徒然草 - 47 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -47- - - -

ある人清水へまゐりけるに、老いたる尼の行きつれたりけるが、道すがら、「嚔（くさめ）嚔」といひもて行きたれば、「尼御前（ごぜ）何事をかくは宣ふぞ。」と問ひけれども、答へもせず、猶いひ止まざりけるを、度々とはれて、うち腹だちて、「やゝ、嚔（はな）ひたる〔くさめする〕時、かく呪（まじな）はねば死ぬるなりと申せば、養ひ君の、比叡の山に兒にておはしますが、たゞ今もや嚔ひ給はむと思へば、かく申すぞかし。」といひけり。あり難き志なりけむかし。 - - - A un home que anava de camí a Kiyomizu se li ajuntà una anciana monja que repetia tota l’estona “Kusame, Kusame” (101). - - - - Germana, per què dieu açò? - - - Li preguntà l’home, emperò, ella no li contestà. Li ho tornà a preguntar unes quantes vegades fins que ella s’enutjà. - - - - Ja n’hi ha prou! Si no es diu aquest encanteri quan algú esternuda es morirà! El jove que vaig criar és acòlit del monestir de la muntanya de Hiei i, imagineu, si ara mateix fos esternudant.... Per açò ho dic! - - - Certament una raó admirable! - - - - - - - - - 101 – (86 – 03) Kusame (嚔), en japonès modern és “kushami”. De fet, significa “estornut”, però en el context s’utilitza en el sentit de prevenció. - - - o0o

徒然草 - 46 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -46- - - -

柳原〔今京都上京區柳原〕の邊（ほとり）に、強盜（がうだう）（＊原文「がうたう」）法印〔僧位の一、法印、法眼、法橋。〕と號する僧ありけり。度々強盜にあひたる故に、この名をつけにけるとぞ。 - - - Al costat de Yanagihara visqué un religiós que fou conegut com “el bisbe robat” (100). L’havien robat tantes vegades que li donaren aquest nom. - - - - - - - - - 100 – (86 – 02) Hônin (法印) era el rang més alt dintre de la jerarquia budista. - - - o0o

徒然草 - 45 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -45- - - -

公世の二位の兄〔從二位侍從藤原公世の兄〕に、良覺僧正と聞えしは極めて腹惡しき〔怒りつぽい〕人なりけり。坊の傍に大きなる榎ありければ、人、「榎の僧正」とぞいひける。この名然るべからずとて、かの木を切られにけり。その根のありければ、「切杭（きりくひ）の僧正」といひけり。愈腹立ちて、切杭を掘りすてたりければ、その跡大きなる堀にてありければ、「堀池（ほりいけ）の僧正」とぞいひける。 - - - Kin’yo (99), oficial de segon rang, tenia un germà gran dit l’abat Kyôgaku i que tenia molt mal caràcter. - - - Prop de son abadia hi havia un gran lledoner i per açò la gent li deia “l’abat lledoner”. Ell ho trobà malestant i féu tallar l’arbre. Hi restà la soca i la gent li digué “l’abat soca”. Enfurismat, la fèu arrencar, emperò, hi deixà un bon clot, i des d’aleshores se li digué “l’abat clot”. - - - - - - - - - 99 – (85 – 01) Era Fujiwara no Kin’yo (藤原公世, ?-1301). - - - o0o

徒然草 - 44 - - - Tsurezuregusa- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -44- - - -

怪しの竹の編戸の内より、いと若き男の、月影に色合定かならねど、つやゝかなる狩衣〔通常服、もとは狩に用ゐた。〕に濃き指貫〔裾の所を紐で括るやうになつて居る袴の一種。〕、いとゆゑづきたるさま〔由緒ありげな樣子〕にて、さゝやかなる童一人を具して、遙かなる田の中の細道を、稻葉の露にそぼち（＊原文・頭注「そほぢ」）つゝ〔ぬれながら〕分け行くほど、笛をえならず吹きすさびたる、あはれと聞き知るべき人もあらじと思ふに、行かむかた知らまほしくて、見送りつゝ行けば、笛を吹きやみて、山の際に總門〔第一の門、正門〕のあるうちに入りぬ。榻〔車の轅を置く臺〕にたてたる車の見ゆるも、都よりは目とまる心地して、下人に問へば、「しか＼〃／の宮のおはします頃にて、御佛事などさぶらふにや。」といふ。御堂の方に法師ども參りたり。夜寒の風にさそはれくる空薫物〔何處ともなく匂ふやうに焚いた香〕の匂ひも、身にしむ心地す。寢殿より御堂の廊にかよふ女房の、追風用意〔自分の通つたあとの風が匂ふ樣にした用意〕など、人目なき山里ともいはず心づかひしたり。心のまゝにしげれる秋の野らは、おきあまる露にうづもれて、蟲の音かごとがましく〔怨み言を云つて居るやうだ〕、遣水の音のどやかなり。都の空よりは、雲のゆききも早き心地して、月の晴れ曇ること定めがたし。 - - - Per una rústega porta de bambús entrellaçats sortí a la incerta llum de la lluna un jove que portava un vestit de seda i uns pantalons de color porpra intens, tot ell distingit, acompanyat per un nen petit. Passà per un caminoi entre els arrossars que s’entenien en la distància mentre tot amarat de la rosada de les plantes anava tocant la flauta de manera extraordinària. Volia saber a on anava, pensant que allà no hi havia ningú que apreciés sa mestria, i el seguí. El jove deixà de tocar i entrà en una mansió per una gran portalada al peu de la muntanya. - - - Em fixí en un carruatge les quals vares descansaven en un pedestal, donava la sensació de destacar més allà que no pas a la capital. I preguntí a un servent que em digué : - - - - Un tal príncep és ací per un servei budista. - - - Uns monjos anaven a una capella. El fred vent de la vesprada escampava el penetrant olor de l’encens de l’interior. Dames de companyia passaven pel corredor que menava de la casa a la capella deixant el flaire de llurs vestits. Era sorprenent tanta cura en un llogaret de muntanya on ningú no els veuria. Les plantes que hi creixien a llur voler, com un camp de tardor (97), eren colgades de rosada. Els crits dels insectes tenien un toc de plany. El barbull de l’aigua que corria pel jardí era encalmat. Semblava que els núvols passaven més de pressa allà que a la capital, i la lluna, indecisa, sortia i desapareixia rere els núvols (98). - - - - - - - - - 97 – (83 – 19) Referència al poema no. 248, llibre 04, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 里はあれて人はふりにし宿なれや庭もまがきも秋の野らなる. - - - Autor : Sôjô Henjô (遍昭 / 遍照, 816-890). Era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞). - - - 98 – (83 – 22) Referència al poema no. 598, llibre 06, del Shinkokinwakashû (新古今和歌集): はれくもるかげをみやこにさきだてゝしぐるとつぐる山のはの月. - - - o0o