徒然草 - 52 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -52- - - -

仁和寺〔山城葛野郡花園村にある寺、眞言宗、俗に御室。〕に、ある法師、年よるまで石清水〔男山八幡宮〕を拜まざりければ、心憂く覺えて、ある時思ひたちて、たゞ一人かちより〔徒歩で〕詣でけり。極樂寺、高良（かうら）〔共に男山の麓にある末寺末社〕などを拜みて、かばかりと心得て歸りにけり。さて傍（かたへ）の人に逢ひて、「年ごろ思ひつる事果たし侍りぬ。聞きしにも過ぎて尊（たふと）くこそおはしけれ。そも參りたる人ごとに山へのぼりしは、何事かありけむ、ゆかしかり〔見たい知りたいと思ふ〕しかど、神へまゐるこそ本意なれと思ひて、山までは見ず。」とぞいひける。すこしの事にも先達（せんだち）〔先輩、案内者〕はあらまほしきことなり。- - - Un religiós del temple de Ninnaji era pesarós perquè no havia anat mai a retre culte al santuari d’Iwashimizu tot i son avançada edat. Llavors, un jorn decidí d’anar-hi en pelegrinatge tot sol i a peu. Féu ses oracions al temple de Gokurakuji i al santuari de Kôra, i convençut de què no hi havia més temples allà s’entornà. - - - De tornada al temple de Ninnaji digué a ses companys : - - - - Per fi, després de tants anys de pensar-hi ho he fet. És molt més impressionant del que havia sentit dir. De fet, hi havia gent que pujava més amunt, que hi ha alguna cosa allà dalt? Jo era encuriosit, emperò, allò més important eren mes pregàries i no mirí res més per la muntanya. - - - Àdhuc per a les coses més insignificants és desitjable tenir una guia. - - - o0o

徒然草 - 51 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -51- - - -

龜山殿〔龜山帝讓位の後山莊を嵯峨龜山に建てられた、その御殿。〕の御池に、大井川の水をまかせられむとて、大井の土民に仰せて、水車（みづぐるま）を作らせられけり。多くの錢（あし）を賜ひて、數日（すじつ）に營み出してかけたりけるに、大方廻らざりければ、とかく直しけれども、終に廻らで、徒らに立てりけり。さて宇治の里人を召してこしらへさせられければ、やすらかに結ひて〔樂々と作り上げて〕參らせたりけるが、思ふやうにめぐりて、水を汲み入るゝ事めでたかりけり。萬にその道を知れるものは、やんごとなきものなり。 - - - L’emperador retirat disposà que es fes afluir aigua del riu Ôi a l’estany del palau de Kameyama (112) i demanà a la gent d’Ôi que hi construïssin una sínia. Hi posà molts diners i en uns jorns fou feta. La muntaren, emperò, com no girava la referen. Seguia sens girar i la sínia s’alçava allà endebades. Es convocà llavors gent del poble d’Uji perquè en fessin una. Fou bastida sens cap problema i com era d’esperar la sínia girà i féu afluir l’aigua perfectament. - - - En tot, quan la gent sap son ofici és extraordinari. - - - - - - - - - 112 – (94 – 01) Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272).- - - o0o

徒然草 - 50 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text..- - - -50- - - -

