YAMATO MONOGATARI (大和物語) 56

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十六】

越前権守かねもり兵衛のきみといふ人にすみけるをとしころはなれて又いきけりさてよみける
夕されは道もみえねと故里はもとこし駒にまかせてそゆく
女返し
駒にこそまかせたりけれはかなくも心のくると思ひけるかな
 
 
Kanemori (103), el sotsgovernador d'Echizen, sovintejava una dona de nom Hyôe, (104). Després d'una llarga absència anà a veure-la, i llavors composà :
---En la fosca nit sense veure el camí és en mon cavall en qui em refiu del tot de tornada a casa. (105)

La dona contestà :
---Així ha estat el cavall que confieu i jo vanament he arribat a creure que us portava el cor. (106)

- - - - - -
103 - Taira no Kanemori (平兼盛, ?-990).
104 – Hyôe no kimi (兵衛督局, ?-?), filla de Fujiwara no Kaneshige (藤原兼茂, ?-923).
105 - Poema no. 979, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集), anònim, amb un encapçalament i alguna diferència que no altera, però, el sentit dels versos:
思ひ忘れにける人の許にまかりて
夕闇は道もみえねど古さとはもとこし駒に任せてぞくる
106 - Poema no. 980, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集), anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 55

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十五】

男かきりなく思ひける女をゝきて人のくにへいにけりいつしかとまちけるにしにきといひてきたりけれは
今こんといひてわかれし人なれはかきりときけとなをそまたるゝ
となんいひける

Un home deixà una dona de qui n'era perdudament enamorat per anar a una altra contrada. Mentre ella l'esperava impacient li arribà la nova de que era mort, i llavors féu :

---Aquell que marxà digué que tornaria amb amatença he sentit de son traspàs emperò l'esperarè. (102)

- - - - - -

102 – Poema no. 1852, llibre 18, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集), amb diferències al quart vers.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 54

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十四】

右京のかみむねゆきのきみ三らうにあたりける人はくえうをしておやにもはらからにもにくまれけれはあしのむかんかたへゆかんとて人の国へいきけるさておもひけるともたちのもとへよみてをこせたりけり

しをりして行旅なれとかりそめのいのちしらねはかへりしもせし

Un home que era el tercer fill del veguer de la Dreta de la vila era menyspreat per ses pares i germans per son vici del joc, i se n'anà a una altra contrada a on ses cames el portessin. Composà i envià a un amic íntim :

---Aquest mon trànsit fent trencament de branques com a petjades incert si en vida breu podré ser de tornada.

o0o

雨月物語 41
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

新宮の郷に來て縣の真女子が家はと尋 るに。更にしりたる人なし。午時かたふくまで尋労ひたるに。かの了鬟東の方よりあゆみ來る。豊雄見るより大に喜び。娘子の家はいづくぞ。傘もとむとて尋來 るといふ。了鬟打ゑみて。よくも來ませり。こなたに歩み給へとて。前に立てゆく／＼。幾ほどもなく。こゝぞと聞ゆる所を見るに。門高く造りなし。家も大き なり。蔀おろし簾たれこめしまで。夢の裏に見しと露違はぬを。竒しと思ふ／＼門に入。了鬟走り入て。おほがさの主詣給ふを誘ひ奉るといへば。いづ方にます ぞ。こち迎へませといひつゝ立出るは真女子なり。豊雄。こゝに安倍の大人とまうすは。年來物学ぶ師にてます。彼所に詣る便に傘とりて帰るとて推て参りぬ。 御住居見おきて侍れば又こそ詣來んといふを。真女子強にとゞめて。まろや努出し奉るなといへば。了鬟立ふたがりておほがさ強て恵ませ給ふならずや。其がむ くひに強てとゞめまいらすとて。腰を押て南面の所に迎へける。板敷の間に床畳を設けて。几帳。御厨子の飾。壁代の絵なども。皆古代のよき物にて。倫の人の 住居ならず。真女子立出て。故ありて人なき家とはなりぬれば。実やかなる御饗もえし奉らず。只薄酒一杯すゝめ奉らんとて。高杯平杯の清らなるに。海の物山 の物盛ならべて。瓶子土器さゝげて。まろや酌まゐる。豊雄また夢心してさむるやと思へど。正に現なるを却て竒しみゐたる。客も主もともに酔ごゝちなると き。真女子杯をあげて。豊雄にむかい。花精妙桜が枝の水にうつろひなす面に。春吹風をあやなし。梢たちぐゝ鶯の艶ひある聲していひ出るは。面なきことのい はて病なんも。いづれの神になき名負すらんかし。努徒なる言にな聞給ひそ。故は都の生なるが。父にも母にもはやう離れまいらせて。乳母の許に成長しを。此 國の受領の下司縣の何某に迎へられて伴なひ下りしははやく三とせになりぬ。夫は任はてぬ此春。かりそめの病に死給ひしかば。便なき身とはなり侍る。都の乳 母も尼になりて。行方なき修行に出しと聞ば。彼方も又しらぬ國とはなりぬるをあはれみ給へきのふの雨やどりの御恵みに。信ある御方にこそとおもふ物から。 今より後の齢をもて御宮仕へし奉らばやと願ふを。汚なき物に捨給はずば。此一杯に千とせの契をはじめなんといふ。

