取るに、この子を見つけて後に竹とる に、節を隔てゝよごとに金ある竹を見つくる事かさなりぬ。かくて翁やうやう豊になり行く。この児、養ふ程に、すくすくと大きになりまさる。三月ばかりにな る程によき程なる人になりぬれば、髪上げなどさうして、髪上げさせ、裳着す。帳のうちよりも出ださず、いつき養ふ。この兒のかたちけうらなる事世になく、 屋のうちは暗き所なく光り滿ちたり。翁、心地あしく苦しき時も，この子を見れば、苦しき事もやみぬ、腹立たしきことも慰みけり。翁、竹を取る事久しくなり ぬ。いきほひ猛の者に成にけり。この子いと大きに成りぬれば、名を、三室戸齋部のあきたをよびて、つけさす。あきた、なよ竹のかぐや姫とつけつ。この程三 日うちあげ遊ぶ。よろづの遊びをぞしける。をとこはうけきらはず呼び集へて、いとかしこく遊ぶ。



Naixença de Kaguyahime

Fou una vegada un vell que tallava bambús. Trafeguejava per camps i muntanyes tallant bambús per a tota mena de coses. Son nom era Sakaki no Miyatsuko (1).
Entre els bambús n'hi havia un que a baix de tot brillava. Com era estrany s'hi apropà per fer-ne una ullada, la brillantor era de dins. Mirà, hi havia una nena que feia unes tres polzades, ben encisadora. Ell vell digué : -
--He sabut de tu perquè ets en els bambús que veig matí i tarda. És clar que vols ésser ma filla.
I posant-se-la en el palmell de la mà la portà a casa. La hi donà a sa vella muller perquè en tingués cura. Son encís era incomparable. Era tan menuda que la posaren en una cistella.
Tot tallant bambús el vell, després d'haver trobat la nena, en veié que eren farcits d'or. Així doncs, mica en mica es feu ric.
Ben cuidada, la nena creixia molt de pressa. Com en tres mesos ja tenia una alçada normal feren els preparatius per lligar-li els cabells, i un cop fet això, la vestiren amb roba de joveneta (2).
No sortia fora de les cortines (3) de tanta cura que en tenien. No hi havia ningú en el món que tingués son aparença, i a la casa no hi havia cap racó fosc, tot era ple de llum. Si el vell era malganós o adolorit només de mirar-la se li esvaïen els fatics i l'enuig.
Durant molt de temps encara el vell tallà bambús i esdevingué ric i poderós.
Quan la nena fou gran feren venir Mimurodo Inbe no Akita (4) per posar-li nom. Akita l'anomenà Nagotake no Kaguyahime (5). La festa durà tres jorns, amb milers de jocs. Hom s'hi aplegà, ningú no en fou exclòs, i tot fou esplendorós.

- - - - - -

1 – El text original porta Sakaki. Molts comentaristes argumenten que hauria de Sanuki, nom que molts traductors han emprat . Com aquesta traducció no és un treball filològic em limito a transcriure l'original.
2 – Era la cerimònia que celebrava l'entrada en l'edat adulta. Es recollien els cabells al clatell i es portava roba de gran.
3 – Les dones de la noblesa de l'època eren sempre rere cortines i paravents, fora de la vista de gent aliena a la casa i a la família.
4 – Eren personatges que oficiaven cerimònies imperials, entre elles, les de posar nom quan s'entrava en l'edat adulta.
5 – Significa : Princesa resplendent del bambú blegadís.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 07

Kamo no Chômei (鴨長明)

　又、いとあはれなること侍りき。さり難（がた）き女・男持ちたるものは、その思ひまさりて深きもの、必ず先だちて死しぬ。その故は、我が身をば次にし て、人をいたはしく思ふ間に、たまたま得たる食い物をも、まづ讓るによりてなり。されば、親子あるものは、定まれる事にて、親ぞ先だちける。また、母の命 つきたるをも知らずして、いとけなき子の、なお乳を吸ひつゝ臥せるなどもありけり。

