KOKINSHÛ (古今集) -209-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

君こふる涙しなくは唐衣むねのあたりは色もえなまし

きみこうるーなみだしなくはーからころもーむねのあたりはーいろもえなまし

Si no fos pas per les llàgrimes que per vós ploro el pit de mon indument de seda cremaria tot d'amor.

Nota : 唐衣 : vestit xinès. Eren de seda, per això ho he traduït així.

Poema no. 572

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o