KOKINSHÛ (古今集) -218-


ひとりして物をおもへば秋のよのいなばのそよといふ人のなき

ひとりしてーものをおもえばーあきのよのーいなばのそよとーいうひとのなき

Quan solitari immers en ma pensada les nits de tardor de l'arrossar les fulles sento la remor tot sol.

Poema no. 584

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -217-


秋ののにみだれてさける花の色のちくさに物を思ふころかな

あきののにーみだれてさけるーはなのいろのーちくさにものをーおもうころかな

Quan a la tardor els camps esclaten de flors plenes de color jo també en aquest temps sóc curull de pensaments.

Poema no. 583

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -216-


これさだのみこの家の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada.


秋なれば山とよむまでなくしかに我おとらめやひとりぬるよは

あきなればーやまとよむまでーなくしかにーわれおとらめやーひとりぬるよは

Quan és la tardor a la muntanya sento el plany del cérvol, serà el meu més feble al vespre quan dormi sol?

Poema no. 582

Autor : Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 03
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三】

故源大納言宰相におはしける時京極のみやすところ亭子院の御賀つかうまつり給とてかゝる事をなんせむと思ふさゝけもの一え た二えたせさせて給へと聞え給ひけれはひけこをあまたせさせ給ふてとしこにいろ／＼にそめさせ給ひけりしきものゝをりものともいろ／＼にそめよりくみなに かとみなあつけてせさせ給ひけりそのものともを九月つこもりにみないそきはてゝけりさてその十月ついたちの日此ものいそきたまひける人のもとにをこせたり ける
千々の色にいそきし秋は過にけり今は時雨に何を染まし
そのものいそき給けるときはまもなくこれよりもかれよりもいひかはし給けるをそれよりのちはその事とやなかりけむせうそこもいはてしはすのつこもりになりにけれは
かたかけの舟にやのれる白浪のさはく時のみ思出るきみ
となんいへりけるをその返しをもせてとしこえにけりさてきさらきはかりにやなきのしなひものよりもけになかきなん此家に有けるを折て
青柳の糸うちはへてのとかなる春日しも社思出けれ
とてなんやりたまへりけれはいとになくめてゝのちまてなんかたりける.


Quan el difunt Gen (8), gran conseller, era encara conseller imperial, la dama del Kyôgoku (8), per a celebrar l'aniversari (9) de Teiji-in, l'emperador retirat, li digué :

-Penso de fer unes quantes coses. Heu-me unes branques per a regal.

Kiyokage féu fer moltes cistelles lligades a cadascuna de les branques que demanà tenyir de diversos colors a Toshiko (10). Per als tints de les robes on s'haurien d'estendre les cistelles i també per als llacets ho confià tot a Toshiko. Tot fou enllestit amb diligència cap a finals de la novena lluna i, així, el primer jorn de la desena lluna ho envià tot a aquell que l'havia apressat tant :

---Per a mil colors m'he hagut d'afanyar molt, amb la tardor lluny, per a les pluges d'hivern què hi haurà per tintar?


Durant el temps en que s'enllestia aquest afer, ells dos s'havien bescanviat lletres i aviat, després d'això, ell, considerant-ho ja innecessari, s'arribà a finals de la dotzena lluna sens cap nova seva. Llavors Toshiko féu :

---De sola vela la nau on heu embarcat, només enfeinat, en tràngol d'albes ones sóc jo en vostre record.

I des d'aquest poema l'any passà sens cap resposta. Als voltants de la segona lluna, ell collí d'un salze de sa residència una branca ondejada d'una insòlita llargada :

---En un jorn calmat, les branques ben gemades del salze verdós per primavera del cert que només penso en vós.

Quan ell li envià, Toshiko en fou cofoia, i durant molt de temps ho explicà a tothom.
- - - - - -

08 – Minamoto no Kiyokage (源清蔭, 884-950).

09 – Va ser en el seu 60è aniversari.

10 - Toshiko (としこ, ¿-?), esposa de Fujiwara no Chikane (藤原千兼,¿-?).

