中納言物語 -43- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (03)

今の人明日なむ渡さむとすれば、この男に知らすべくもあらず。「車なども誰にか借らむ。『送れ。』とこそは言はめ。」と思ふも、をこがましけれど、言ひ遣る。 　「『今宵なむ物へ渡らむ。』と思ふに、車暫し。」 となむ言ひやりたれば、男、「あはれ、何方(いづち)にとか思ふらむ。往かむさまをだに見む。」と思ひて、今此處へ忍びて來ぬ。女待つとて端に居たり。月の明きに、泣く事限りなし。 　我が身かくかけ離れむと思ひきや月だに宿をすみ果つる世に と言ひて泣く程に、來れば、さりげなくて、うちそばむきて居たり。 　「車は牛たがひて、馬なむ侍る。」 といへば、 　「唯近き所なれば、車は所狹し。さらばその馬にても、夜の更けぬ前(さき)に。」 と急げば、「いとあはれ。」と思へど、彼處には皆「朝に。」とおもひためれば、遁るべうもなければ、心苦しう思ひ〳〵、 馬牽き出させて、簀子に寄せたれば、乘らむとて立ち出でたるを見れば、月のいと明きかげに、有樣いとさゝやかにて、髪はつやゝかにて、いともいと美しげに て、丈ばかりなり。男、手づから乘せて、此處彼處ひきつくらふに、いみじく心憂けれど、念じて物も言はず。馬に乘りたる姿・頭つき、いみじくをかしげなる を、「哀れ。」と思ひて、 　「送りに我も參らむ。」といふ。 　「唯こゝもとなる所なれば、敢へなむ。馬は只今返し奉らむ。その程は此處におはせ。見苦しき所なれば、人に見すべき所にも侍らず。」 といへば、「さもあらむ。」と思ひて、とまりて尻うち懸けて居たり。この人は、供に人多くは無くて、昔より見馴れたる小舍人童一人を具して往ぬ。男 の見つる程こそかくして念じつれ、門ひき出づるより、いみじく泣きて行くに、この童いみじくあはれに思ひて、このつかふ女をしるべにて、はる〴〵とさして行けば、 　「『唯こゝもと。』と仰せられて、人も具せさせ給はで、かく遠くはいかに。」 といふ。山里にて人も歩かねば、いと心細く思ひて泣き行くを、男も、あばれたる家に、唯一人ながめて、いとをかしげなりつる女ざまの、いと戀しく覺 ゆれば、人やりならず、「いかに思ひ居つらむ。」と思ひ居たるに、やゝ久しくなり行けば、簀子に、足しもにさし下しながら寄り臥したり。 Com l’home era enfeinat amb el trasllat d’aquella nova dona a casa per a l’endemà, ella no li féu saber res de tot allò. - A qui podria demanar que em deixessin un carruatge? L’hi hauria de dir que m’acompanyés. Es preguntà tot i que seria absurd demanar-li-ho . Li envià una nota : - Voldria anar a un lloc una mica lluny. Si pogués haver el carruatge per un temps.... Quan ell ho llegí pensà : - Ai las! On pensa anar? Per poc hauria de veure-la quan se’n vagi. I anà on era ella d’amagat. La dona era a la galeria tot esperant el carruatge. A la llum de lluna no feia sinó plorar. Om pensaria Que seria lluny d’ací Quan fins la lluna En aquesta llar de nit Sempre hi torna? Deia açò tota plorosa quan ell arribà. Ella féu com si no passés res, asseguda mirant cap a un costat. - En lloc del carruatge haureu un cavall. - Com és a prop, amb el carruatge seria excessiu. El cavall m’està bé. Me n’haig d’anar abans que es faci fosc. Sa veu apressada l’entristí molt, emperò, com tothom de l’altra casa l’esperava al matí, no podia defugir-ho. Pesarós, féu sortir el cavall i l’aproparen a la galeria. Quan ella eixí per a muntar, ell, a la radiant llum de la lluna, veié com n’era de menuda i com de lluent i preciós era son cabell, tan llarg com ella mateixa. Ell mateix l’ajudà a muntar i revisà que tot fos en ordre. Ella es sentí molt malaurada, emperò, es contingué i no digué res. Sa figura dalt del cavall amb el cap inclinat era preciosa, i ell tot commogut digué : - Vindré amb tu per a acompanyar-te. - És a prop, ja està bé. Faré tornar el cavall de seguida; mentrestant, resta ací. El lloc és tan rònec que no vull pas que el vegis. Ell decidí fer-ho així i restà assegut a la galeria. La dona no tenia molta gent amb ella. Per tot acompanyament hi havia un jove patge que des d’antany era amb ella. Mentre encara era sota l’esguard de l’home ella féu per a amagar les llàgrimes, emperò, tan prompte travessà la portalada plorà amb desconsol i el patge era trasbalsat. La serventa els guià pel camí mentre s’allunyaven. - Havíeu dit que hi arribaríem tot seguit. Com és que ningú no us acompanya tan lluny? Era un poble de muntanya i no hi havia ningú. Ella anava plorant molt afligida. L’home, a casa, inquiet, sol i ple de melangia, pensava amb tot l’afecte en aquella preciosa dona per a qui tenia tota la consideració. Es preguntà en què estaria pensant mentre marxava, i mica en mica, després d’una bona estona, s’estirà a la galeria amb les cames penjant. o 0 o

