KOKINSHÛ (古今集) -277-



ささのはにふりつむ雪のうれをおもみ本くだちゆくわがさかりはも

ささのはにーふりつむゆきのーうれをおもみーもとだちゆくーわがさかりはも

Els flocs de la neu es posen a les fulles de tots els bambús el pes plega les tiges ma vida cap a l'ocàs.

Nota : En alguna edició くだち és くたち, però el significat és el mateix.

Poema no. 891

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -276-



世中にふりぬる物はつのくにのながらのはしと我となりけり

よのなかにーふりぬるものはーつのくにのーながらのはしとーわれとなりけり

Aquelles coses esdevingudes velles són en aquest món de terres de Tsu el pont Nagara i jo mateix.

Nota : En la literatura d'aquell temps el pont de Nagara representava tot allò que era vell o en ruïnes. La construcció data del 812, tot i que va ser reconstruït posteriorment diverses vegades.

Poema no. 890

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -275-


池に月の見えけるをよめる

Compost tot veient la lluna reflectida en un estany.


ふたつなき物と思ひしをみなそこに山のはならでいづる月かげ

ふたつなきーものとおみいしをーみなそこにーやまのはならでーいずるひかげ

Jo que pensava que no n'era cap altra mes des de l'aigua surt la llum de la lluna no pas des dalt del turó.

Poema no. 881

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 61

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六十一】

亭子院にみやすむところたちあまたみそうしゝてすみ給ふ事とし比ありて河原院のいとおもしろくつくられたりけるに京極のみ やすむところひと所のみさうしをのみしてわたらせ給にけり春のこと成けりとまり給へるみさうしともいとおもひのほかにさう／＼しき事をおもほしけり殿上人 なとかよひまいりて藤の花のいとおもしろきをこれかれさかりをたに御らんせてなといひて見ありくにふみをなんむすひつけたりけるあけてみれは
世中の淺き瀬にのみ成ゆけは昨日のふちの花とこそみれ
とありけれは人々見て限なくめてあはれかりけれとたかみさうしのしたまへるともえしらさりけりおとことものいひける
藤花色のあさくも見ゆる哉うつろひにけるなこり成へし
 
Diverses dames (115) de la cambra imperial tenien llurs estances en el Teiji no In. Anys més tard, quan la residència de Kawara (116) fou esplèndidament reconstruïda s'arranjà allà una estança per a ús exclusiu de la dama de Kyôhôku (117). Fou cap a la primavera.
Les dames que restaren a llurs antigues estances se'n ressentiren d'ésser descurades. Unes persones de la cort hi anaren i mentre es passejaven digueren :

- Quina llàstima, haver d'anar-se'n sa majestat sens veure com floreixen les glicines!

Llavors, veieren una lletra lligada a una branca. L'obriren i llegiren :

---Així d'aquest món que tot allò que ahir era ben pregon ara és emmusteït contempleu les glicines.

Tothom en fou molt colpit i l'admiraren, emperò, no pogueren esbrinar quina de les dames ho havia composat.
Aquelles persones digueren :

---Mireu el color emmusteït de les flors de la glicina signe evident del temps passat de llur florida.
- - - - - -
115 – Vegeu la nota no. 1. Entre elles :

Fujiwara no Onshi (藤原温子, 872-907), filla de Fujiwara no Mototsune (藤原 基経, 836-891).
Fujiwara no Inshi (藤原胤子, ?-896), filla de Fujiwara no Takafuji (藤原高藤, 838-900).
Tachibana no Yoshiko (橘義子, ?-?), filla de Fujiwara no Hirome (橘広相, ?-?).
Sugawara no Nobuko (菅原衍子, ?-?), filla de Sugawara no Michizune (菅原道眞, 845-903).
Tachibana no Fusako (橘房子,?-893).
Minamoto no Sadako 源貞子, ?-?), filla de Minamoto no Noboru 源昇, ?-?).
Fujiwara no Hôshi (藤原褒子, ?-?), filla de Fujiwara no Tokihira (藤原 時平, 871-909).
Ise no Go (伊勢の御, ?-?), filla de Fujiwara no Tsugukage (藤原継陰, ?-?)

116 – Kawara no In (河原院) : Minamoto no Tôru (源 融, 822-895), anomenat Kawara no In per la residència que tenia al riu Kawara.