Un cop al poble de Shingû preguntà per la casa d'Agata no Manago, emperò, ningú no en sabia res. Fins passat migjorn s'escarrà preguntant , i quan aquella minyona aparegué caminant de la banda de l'est Toyô la veié es posà molt content i li digué :

--On és la casa de la senyora? He vingut a demanar-li el paraigua.
La minyona féu un somrís.

--Sigueu benvingut. Aneu per ací.

I caminà davant d'ell. Poc després digué :

--És ací!

Toyô mirà el lloc que l'indicava la minyona. Era una construcció alta i la casa ben gran. Fins al més petit detall, els finestrons abaixats, fins i tot les cortines corregudes..... Era exactament com en son somni. Admirat i pensarós travessà la porta. La minyona entrà corrents.
--He portat el senyor del paraigua que venia a veure-us.
--Qui és? Fes-lo passar!
I qui aparegué dient açò era Manago.
Toyô digué :

--Ací se l'anomena l'il.lustre Abe i fa anys que és el mestre amb qui estudio. Vaig a visitar-lo i he pensat en passar a veure-us i recollir el paraigua per tornar-lo. Ara que ja sé on viviu tornaré certament a visitar-vos.

Manago l'aturà amb vehemència.

--Maroya, que no sortí pas!

La minyona se li posà al davant.

--No és per força que ens féreu la gràcia del paraigua? Ara ens toca a nosaltres retenir-vos per força!

I dient açò l'empenyé per la cintura i el féu entrar en un lloc que donava al sud. El terra de la cambra era cobert d'estores, les cortines, la decoració dels entredosos, els dibuixos dels cortinatges que feien de cloenda tot era antic i de bona qualitat.

Manago aparegué de nou :

--Per certs motius, en aquesta llar no hi ha home i no us puc tractar com cal. Només puc oferir-vos una copa de vi lleuger.

Amb plates amb peu, baixes, de bon gust, plenes de productes de mar i muntanya, Manago serví de beure en flascons i copes de terrissa. Toyô creia estar somiant altra vegada i es preguntava si no es despertaria pas, mes la veritable realitat no el sorprendria.
Quan tant convidat com hoste sentiren els efectes de l'embriaguesa, Manago alçà la copa i es tombà cap a Toyô. Son rostre era el llambreig a l'aigua d'una exquisida poncella de cirerer, sa veu encisadora com la del rossinyol endinsant-se per les capçades (205) portat pel ventijol de primavera.
Ella li digué :

--Si la torbació no fa que us ho digui (206) en seria malalta. Quin déu blasmaria per culpa immerescuda! (207). No considereu mes paraules volubles! Sóc nascuda a la capital, emperò, perdí aviat pare i mare, i creixí a casa d'una dida. Un oficial subaltern del governador d'aquesta província, un tal Agata, em prengué per muller i vinguí ací amb ell, d'açò ja fa tres anys. Aquesta primavera, abans d'exhaurir-se son temps de servei, traspassà d'una sobtada malaltia i restí sens mitjans. La dida es féu monja, i sabí que havia marxat a un lloc que ningú no coneixia per a ses pràctiques religioses;, i tampoc ací no conec ningú, quina pena! Quan ahir em féreu la gràcia d'aixoplugar-me de la pluja, pensí que éreu certament una persona honesta. Per açò i des d'ara mateix i per sempre més, desitjo servir-vos i si no em considereu indigne que aquesta copa sia el principi del nostre engatjament per mil anys!

- - - - - -

205 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 8, poema 1495 :
あしひきの木の間立ち潜く霍公鳥かく聞きそめて後恋ひむかも

206 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 8, poema 1536 :
宵に逢ひて朝面なみ名張野の萩は散りにき黄葉早継げ

207 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 89.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -268-


藤原たかつねの朝臣の身まかりての又のとしの夏, ほととぎすのなきけるをききてよめる

Compost tot escoltant el cant del cucut l'estiu d'un any després del traspàs de Fujiwara no Takatsune.