堤中納言物語 -42- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (02)

見れば、あてに こゝしき人の、日ごろ物を思ひければ、少し面瘠せていとあはれげなり。うち恥ぢしらひて、例のやうに物言はで、しめりたるを、いと心苦しう思へど、然(さ)言ひつれば、言ふやう、 　「志ばかりは變らねど、親にも知らせで、斯樣に罷りそめてしかば、いとほしさに通ひはべるを、つらしと思すらむかしと思へば、何とせしわざぞと、 今なむ悔しければ、今もえかき絶ゆまじうなむ。彼處につちをらすべきを、『此處に渡せ。』となむいふを、いかゞ思す。外へや往なむと思す。何かは苦しから む。かくながら端つ方におはせよかし。忍びて忽ちに何方(いづち)かはおはせむ。」 など言へば、女、「此處に迎へむとていふなめり。これは親などあれば、此處に住まずともありなむかし。年ごろ行く方もなしとみる〳〵、斯く言ふよ。」と、「心憂し。」と思へど、つれなく答ふ。 　「さるべき事にこそ。はや渡し給へ。何方も〳〵往なむ。今までかくてつれなく、憂き世を知らぬ氣色こそ。」 といふ。いとほしきを、男、 　「など斯う宣ふらむや。今にてはあらず、唯暫しの事なり。歸りなば、又迎へ奉らむ。」 と、言ひ置きて出でぬる後、女、つかふ者とさし向ひて泣き暮す。 　「心憂きものは世なりけり。いかにせまし。おり立ちて來むには、いとかすかにて出で見えむもいと見苦し。いみじげに怪しうこそはあらめ。かの大原のいまこが家へ往かむ。かれより外に知りたる人なし。」 かくいふは、もとつかふ人なるべし。 　「それは片時(かたとき)おはしますべくも侍らざりしかども、さるべき所の出で來むまでは、まづおはせ。」 など語らひて、家の内清げに掃かせなどする。心地もいと悲しければ、泣く〳〵恥しげなる物燒かせなどする。 Quan la veié, elegant i gentil, ara quelcom demacrada pel temps que portava consirosa, en fou pesarós. Li encongia el cor veure-la tan apocada, incapaç de parlar-li com d’usança de tan torbada que era, emperò, com s’havia compromès a dir-li-ho, ho féu : - Mon esguard per tu no ha canviat, mes he començat a visitar-la d’amagat de ses pares, i he seguit fent-ho per llàstima. Quan penso com de dolorós és per a tu, em pregunto per què ho he fet, i m’ho retrec. Mes ara no sé pas com deixar-ho. Em diuen que la porti ací perquè han de “profanar la terra” (01) allà. Què et sembla? Has pensat en anar-te’n a algun lloc? Com t’adoloria d’ésser ací? Podries continuar-hi en una altra banda de la casa. On aniries si marxessis de sobte d’amagat? Ella pensà “Sembla dir-me que la rebrà ací. Si té pares, per què ha de voler viure ací? Que parli així quan sap molt bé que durant anys no he tingut enlloc on a anar! Que n’és de dolorós!” Emperò, ella contestà fredament : - Bé, es natural. Porta-la de seguida. Jo me n’aniré a qualsevol lloc. Fins ara he viscut sens cabòries ni saber res de les preocupacions d’aquest món efímer. - Per què dius açò? No sé pas quant de temps serà, mes no per molt. Quan ella se’n torni tu seràs ací altra vegada. Després que l’home hagués eixit, ella es passà tot el temps plorant amb sa serventa. - Món malaventurat! I què faré ara? Quan aquesta dona arribi ací imposada açò seria humiliant i em sentiré desgraciada, una dissort . Segurament serà un lloc miserable, mes aniré a ca la Imako, a Ôhara, llevat d’ella no conec ningú més. La Imako seria una antiga serventa. (02) - No crec que sigui un lloc on poguéssiu restar ni un moment. Tot i així, és un indret on anar ara i estar-s’hi un temps. Açò es digueren entre elles, i la pena que sentí al veure-la netejant i escombrant la casa la féu plorar i plorar impotent mentre li feia cremar ses lletres personals. - - - - - 01 – (419-27) Profanació de la terra (土犯 – Tsuchi okasu). Una de les creences importades de la Xina basades en el concepte “ying-yang”. En aquest cas es tracta del déu de la terra, guardià de la llar. Quan s’havia de fer qualsevol canvi o reparació de la casa s’havia d’estar fora del lloc i no tornar-hi fins que s’havia acabat. 02 – (420-02) Imako (いまこ). Aquesta nota és un afegitó posterior. o 0 o