　仁和寺に、慈尊院に隆曉法印といふ人、かくしつゝ數知らず、死ぬることを悲しみて、その首（こうべ）の見ゆるごとに、額に阿字（あじ）を書きて、縁を結 ばしむるわざをなむせられける。人數を知らむとて、四・五兩月が程數へたりければ、京の中（うち）、一條より南、九條より北、京極より西、朱雀より東、道 のほとりにある頭、すべて四萬二千三百餘りなむありける。

況んや、その前後に死ぬるもの多く、河原・白河・西の京・もろもろの邊地などを加へていはば、際限もあるべからず。いかにいはんや、七道諸國をや。崇徳院 の御位のとき、長承のころとか、かゝる例はありけりと聞けど、その世のありさまは知らず。まのあたり、めづらかなりしことなり。


Encara n'hi hagué de més desgràcies. Aquells que tenien esposa, marit , de qui no volien separar-se, qui tenia els sentiments més profunds moria sens dubte el primer, perquè pensant en l'altre davant de tot i compadint-se'n li'n donava el poc menjar que podia trobar. Per això, era natural en les famílies que fossin els pares els primers en morir. Casos hi hagué que sens saber que la vida de la mare s'havia extingit el nadó encara jeia al seu costat xuclant-li el pit (31).
Un abat del temple de Ninna, de nom Ryûgyô (32), afligit per tants morts, cada cop que veia un cadàver l'hi escrivia el signe “A” (33) al front, un ritual perquè tinguessin un lligam amb Buda. Tot volent saber el nombre de difunts s'hi estigué dos mesos comptant-los. Dintre de la capital, al sud de la Primera Avinguda i al nord de la Novena, a l'oest de Kyôgoku i a l'est de Suzaku, tota la llargada dels carrers, hi havia més de quaranta-dos mil tres-cents caps. Sens afegir-ne el gran nombre que moriren abans o després, a Kawara, a Shirakawa, a l'oest de la capital i a totes les rodalies, impossible de fixar-ne els límits. També tots aquellls de les Set Rutes (34) i totes les províncies. Havia sentit dir que durant el regnat de l'emperador Sutaku (35), crec que fou a l'era Chôjô (36), hi hagué un flagell semblant, en desconec, emperò, les circumstàncies.
Això que he vist amb els meus ulls ha estat una experiència esfereïdora.

- - - - - -

31.- Qui no recorda els grans versos de mossèn Cinto Verdaguer? :

“Veu a gavells cadàvers passar d'infants i dones, lo seu alguna encara duent estret al pit......” L'Atlàntida – Cant 6è. Hesperis.

32.- Ryûgyô Honin (隆曉法印, ¿-1206).

33.- La lletra “A”, a més de ser la inicial d’Amida (Buda), era també la primera de les dotze vocals del sànscrit, i com a tal era considerada l’origen de la veu i de totes les altres lletres. Per extensió indicava el fonament de totes les coses. Segons l’escola Shingon se li atribueix una importància vital com a matriu del mateix Buda i es creia que meditant sobre ella es podia aconseguir l’alliberament de les passions terrenals.  Escrivint l’ A al front dels difunts Ryûgyô els alliberava dels lligams del món. Ryûgyô era fill de Minamoto no Toshitaka. Ostentava la jerarquia més alta entre els monjos budistes. El temple Ninna era un dels grans santuaris de la secta Shingon.

34.- Els set districtes administratius en què es dividia el Japó : Tôkai, Tôsan, Hokuriku, San’i, Sanyô, Nankai i Sakai. Tots porten el sufix “dô” al final si s’utilitzen per separat, i.e. Tôkaidô.

35.- Emperador Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164). Va regnar entre el 1123 i el 1141. Fill gran de Toba (鳥羽天皇, 1103-1156) a qui va succeir a l’edat de cinc anys. Els regents dels seus primers anys van ser el seu besavi, Shirakawa, i més endavant el seu pare juntament amb el seu favorit, Taira no Tadamori. El 1136 Toba va tenir un altre fill amb la seva esposa favorita, Bifuku-Mon.In (美福門院), Fujiwara no Nariko (藤原得子, (1117-1160), i sis mesos més tard Toba el va declarar el seu hereu, obligant Sutoku a renunciar a favor de la criatura, l'emperador 近衛天皇, 1139-1155), el qual va ser coronat als dos anys i va morir als disset. Toba va fer pujar al tron un altre fill seu, Go-Shirakawa (後白河天皇, 1127-1192). però Sutoku, amb l’ajut de Fujiwara no Yorinaga (藤原 頼長, 1120-1156), va intentar reconquerir el poder. Això va provocar una guerra civil (Hôgen) l’any 1156, però va ser derrotat i el van exiliar a Sanuki on va morir el 1164, als quaranta-sis anys.

