雨月物語 40
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

外の方に麗しき聲して。此軒しばし恵ませ給へといひつゝ入來るを。竒しと見るに。年は廿にたらぬ女の。顔容髪のかゝりいと艶ひやかに。遠山ずりの色よ き衣着て。了鬟の十四五ばかりなるの清げなるに。包し物もたせ。しとゝに濡てわびしげなるが。豊雄を見て。面さと打赤めて恥かしげなる形の貴やかなるに。 不慮に心動きて。且思ふは。此邊にかうよろしき人の住らんを今まで聞えぬ事はあらじを。此は都人の三つ山詣せし次に。海愛らしくこゝに遊ぶらん。さりとて 男たつ者もつれざるぞいとはしたなる事かなと思ひつゝ。すこし身退きて。こゝに入せ給へ。雨もやがてぞ休なんといふ女。しばし宥させ給へとて。ほどなき住 ゐなればつひ並ぶやうに居るを。見るに近まさりして。此世の人とも思はれぬばかり美しきに。心も空にかへる思ひして。女にむかひ。貴なるわたりの御方とは 見奉るが。三山詣やし給ふらん。峯の温泉にや出立給ふらん。かうすざましき荒礒を何の見所ありて狩くらし給ふ。こゝなんいにしへの人のくるしくもふりくる 雨か三輪が崎佐野のわたりに家もあらなくにとよめるは。まことけふのあはれなりける。此家賤しけれどおのれが親の目かくる男なり。心ゆりて雨休給へ。そも いづ地旅の御宿りとはし給ふ。御見送りせんも却て無礼なれば。此傘もて出給へといふ。女。いと喜しき御心を聞え給ふ。其御思ひに乾てまいりなん。都のもの にてもあらず。此近き所に年來住こし侍るが。けふなんよき日とて那智に詣侍るを。暴なる雨の恐しさに。やどらせ給ふともしらでわりなくも立よりて侍る。 こゝより遠からねば。此小休に出侍らんといふを。強に此傘もていき給へ。何の便にも求なん。雨は更に休たりともなきを。さて御住ゐはいづ方ぞ。是より使奉 らんといへば。新宮の邊にて縣の真女児が家はと尋給はれ。日も暮なん。御恵のほどを指戴て帰りなんとて。傘とりて出るを。見送りつも。あるじが簑笠かりて 家に帰りしかど。猶俤の露忘れがたく。しばしまどろむ暁の夢に。かの真女児が家に尋いきて見れば。門も家もいと大きに造りなし。蔀おろし簾垂こめて。ゆか しげに住なしたり。真女子出迎ひて。御情わすれがたく待恋奉る。此方に入せ給へとて奥の方にいざなひ。酒菓子種々と管待しつゝ。喜しき酔ごゝちに。つひに 枕をともにしてかたるとおもへば。夜明て夢さめぬ。現ならましかばと思ふ心のいそがしきに朝食も打忘れてうかれ出ぬ。

Des de fora una veu preciosa demanà :

- Feu-nos la gràcia d'acollir-nos sota teulat!

Mirà sorprès qui entrava parlant així. Era una dona de menys de vint anys, ses faccions, son pentinat, tot era parencós, i vestia una roba de colors exquisits estampada amb dibuixos de muntanyes llunyanes. Una polida minyona d'uns catorze anys portava un paquet. Quan la dona, xopa i defallida (201), veié Toyô, enrogí i s'avergonyí, mostrant així sa bona criança. A ell el prengué una excitació sobtada i pensà que com era que fins aquell moment no n'havia sentit res d'aquella dona tan formosa que vivia als voltants, que era una persona de la capital que era en pelegrinatge a les Tres Muntanyes (202) i que agradant-li la mar s'esbargia per aquells verals; açò no obstant, era ben estrany que no portés cap servent masculí amb ella. Amb aquests pensaments s'enretirà una mica.

- Passeu ací! Aviat deixarà de ploure.

La dona digué :

- Disculpeu-me un moment.

Com el lloc era estret ella es posà de manera que eren un davant de l'altre, vista d'a prop era encara més formosa, d'una bellesa inimaginable en aquest món. Li semblà ésser al cel. Li digué a la dona :

- Sembleu una persona de noble condició. Segurament feu el pelegrinatge a les Tres Muntanyes, o potser aneu a les termes de Mine. Què podeu admirar en un lloc tan desolat com aquest? Com un poeta d'antany composà :

-------Que n'és de vexant aquesta pluja que cau al cap de Miwa al passatge de Sanu sense cap allotjament. (203).

- Veritablement tan punyent com avui. Aquesta és una pobre cabana, emperò, és d'un home que mon pare afavoreix. Acomodeu-vos-hi fins que deixi de ploure. Em pregunto on us hostatgeu. Potser sigui incorrecte dir d'acompanyar-vos, emperò, emporteu-vos aquest paraigua.

La dona digué :

- La vostra amabilitat em plau molt, i aquesta consideració fa com si no m'hagués mullat gens (204). De fet, no sóc de la capital, fa anys que visc prop d'ací. Com avui feia un bon sol he pelegrinat a Nachi i amb l'ensurt d'aquesta pluja he vingut cap ací sens saber que vós us hi aixoplugàveu. Com no és pas lluny d'ací me n'aniré ara que ha amainat la pluja.

- Emporteu-vos el paraigua! Ja us el demanaré quan s'escaigui. Per bé que encara plou, a quina banda viviu? Us enviaré algú.

- Als voltants de Shingû pregunteu per la casa d'Agata no Manago. Es fa fosc. Agraeixo vostra gràcia.

Prengué el paraigua i sortí.

Ell la seguí amb la mirada, demanà un mantell de palla i un barret a son hoste i tornà a casa seva.

Tanmateix, no podia oblidar gens aquella imatge. A l'alba s'endormiscà una mica i somià que anava a visitar-la a casa seva. Veié una portalada i una casa de construcció imposant, amb els finestrons abaixats i les cortines corregudes, era un esplèndid habitacle. Manago sortí a rebre'l.

- No he pogut oblidar vostre gentilesa, delia esperant-vos. Entreu ací.

El portà cap a l'interior i li serví vi i tota mena de fruites. Amb una dolça embriaguesa i tot creient que jagueren compartint el mateix coixí i garlaren es despertà quan clarejava. “Si fos realitat!” pensà, i amb el trasbals del cor se n'oblidà d'esmorzar i sortí esvalotat.
- - - - - -

201 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 107.
202 – Mitsuyama (三山). Les tres muntanyes : Hongû (本宮), Shingû (新宮) i Nachi (那宮), a la província de Kumano (熊野).
203 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 3, poema no. 265 :
苦しくも降り来る雨か三輪の崎狭野の渡りに家もあらなくに
204 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 121.
o0o