堤中納言物語 -41- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (01)

　下わたりに、品賤しからぬ人の子ども、叶はぬ人をにくからず思ひて、年ごろ經るほどに、親しき人の許へ往き通ひける程に、女を思ひかけて、みそかに通ひありきけり。珍しければにや、初めの人よりは志深く覺えて、人目もつゝまず通ひければ、親聞きつけて、 　「年ごろの人をもち給へれども、いかゞせむ。」 とて許して住ます。もとの人聞きつけて、 　「今はかぎりなめり。通はせてなどもよもあらせじ。」 と思ひわたる。「往くべきところもがな。つらくなり果てぬ前(さき)に離れなむ。」と思ふ。されど、さるべき所もなし。 　今の人の親などは、おし立ちて言ふやう、 　「妻(め)などもなき人の切に言ひしに婚(あは)すべきものを、かく本意にもあらでおはしそめてしこそ口惜しけれど、いふかひなければ、かくてあらせ奉るを、世の人々は、『「妻居(す)ゑ給へる人を思ふ。」と、さいふも、家に居ゑたる人こそ、やごとなく思ふにはあらめ。』などいふもやすからず。實(げ)にさる事に侍る。」 と言ひければ、男、 　「人數(ひとかず)にこそはべらねど、志ばかりは勝る人侍らじと思ふ。彼處には渡し奉らぬを、おろかに思さば、只今も渡し奉らむ、いと異樣になむ侍る。」 といへば、親、 　「さらにあらせたまへ。」 と押し立ちていへば、男、「あはれ、かれも何方(いづち)遣 らまし。」と覺えて、心の中悲しけれども、「『今のがやごとなければ、かく。』など言ひて、氣色も見む。」と思ひて、もとの人のがりいぬ。 A la part baixa de la ciutat, un home de no pas humil condició, feia anys que tenia una relació amorosa amb una dona que no anava com ell voldria, s’encaterinà amb la filla d’uns amics que sovintejava i la visitava d’amagat. Com era una nova sensació sentia per ella una consideració més pregona que no pas per sa muller. Com no tenia esguard que el veiessin quan la visitava els pares d’ella se n’assabentaren. - Fa anys que té esposa, mes com podem aturar-ho? Es digueren i ho permeteren. Sa muller ho sabé. - Açò sembla ara el final. Segurament ells o en tindran prou amb que la visiti. I s’hi capficà. - Voldria que hi hagués un lloc on anar. Haig de fer-ho abans que esdevingui insuportable. Emperò, no hi havia cap lloc on anar. Els pares de la nova dona digueren a l’home amb obligança : - Hi havia un home que no tenia esposa, n’era desitjós d’ella, i nosaltres l’hauríem d’haver maridada. Així doncs, no érem d’acord que vós comencéssiu a sovintejar-la. És lamentable, mes com ja no s’hi podia fer res ho hem permès. És amoïnador que la gent en vagi parlant : “Un home que té muller! Tot i que diu que s’estima la noia, la dona que té a casa haurà més consideració”. I realment és així! - No sóc més que la majoria de la gent, mes, ningú no li tindrà més esguard. Si penseu que és descurós per ma part perquè no l’he portada a casa, ho faré ara mateix. Açò que dieu és certament greujós. - És almenys que podeu fer per ella – digueren ells porfidiosos. “Ai las! On la podria enviar?!” Es digué tot dolençós, emperò, la dona d’ara era més important per a ell. Penà en dir-ho a sa muller i veure com s’ho prenia. Amb aquesta pensada tornà a casa. o 0 o

堤中納言物語 -40- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (6)

