徒然草 – 11 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -11-

神無月（かみなづき）〔十月〕の頃、栗栖野〔山城國宇治郡醍醐附近〕といふ所を過ぎて、ある山里に尋ね入る事侍りしに、遙かなる苔の細道をふみわけて、心細く住みなしたる庵あり。木の葉にうづもるゝ筧の雫ならでは、つゆおとなふものなし〔筧の雫の露と少しもの意をかけた〕。閼伽棚〔閼伽は梵語、水の義、佛に手向ける水を供へる器を置く棚〕に、菊紅葉など折りちらしたる、さすがに住む人のあればなるべし。かくても在られけるよと、あはれに見る程に、かなたの庭に、大きなる柑子の木の、枝もたわゝになりたるが、まはりを嚴しく圍ひたりしこそ、少しことさめ〔興醒め〕て、この木なからましかばと覺えしか。- - - - - - Pels volts de la desena lluna (23) era per un indret de Kurusuno per a visitar un poble de muntanya. Travessí una sendera colgada de molsa fins a arribar a una solitària cabana. Només es sentia el degoteig d’una canonada sota les fulles caigudes dels arbres. Fulles de crisantems i d’aurons jeien escampades sobre la lleixa de les ofrenes, senyal de què allà hi vivia algú. Mirí commogut pel voltant. En el jardí hi havia un gros mandariner amb les branques penjant, envoltat per una ferma tanca, i una mica decebut pensí que tan de bo l’arbre no hi fos. - - - - - - - - - - 23 – (33 - 01 ) Kaminazuki (神無月) significa literalment : el mes sense déus. És la desena lluna de l’antic calendari japonès. Era quan els déus anaven a Izumo (出雲), el lloc dels ancestres. També té el significar de “mes del tast dels déus”, és a dir, quan els déus tastaven les ofrenes de l’arròs collit durant la novena lluna. o0o

徒然草 – 10 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -10-

家居のつき＼〃／しく〔似あはしく〕あらまほしきこそ、假の宿りとは思へど、興あるものなれ。よき人の長閑に住みなしたる所は、さし入りたる月の色も、一際しみ＼〃／と見ゆるぞかし。今めかしくきらゝかならねど、木立ものふりて、わざとならぬ庭の草も心ある樣に、簀子〔縁側〕透垣〔竹をすかして編んだ垣〕のたよりをかしく〔作り工合に趣あつて〕、うちある調度も、むかし覺えてやすらかなるこそ、心にくしと見ゆれ。多くの工匠（たくみ）の、心を盡して磨きたて、唐の日本（やまと）の、珍しくえならぬ調度ども竝べおき、前栽〔庭〕の草木まで、心のまゝならず作りなせるは、見る目も苦しく、いとわびし。さてもやは存（ながら）へ住むべき、また時の間の煙ともなりなむとぞ、うち見るよりも思はるゝ。大かたは、家居にこそ事ざまは推しはからるれ。後徳大寺の大臣〔藤原實定。公能の子〕の、寢殿〔貴族の邸宅の中心にして主人の住む建物〕に鳶ゐさせじとて繩を張られたりけるを、西行が見て、「鳶の居たらむ何かは苦しかるべき。この殿の御心さばかりにこそ。」とて、その後は參らざりけると聞き侍るに、綾小路の宮〔龜山帝の皇子、性惠法親王〕のおはします小坂殿の棟に、いつぞや繩を引かれたりしかば、彼のためし思ひ出でられ侍りしに、「まことや、烏のむれゐて池の蛙をとりければ、御覽じ悲しませ給ひてなむ。」と人の語りしこそ、さてはいみじくこそとおぼえしか。後徳大寺にも、いかなるゆゑか侍りけむ。 ---------------------------- Una casa, tot i ésser un habitatge temporal, un la desitja adient i agradable. El lloc on una persona de bon gust hi viu assossegat àdhuc la llum de la lluna que hi penetra és més intensa. No té perquè ésser d’estil nou ni esplendorosa, emperò, una arbreda d’antigor i un jardí amb plantes que creixin a llur grat, una tanca de canyís feta de manera escaient, qualques estris vells i d’usatge escampats arreu que mostrin bon gust. Una casa que molts artesans han polit amb tota cura, tot i que s’hi hagin agençat de manera exquisida mobles esplèndids de la Xina i de Yamato, si les plantes i herbes del jardí s’han arranjat de manera gens natural, és de malveure i depriment. S’hi podria viure molt de temps? Tot i només veure-la és pensaria que d’un moment a l’altre esdevindria fum. Sens dubte, per la casa on es viu es pot conèixer el cor d’una persona. El ministre Go-Tokudaiji (20) féu estendre una corda a la teulada de ca seva perquè els milans no s’hi posessin. Quan Saigyô (21) ho veié féu : - Quin mal fan els milans? Així es coneix el cor de qui viu en aquest palau! I he sentit dir que Saigyô no el tornà a visitar mai més. Açò m’ho féu recordar quan no fa massa temps visití el palau de Kosaka on hi viu el príncep Ayanokôji (22) i que havia estès una corda a sa teulada. Algú m’explicà que, de fet, s’hi havia posat perquè el príncep no podia veure com bandades de corbs s’hi posaven per a llançar-se sobre les granotes de l’estany. Allò m’impressionà molt, i em féu pensar per quina raó ho havia fet també Tokudaiji. - - - - - 20 – (31 – 10) Go-Tokudaiji no Otodo (後徳大寺の大臣, era Fujiwara no Sanesada (藤原實定, 1139-1191). També conegut com a Tokudaiji Sanesada (徳大寺実定). 21 – (31 – 11) Saigyô (西行, 1118-1190), un dels grans poetes de la literatura japonesa. Aquest comentari és al capítol no. 15 del Kokon Chomonshû (古今著聞集) : Recull d’històries escrites i escoltades en temps d’abans i d’ara). Obra del segle XIII. 22 – (32 – 13) Príncep Ayanokôji (綾小路の宮, ¿-?), fill de l’emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). o0o