36.- Anys 1132-1135.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 06

Kamo no Chômei (鴨長明)

　前の年、かくの如く、辛くして暮れぬ。明くる年は、立ちなほるべきかと思ふに、あまりさへ、疫病うちそひて、まさ（勝）様に跡方なし。

　世の人、皆 病み死にければ、日を經つゝ、きはまり行くさま、少水の魚のたとへに叶へり。はてには、笠うち著（き）、足ひきつゝみ、よろしき姿したるもの、ひたすら に、家ごとに乞ひありく。かくわびしれたるものども、歩くかと見れば、即ち倒れ伏しぬ。築地のつら、路のほとりに飢ゑ死ぬる類、數も知らず。

取り捨つるわざもなければ、臭（くさ）き香、世界にみち満ちて、變り行くかたちありさま、目もあてられぬこと多かり。況んや、河原などには、馬・車の行き交う道だになし。

　あやしき賤（しづ）・山がつも、力盡きて、薪さへ乏しくなりゆけば、頼む方なき人は、自ら家を毀（こぼ）ちて、市に出でて之を賣る。一人が持ち出でたる 價、なほ一日が命を支ふるにだに及ばずとぞ。怪しき事は、かゝる薪の中に、丹つき、箔（はく）など所々に見ゆる木、相交れり。これを尋ぬれば、すべき方な き者、古寺にいたりて、佛を盜み、堂の物の具を破り取りて、わりくだけるなりけり。濁惡の世にしも生れ逢ひて、かゝる心憂きわざをなむ見侍りし。



L'any acabà doncs ben precàriament. S'esperava que les coses milloressin amb el nou any, quan, a més a més, s'escampà una plaga, empitjorant-ho tot.
Hom patia fam i a mesura que passaven els jorns esdevenia pitjor.
Recordava aquelles paraules de “Com peixos panteixant en aigua baixa.....” (30).
A la fí, gent amb barret, ben calçada i amb bona presència anaven frisosos pidolant casa per casa. Se'n veia d'altres que, aclaparats, es desplomaven de sobte a terra mentre caminaven. Als costats dels murs i dels camins s'apilaven innombrables els morts per la fam. Com no se'n sabia què fer la fetor ho inundava tot, la vista dels cossos desfigurats era insuportable. Què dir de la llera del riu on n'hi havia tants que ni els cavalls ni els carros no hi podien passar. La pobra gent que vivia a les muntanyes estava exhausta i ni llenya no els n'hi quedava. Així aquells més desesperats enderrocaven llurs cases i anaven al mercat a vendre'n les runes. Allò que un home se'n podia treure no li aprofitava ni per menjar un sol jorn.
Era increïble, emperò, entre el fustam s'hi veien restes de laques vermelles i hi brillava el pa d'or, tot barrejat. Vaig saber que hi hagué gent que absolutament sens res anà als vells temples a robar estàtues dels budes, s'emportà de les capelles els objectes de culte i ho esmicolà tot.
Nat en aquest món embrutit i malvat he hagut de veure aitals fets lamentables.

- - - - -


30.- Paraules del Hokkugyô (法句経). Escriptura budista amb el nom sànscrit de “Dhammapada”, text atribuït al mateix Buda.
També esmentat al “Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”. Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.


o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 05

Kamo no Chômei (鴨長明)

　世の亂るゝ瑞相（ずいそう）とか聞けるもしるく、日を經つゝ、世の中うき立ちて、人の心も治らず。民の愁へ、遂に空しからざりければ、同じ年の冬、なほ この京に歸り給ひにき。されど、毀ちわたせりし家どもは、いかになりにけるにか、悉（ことごと）くもとのやうにも作らず。

