Ise Monogatari (伊勢物語)

- 122 -

百二十二段

むかし、おとこ、契れることあやまれる人に、

山城の井手の玉水手にむすびたのみしかひもなき世なりけり

といひやれど、いらへもせず。



Una vegada, un home, a una persona que havia trencat el seu compromís amb ell :

---Com l'aigua que s'agafa amb les mans del riu clar d'Ide a Yamashiro, així la relació debades de confiar en tu. (1) (2)

Això féu i envià, però sens resposta.


- - - - - -

(1) - Poema anònim. SKKS no 1367, o no,1368 en altres edicions, amb alguna diferència., i KKRJ no. 3093, també amb diferències.
(2) - Els comentaristes consideren que aquesta part del poema “山城の井手の玉水手にむすび....” s'hauria d'ometre en una traducció perquè la seva aportació és bàsicament ornamental. Tot i així, la imatge de l'aigua escolant-se per les mans crec que és molt descriptiva i adient, com la promesa. Alguns traductors ho ometen, altres es planyen (?!) d'aquesta part tot i que la tradueixen, altres donen tot el poema amb notes, i altres sense dir res.



o0o