Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 60 -

六十段

むかし、おとこ有けり。宮仕へいそがしく、心もまめならざりけるほどに家刀自、まめに思はむといふ人につきて、人の国へいにけり。このおとこ、宇佐の使にていきけるに、ある国の祗承(しぞう)の官人の妻にてなむあると聞きて、「女あるじにかはらけとらせよ。さらずは飲まじ」といひければ、かはらけとりて出したりけるに、さかななりける橘をとりて、

五月まつ花たちばなの香をかげばむかしの人の袖の香ぞする

といひけるにぞ、思ひ出でて、尼になりて、山に入りてぞありける。


Fou una vegada un home. Enfeinat al servei de la cort i com era un espòs desatent sa muller s'uní a una persona que li expressà amor devot i partí a una altra contrada.
Quan aquest home (1) viatjà com a missatger a Usa sentí que ella era la muller de
l' oficial de recepció (2) d'una contrada, i allà (3) digué “Que em serveixi les copes vostra muller, altrament no beuré”. Quan ella agafà la copa i li'n oferí ell agafà una taronja servida de guarnició (4) i recità :

Sento la fragància de les taronges en flor esperant el cinquè mes, és la fragància de les mànigues de la persona d'antany. (5)

Ella recordà (6), es féu monja i es retirà a les muntanyes.


- - - - - -

(1) このおとこ.... (kono otoko) es refereix a l'exmarit.
(2) 祗承の官人 (shizô no kanjin). Era el funcionari que rebia els missatgers imperials i els hi oferia un àpat de benvinguda.
(3) El text no descriu quan ni com va anar-hi allà, simplement continua com si ja hi hagués arribat.
(4) さかな (sakana). Era un plat que es servia amb el sake i consistia, generalment, en peix, verdures i fruita.
(5) Poema anònim. KKS 139, i Shinsenwakashû (新撰和歌集). En el KKRJ 4220 els versos són atribuïts a Ise o a Ariwara no Narihira.
(6) Els comentaris clàssics aclareixen que “recordà el temps passat amb el seu exmarit”.


o0o