117 - Fujiwara no Hôshi (藤原褒子, ?-?), filla de Fujiwara no Tokihira (藤原 時平, 871-909).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 60

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六十】

五条のこといふ人ありけり男のもとに我かたをゑにかきて女のもえたるかたをかきてけふりをいとおほくくゆらせてかくなんかきたりける
君を思ひなま／＼し身をやく時は煙多かる物にさりける
 
Hi hagué una persona de nom la dama Gôjô (114). Envià a un home un dibuix on era reproduïda ella mateixa amb flames i molta fumera, hi havia escrit això :

---Quan penso en vós d'amor el foc em crema cert aquest mon cos i així la fumera que intensa s'escampa.

- - - - - -

114 – Gojô no Go (五条のご), filla de Fujiwara no Yamakage (藤原山蔭 , 824-888).

o0o

雨月物語 43
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

母豊雄を召て。さる物何の料に買つるぞ。米も銭も太郎が物なり。吾主が物とて何をか持たる。日 來は為まゝにおきつるを。かくて太郎に悪まれなば。天地の中に何國に住らん。賢き事をも斈びたる者が。など是ほどの事わいためぬぞといふ。豊雄。実に買た る物にあらず。さる由縁有て人の得させしを。兄の見咎てかくの給ふなり。父。何の誉ありてさる寳をは人のくれたるぞ。更におぼつかなき事。只今所縁かたり 出よと罵る。豊雄。此事只今は面俯なり。人傳に申出侍らんといへば。親兄にいはぬ事を誰にかいふぞと聲あらゝかなるを。太郎の嫁の刀自傍にありて。此事愚 なりとも聞侍らん。入せ給へと宥むるに。つひ立ていりぬ。豊雄刀自にむかひて兄の見咎め給はずとも。密に姉君をかたらひてんと思ひ設つるに。速く責なま るゝ事よ。かう／＼の人の女のはかなくてあるが。後身してよとて賜へるなり。己が世しらぬ身の。御赦さへなき事は重き勘当なるべければ。今さら悔るばかり なるを。姉君よく憐み給へといふ。刀自打笑て。男子のひとり寝し給ふが。兼ていとをしかりつるに。いとよき事ぞ。愚也ともよくいひとり侍らんとて。某夜太 郎に。かう／＼の事なるは幸におぼさずや。父君の前をもよきにいひなし給へといふ。太郎眉を顰めて。あやし。此國の守の下司に縣の何某と云人を聞ず。我家 保正なればさる人の亡なり給ひしを聞えぬ事あらじを。まず太刀こゝにとりて來よといふに。刀自やがて携へ來るを。よく／＼見をはりて。長嘘をつぎつゝもい ふは。こゝに恐しき事あり。近來都の大臣殿の御願の事みためし給ひて。權現におほくの寳を奉り給ふ。さるに此神寳ども。御寳蔵の中にて頓に失せしとて。大 宮司より國の守に訴出給ふ。守此賊を探り捕ふために。助の君文室の廣之。大宮司の館に來て。今専に此事をはかり給ふよしを聞ぬ。此太刀いかさまにも下司な どの帯べき物にあらず。猶父に見せ奉らんとて。

La mare cridà Toyô.

-Per què t'has comprat una cosa com aquesta? L'arròs i els diners són de Tarô, què tens tu que puguis dir teu? Sempre t'hem deixat fer el que volguessis , i així, si Tarô t'agafa malicia on en aquest món trobaràs abric? Tu que has estudiat coses clarividents, com és que no t'adones d'açò?

-Jo no he ho comprat pas, de debò! Per algun motiu, una dona m'ho ha donat i Tarô m'ho retreu.

El pare l'escridassà.

-A compte de quin mereixement algú t'ha donat aquest tresor? açò és encara més sospitós! Explica'ns els motius ara mateix!

-Em dóna destret de dir-vos-ho. Voldria fer-ho mitjançant una altra persona.

-A qui altre ho podries dir açò que no ho pots dir a ton pare i a ton germà?

Digué el pare tot cridant.

La muller de Tarô que era a la cambra del costat els asserenà.

-Tot i que ignoro de què es tracta, passa ací.

