NTCJ 09

田村
Tamura

Autor desconegut. Així ho especifica una nota del llibre “Compilació dels cinc sons i les tres melodies” (五音三曲玉集) de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-)

Argument : L'inici d'aquest Nô és el clàssic monjo que arriba a un temple i es troba amb el bodhisattva guardià del temple.
El religiós li demana que li expliqui la història del santuari. El bodhisattva narra la vida de Sakanoe no Tamuramaro (坂上田村麻呂, 758-811), general i comandant en cap de la primera meitat del periode Heian. Va servir l'emperador Kammu (桓武天皇, 737-806) amb el càrrec de “shôgun” i se li va encomanar la conquesta de les tribus Emishi (蝦夷征伐 - Emishi Seibatsu / Ainus), poble del nord de l'illa de Honshû, la més gran de l'arxipèlag nipó. Els seus èxits militars el va fer molt famós. Se li atribueix la construcció del temple de Kiyomizu (清水寺), un dels més importants de Kyoto, el qual va ser destruït i reconstruït diverses vegades (és Patrimoni de la Humanitat). La llegenda explica que el seu esperit vetlla encara l'antiga capital sota la protecció de la compassiva i misericordiosa deessa Kannon.
Es diu que quan va morir l'emperador regnant en aquell temps Saga (嵯峨天皇, 786-842) el va fer enterrar amb el seu arc, fletxes, buirac i espasa en memòria del gran militar.
Cap a l'any 780 Tamuramaro va anar a la muntanya d'Otowa i es va trobar amb el monjo Enchin (円珍, 814-891). Segons sembla el religiós inspirat per la revelació divina d'un somni va anar al riu Kizugawa a trobar una font d'aigua pura. Allà va conèixer un budista que hi vivia anomenat Gyoei Koji que hi feia les seves devocions i disciplines d'austeritat, i aquest li va donar un tros de fusta sagrada. Enchin va esculpir una estatua de la deessa Kannon i la va santificar dintre de la cabana on en Gyoei hi havia viscut fins aleshores. Tamuramaro arran de les seves converses amb Enchin va esdevenir un fidel devot de la deessa, i aquest sembla ser l'origen del temple Kiyomizu, que significa, precisament, “aigua pura”.
Aquí la deessa Kannon apareix sota un dels diversos noms sota els quals es coneguda (en altres països asiàtics té el genere masculí) : Senju Kannon (千手観音)
“Kannon la dels mil braços”, un símbol que interpreta la seva capacitat d'abraçar els humans i alleugerir els seus sofriments.
A meitat del segon acte el monjo impressionat per tota la història comença a llegir el Sutra del Lotus (妙法蓮華經 – MyôKôrengekyô -, generalment abreujat “Hôkkekyô”, 法華經) amb gran devoció, llavors es presenta Tamuramaro que no és altre que el bodhisattva del temple i descriu la seva victòria sobre els rebels amb l'ajut de Buda i de la deessa.


Sobre la bondat de les escriptures budistes es fa esment a una obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179, es tracta de Ryôjin Hishô (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de la qual només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.

Trobem una referència al 和漢朗詠集 (wakanrôeishû) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) :
“春の暮月、月の三朝、天花（はな）に酔へるは、桃李盛りなればなり..............”

que parla sobre la bellesa de la lluna de primavera i de les estacions que, en aquest cas s'aplica al recinte del temple.