o0o

雨月物語 13
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

左門慌忙とゞめんとすれば。陰風に眼くらみて行方をしらず俯向につまづき倒れたるまゝに。聲を放て大に哭く。老 母目さめ驚き立て。左門がある所を見れば。座上に酒瓶魚盛たる皿どもあまた列べたるが中に臥倒れたるを。いそがはしく扶起して。いかにととへども。只聲を 呑て泣々さらに言なし。老母問ていふ。伯氏赤穴が約にたがふを怨るとならば。明日なんもし來るには言なからんものを。汝かくまでをさなくも愚なるかとつよ く諫るに。左門漸答へていふ。兄長今夜菊花の約に特 [3]來る。酒肴月 [4]を もて迎ふるに。再三辞給ふて云。しか／＼のやうにて約に背くがゆゑに。自刃に伏て陰魂百里を來るといひて見えずなりぬ。それ故にこそは母の眠をも驚かした てまつれ。只々赦し給へと潜然と哭入を。老母いふ。牢裏に繋がるゝ人は夢にも赦さるゝを見え。渇するものは夢に漿水を飲といへり。汝も又さる類にやあら ん。よく心を静むべしとあれども。左門頭を揺て。まことに夢の正まきにあらず。兄長はこゝもとにこそありつれと。又聲を放て哭倒る。老母も今は疑はず。相 叫て其夜は哭あかしぬ。明る日左門母を拝していふ。吾幼なきより身を翰墨に托るといへども。國に忠義の聞えなく。家に孝信をつくすことあたはず。徒に天地 のあひだに生るヽのみ。兄長赤穴は一生を信義の為に終る。小弟けふより出雲に下り。せめては骨を蔵めて信を全うせん。公尊体を保給ふて。しばらくの暇を給 ふべし。老母云。吾児かしこに去ともはやく帰りて老が心を休めよ。永く逗まりてけふを舊しき日となすことなかれ。左門いふ。生は浮たるあわのごとく。旦に ゆふべに定めがたくとも。やがて帰りまいるべしとて泪を振ふて家を出。

Samon, esmaperdut, féu per aturar-lo, emperò, un vent tenebrós li enfosquí els ulls i no sabé cap a on havia anat. Ensopegà i caigué de bocaterrosa, i estès a terra es posà a gemegar. L'anciana mare es despertà, s'alçà espaventada i mirà cap a on era Samon. Jeia al mig de pitxells de sake i de plats amb menges escampats arreu. L'ajudà a alçar-se.
Què ha passat?
Samon, emperò, no feia més que plorar i no podia parlar.
La mare digué :
Si ets disgustat perquè ton germà gran no ha complert sa promesa, demà, si arriba, t'avergonyiràs d'haver estat disgustat. Seràs infantil i toix fins a aquest punt?
El renyà seriosa i Samon pogué per fí contestar :
Mon germà gran ha vingut de propòsit aquesta nit per complir sa promesa. El rebí amb sake i menges i ho rebutjà fins a tres cops. Digué que per haver mancat així a sa promesa s'havia afuït sobre son espasa i com a esperit tenebrós havia fet les cent llegües, i després d'això desaparegué. Per aquest motiu he certament destorbat vostre son. Disculpeu-me!
I esclatà en plors.
La mare digué :
“Un home engarjolat en el somni es veu perdonat, i si assedegat en el somni beu aigua fresca” (97), això es diu. A tu també t'han passat aquestes coses. T'hauries de calmar.
Això no obstant, Samon sacsejà el cap.
Veritablement no ha estat un somni. Mon germà gran ha estat ben bé ací!
I tornà a arraulir-se amb plors.
La mare ara ja no en dubtà més i passaren la nit plorant plegats.
L'endemà Samon s'inclinà davant de la mare i digué :
Des que era infant m'he consagrat a l'estudi de les lletres, emperò, no m'he fet cap nom amb ma fidelitat i ma dedicació al país (98), incompetent en mes deures filials, sóc una vida vana entre el cel i la terra. Akana, mon germà gran, ha dedicat tota sa vida a la lleialtat. Jo, son germà petit, sortiré avui mateix cap a Izumo. Com a mínim recolliré ses despulles i li retré ma fidelitat. Cuideu-vos, mare meva, serè absent durant un temps.
Vés-hi ara, fill meu, i torna aviat per no amoïnar aquest vell cor meu. Si hi has de restar molt de temps que no sigui pas avui un jorn de separació eterna.
La vida és com una bombolla que sura (99). Ni matí ni vespre res no és segur, emperò, tornaré promptament.
I sortí de casa vessant llàgrimes.
S'adreçà a la família Sayo per a demanar-los que prenguessin cura de la mare.

- - - - - -

97 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
98 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
99 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -215-


虫のごと声にたててはなかねども涙のみこそしたにながるれ

むしのごとーこえにたててはーなかねどもーなみだのみこそーしたにながるれ

Tot i que la veu no l'alço tot planyent-me com fa l'insecte aquestes mes llàgrimes plenament són vessades.

Poema no. 581

Autor : Kyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?)

Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -214-


わがごとく物やかなしき郭公時ぞともなくよただなくらむ

わがごとくーものやかなしきーほととぎすーときぞともなくーよただなくらむ

Està el cucut entristit com jo mateix? Les estacions certament les ignora i és la nit tot un plany.

Poema no. 578

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?)
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -213-

ねになきてひちにしかども春さめにぬれにし袖ととはばこたへむ

ねになきてーひちにしかどもーはるさめにーぬれにしそでとーとはばこたえむ

Si se'm pregunta perquè són mes mànigues tan amarades són de la primavera la pluja no pas mon plor.

Poema no. 577

Autor : Ôe no Chisato (大江千里 , va viure cap a l'any 900).

Va ser funcionari molt valorat per la seva erudició i el seu talent literari.

o0o