Toyô s'aixecà i entrà. Li explicà :

-Encara que mon germà no m'ho hagués retret, jo havia decidit de parlar-te'n en secret. L'esbroncada m'ha agafat de sobte. La dona d'una certa persona que es troba en una situació lamentable m'ha demanat ajut i és ella qui me l'ha donat. No tinc experiència i m'hi he compromès sens tenir-ne permís. És un motiu greu com per a desheretar-me; ara en sóc penedit. Compadeix-te de mi, germana!

Ella somrigué.

-Fa temps que penso que és una llàstima que un jove com tu hagi de dormir sol..... un afer ben galdós! Encara que més enllà de ma capacitat, els hi ho trametré com cal.

I aquell mateix vespre ho parlà amb Tarô.

-La situació és aquesta, no creus que és una bona nova? Expliqueu-ho com cal a vostre pare.

Tarô arrufà les celles.

-Que estrany! No he sentit parlar mai en aquesta contrada de ningú entre els subordinats del governador amb el nom d'Agata. Des que ma família és al càrrec del poble no és possible no haver-nos assabentat de la mort d'aquesta persona. Primer de tot, porta'm l'espasa.

La hi portà tot seguit, i ell després d'examinar-la curosament féu un llarg sospir i digué :

-Heus ací un afer terrible. Fa poc, un alt ministre de la capital, per acomplir un desig, ha fet donació de diversos objectes preciosos als avatars del temple, i aquests objectes sagrats han desaparegut sobtadament del lloc on eren conservats. L'abat ha presentat greuge al governador qui per tal de cercar-ne el lladre i detenir-lo ha designat Bunya no Hiroyuki. Bunya ha anat a la residència de l'abat, i he sentit dir que han preparat amb molta cura aquest afer. De totes maneres, aquesta espasa no és pas quelcom que un oficial subaltern porti al cinyell. Li haig de mostrar al pare!
o0o

