おらが春 -12-
LA MEVA PRIMAVER
小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)
おのれ住る郷は、おく信濃黒姫山のたら／＼下りの小隅なれば、雪は夏きへて霜は秋降る物から、橘のからたちとなるのみならで、萬木千草上々國よりうつし植るに、こと％＼く變じざるはなかりけり。
九輪草四五りん草で仕廻けり 一茶
鎮西八郎爲朝人礫うつ所に
時鳥蠅蟲めらもよつく聞け ゝ
鹿の子や横にくはへし萩の花 一茶
老翁岩に腰かけて一軸をさづくる圖に
我汝を待こと久しほとゝぎす ゝ
幽栖
我家に恰好鳥の鳴にけり ゝ
二三遍人をきよくつて行螢 ゝ
飛螢其手はくはぬくはぬとや ゝ
成蹊子こぞの冬つひに不言人と成りしとなん。鶯笠のもとより此ころ申おこせたりしを
つの國の何を申も枯木立 ゝ
白笠を少しさますや木下陰 ゝ
まかり出たるは此藪の蟇にて候 ゝ
雲を吐く口つきしたり引蟇 ゝ
赤い葉の榮耀にちるや夏木立 ゝ
稻妻や一切づゝに世が直る ゝ
石川はくはらり稻妻さらり哉 ゝ
夕霧や馬の覺えし橋の穴 ゝ
秋風に歩て迯る螢かな ゝ
二番休
乳呑子の風よけに立かゝし哉 ゝ
連にはぐれて
一人通ると壁に書く秋の暮 ゝ
七月七日墓詣
一念佛申だけしく芒かな ゝ
木啄のやめて聞かよ夕木魚 ゝ
木つゝきが目利して居る菴かな ゝ
經堂
蟲の屁を指して笑ひ佛かな ゝ
得手ものゝ片足立や小田の雁 ゝ
山寺や 椽の上なる鹿の聲 ゝ
下手笛によつくきけとやしかの聲 一茶
茸狩のから手でもどる騒かな ゝ
さと女三十五日墓
秋風やむしりたがりし赤い花 ゝ
さをしかの喰こぼしけり萩の花 ゝ
我やうにどつさり寐たよ菊の花 ゝ
のらくらが遊びかげんの夜寒哉 ゝ
露の玉つまんで見たるわらは哉 ゝ
El llogaret on visc és un raconet en una suau vessant de la muntanya de Kurohime al fons de la contrada de Shinano. Tot just l'estiu desfà la neu que la tardor hi deixa el gebre. No només les mandarines esdevenen taronges bordes sinó que tots els arbres i plantes de contrades riques s'arrossinen al plantar i no hi ha manera de canviar açò.
De la prímula
a la fi només quatre
o cinc floretes.
On Chinzei Hachirô Tametomo atacà amb pedres. (97)
Vosaltres cucuts
i mosques i insectes
escolteu-ho bé.
Un jove cérvol
té d'una lespedeza
flor a la boca.
Retrat d'un vell assegut en una pedra amb un rotlle de paper.
Durant molt de temps
que soc en esperada
per tu cuquella.
Vida solitària.
A casa meva
la cuquella ha cantat
encertadament.
I dos i tres cops
se'n fum de la gent i fuig
la cuca de llum.
No m'agafareu
no m'agafareu vola
la cuca de llum.
Ôryû (98) em féu saber que Seikeishi (99) el passat hivern havia finalment entrat en el gran silenci.
Contrada de Tsu
i què hi diuen també
els arbres marcits? (100)
Refredar un xic
el meu capell de palla
l'ombra d'un arbre.
Des d'aquells matolls
el gripau es presenta
amb modèstia.
I amb sa boca
un gripau gitaria
de fet un núvol.
Fulles vermelles
cauen esplendoroses
dels arbres d'estiu.
Lluor i lluor
dels llampecs que d'aquest món
fan guarició.
Un riu de pedres
la resplendor d'un llampec
durant un instant.
Boira del vespre
el cavall et recorda
rodera del pont.
Vent de la tardor
fa via i s'escapa
la cuca de llum.
Segon instant de repòs.
Protegeix del vent
l'infant que és alletant
amb un espantall.
La pèrdua d'un company.
Fent via tot sol
escric en una paret
vespre de tardor.
Visitant sa tomba el setè jorn de la setena lluna. (101)
Faig en silenci
tot just un prec sobre jaç
fet d'eulàlies.
El toc del pigot
parat se sent el tambor
potser del temple.
Un pigot negre
esguarda molt la fusta
de ma cabana.
Lloc on es guarden textos religiosos.
El Buda somriu
i senyala l'insecte
que s'ha fet un pet.
Cofoia sobre
solament una pota
l'oca d'arrosar.
Temple d'un turó
sobre la galeria
la veu d'un cérvol.
Escolteu-ho bé
una flauta maldestra
la veu d'un cérvol.
Escandalosos
els caçadors de bolets
amb les mans buides.
Trenta-cinc jorns de l'enterrament de ma filla Sato.
El vent de tardor
voldria arrabassar
les flors vermelles.
D'un cérvol mascle
de sa boca cauen flors
de lespedeza.
I com jo mateix
són les flors de crisantem
ben adormides.
Frescor de la nit
fins al punt d'esbargir-se
tot gandulejant.
Fa per agafar
les perles de rosada
la criatura.
- - - - -
97 – Chinzei Hachirô Tatemono (鎮西八郎爲朝), era Minamoto no Tametomo (源 為朝, 1139 –1170). Soldat famós per la seva força.
98 - Ôryû (鶯笠, ¿-1846). Poeta d'Edo. Amic personal d'Issa.
99 – Seikeshi (成蹊子, ¿-?). Poeta d'Edo.
100 – Referència al poema no. 625 del Shinkokinwakashû :
津の国の難波の春は夢なれや葦の枯葉に風わたるなり
Autor : Saigyô (西行1118-1190).
101 – Aniversari de la mort de sa filla, la petita Sato.
o0o