郭公けさなくこゑにおどろけば君を別れし時にぞありける

ほととぎすーけさなくこえにーおどろけばーきみにわかれしーときにぞありける

Em sorprèn del tot la veu del cucut cantant de matinada justament era el temps que férem nostre adéu.

Nota : Fujiwara no Takatsune va morir el 19 del cinquena lluna de l'any 893.

Es considerava el cucut com el missatger del “més enllà”.


Poema no. 849


Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -267-


藤原忠房がむかしあひしりて侍りける人の身まかり にける時に、とぶらひにつかはすとてよめる

Compost com una nota de condol pel traspàs d'una persona que Fujiwara no Tadafusa havia visitat en el passat.


先立たぬ くいのやちたび かなしきは 流るる水の かへり来ぬなり

さきだたぬーくいのやちたびーかなしきはーながるるみずのーかえりどぬなり

Tantes vegades he hagut de lamentar de no ésser jo el primer en anar-se'n aigua que fuig no torna.


Poema no. 837

Autor : Kan'in (閑院, finals del IX, principis del X ?)

Dama de la cort.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 53

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十三】

陽成院に有ける坂上のとをみちといふおとこおなしゐんに有ける女さはる事ありとてあはさりけれは
秋のゝをわくらん蟲も我ことや繁きさはりに音をは鳴らん

Un home de nom Saranoue no Tômichi, que era al servei de l'emperador retirat Yôzei, quan una dona que servia allà mateix s'excusà per no rebre'l degut a un malestant (101), composà :

---Per camp de tardor fa son camí l'insecte com jo certament malestant per la brossa es lamenta i plora.

- - - - - -
101 – Podria tractar-se de l'excusa habitual per a la menstruació.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 52

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十二】

これも内の御
渡つ海のふかき心は有りなからうらみられぬる物にそ有りける

També de l'emperador :

---Com mar pregona l'estimació que tinc per tots vosaltres potser seré reprovat per la injustícia? (100)
- - - - - -
100 - Poema no. 983, llibre 15, del Shûiwakashû (拾遺和歌集), on figura com d'autor anònim.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 51

雨月物語 40
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

外の方に麗しき聲して。此軒しばし恵ませ給へといひつゝ入來るを。竒しと見るに。年は廿にたらぬ女の。顔容髪のかゝりいと艶ひやかに。遠山ずりの色よ き衣着て。了鬟の十四五ばかりなるの清げなるに。包し物もたせ。しとゝに濡てわびしげなるが。豊雄を見て。面さと打赤めて恥かしげなる形の貴やかなるに。 不慮に心動きて。且思ふは。此邊にかうよろしき人の住らんを今まで聞えぬ事はあらじを。此は都人の三つ山詣せし次に。海愛らしくこゝに遊ぶらん。さりとて 男たつ者もつれざるぞいとはしたなる事かなと思ひつゝ。すこし身退きて。こゝに入せ給へ。雨もやがてぞ休なんといふ女。しばし宥させ給へとて。ほどなき住 ゐなればつひ並ぶやうに居るを。見るに近まさりして。此世の人とも思はれぬばかり美しきに。心も空にかへる思ひして。女にむかひ。貴なるわたりの御方とは 見奉るが。三山詣やし給ふらん。峯の温泉にや出立給ふらん。かうすざましき荒礒を何の見所ありて狩くらし給ふ。こゝなんいにしへの人のくるしくもふりくる 雨か三輪が崎佐野のわたりに家もあらなくにとよめるは。まことけふのあはれなりける。此家賤しけれどおのれが親の目かくる男なり。心ゆりて雨休給へ。そも いづ地旅の御宿りとはし給ふ。御見送りせんも却て無礼なれば。此傘もて出給へといふ。女。いと喜しき御心を聞え給ふ。其御思ひに乾てまいりなん。都のもの にてもあらず。此近き所に年來住こし侍るが。けふなんよき日とて那智に詣侍るを。暴なる雨の恐しさに。やどらせ給ふともしらでわりなくも立よりて侍る。 こゝより遠からねば。此小休に出侍らんといふを。強に此傘もていき給へ。何の便にも求なん。雨は更に休たりともなきを。さて御住ゐはいづ方ぞ。是より使奉 らんといへば。新宮の邊にて縣の真女児が家はと尋給はれ。日も暮なん。御恵のほどを指戴て帰りなんとて。傘とりて出るを。見送りつも。あるじが簑笠かりて 家に帰りしかど。猶俤の露忘れがたく。しばしまどろむ暁の夢に。かの真女児が家に尋いきて見れば。門も家もいと大きに造りなし。蔀おろし簾垂こめて。ゆか しげに住なしたり。真女子出迎ひて。御情わすれがたく待恋奉る。此方に入せ給へとて奥の方にいざなひ。酒菓子種々と管待しつゝ。喜しき酔ごゝちに。つひに 枕をともにしてかたるとおもへば。夜明て夢さめぬ。現ならましかばと思ふ心のいそがしきに朝食も打忘れてうかれ出ぬ。