落窪物語 -01-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

巻一

今は昔、中納言なる人の、むすめあまた持たまへるおはしき。
大君、中の君には婿取りして、西の対、東の対に、はなばなとして住ませたてまつりたまふに、三、四の君に裳着せたてまつりたまはむとて、かしづきそしたまふ。
また、時々通ひたまひけるわかうどほり腹の君とて、母もなき御むすめおはす。
北の方、心やいかがおはしけむ、仕うまつる御達の数にだに思さず、寝殿の放出の、また一間なる落窪なる所の、ニ間なるになむ住ませたまひける。
君達とも言はず、御方とは、まして言はせたまはむべくもあらず。
名をつけむとすれば、さすがに、おとどの思す心あるべしと、つつみたまひて、「落窪の君と言へ」と宣へば、人々も、さ言ふ。
おとども、ちごよりらうたくや思しつかずなりにけむ、まして北の方の御ままにて、はかなきこと多かりけり。
はかばかしき人もなく、乳母もなかりけり。
ただ、親のおはしける時より使ひつけたる童のされたる女ぞ, 後見とつけて使ひたまひける。
あはれに思ひかはして、片時離れず。
さるは、この君のかたちは、かくかしづきたまふ御むすめなどにも劣るまじけれど、出で交らふことなくて、あるものとも知る人なし。
やうやう物思ひ知るままに、世の中あはれに心憂きことをのみ思されければ、かくのぞみうち嘆く。
日にそへて憂さのみまさる世の中に心づくしの身をいかにせむ
と言ひて、いたう物思ひ知りたるさまにて、大方の心様さとくて、琴なども、習はす人あらば、いとよくしつべけれど、誰かは教へむ。
母君の、六つ七つばかりにておはしけるに、習はし置いたまひけるままに、箏の琴をよにをかしく弾きたまひければ、嫡妻腹の三郎君、十ばかりなるに、琴、心に入れたりとて、「これに習はせ」と北の方宣へば、時々教ふ。つくづくと暇のあるままに物縫ふことを習ひければ、いとをかしげにひねり逢ひたまひければ、「いとよかめり。ことなるかほかたちなき人は、ものまめやかに習ひたるぞよき」とて、二人の婿の装束、いささかなる隙なく、かきあひ縫はせたまへば、しばしこそ物いそがしかりしか、夜も寝もねず縫はす。いささかおそき時は、「かばかりのことをだにものうげにしたまふは。何を役にせむとならむ」と、責めたまへば、うち嘆きて、「いかでなほ消えうせぬるわざもがな」と嘆く。
三の君に御裳着せたてまつりたまひて、いたはりたまふこと限りなし。落窪の君、まして暇なく苦しきことまさる。若くめでたき人は、多くかやうのまめわざする人や少なかりけむ、あなづりやすくて、いとわびしければ、うち泣きて縫ふままに、
世の中にいかであらじと思へどもかなはぬものは憂き身なりけり
後見といふは、髪長くをかしげなれば、三の君のかたに、ただ召しに召し出づ。後見いと本意なく悲しと思ひて、「わが君に仕うまつらむと思ひてこそ、親しき人の迎ふるにもまからざりつれ。何のよしにか、こと君取りはしたてまつらむ」と泣けば、君「なにか。同じ所に住まむ限りは、同じことと見てむ。衣などの見苦しかりつるに、なかなかうれしとなむ見る」と宣ふ。げにいたはりたまふことにてはべりければ、あはれに心細げにておはするを、まもらへ習ひて、いと心苦しければ、常に入り居れば、さいなむこと限りなし。「落窪の君も、これを今さへ呼びこめたまふこと」と、腹立たれたまへば、心のどかに物語もせず。後見といふ名、いと便なしとて、あこきとつけたまふ。
かかるほどに、蔵人の少将の御方なる小帯刀とて、いとされたる者、このあこきに文通はして、年経て、いみじう思ひて住む。かたみに隔てなく物語しけるついでに、この若君の御事を語りて、北の方の御心のあやしうて、あはれにて住ませたてまつりたまふこと、さるは、御心ばへ、御かたちのおはしますやうなど語る。うち泣きつつ、「いかで思ふやうならむ人に盗ませたてまつらむ」と、明け暮れ「あたらもの」と言ひ思ふ。
この帯刀の女親は、左大将と聞えける御むすこ、右近の少将にておはしけるをなむ、養ひたてまつりける。まだ妻もおはせで、よき人のむすめなど、人に語らせて、人に問ひ聞きたまふついでに、帯刀、落窪の君の上を語りきこえければ、少将耳とまりて、静かなる人間に、こまかに語らせて、「あはれ、いかに思ふらむ。さるは、わかうどほり腹ななりかし。われに、かれ、みそかに逢はせよ」と宣へば、「ただ今は、よにも思しかけたまはじ。今、かくなむと、ものしはべらむ」と申せば、「入れに入れよかし。離れてはた住むなれば」と宣ふ。
帯刀、あこきに、かくなむと語れば、「今は、さやうのこと、かけても思したらぬうちに、いみじき色好みと聞きたてまつりしものを」と、もてはなれていらふるを、帯刀怨むれば、「よし、今御けしき見む」と言ふ。
この御方のつづきなる廂二間、曹司には得たりければ、同じやうなる所はかたじけなしとて、落窪一間をいつらひてなむ臥しける。




Ara fou una vegada, un Chûnagon (1) que tenia moltes filles. La gran i la mitjana eren maridades i vivien sumptuosament en les ales oest i est respectivament de la casa. La tercera i la quarta eren a punt de la cerimònia de “portar la faldilla” (2), i eren tractades amb molt d'afecte.

El Chûnagon tenia una filla d'una relació anterior amb una princesa de llinatge imperial, ara traspassada. L'actual esposa del Chûnagon, Kita no Kata, era de cor feral i tractava aquesta filla inclús amb menys consideració que els servents. La féu viure en una dependència de la galeria de la casa on hi havia una petita cambra soterrada. No li era permès d'ésser adreçada com a “damisel.la”, i encara menys “princesa”, emperò, per respecte al Chûnagon havia de tenir un nom i se li féu dir damisel·la Ochikubo (3) per tothom. Ni son propi pare no l'havia mai tractada amb afecte des de son infantesa, ja sia encara més per complaure la Kita no Kata, i Ochikubo era ben sola. Ningú no en tenia cura d'ella, ni mainadera no n'havia tingut, llevat d'una noia de caràcter ferm que havia estat al servei de sa mare en vida, I ara la servia amb el nom d'Ushiromi. Unides per l'aflicció s'estimaven molt i mai no es separaven l'una de l'altra. Açò no obstant, Ochikubo excel·lia en bellesa ses germanastres a qui servia, mes com mai no sortia ningú no sabia de son existència.

