雨月物語 11
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

あら玉の月日は やく經ゆきて。下枝の茱萸色づき。垣根の野ら菊艶ひやかに。九月にもなりぬ。九日はいつよりも蚤く起出て。草の屋の席をはらひ。黄菊しら菊ニ枝三枝小瓶に 挿。嚢をかたふけて酒飯の設をす。老母云。かの八雲たつ國は山陰の果にありて。こゝには百里を隔つると聞は。けふとも定かたきに。其來しを見ても物すとも 遲からじ。左門云。赤穴は信ある武士なれば必約を誤らじ。其人をみてあはたゝしからんは思はんことの恥かしとて。美酒を沽ひ鮮魚を宰て厨に備ふ。此日や天 晴て。千里に雲のたちゐもなく。草枕旅ゆく人の群々かたりゆくは。けふは誰某がよき京入なる。此度の商物によき徳とるべき祥になんとて過。五十あまりの武 士。廿あまりの同じ出立なる。日和はかばかりよかりしものを。明石より舩もとめなば。この朝びらきに牛窗の門の泊りは追べき。若き男は却物怯して。錢おほ く費やすことよといふに。殿の上らせ給ふ時。小豆嶋より室津わたりし給ふに。なまからきめにあはせ給ふを。従に侍りしものゝかたりしを思へば。このほとり の渡りは必怯べし。な恚給ひそ。魚が橋の蕎麥ふるまひまをさんにといひなぐさめて行。口とる男の腹だゝしげに。此死馬は眼をもはたけぬかと。荷鞍おしなほ して追もて行。

Els jorns preciosos (87) s'escolaven ràpidament. Colorajaven les branques baixes del “gumi” (88), lluïen esplendorosos els crisantems de les tanques, i era ja la novena lluna. El novè jorn, Samon es llevà més aviat que de costum, espolsà les estores de l'humil casalot, posà en un gerro dues o tres branques de crisantems blancs i grocs (89), s'escurà la butxaca i preparà sake i arròs. Son anciana mare digué :
Aquesta contrada on s'alcen els “vuit núvols” (90) és enllà de les muntanyes, i he sentit dir que cent llegües ens hi separen. És difícil, doncs, d'assegurar que vingui avui. Quan veiem que arriba no serà pas massa tard per fer els aparells.
Samon digué :
Akana és un guerrer de paraula. Així dons, no mancaria pas a sa promesa. M'avergonyiria que pensés que només m'afanyo a preparar-ho tot quan el vegi.
Comprà un bon sake, cuinà peix fresc i ho tingué a punt a la cuina.
Aquell jorn el cel era ben aclarit i a mil llegües de distància no es veia ni un sol núvol. Viatgers que feien de l'herba llurs coixins anàvem en colla i xerraven.
Bona jornada per a tal i tal entrant a la capital!
Senyal que és ocasió per treure bon profit de nos afers!
Deien tot passant.
Un guerrer d'uns cinquanta anys li deia a algú altre d'una vintena d'anys en sa mateixa situació.
Quin bon jorn que fa! Si haguéssim agafat el vaixell des d'Akashi i sortit a trenc d'alba faríem escala al pas d'Ushimado. Els joves per contra sou apocats i malverseu molta moneda.
Quan vostre senyor pujà a la capital, travessà Azukijima cap a Murozu les passà ben crues, i segons que explicaren sos acompanyants la travessia per aquells paratges feia feredat. No us enutgeu pas! A Uogahashi us convidaré a uns fideus de blat de moro.
Això li digué tot caminant.
Un home manava un cavall de càrrega i enfurismat :
Ep, cavallot podrit! Podries obrir els ulls, no?
I li redreçava l'albarda empenyent-lo cap endavant.
- - - - - -
87 - あら玉 (aratama....) : epítet poètic clàssic que significa textualment “nou, fresc, preciós, etc.”. Una de les característiques “paraula-coixí” (枕詞 – Makura-kotoba), en aquest cas del temps del Man'yôshû, i que s'utilitzava en expressions de temps i lluna.
88 – Alaeagnus Umbellata
89 – Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
90 - 八雲 (Yakumo), una altra “makura-kotoba”. Posteriorment emprada aquí com a sinònim poètic de la província d'Izumo (出雲).
o0o