徒然草 – 09 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -09-

女は髪のめでたからむこそ、人のめだつべかめれ。人の程〔人柄〕、心ばへなどは、物うち言ひたるけはひにこそ、物ごしにも知らるれ。事に觸れてうちあるさま〔ただ一寸した樣子〕にも、人の心を惑はし、すべて女のうちとけたる、いもねず〔女は氣を許して熟睡もせず。たしなみが深い故である。〕、身を惜しとも思ひたらず、堪ふべくもあらぬ業にもよく堪へ忍ぶは、たゞ色を思ふがゆゑなり。まことに愛著（あいぢゃく）の道、その根深く源遠し。六塵（ぢん）〔六つの心をけがす刺激、色聲香味觸法（意）の事〕の樂欲（げうよく）〔心を樂しましむる欲〕多しといへども、皆厭離（おんり）しつべし。その中に、たゞかの惑ひ〔色欲〕のひとつ止めがたきのみぞ、老いたるも若きも、智あるも愚かなるも、變る所なしとぞ見ゆる。されば女の髪筋を縒れる綱には、大象（だいざう）もよくつながれ〔大威徳陀羅尼經に「以2女人髪1爲レ作2綱維1香象能繋況丈夫輩。」〕、女のはける足駄にて造れる笛には、秋の鹿必ず寄るとぞいひ傳へ侍る。自ら戒めて、恐るべく愼むべきはこの惑ひなり。 ------ L’esplèndida cabellera d’una dona és allò que més atrau als homes. Sa naturalesa i tarannà poden copsar-se de la faisó com parla, encara que rere una cortina. Quan una dona sent que ha captivat del tot el cor d’un home, no podrà dormir assossegada, tot i que no hi pensi expressament i suportarà tot allò que abans era insuportable, i tot ho farà per amor. Les arrels de l’amor són pregones i llunyanes. Moltes són les cobejances dels sentits, sis en total (19), emperò, s’haurien d’extirpar. Tanmateix, el desig sexual és l’única que no podem aturar, i en açò ni el vell, ni el jove, ni el savi i ni el foll són pas diferents. Així doncs, es diu que amb el cabell trenat d’una dona es pot fermar un elefant, i que una flauta feta amb l’esclop usat d’una dona atrau de segur el cérvol de la muntanya. Un s’hauria de reprendre, témer i defugir aquesta delusió.------- - - - - - - 19 – (29 - 06) Rokujin (六塵) són els sis sentits, segons la doctrina budista : la vista, l’oïda, l’olor, el gust, el tacte i el pensament, i és a través d’ells que ens arriben les impureses i els defectes. o0o

