落窪物語 -06-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

　あこきが臥したる所も近ければ、泣いたまふ声もほのかに聞ゆれば、さればよと思ひて、まどひ起くるも、さらに起きさせねば、「わが君をいかにしなしたてまつりて、かくはするぞや。あやしとは思ひつ。いとあいぎやうなかりける心持たりけるものかな」とて、腹立ち、かなぐりて起くれば、帯刀笑ふ。「ことこまかに知らぬことも、ただ負せに負せたまふこそ。うへに、この時、盗人入らむやは。男にこそおはすれ。今は参りたまひても、かひあらじ」と言へば、「いで、なほ、物つれなく言ひそ。誰とだに言へ。いといみじきわざかな。いかに思ほしまどふらむ」とて泣けば、「あな童げや」と笑ふ。ねたきこと添ひて、「あひ思さざりける人に見えけること」と、いとつらしと思ひたれば、心苦しうて、「まことに、少将の君なむ、物宣はむとておはしたりつるを、いかならむことならむ。あなかま。とてもかくても、御宿世ぞあらむ」と言ふを、「いと憂し。けしきをだに知らねど、君は心合はせたりと思さむがわびしきこと。何しに今宵ここに来つらむ」と怨むれば、「知らぬけしきをだに見たまはずやある。腹立ち怨みたまふ」と、腹立ちたせもあへず、たはぶれしたり。
　男君、「いとかうしもおぼいたるは、いかなるにか。人数にはあらねど、また、かうまでは嘆いたまふほどにはあらずとおぼゆる。たびたびの御文、見つとだに宣はざりしに、便なきことと見て、さ聞えでもあらばやと思ひしかども、聞えそめたてまつりてのち、いとあはれにおぼえたまひしかば。かく憎まれたてまつるべき宿世のあるなりけりと思うたまへらるれば、憂きも憂からずのみなむ」とかい抱きたてまつりて、臥したまへれば、女死ぬべき心ちしたまふ。単衣はなく、袴一つ着て、所々あらはに、身につきたるを思ふに、いといみじくとはおろかなり。涙よりも汗にしとどなり。男君も、そのけしきを、ふと見たまひて、いとほしうあはれに思ほす。よろづ多く宣へど、御いらへあるべくおぼえず、恥づかしきに、あこきを、いとつらしと思ふ。
　からうじて明けにけり。鶏の鳴く声すれば、男君、

　　　　「君がかくなきあかすだに悲しきにいとうらめしき鶏の声かな

いらへ、時々はしたまへ。御声聞かずは、いとど世づかぬ心ちすべし」と宣へば、からうじて、あるにもあらずいらふ。

　　　　人ごころ憂きには鶏にたぐへつつなくよりほかの声は聞かせじ

と言ふ声、いとらうたければ、少将の君、なほざりに思ひしを、まめやかに思ひたまふ。



Com la cambra d'Akogi era prop de la on jeien ells sentí sa veu plorosa i pensà que hi havia algú. Esmaperduda, féu per llevar-se, mes altra vegada, fou retinguda per Tachihaki.

- Què és açò? Què li passa a la damisel·la? Per què ho fas? Tot açò és molt estrany. Ets un malànima! - i de tan enrabiada que era pogué deslliurar-se i s'alçà.

Tachihaki rigué.

- M'estàs acusant d'un fet que no en sé més. Penses que ha entrat un lladre? Crec que hi ha un home allà. I encara que hi vagis no hi podries fer res.

- Ah! No siguis tan cínic! Almenys digue'm qui és. açò és una desgràcia. Com estarà, pobreta! - exclamà Akogi plorosa.

- No siguis criatura!

Ella en fou encara més d'excitada.

- I ésser la dona d'un home tan despietat com tu!

Tachihaki pensant en tota sa pena se'n compadí i digué :

- De fet, és el Shôshô. És ací per parlar amb ella. açò està bé, no? Calma't, és del fat que passés.

- No sé ben bé que pensa fer el Shôshô, emperò, m'amoïna que ella pensi que jo en fos al corrent. Hauria d'haver estat amb ella aquesta nit! - es lamentà Akogi.

- Ella s'adonarà que tu no sabies res d'açò. Prou ja d'enfadar-te!

I amb amanyacs es calmà.



El Shôshô digué :

- Per què us sóc tan desagradós? No sóc home de la vostra mateixa condició, mes no pas fins al punt de plànyer-vos. Us he enviat unes lletres i vós no m'heu contestat, tot i haver-les llegit, i com veig que no és el moment, doncs he pensat en no tornar a fer-ho. Des que comencí a escriure-vos us tinc més en amor. Segurament ésser detestat per vós és el fat d'una ma vida anterior. No podeu imaginar-vos ma dolença.

I abraçant-la jagueren, ella desitjant morir. No portava vestit, només la roba de dessota, en alguns llocs se li veia la pell, i allò la vexava. L'amaraven més les llàgrimes que no pas la suor. El Shôshô adonant-se que ella era mortificada per ésser en aital faisó li parlà d'altres coses, mes ella no contestà, molt ressentida amb Akogi per tota la vergonya que li feia haver.
S'encetava l'alba i sentint el cant del gall el Shôshô recità :

---Veure-us plorar tota la nit fins l'alba en sóc entristit i que aquest gall canti m'és molt insuportable.

- Contesteu-me alguna vegada, si no sento vostra veu és com si ignoréssiu mes sentiments.

Llavors, com en defallença, ella digué :

---Si vostra tristor és semblant al cant del gall només puc fer-vos sentir com a resposta aquesta veu de mon plany.

Sa veu era exquisida i el Shôshô pensà que ses sentiments no eren frívols sinó de ferm amor.

o0o