　傳へ聞く、いにしへの賢き御代には、憐みをもて國を治め給ふ。すなはち、殿に茅（かや）を葺（ふ）きて、その軒をだに整へず、煙の乏しきを見給ふ時は、 かぎりある貢物をさへゆるされき。これ、民を惠み、世をたすけ給ふによりてなり。今の世の中のありさま、昔になぞらへて知りぬべし。

又、養和の頃とか、久しくなりて覺えず。二年が間、世の中飢渇して、あさましきこと侍りき。あるは春・夏 日でり、あるは秋・冬 大風・洪水など、よからぬ事どもうち續きて、五穀 悉く實らず。空しく春耕し、夏植うる營みのみありて、秋刈り、冬收むるぞめきはなし。

　これによりて國々の民、あるは地を捨てて、境を出で、あるは、家をわすれて、山に住む。さまざまの御祈り始まりて、なべてならぬ法ども行はるれど、さら に其のしるしなし。京の習ひ、何わざにつけても、みなもとは、田舍をこそ頼めるに、絶えて上るものなければ、さのみやは操も作りあへむ。

念じわびつゝ、樣々の寶物、かたはしより捨つるが如くすれども、更に目みたつる人もなし。たまたま易（か）ふる者は、金を輕くし、粟を重くす。乞食、道の邊べに多く、愁へ悲しぶ聲耳に滿てり。



Era un mal averany , havia sentit dir, i així fou. S'escolaren els jorns, hom era trasbalsat , ple de confusió. El neguit de la gent no fou debades, i aquell mateix hivern es tornava a l'antiga capital. Emperò, què havia passat amb les cases desmuntades? Totes no han estat pas construïdes com eren abans.
Diuen les cròniques antigues que hi hagué temps que el país fou governat amb commiseració per sobirans savis (27), és a dir, llurs palaus tenien sostres de jonc , els ràfecs dissemblants, i que quan veien una minsa fumera eximien de tributs llurs súbdits, encara que fossin mòdics. Això feien perquè se'n preocupaven i els ajudaven.
L'estat del nostre món d'ara és pot saber si el comparem amb el d'antany.

Crec que a l'era Yôwa (28), fa tant de temps que no me'n recordo, durant dos anys hi hagué una fam que portà molta misèria.
A la primavera i l'estiu una sequera, a la tardor turbulències i inundacions.
Els desastres es succeïren i els cinc cereals (29) es perderen completament. Endebades les llaurades de primavera, les tasques d'estiu, la collita de la tardor i la provisió per a l'hivern, sens cap mena de celebracions. Per això, la gent de les contrades abandonà els camps i se n'anà. Altres deixaren llurs cases i anaren a viure a les muntanyes. S'encetaren precs de tota mena, es celebraren rituals extraordinaris, emperò, tot fou debades.
Era costum de la capital de comptar amb el camp per proveir-se de tot, emperò, ara que res no hi arribava qui podia conservar la dignitat?
Al final de l'endurança es malvenia els bens més valuosos, emperò, ningú no en feia cas. Aquells que en alguna situació consentien en fer permuta menystenien l'or i preuaven el gra. Els marges dels camins eren a vessar de gent pidolant, plors i gemecs arreu.

- - - - - -

27,- Referència als “Tres sobirans i Cinc emperadors” (三皇五帝) de la Xina. Figures mig mitològiques i heroiques de l'imaginari cultural del període comprès entre els anys 3500 al 2000 aC. Van dedicar tot els seus poders a ajudar la gent.
El Nihonshoki (日本書紀), i el Kojiki (古事記) esmenten l'exemple de l'emperador japonès Nintoku (仁徳天皇, 313-399) que es va inspirar en aquests personatges per governar. El tema de l'exempció d'impostos ja apareix en aquests dos clàssics.
28.- L'any 1181.
29.- El text especifica “els cinc cereals” : blat, arròs, mongetes i dues varietats de mill.


o0o

NTCJ 64

小袖曽我

Kosode Soga


(小袖 : Roba de seda folrada. Tot i que forma part del títol, de fet, no apareix en el text. No obstant això, sí és esmentat en el llibre d'on procedeix la referència : Soga Monogatari (曽我物語) : Història del germans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代, 1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
Aquest Nô està basat en aquest “monogatari”).

Autor : Desconegut.