　 蓮の御人は、いみじくしたのめて、 　「さらば。」 と契りしに、騷しきことのありしかば、引き放ちて入りにしを、「いみじ。」と思ひながら許してき。 　紫苑の御人は、いみじく語らひて、今にむつましかるべし。 　朝顔の人は、若うにほひやかに愛敬づきて、常に遊び敵にてはあれど、名殘なくこそ。 　桔梗(ききやう)は常に恨むれば、 　「さわがぬ水ぞ。」と言ひたりしかば、 　「澄まぬに見ゆる。」 と言ひし、にくからず。 　何れも知らぬは少くぞありける。其の中にも、女郎花のいみじくをかしく、ほのかなりし末ぞ、今に、「いかで唯よそにて語らはむ。」と思ふに、「心 憎く。今一度ゆかしき香を、いかならむ。」と思ふも、定めたる心なくぞありくなる。至らぬ里人などは、いともて離れて言ふ人をば、いとをかしく言ひ語ら ひ、兄弟といひ、いみじくて語らへば、暫しこそあれ。顔容貌のみに、などかくはある。物言ひたるありさまなども。この人には、かゝる、いとなかり。宮仕へ 人、さならぬ人の女なども謀らるゝあり。 内裏にも參らず徒然なるに、かの聞きし事をぞ、「その女御の宮とて、のどかには。かの君こそ容貌をかしかなれ。」など、心に思ふこと・歌など書き つゝ、手習にしたりけるを、又人の取りに書きうつしたれば、怪しくもあるかな。これら作りたる樣も覺えず、よしなき物のさまを、虚言にもあらず。世の中に虚(そら)物 語多かれば、實としもや思はざらむ。これ思ふこそ妬けれ。多くはかたち・しつらひなども、この人の言ひ、心がけたるなめり。誰ならむ、この人を知らばや。 殿上には、只今これをぞ、「怪しく、をかし。」と言はれ給ふなる。かの女たちは、此處にはしそくおほくして、かく一人づゝ參りつゝ、心々に任せて逢ひて、 斯くをかしく殿の事言ひ出でたるこそをかしけれ。それもこのわたりいと近くぞあなるも、知り給へる人あらば、「その人。」と書きつけ給ふべし。 Aquella de la dama “lotus” li féu tota la confiança i vot d’amor, llavors hi hagué un problema i es separà d’ell per a tornar a dintre. Ell pensà que era de doldre, emperò, la deixà anar. Aquella de la dama ”àster” esdevingué plenament son amant i segurament són encara íntims. La de la dama “glòria del matí”, jove, radiant i encisadora, era sempre una bona companyia de jocs, mes després no deixava cap recordança. La de la dama “campaneta” era sempre greujosa i quan ella li digué : - “Aigües encalmades” (11) Ella respongué : - Què es veu quan no són clares” (12) I que ell trobà abellidores. Coneixia gairebé totes noies! D’entre elles, la de la “patrínia” la trobava molt plaent, amb aquella veueta, i pensà ara que li agradaria parlar amb ella encara que només fos com un conegut, i anava amunt i avall sens cap altra cosa al cap que com podria tornar a veure sa preciosa parença. Les noies que no tenien experiència vivien a casa i les havien avisat de mantenir-se ben allunyades d’ell. Les abellia de la manera més afalagadora, i amb algunes de les germanes que durant un temps s’hi resistien ho féu tan bé que acabaren cedint. No era per cas un home tan atractiu que feia goig de mirar? I moltes foren així enganyades. Noies que servien a la cort i les filles d’altra gent que no hi eren de servei foren enganyades. Tampoc no hi vaig a palau, i en lleure escric sobre les coses que sento dir. Les residències de les consorts imperials són tranquil·les. Les noies que hi serveixen són certament unes belleses! Amb aquests pensaments al cap escriví açò com un exercici de cal·ligrafia. Algú m’ho agafà i en féu una còpia, i és preocupant. Totes aquestes coses no tenen parença d’haver estat inventades, semblaran desassenyades, emperò, no són falsedat. Com hi ha moltes coses inventades en el món, segurament no creieu pas que açò sigui veritable. És certament decebedor que penseu així! Molt parlar de parences i ornaments sembla tot el propòsit d’aquesta persona. Qui serà? Tant de bo ho sàpigues! Ara a la cort només es parla d’açò com quelcom singular i excitant. Aquelles noies tenen molta família. Cadascuna anà al servei de la cort per separat i es reuneixen a casa quan els hi plau, i una vegada allà certament expliquen totes les coses excitants que hi passen. Sembla que llur casa és molt a prop d’aquest veïnat. Si algú sap qui és aquesta persona hauria d’escriure una nota..... - - - - - - 11 – (416 – 03) Referència a un poema del Shinchokuzenwakashû, volum no. set, poemes de celebració (新勅撰和歌集卷第七 賀歌), escrit per a un concurs de poesia l’any 999 per Fujiwara no Nagayoshi (藤原長能, 802-856 / 長徳五年左大臣の家の歌合に) : 君が世の千年の松の深みどりさわがぬ水に影はみえつゝ. 12 – (416 – 94) Referència a un poema del Shûiwakashû, volum no.19, poemes amorosos (拾遺和歌集卷第十九 雜戀) : よと共に雨降る宿の庭たづみすまぬに影はみゆる物かは. o 0 o