徒然草 – 08 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-08- 世の人の心を惑はすこと色欲には如かず。人の心は愚かなるものかな。匂ひなどは假のものなるに、しばらく衣裳に薫物（たきもの）すと知りながら、えならぬ〔何ともいはれぬ〕匂ひには、必ず心ときめきする〔心のをどる〕ものなり。久米の仙人（やまびと）〔和泉國葛上郡の人〕の、物洗ふ女の脛（はぎ）の白きを見て、通を失ひけむは、まことに手足膚（はだへ）などのきよらに、肥え膏づきたらむは、外の色ならねばさもあらむかし。 - - - Allò que més esgarria l’home és el desig sexual. Que n’és de foll el cor de l’home! Tot i saber que el perfum és efímer i que les fragàncies amb què s’impregnen els vestits, amb un perfum exquisit sentim com nostre cor es posa sempre a bategar. L’home virtuós de Kume (18) perdé son poder de volar quan veié les blanques cames d’una dona que feia la bugada. I, certament, no hi ha res com la bellesa del color natural d’unes mans, d’unes cames i d’una pell esplendoroses. - - - - - - 18 – (28 – 03) Kume Sennin (久米仙人) és un personatge llegendari que apareix en la narració no. 11 del Konjaku Monogatari shû (今昔物語集). Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'era Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina. Es diu que el virtuós de Kume va perdre el seu poder de volar quan va veure les blanques cames d’una dona fent la bugada. o0o

徒然草 – 07 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-07- [ あだし野〔山城愛宕山の麓にある野〕の露消ゆる時なく、鳥部山〔山城愛宕郡清水寺附近の墓地〕の煙立ちさらでのみ住み果つる習ひならば、いかに物の哀れもなからむ。世は定めなきこそいみじけれ。命あるものを見るに、人ばかり久しきはなし。かげろふの夕を待ち〔淮南子に「蜉蝣朝生而夕死、而盡2其樂1。」〕、夏の蝉の春秋を知らぬもあるぞかし。つく＼〃／と一年（ひととせ）を暮らす程だにも、こよなうのどけしや。飽かず惜しとおもはば、千年（ちとせ）を過すとも、一夜の夢の心地こそせめ。住みはてぬ世に、醜きすがたを待ちえて、何かはせむ。命長ければ恥おほし〔莊子に「壽則多辱」〕。長くとも四十（よそぢ）に足らぬほどにて死なむこそ、目安かるべけれ。そのほど過ぎぬれば、かたちを愧づる心もなく、人にいでまじらはむ事を思ひ、夕（ゆふべ）の日に子孫を愛し、榮行（さかゆ）く末を見むまでの命をあらまし〔豫想する、豫期する〕、ひたすら世を貪る心のみ深く、物のあはれも知らずなり行くなむあさましき。 Si no desaparegués la rosada d’Adashino, si sempre s’alcés la fumera de la muntanya de Toribe (12) i ens acostuméssim a viure eternament, com sentiríem l’emoció de les coses? L’encant del món és precisament son incertesa. Mirem les criatures vives: cap d’elles no viu tant com l’home. L’efímera no espera la vesprada (13), la cigala d’estiu no coneixerà pas la primavera ni la tardor (14). És extraordinari viure plenament en serenor encara que només un any. Emperò, si un no en té prou així, podria viure mil anys, i amb tot, li semblaria el somni d’una sola nit. No podem viure eternament en aquest món. Així doncs, per què esperar la lletjor de nostra parença? A llarga vida més vergonya (15). Morir abans dels quaranta anys seria l’adient. Un cop passada aquesta edat un ja té vergonya de son aparença i no pensa en sortir i barrejar-se amb la gent. En el capvespre de son existència estima sa descendència (16) i desitja viure per a veure’ls esdevenir pròspers. La cobejança per a aquest món creix en son cor i deixa de copsar la bellesa de les coses (17), i n’és lamentós. - - - - - - 12 – (26 – 01) Adashino (あだし野) era el nom d’un cementiri. Toribeyama (鳥部山) és encara actualment el cementiri principal de Kyoto. La referència al fum sembla indicar que va ser també un crematori. 13 – (26 – 04) Referència a l’Enanji (淮南子 - 説林訓), un compendi d’essaigs xinesos que es van celebrar a la cort de Liu A, rei de Huainan, poc abans de l’any 139 a.e.c. Tracta sobre conceptes taoistes, confucionistes i legalistes. En xinès és “Huainanzi”. 14 – (26 – 05) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 逍遙遊. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 15 – (26 – 07) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 天地. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 16 – (26 - 08 ) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat de l’era Heian. Hi ha una frase semblant en els escrits de Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista). 17 – (26 - 09) Referència al capítol no. 03 (栂尾上人物語ノ事) del Shasekishū (沙石集), també llegit Sasekishū, : Recull de sorra i pedres. Obra en cinc volums amb paràboles budistes escrita per Mujū Dōkyō (無住道曉, 1227 - 1312) cap a l’any 1283. o0o