A mesura que creixia conegué més del món, la tristor l'aclaparà i així composà tota plorosa :

---Tot passant els jorns és més gran la dolença i en aquest món que serà així de mi amb el cor tan afligit?

Tot allò li causava molta pena.

Era de natura intel.ligent i si hi hagués estat algú per ensenyar-li a tocar el “kin” (4) n'hauria estat una magnífica interpret, mes ningú no n'havia tingut cura. Sa mare sí que li havia ensenyat a tocar el “sô no koto” (5) fins al sis o set anys i ho feia molt bé. El tercer fill de la Kita no Kata, que tenia uns deu anys, tenia interès per aprendre aquest instrument, llavors ella ordenà Ochikubo d'ensenyar-li-ho, cosa que feia de quan en quan.

Com en son temps de lleure havia après a cosir n'era molt destra i la Kita no Kata digué :

Molt bé! Per a una persona que no és particularment bonica és una bona cosa d'aprendre a fer quelcom.

I li féu fer roba per a ses gendres, sens deixar-li tenir ni un moment d'esbarjo amb un munt per a cosir. Sempre tan enfeinada que cosia tota la nit sens ni poder dormir. Si s'endarreria una mica la renyava :

Fins i tot açò ho fas de manera tan mandrosa...... què creus que fas ací?

I Ochikubo plorava i plorava.

Per què no podria morir-me?


Arribà la cerimònia de “portar la faldilla” per a la tercera damisel·la i fou maridada poc després al Kurôdo no Shôshô (6). açò fou molta més feina per a la damisel·la Ochikubo, sens ni temps per a descansar, i ella en patí molt. Ben poca gent jove i agradosa treballaria tant com ella, tan menystinguda, i dolençosa plorava tot cosint.

---No tinc ànsies de viure en aquest món sense altrament res no farà canviar ma miserable vida.

La dita Ushiromi, de cabells llargs i bona parença, fou cridada sens cap consideració per a servir a la tercera filla. Ho féu a contracor i n'era consirosa.

Ha estat només per a servir-vos que he rebutjat feinejar per a ma pròpia família! Per quin motiu doncs ho haig de fer-ho per a altri?

I ho deia tot plorant.

I què? Viurem en el mateix lloc, farem les mateixes coses, no portaràs més aquesta roba arrossinada, i seràs contenta. - digué la Ochikubo.

De fet, n'estava molt d'ella i sens sa companyia es sentia molt sola, i a Ushiromi li feia molta pena i sempre anava a veure-la. A la Kita no Kata l'enutjava que Ochikubo la demanés sempre i no podia parlar amb ella sens alterar-se. Com ara son nom d'Ushiromi (7) ja no era adient doncs fou dita Akogi (8).

Tachihaki, al servei del Kurôdo no Shôshô, era un home molt eixerit, s'havia enviat lletres amb Akogi i ara, després d'uns anys, tenien una relació amorosa. Quan eren junts parlaven sempre de la situació d'Ochikubo i de com tot i l'encrueliment de la Kita no Kata conservava son caràcter i bellesa en l'aflicció. Tota plorosa Akogi exclamava :

Tan de bo que algú se l'emportés! Ah, quina pena!

La mare de Tachihaki havia estat al servei del general de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial (9) com a mainadera de son fill, l'ara Shôshô de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial, Ukon no Shôshô (10), qui encara no tenia muller i sempre preguntava sobre noies adients. Quan Tachihaki li parlà de la damisel·la Ochikubo se n'interessà, i quan foren sols li demanà que li'n parlés en detall.

Quina pena! Com es sentirà una filla de llinatge imperial! Fes perquè pugui trobar-me amb ella en privat.

Per ara no hi pensa pas en maridar-se. Li diré de vostre desig.

Prova de fer-me entrar discretament, com que viu en un lloc separat....

Tachihaki ho parlà amb Akogi, i aquesta li contestà de manera inesperada:

Ella per ara no està per a aquestes coses, i, a més, he sentit dir que el Shôshô és molt femeller.