堤中納言物語 -39- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra anònima. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (5)

　「まめやかに見し人とも思したらぬ御なげきどもかな。見も知らぬ、ふるめかしうもてなし給ふものかな。」 とて、 　百かさね濡れ馴れにたる袖なれど今宵やまさり濡(ひ)ぢて歸らむ とて出づる氣色なり。「例のいかになまめかしう、やさしき氣色ならむ。いらへやせまし。」と思へど、「あぢきなし、一所に。」とぞ思ひける。 　この女たちの親、賤しからぬ人なれど、いかに思ふにか、宮仕へに出したてて、殿ばら・宮ばら・女御達の御許に、一人づゝ參らせたるなりけり。同じ兄弟(はらから)ともいはせで、他人(ことびと)の子になしつゝぞありける。この殿ばらの女御たちは、皆挑ませ給ふ御中に、同じ兄弟の別れて候ふぞ怪しきや。皆思して候ふは知らせ給はぬにやあらむ。好色(すきもの)ばらの、御有樣ども聞き、「嬉し。」と思ひ至らぬ處なければ、此の人どもも知らぬにしもあらず。 　かの女郎花の御方と言ひし人は、聲ばかりを聞きし、志深く思ひし人なり。 　瞿麥の御人といひし人は、睦しくもありしを、いかなるにか、 「『見つ。』ともいふな。」 など誓はせて、又も見ずなりにし。 　刈萱の御人は、いみじく氣色だちて、物言ふ答へをのみして、辛うじてとらへつべき折は、いみじく賺(すか)し謀る折のみあれば、「いみじくねぶたし。」と思ふなりけり。 　菊の御人は、言ひなどはせしかど、殊に眞帆にはあらで、 　「誰、そまやまを。」 とばかり仄かに言ひて、膝行(ゐざり)いりしけはひなむいみじかりし。 花薄の人は、思ふ人も又ありしかば、いみじくつゝみて、唯夢の樣なりし宿世(すぐせ)の程もあはれに覺ゆ。 - És de plànyer que verament no creieu que no ens hem vist abans. No m’hi havia trobat mai. Quina manera tan antiquada de comportar-se! Ja avesat sóc A haver les mànigues Molles de cents d’anys Tornaré aquest vespre Més mullades encara? I féu senyal d’anar-se’n. “Serà encantador com sempre, amb sa distingida parença. Potser hauríem d’haver contestat” pensà una de les noies, mes s’ho repensà, “Seria debades”. Els pares d’aquestes noies no eren pas d’humil condició, emperò, per una raó o altra, les enviaren a la cort., cadascuna d’elles al servei de les filles dels nobles i dels prínceps. No havien de dir a ningú que eran germanes sinó filles d’algú altre. Tota aquella competència entres les filles de la noblesa era ben estranya a les germanes. Servint cadascuna per separat en aquelles cases totes eren ben considerades, potser pel fet de no saber res d’elles. Al galantejador plagué molt de saber llurs situació, i com anava arreu aquelles cases no li eren pas desconegudes. Per aquella que havia anomenat sa dama “patrínia”, tot i només haver sentit sa veu, li tenia bona volença. Amb aquella que havia dit “clavellina” a sa dama ja hi tenia intimitat, i, per alguna raó, la féu prometre “no dir res de què ens hem vist” (10), i no tornà a veure-la més. Aquella de la dama ·cortedèria” era molt presumptuosa, tot allò que feia era contestar les lletres que ell li enviava, i quan creia que havia arribat finalment l’ocasió d’haver-la, ella només ho aprofitava per a embrollar-lo, la qual cosa l’enutjava moltíssim. Amb aquella de la dama “crisantem” es parlaven, emperò ella no era especialment interessada, i poc després de murmurejà “Qui sou vós als turons arbrats?” féu per a tornar a sa cambra, la qual cosa ell trobà molt reeixida.Com la de la dama “eulàlies florides” tenia un amador, ho tingué molt amagat, això doncs, passà com un somni, i allò l’entristí tot pensant que allò era cosa del fat. - - - - - o 0 o