Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 58 -

五十八段

むかし、心つきて色好みなるおとこ、長岡といふ所に家つくりてをりけり。そこの隣なりける宮ばらに、こともなき女どもの、田舎なりければ、田刈らんとて、このおとこのあるを見て、「いみじのすき物のしわざや」とて、集りて入り来ければ、このおとこ、逃げて奥にかくれにければ、女、

荒れにけりあはれ幾世の宿なれや住みけんひとのをとづれもせぬ

といひて、この宮に集り来ゐてありければ、このおとこ、

葎生ひて荒れたる宿のうれたきはかりにも鬼のすだくなりけり

とてなむ、いだしたりける。この女ども、「穂ひろはむ」といひければ、

うちわびて落穂ひろふと聞かませば我も田面にゆかましものを

Una vegada, un home apassionat i femeller vivia en una casa que es féu fer a Nagaoka.
Tenia unes princeses per veïnes, unes formoses donzelles, que tot veient l'home al camp amb la intenció de segar l'arròs anaren plegades allà dient: “Bona feina per a un seductor”. L'home s'escapolí i s'amagà a l'interior de la casa. Una de les donzelles recità :

Rònega està, quina pena! Llar per generacions, i qui l'habità ja no hi ve. (1)

Com s'havien aplegat a sa mansió, l'home recità de dintre estant :

El pitjor de la casa ruïnosa on hi creixen les herbes és que ara també és plena de dimonis.

La mateixa donzella digué “Anem a espigolar!”, i l'home recità :

Si sentís que sou empobrides i heu d'espigolar, al camp jo també hi aniria.

- - - - - -

(1) Poema anònim segons el KKS, no. 984, i el Shinsenwakashû (新撰和歌集), antologia compilada per Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) l'any 934. Segons el KKRJ, no. 1287, el poema és atribuït a Ise (伊勢, 875?-938? ).

o0o