徒然草 - 95 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -95- - - -

「箱のくりかた〔刳つた形、蓋にある〕に緒を著くる事、いづ方につけ侍るべきぞ。」と、ある有職の人に尋ね申し侍りしかば、「軸〔箱の左方〕につけ表紙〔箱の右方〕につくること、兩説なれば、何れも難なし。文の箱は多くは右につく。手箱には軸につくるも常のことなり。」と仰せられき。 - - - Una vegada es preguntà a un coneixedor dels usatges de la cort : - A quina anella s’han de lligar els cordons d’una capsa? La resposta : - Uns diuen que a la del costat esquerra, altres a la de la dreta. Per tant, qualsevol està bé. En capses per a guardar documents moltes tenen els cordons a la dreta. En capses per a petits objectes és costumari lligar-los a l’esquerra. - - - o0o

徒然草 - 94 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -94- - - -

常磐井相國〔藤原實氏、公經の子、從一位太政大臣〕出仕したまひけるに、敕書を持ちたる北面〔北面の武士、上皇の院を護衞する役〕あひ奉りて、馬よりおりたりけるを、相國後に、「北面なにがしは、敕書を持ちながら下馬し侍りしものなり、かほどのもの、いかでか君に仕うまつり候ふべき。」と申されければ、北面を放たれ〔職を免ぜられる〕にけり。敕書を馬の上ながら捧げて見せ奉るべし、おるべからずとぞ。 Una vegada que el primer ministre Tokuwai (160) anava a palau es trobà amb un guerrer al servei de l’emperador retirat (161) que li portava una ordre imperial. El guerrer descavalcà i li ho lliurà. Més tard, el primer ministre digué a l’emperador : - Un membre de la guàrdia de vostra majestat que em portava vostre missatge ha descavalcat per a lliurar-me’l. Com podria aital persona servir-vos? El guerrer fou acomiadat. El lliurament d’un missatge imperial es fa des del cavall, sens descavalcar. - - - - - - - - - 160 – (163 – 01) Saionji Saneuji (西園寺実氏 1194-1269). Poeta i polític. Va ser nomenat primer ministre el mes de març de l’any 1249 i va dimitir el mes de desembre del mateix any. - - - 161 – (163 - 02) Era l'emperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1272-1272). - - - o0o

徒然草 - 93 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -93- - - -

「牛を賣る者あり、買ふ人、明日その價をやりて牛を取らむといふ。夜の間（ま）に牛死ぬ。買はむとする人に利あり、賣らむとする人に損あり。」と語る人あり。これを聞きて傍（かたへ）なるものの曰く、「牛の主まことに損ありといへども、又大なる利あり。その故は、生（しゃう）あるもの死の近き事を知らざること、牛既に然（しか）なり。人またおなじ。はからざるに牛は死し、計らざるに主は存せり。一日の命萬金（まんきん）よりもおもし。牛の價鵝毛（がまう）よりも輕し。萬金を得て一錢を失はむ人、損ありといふべからず。」といふに、皆人嘲りて、「その理は牛の主に限るべからず。」といふ。また曰く、「されば、人死を憎まば、生を愛すべし。存命の喜び日々に樂しまざらむや。愚かなる人この樂しみを忘れて、いたづがはしく（＊原文「いたつがはしく」）〔面倒な思ひをして〕外の樂しみをもとめ、この財（たから）〔人の生命を云ふ〕を忘れて、危（あやふ）く他の財〔金錢財寶など〕を貪るには、志滿つる事なし。いける間生を樂しまずして、死に臨みて死を恐れば、この理あるべからず。人みな生を樂しまざるは、死を恐れざる故なり。死を恐れざるにはあらず、死の近き事を忘るゝなり。もしまた生死（しゃうじ）の相〔生死の姿、現象〕にあづからずといはば、實の理〔眞の悟脱〕を得たりといふべし。」といふに、人いよ＼／嘲る。- - - Algú explicà aquesta història : - Un home té un bou per a vendre. Un comprador diu que en pagarà el preu i s’emportarà el bou l’endemà. Aquella nit el bou mor. Guanya qui compra i perd qui ven. - - - Un home que era allà ho sentí i digué : - L’amo del bou tingué certament una gran pèrdua, emperò, a la vegada, també un gran guany. El motiu és que els éssers vius no s’adonen de què la mort és propera. Açò ha estat així amb el bou. És el mateix amb els éssers humans. D’improvís mor el bou i d’improvís viu son amo. Un jorn de vida val més que deu mil monedes d’or. El valor d’un bou pesa menys que una ploma d’oca. Qui té deu mil monedes d’or i perd un cèntim no es pot dir que ha patit una gran pèrdua. Tothom se n’enrigué dient : - Açò no s’avé només amb l’amo del bou. L’home continuà : - Qui odia la mort hauria d’estimar la vida. A la joia de l’existència no hi ha el plaer de cada jorn? El foll oblida aquest plaer i s’escarrassa per a cercar altres plaers, oblida sa pròpia riquesa i es posa en perill amb la cobejança d’altres riqueses. Ses desitjos mai reeixits. Mentre en vida no gaudeix de son existència i quan de cara a la mort tem morir, és una desraó. La gent no gaudeix la vida perquè no tem la mort. No és que no temi la mort, és que oblida que la mort és propera. Si un no s’amoïna per les vicissituds de la vida i de la mort és que ha copsat el veritable sentit de l’existència. A tot açò tothom se n’enrigué encara més. - - - o0o

徒然草 - 92 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -92- - - -

ある人弓射る事を習ふに、もろ矢〔二つの矢を一手に持つこと〕をたばさみて的に向ふ。師の曰く、「初心の人二つの矢を持つことなかれ。後の矢を頼みて、初めの矢になほざりの心あり、毎度たゞ得失なく、この一箭（や）に定むべしと思へ。」といふ。わづかに二つの矢、師の前にて一つをおろそかにせむと思はむや。懈怠（けだい）〔心が怠り、氣のゆるむ事〕の心、みづから知らずといへども、師これを知る。このいましめ萬事にわたるべし。道を學する人、夕には朝あらむことを思ひ、朝には夕あらむことを思ひて、重ねて懇に修せむことを期（ご）せり。況んや一刹那のうちにおいて、懈怠の心あることを知らむや。何ぞたゞ今の一念に〔現在の一刹那に〕おいて、直ちにすることの甚だ難き。 - - - Un home que aprenia el tir amb arc apuntava la diana amb dues fletxes a la mà. Son mestre digué : - Un novell no ha d’haver dues fletxes a la mà. Es refiarà de la segona fletxa i descurarà la primera. No pensis en si l’encertaràs o no sinó en què aquesta fletxa és l’única. Hi haurà algú que amb només dues fletxes davant de son mestre serà descurat amb una d’elles? El negligent no serà potser conscient de sa pròpia mancança, emperò, sí que ho serà son mestre. Aquesta advertència s’avé amb totes les coses. Aquell que segueix uns estudis pensa al vespre que té el matí següent, i al matí pensa que tindrà el vespre per a estudiar, i així una i altra vegada espera fer-ho més endavant, sens esmentar que s’adoni de sa pròpia negligència que eix en un instant! Per què és tan difícil fer d’immediat allò que hem de fer a l’instant? - - - o0o