Des de fora una veu preciosa demanà :

- Feu-nos la gràcia d'acollir-nos sota teulat!

Mirà sorprès qui entrava parlant així. Era una dona de menys de vint anys, ses faccions, son pentinat, tot era parencós, i vestia una roba de colors exquisits estampada amb dibuixos de muntanyes llunyanes. Una polida minyona d'uns catorze anys portava un paquet. Quan la dona, xopa i defallida (201), veié Toyô, enrogí i s'avergonyí, mostrant així sa bona criança. A ell el prengué una excitació sobtada i pensà que com era que fins aquell moment no n'havia sentit res d'aquella dona tan formosa que vivia als voltants, que era una persona de la capital que era en pelegrinatge a les Tres Muntanyes (202) i que agradant-li la mar s'esbargia per aquells verals; açò no obstant, era ben estrany que no portés cap servent masculí amb ella. Amb aquests pensaments s'enretirà una mica.

- Passeu ací! Aviat deixarà de ploure.

La dona digué :

- Disculpeu-me un moment.

Com el lloc era estret ella es posà de manera que eren un davant de l'altre, vista d'a prop era encara més formosa, d'una bellesa inimaginable en aquest món. Li semblà ésser al cel. Li digué a la dona :

- Sembleu una persona de noble condició. Segurament feu el pelegrinatge a les Tres Muntanyes, o potser aneu a les termes de Mine. Què podeu admirar en un lloc tan desolat com aquest? Com un poeta d'antany composà :

-------Que n'és de vexant aquesta pluja que cau al cap de Miwa al passatge de Sanu sense cap allotjament. (203).

- Veritablement tan punyent com avui. Aquesta és una pobre cabana, emperò, és d'un home que mon pare afavoreix. Acomodeu-vos-hi fins que deixi de ploure. Em pregunto on us hostatgeu. Potser sigui incorrecte dir d'acompanyar-vos, emperò, emporteu-vos aquest paraigua.

La dona digué :

- La vostra amabilitat em plau molt, i aquesta consideració fa com si no m'hagués mullat gens (204). De fet, no sóc de la capital, fa anys que visc prop d'ací. Com avui feia un bon sol he pelegrinat a Nachi i amb l'ensurt d'aquesta pluja he vingut cap ací sens saber que vós us hi aixoplugàveu. Com no és pas lluny d'ací me n'aniré ara que ha amainat la pluja.

- Emporteu-vos el paraigua! Ja us el demanaré quan s'escaigui. Per bé que encara plou, a quina banda viviu? Us enviaré algú.

- Als voltants de Shingû pregunteu per la casa d'Agata no Manago. Es fa fosc. Agraeixo vostra gràcia.

Prengué el paraigua i sortí.

Ell la seguí amb la mirada, demanà un mantell de palla i un barret a son hoste i tornà a casa seva.

Tanmateix, no podia oblidar gens aquella imatge. A l'alba s'endormiscà una mica i somià que anava a visitar-la a casa seva. Veié una portalada i una casa de construcció imposant, amb els finestrons abaixats i les cortines corregudes, era un esplèndid habitacle. Manago sortí a rebre'l.

- No he pogut oblidar vostre gentilesa, delia esperant-vos. Entreu ací.

El portà cap a l'interior i li serví vi i tota mena de fruites. Amb una dolça embriaguesa i tot creient que jagueren compartint el mateix coixí i garlaren es despertà quan clarejava. “Si fos realitat!” pensà, i amb el trasbals del cor se n'oblidà d'esmorzar i sortí esvalotat.
- - - - - -

201 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 107.
202 – Mitsuyama (三山). Les tres muntanyes : Hongû (本宮), Shingû (新宮) i Nachi (那宮), a la província de Kumano (熊野).
203 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 3, poema no. 265 :
苦しくも降り来る雨か三輪の崎狭野の渡りに家もあらなくに
204 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 121.
o0o