雨月物語 48
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

聞 にあさましう。身の毛もたちて恐しく。只あきれまどふを。女打ゑみて。吾君な怪しみ給ひそ。海に誓ひ山に盟ひし事を速くわすれ給ふとも。さるべき縁にしの あれば又もあひ見奉るものを。他し人のいふことをまことしくおぼして。強に遠ざけ給はんには。恨み報ひなん。紀路の山々さばかり高くとも。君が血をもて峯 より谷に潅ぎくださん。あたら御身をいたづらになし果給ひそといふに。只わなゝきにわなゝかれて。今やとらるべきこゝちに死入ける。屏風のうしろより。吾 君いかにむつかり給ふ。かうめでたき御契なるはとて出るはまろやなり。見るに又膽を飛し。眼を閉て伏向に臥す。和めつ驚しつかはる％＼物うちいへど。只死 入たるやうにて夜明ぬ。かくて閨房を免れ出て庄司にむかひ。かう／＼の恐しき事あなり。これいかにして放なん。よく計り給へといふも。背にや聞らんと聲を 小やかにしてかたる。庄司も妻も面を青くして歎きまどひ。こはいかにすべき。こゝに都の鞍馬寺の僧の。年々熊野に詣づるが。きのふより此向岳の蘭若に宿り たり。いとも験なる法師にて凡疫病妖災蝗などをもよく祈るよしにて。此郷の人は貴みあへり。此法師請へてんとて。あはたゝしく呼つげるに。漸して來りぬ。 しか／＼のよしを語れば。此法師鼻を高くして。これからの蠱物らを捉んは何の難き事にもあらじ。必静まりおはせとやすけにいふに。人々心落ゐぬ。法師まづ 雄黄をもとめて薬の水を調じ。小瓶に堪へて。かの閨房にむかふ。人々驚隠るゝを。法師嘲わらひて。老たるも童も必そこにおはせ。此蛇只今捉て見せ奉らんと てすゝみゆく。閨房の戸あくるを遅しと。かの蛇頭をさし出して法師にむかふ。此頭何はかりの物ぞ。此戸口に充満て。雪を積たるよりも白く輝々しく。眼は鏡 の如く。角は枯木の如。三尺餘りの口を開き。紅の舌を吐て。只一呑に飲らん勢ひをなす。

Espantat al sentir açò se li posaren els pèls de punta i restà aclaparat.
La dona digué amb un somrís :

- No us espanteu, espòs meu! Encara que heu oblidat molt de pressa les prometences per la mar i els juraments per les muntanyes, així doncs, ens havíem de retrobar pels lligams del destí. Si creieu cert allò que diuen els altres i em teníu allunyada de vós a la força, rebreu ma malícia. Per altes que siguin les muntanyes de Ki vessaré vostra sang dels cims fins a la vall! No llenceu vostra vida endebades!

Tremolant sens parar Toyô tingué la sensació d'ésser presa de la mort.

Des de rere el paravent aparegué Maroya tot dient :

- Per què us amoïneu, senyor? En aital moment de joia!

Toyô restà atordit al veure-la de nou. Tancà els ulls i caigué esvanit. Una feia per calmar-lo mentre l'altra l'amenaçava i així restà fins a trenc d'alba, com mort.

Fugí del dormitori i s'adreçà a l'intendent.

- Han succeït coses espantoses! Què puc fer per deslliurar-me'n? Penseu alguna cosa! - digué en veu baixa com si ella fos rere seu.

L'intendent i sa muller empal·lidiren i es planyeren esmaperduts.

- Què s'ha de fer, així doncs? Ací hi ha un bonze del temple de Kurama, de la capital, que ve cada any a Kumano en pelegrinatge. Des d'ahir s'està al monestir de la muntanya del davant. És un home molt versat en conjurs contra epidèmies, esperits i plagues. És venerat per tot el poble. El faré venir!

S'apressaren a cridar-lo i arribà d'immediat. Quan li ho explicaren tot el bonze s'estarrufà :

- Atrapar aquests esperits fetillers no és gens difícil. Calmeu-vos!

Ho digué sens donar-hi cap importància i hom es calmà.

Primer de tot, el bonze demanà sulfur, el barrejà amb un liquid medicinal, omplí un flascó i anà cap al dormitori. Es rigué mofeta d'ells que s'amagaven astorats.

Els vells i els joves que restin ací. Ara mateix agafaré aquesta serp i us la mostraré!
I s'avançà.
Tan punt obrí la porta aparegué el cap de la serp i s'encarà amb el bonze, i com n'era de gran aquest cap! Omplia tota la porta, resplendia més blanca que un munt de neu, els ulls eren com miralls, amb unes banyes com fusta resseca, una boca oberta de més de tres peus que escopia una llengua vermellosa amb prou força com per empassar-se'l d'una glopada.
o0o