Emperò, per a no fer un lleig a Tachihaki digué :

Bé, a veure què hi diu.

Akogi tenia assignades dues cambres al costat d'Ochikubo, mes considerant improcedent viure a son mateix nivell se n'endreçà una dessota.

- - - - - -


1 – Chûnagon (中納言) : conseller del Centre. Era Minamoto no Tadayori (源忠頼, ¿-?). Chûnagon serà el seu nom fins a nous càrrecs.
2 – 裳着 : cerimònia de “Posar-se la primra faldilla” que es feia als 12-13 anys.
3 – 落窪 significa “lloc enfonsat/soterrat”.
En tot el text tan “damisel·la” com “Uchikubo” s'alternen constantment. En la literatura japonesa hi ha preferència per posar els títols i/o els tractaments socials en lloc dels noms. En tota l'obra la majoria de personatges són doncs anomenats d'aquesta manera. Així doncs, en el cas de la madrastra sempre és dita Kita no Kata, nom que designava les dones casades amb membres importants de la cort, i que es referia al fet que sempre tenien les seves cambres a la banda nord de les residències i palaus.
4 – 琴 (kin) : instrument musical semblant al llaüt amb set cordes.
5 – 筝の琴 /sô no koto) : instrument musical semblant al llaüt amb tretze cordes.
6 – Kurôdo no Shôshô (蔵人少将) : Membre dels arxius imperials i tinent del cos de la guàrdia imperial.
7 – 後見 (Ushiromi) : guardià, vigilant, etc.
8 – Akogi era un nom donat als infants i als servents.
9 – Sadaishô (左大将) : general de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial.
10 - Ukon/Ukonoe no Shôshô (右近の少将 / 右近衛の少将) : tinent de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -274-



大納言ふぢはらのくにつねの朝臣の、宰相より中納 言になりける時、そめぬうへのきぬあやをおくるとてよめる

Compost i enviat com una francesilla amb un domàs sense tenyir (pel vestit de cerimònia) al gran conseller Fujiwara no Kunitsune quan va ser promocionat de primer ministre a conseller del Centre.

色なしと 人や見るらむ 昔より 深き心に 染めてしものを

いろなしとーひとやみるらむーむかしよりーふかきこころにーそめてしものを

La gent pensarà que no en té de color però des d'antany l'he tenyit profundament des del fons d'aquest mon cor.

Poema no. 869

Autor : Minamoto no Yoshiari (源能有 -右大臣,Udaijin- /近院右のおほいまうちぎみ, 845-897).

Fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Va ser ministre de la Dreta, com indica el seu títol, el 896.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -273-


やまひしてよわくなりにける時よめる

Compost afeblit per la malaltia.

つひにゆく 道とはかねて 聞きしかど 昨日今日とは 思はざりしを

ついにゆくーみちとは　かねてーききしかどーきのうきょうとはーおもわざりしを

N'he sentit parlar del camí on a la fi serem abocats però no podia pas pensar que fos tan sobtat.

Poema no. 861

Autor : Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880).

Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -272-


藤原のとしもとの朝臣の右近中将にてすみ侍りける ざうしの、身まかりてのち人もすまずなりにけるを、秋の夜ふけてものよりまうできけ るついでに見いれければ、もとありしせんざいもいとしげくあれたりけるを見て、はや くそこに侍りければむかしを思ひやりてよみける.

El lloc havia estat la residència de Fujiwara no Toshimoto quan era comandant de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial i havia estat deshabitat des del seu traspàs. Un vespre, a la tardor, l'autor hi passà de retorn dels seus afers i veié el jardí abandonat. Com que un cop havia estat al servei del difunt compongué aquests versos tot recordant el temps passat.

きみがうゑしひとむらすすき虫のねのしげきのべともなりにけるかな

きみがうえしーひとむらすすきーむしのねのーしげきのべともーなりにけるかな

Aquella feixa d'eulàlies plantades ha esdevingut un prat de terra erma ple del so dels insectes.

Poema no. 853.

Autor : Miharu no Arisuke (みはるのありすけ, ? - ¿)

Va estar al servei del comandament de la Secció Esquerra de la guàrdia imperial cap a l'any 902.

o0o