應長〔花園帝の御代、一年だけ。〕のころ、伊勢の國より、女の鬼になりたるを率て上りたりといふ事ありて、その頃二十日ばかり、日ごとに京白川の人、鬼見にとて出で惑ふ。「昨日は西園寺〔當時の藤原實兼の邸〕に參りたりし、今日は院〔上皇の御所、後宇多院〕へまゐるべし。たゞ今はそこ＼／に〔どこそこに〕。」など云ひあへり。まさしく見たりといふ人もなく、虚言（そらごと）といふ人もなし。上下（かみしも）たゞ鬼の事のみいひやまず。その頃東山より、安居院（あぐゐ）〔山城愛宕郡の寺名、比叡山東塔竹林院の里坊であつた。〕の邊へまかり侍りしに、四條より上ざまの人、みな北をさして走る。「一條室町に鬼あり。」とのゝしりあへり、今出川〔一條東洞院邊を北から南へ流れた川〕の邊より見やれば、院の御棧敷〔一條大路に加茂祭御見物のためありし棧敷。〕のあたり、更に通り得べうもあらず立ちこみたり。はやく跡なき〔もとより無根〕事にはあらざんめりとて、人をやりて見するに、大方あへるものなし。暮るゝまでかく立ちさわぎて、はては鬪諍（＊原文「■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）」諍）おこりて、あさましきことどもありけり。そのころおしなべて、二日三日人のわづらふこと侍りしをぞ、「かの鬼の虚言は、この兆（しるし）を示すなりけり。」といふ人も侍りし。 - - Cap a l’era Ôchô (110) s’escampà per la capital el rumor de què des d’Ise s’havia portat una dona posseïda pel dimoni. - - - Durant una vintena de jorns la gent de la capital i de Shirakawa havia anat amunt i avall intentant de veure-la. Es deia : - - - - Ahir anà al temple de Saionji (111) - - - - Avui anirà al palau de l’emperador retirat. - - - - Ara mateix és ací o allà. - - - De fet, ningú tampoc no l’havia vist, ni ningú no deia que el rumor no era cert. Arreu només es parlava del dimoni. - - - Aquell temps, passí a prop d’Agui des de Higashiyama, i viu una gentada que anava de Shijô cap al nord tot bramant que el dimoni era entre Ichijô i Muromachi. Jo esguardí des d’on era. Prop d’Imadegawa hi ha havia una gernació al voltant de l’entarimat des d’on l’emperador retirat contemplava els festivals, i ni s’hi podia passar. Pensí que després de tot potser sí que allò tenia quelcom del cert. Envií algú que esbrinés alguna cosa, emperò, no trobà ningú que hagués vist res. La gent continuà cridant fins a fer-se fosc. Hi hagué batusses i altres situacions desagradoses. - - - Fou llavors que molta gent emmalaltí un o dos jorns, i es digué que allò fou degut a les falòrnies sobre l’afer del dimoni. - - - - - - - - - 110 – (91 - 01) Ôchô (應長). Era que va durar des del 1311 al 1312. - - - 111 – (91 – 05) Temple al nord de Kyoto. - - - o0o

