雨月物語 23
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



夢應の鯉魚

むかし延長の頃。三井寺に興義といふ僧ありけり。絵に巧なるをもて名を世にゆるされけり。嘗に画く所。佛像山水花鳥を事とせず。寺務の間ある日は湖 に小舩をうかへて。網引釣する泉郎に銭を与へ。獲たる魚をもとの江に放ちて。其魚の遊躍を見ては画きけるほどに。年を經て細妙にいたりけり。或ときは絵に 心を凝して眠をさそへば。ゆめの裏に江に入て。大小の魚とともに遊ぶ。覚れば即見つるまゝを画きて壁に貼し。みづから呼て夢應の鯉魚と名付けり。其絵の妙 なるを感て乞要むるもの前後をあらそへば。只花鳥山水は乞にまかせてあたへ。鯉魚の絵はあながちに惜みて。人毎に戯れていふ。生を殺し鮮を喰ふ凡俗の人 に。法師の養ふ魚必しも与へずとなん。其絵と俳諧とゝもに天下に聞えけり。

LES CARPES DE MON SOMNI

Fou una vegada, cap a l'era Enchô (130), que al temple de Mii hi vivia un monjo de nom Kôgi (140).
Era conegut per sa mestria com a pintor. Allò que habitualment pintava no eren pas imatges de Buda ni paisatges ni flors ni ocells. Els jorns que no tenia tasques al temple anava per l'estany amb una barqueta, donava unes monedes als pescadors (141) que pescaven amb xarxa o amb canya (142), i així tornava els peixos capturats altre cop a l'aigua. Quan els veia nedant els pintava i amb els anys havia atès una gran finor.
Una vegada que era absort amb una pintura se li tancaren els ulls i tot somiant es ficà a l'aigua de l'estany i jugava amb els peixos, grans i petits. Quan despertà els pintà com els havia vist i enganxà la pintura a la paret, amb el títol de “Les carpes de mon somni”. La gent que admirà l'exquisidesa d'aquella pintura la desitjava i competien entre ells, emperò, cedint als precs només els deixava haver les de paisatges, flors i ocells, i conservava amb ell la pintura de les carpes dient divertit a tothom :
Als laics que maten éssers vius i mengen peix cru, no els hi donaré pas jo, un mestre en religió, els peixos que he criat!
I arreu del país se'n parlà d'aquella pintura i de la facècia.

- - - - - -
139 – Anys 923-931.
140– Referència al Kokonchomonshû (古今著聞集) de Tachibana no Narisue (橘成季, ¿-?), obra completada cap a l'any 1254 (l'autor tenia llavors uns 50 anys. I del qual no en sabem pràcticament res). Trad.: Històries escoltades d'antany i d'enguany. Té 726 narracions en 20 llibres.
141 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 1167, llibre 7 :
あさりすと礒に我が見しなのりそをいづれの島の海人か刈りけむ
142 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 1187 , llibre 7 :
網引する海人とか見らむ飽の浦の清き荒磯を見に来し我れを

o0o