Argument :

L'autor del Nô pressuposa un coneixement del text original del Soga Monogatari per part de l'audiència, una obra molt coneguda en el seu temps. Per això en faré cinc cèntims de la línia argumental referent al Nô que es concentra en els moments finals del llibre : tot gira al voltant de la venjança dels dos germans Soga (Soga no Jurô Sukenari - 曽我十郎祐成) i Soga no Gorô Tokimune - 曽我五郎時致) sobre el seu oncle Kudô Suketsune (工藤祐経 ), instigador de la mort del seu pare Ito Sukeyasu (伊東祐泰).
Els germans tenien 20 i 22 anys respectivament.

L'obra s'enceta amb Jurô que és de cacera amb Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147 – 1199) al mont Fuji. Va a demanar a la seva mare que perdoni el seu germà petit Gorô. La mare està ofesa per la fugida de Gorô del temple de Nakone, desobeint les seves instruccions d'esdevenir monjo del lloc i dedicar-se a pregar pel repòs l'ànima del pare difunt per tal que el seu esperit pugui ajudar a Jurô a portar a terme la venjança, i per evitar també que formi part de la revenja amb el perill que això implica, i per aquest motiu l'ha fet fora de la família. La visita de Jurô és perquè perdoni a Gorô i que l'ajudi a executar la revenja. Primer ella refusa fer-ho però acabarà acceptant-ho tot i saber que el final ha de ser forçosament tràgic, i els hi lliura les dues peces de seda que portaran en el moment de la venjança.




Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.

Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la seva font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


“Ise Monogatari” (伊勢物語)

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

o0o

NTCJ 63

盛久
Morihisa

Autor : Kanze Jûrô Motomasa (観世十良元雅, 1395?/1400?-1432), fill de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).


Argument :
Taira no Morihisa, del clan dels Heike, és capturat per les tropes Minamoto i traslladat a Kamakura per a la seva execució. De camí demana al seu guardià, Tsuchiya, que com ja no tornarà a veure aquells paratges que el deixi pregar a la deessa Kannon al temple de Kiyomizu, a la qual cosa hi accedeix. Un cop allà Morihisa fa les seves pregàries amb molta devoció. Continuen viatge i Morihisa fa un repàs de totes les contrades per on passen i parla de la vanitat de la glòria i la mutabilitat de totes les coses. Tsuchiya li anuncia la proximitat de la seva destinació i Morihisa conformat amb al seu destí demana que s'apressin i que l'execució sigui immediata. Abans d'arribar-hi fa tot un reguitzell d'invocacions budistes i aquella mateixa nit té un somni en que un monjo se li apareix i li diu que degut a la seva devoció la fe li salvarà la vida. Tan punt arriben el porten al lloc d'execució. Morihisa s'agenolla i prega mentre espera el cop mortal de l'espasa, però la fulla es trenca abans de caure i quan el botxí ho intenta de nou se li torna a trencar, la qual cosa deixa a tothom estupefacte i diuen que és un miracle degut a la seva devoció per Kannon i que és això el que l'ha salvat. Un oficial diu que el regent (Yoritomo) el vol veure i el `porten a la seva presència. Allà Morihisa explica el seu somni, el qual coincideix amb un altre en el mateix sentit que ha tingut Yoritomo, el qual entén que la fe de Morihisa és tan sincera que ha fet impossible la seva execució, i acaba perdonant-li la vida.


Referències :

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (regnat : 946-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Manyôshû” (万葉集).

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol 125.

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177). També s'escriu 奥義抄, amb la mateixa pronunciació i mateix significat.
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps. Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).

“Masukagami” (増鏡) : El mirall més gran.
Obra anònima escrita entre els anys 1368 i 1375, tot i que es considera que podria tenir l'autoria de Nijô Yoshitomo (二条 良基, 1320- 1388). Té vint volums i cobreix el període històric del 1183 al 1333, seguint la fórmula xinesa en la narració d'obres històriques clàssiques.
És el quart “mirall” dintre dels textos històrics japonesos. El tres primers són :
“Ôkagami” (大鏡) : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025.
“Imakagami” (今鏡) : El mirall d'enguany. Obra atribuïda a Fujiwara no Tametsune (藤原為経, ¿-? ), de data incerta, però el seu pròleg indica que va ser composta durant el regnat de l'emperador Takakura (高倉天皇,1161-1181), cap l'any 1170.
“Mizukagami” (水鏡): El mirall clar. Obra data cap el 1195 i generalment amb autoria atorgada a Nakayama no Tadachika (中山田忠親, 1132-1195), però és, de fet, d'autor desconegut.