徒然草 - 49 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -49- - - -

老來りて始めて道を行ぜむと待つ事勿れ。古き墳（つか）多くはこれ少年の人なり〔「莫下待2老來1方學上レ道、古墳盡是少年人」と云へる古句〕。はからざるに病をうけて、忽ちにこの世を去らむとする時にこそ、はじめて過ぎぬる方のあやまれる事は知らるれ。あやまりといふは他の事にあらず、速かにすべき事をゆるくし、ゆるくすべきことを急ぎて過ぎにしことのくやしきなり。その時悔ゆとも甲斐あらむや。人はたゞ無常の身に迫りぬる事を心にひしとかけて、つかの間も忘るまじきなり。さらばなどか此の世の濁りもうすく、佛道を勤むる心もまめやかならざらむ。昔ありける聖は、人のきたりて自他の要事をいふとき、答へていはく、「今火急の事ありて、既に朝夕にせまれり。」とて、耳をふたぎて念佛して、終に往生を遂げたりと、禪林の十因〔東山永觀堂を禪林寺と云ふ、その永觀律師の作つた往生十因をいふ。〕にはべり。心戒といひける聖は、餘りにこの世のかりそめなることを思ひて、靜かについゐける事だになく、常はうづくまりてのみぞありける。 - - - No espereu a ésser vells (105) per a practicar el “Dào” (106). Hi ha cossos joves en moltes tombes antigues. - - - Un només s’adona per primera vegada de les errades del passat quan és afectat per una malaltia inesperada i és al caire de deixar aquest món. - - - L’errada rau en fer a poc a poc allò que cal fer-se prest (107), i prest allò que cal fer a poc a poc, i se’n penedeix dels afers del passat. Aquest penediment és debades. - - - Un sempre ha de tenir molt en compte que la mort és a l’aguait i no oblidar-ho ni un instant. Per tant, no seria més lleuger el mantell d’impureses d’aquest món i més sincer nostre cor al servei de Buda? - - - Açò es diu a “Els deu elements per a la salvació” de Zenrin (108) : - - - - Un home virtuós de l’antigor quan algú anà a parlar amb ell sobre un afer important per a ambdós, li contestà “Ara hi ha quelcom que m’acuita i ho haig de fer d’urgència”, i es tapà les orelles i es posà a resar, i finalment arribà a l’alliberament. - - - Un home virtuós dit Shinkai (109) era tan convençut de la brevetat d’aquest món que no s’asseia per a descansar sinó que sempre era ajupit. - - - - - - - - - 105 – (89 – 01) Referència a “Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic. - - - 106 – (89 – 00) Referència al Dào Dé Jîng (道德經), obra atribuïda a Laozi (老子). Personatge més llegendari que històric, es creu que va viure al segle IV a.e.c. - - - 107 – (89 – 03) Vegeu la nota no. 105). - - - 108 – (89 – 09) Zenrin, abreviatura de Zenrinji (禅林寺), un temple de Kyoto. Aquí es refereix a un monjo del temple de nom Yôgan o Eikan (1032-1111), conegut com a Zenrin Yôgan. La referència és de la seva obra Ôjô Jûin (往生拾因). - - - 109 – (89 – 10) Shinkai (心戒, ¿-?) era el fill adoptiu de Taira no Munemori (平 宗盛, 1147-1185). - - - o0o

徒然草 - 48 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -48- - - -

光親卿〔權中納言藤原光親、光雅の子〕、院〔後鳥羽上皇〕の最勝講奉行〔最勝講は前出、最勝講の事務をとり行ふ人〕してさぶらひけるを、御前へ召されて、供御〔天皇などの御膳部〕をいだされて食はせられけり。もの食ひ散らしたる衝重（ついがさね）〔白木づくりの三方〕を、御簾の中へさし入れてまかり出でにけり。女房、「あな汚な。誰に取れとてか。」など申しあはれければ、「有職のふるまひ〔かゝる時には公事が多忙なので、有職の心得ある者が臨機の處置をとつたのである。〕、やんごとなき事なり。」とかへす＼〃／感ぜさせ給ひけるとぞ。 - - - Quan el ministre d’estat (102) Mitsuchika era censor de les lectures del sutra de la Llum Daurada (103) al palau de l’emperador retirat (104), fou convocat a la presència de sa majestat que li oferí menjada de son plat i que fes l’àpat amb ell. Mitsuchika picà una mica dels plats, els posà rere la cortina imperial i es retirà. - - - Les dames de companyia digueren entre elles : - - - - Que brut! Qui pensa que ho netejarà açò? - - - Emperò, l’emperador retirat digué : - - - - El comportament d’un entès. Extraordinari! - - - I, impressionat, ho repetí manta vegades. - - - - - - - - - 102 – (88 – 01) El ministre d’estat Mitsuchika (光親卿). Era Fujiwara no Mitsuchika (藤原光親, 1176-1221). - - - 103 - (88 – 03) Sutra de l’Excelsa Llum Daurada, “Konkômyôkyô” , amb el nom complet de “Konkômyôkyô Saishôôkyô sutra” (金光明経最勝王経). Aquest text en aquella època era el més representatiu del budisme i se’n feien lectures a palau durant la cinquena lluna de cada any al Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps. - - - 104 – (88 – 02) Era l’exemperador Gotoba ( 後鳥羽天皇, 1180-1239). - - - o0o