“Sarashina Nikki” (更級日記) : El diari de Sarashina. Obra de “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?).
Un dels grans diaris de l'època Heian.
És una mena de “memòries” d'una dona que històricament s'anomena Dama Sarashina però, de fet, el seu nom ens és desconegut. Estava emparentada amb l'autora d'un dels altres grans diaris d'aquell temps : “Kagerô Nikki” (蜻蛉日記), que podríem traduir com “Diari Efímer”; una altra veu anònima que només coneixem com “la mare de (Fujiwara) Michitsuna” (藤原道綱母, 936 ¿ - 995?).
o0o

NTCJ 62

景清
Kagekiyo

Autor : Desconegut.

Argument : Una noia. Hitomaru (人丸), vol trobar al pare que no ha conegut mai, Kagekiyo (Akushichibyōe Kagekiyo – 悪七兵衛景清, ?-1185), oficial de l'exèrcit dels Taira. Kagekiyo va sobreviure a la desfeta de la batalla de Yashima però ara cec viu miserablement en una cabana, exiliat.
Hitomaru arriba a Hyuga amb unes acompanyants on és el seu pare i comença a indagar on viu l'exiliat.
Kagekiyo es plany de la ceguesa mentre recorda amb enyorament el seu passat gloriós de militar. Es diu que mai ningú no anirà a visitar un home tan desafortunat com ell en un racó oblidat de tothom.
Hitomaru s'acosta a una cabana d'aspecte molt pobre i tot sentint una veu pregunta qui hi viu. Kagekiyo respon que hi ha una persona cega. Hitomaru li pregunta si coneix Kagekiyo i ell contesta que ha sentit parlar d'ell però no en sap res més i que vagin a un altre lloc a esbrinar-ho. Kagekiyo es pregunta qui podria ser aquella persona que el demana i pensa que potser era la seva filla, una nena que va tenir amb una cortesana amb qui va mantenir relacions durant un temps, i va preferir deixar la criatura a cura de la mestressa d'un hostal. No vol que el vegi així, que el seu amor de pare no li permet causar-li el dolor de la seva situació tan penosa.
Quan les noies arriben al poble i diuen el nom de Kagekiyo els indiquen que és allà en aquella pobre cabana on viu. Els vilatans expliquen que quan va arribar al poble, orb, es va tallar els cabells i va començar a viure com un captaire i tothom commogut per la seva desgràcia l'han ajudat a sobreviure. Quan pregunten perquè el volen veure les noies contesten que Hitomaru és la seva filla i voldria conèixer al seu pare. Llavors un d'ells diu que l'acompanyi, que ell el cridarà i llavors quan contesti podrà parlar amb ell. Arriben a la barraca i el criden. Kagekiyo es queixa dels crits que el destorben i que no vol que ningú contempli el seu dolor, però el vilatà li diu que qui el vol veure és la seva filla. La noia es plany de la indiferència del pare davant del desig d'ella de conèixer-lo. Kagekiyo explica que és la vergonya del seu estat actual i que no vol causar-li més dolor. Finalment decideix parlar amb ella i li narra la batalla de Yashima on la seva vida va canviar del tot, amb la condició, però, de que un cop acabada la narració ella se'n tornarà a casa seva i mai més no es tornaran a veure. La noia ho accepta. Kagekiyo narra la batalla de Yashima (descrita al Heike Monogatari, llibres esmentats més avall), i a seva lluita contra els soldats dels Minamoto. Acaba demanant a Hitomaru les seves pregàries per la seva salvació pòstuma i que siguin “llum de la seva fosca”. La filla s'allunya pee sempre més.


Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :

05 – El palau de Kan.yô (咸陽宮).
08 - Muroyama (室山).
10 - Fujito (藤戸).
11 - L'arc a l'aigua (弓流).


“Ise Monogatari” (伊勢物語).

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre 53 : Tenarai (手習).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

o0o