徒然草 - 60 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -60- -

- - 眞乘院〔仁和寺内の一坊、門主の隱居所〕に、盛親僧都とてやんごとなき智者ありけり。芋頭〔里芋の親〕といふものを好みて多く食ひけり。談義の座にても、大きなる鉢にうづたかく盛りて、膝もとにおきつゝ、食ひながら書をも讀みけり。煩ふ事あるには、七日（なぬか）二七日（ふたなぬか）など療治とて籠り居て、思ふやうによき芋頭をえらびて、ことに多く食ひて、萬の病をいやしけり。人に食はすることなし、たゞ一人のみぞ食ひける。極めて貧しかりけるに、師匠死にざまに錢二百貫〔一貫は一千文〕と坊ひとつを讓りたりけるを、坊を百貫に賣りて、かれこれ三萬疋〔一疋は十文、一貫は百疋と云ふ、三百萬疋（＊ママ）は三百貫。〕を芋頭の錢（あし）と定めて、京なる人に預けおきて、十貫づゝ取りよせて、芋頭を乏しからずめしけるほどに、また他用（ことよう）に用ふる事なくて、その錢（あし）皆になりにけり。「三百貫のものを貧しき身にまうけて、かく計らひける、誠にあり難き道心者（だうしんじゃ）なり。」とぞ人申しける。この僧都、ある法師を見て、しろうるり〔語調が何となく滑稽に聞え坊主らしく聞える出鱈目の綽號、語意を考證する必要はない。〕といふ名をつけたりけり。「とは何ものぞ。」と人の問ひければ、「さるものを我も知らず。もしあらましかば、この僧の顔に似てむ。」とぞいひける。この僧都、みめよく、力つよく、大食（たいしょく）にて、能書、學匠、辯説人にすぐれて、宗の法燈〔一宗の光明たる中心人物〕なれば、寺中にも重く思はれたりけれども、世を輕く思ひたる曲者〔こゝでは變物、ひねくれ者〕にて、よろづ自由にして、大かた人に隨ふといふ事なし。出仕して饗膳などにつく時も、皆人の前すゑわたすを待たず、我が前にすゑぬれば、やがて獨りうち食ひて、歸りたければ、ひとりついたちて行きけり。時非時〔僧は一日一食正午に食する、夫以外に晩食などするをかく云ふ。〕も人にひとしく定めて食はず、我が食ひたき時、夜中にも曉にも食ひて、ねぶたければ晝もかけ籠りて、いかなる大事あれども、人のいふこと聽き入れず。目覺めぬれば、幾夜もいねず。心をすまして嘯き〔こゝでは飄然として居る形容である、空うそぶく有樣。〕歩きなど、世の常ならぬさまなれども、人にいとはれず、よろづ許されけり。徳のいたれりけるにや。 - - - Al monestir de Shinô hi havia un abat de nom Jôshin el qual era molt sabent. Li agradaven molt els nyams i en menjava grans quantitats. Inclús durant ses lliçons sobre les escriptures religioses en tenia un topí ben ple al costat i se’ls menjava mentre llegia els textos sagrats. Quan queia malalt es recollia a la cel.la per a guarir-se durant una o dues setmanes i en menjava moltíssims, i així s’ho curava tot. No en donava mai a ningú, tots se’ls menjava ell sol. - - - Sempre havia estat molt pobre i al morir son mestre aquest li deixà dos-cents “kan” (117) i sa residència. Jôshin se la vengué per cent “kan”, i tots els tres-cents se’ls gastà en nyams. Els deixà en custòdia ca un amic de la capital el qual els hi enviava en lots de cent cada vegada, i d’aquesta manera no li’n mancaven mai. No es gastà els diner en cap altra cosa i així se li acabaren. - - - La gent digué : . . . - Un home pobre que rep tres-cents “kan” i en disposa d’aquesta manera ha d’ésser certament algú amb molta fe. - - - Una vegada, aquest abat veié un bonze i li posà el nom de “Shiroururi” (118). Quan li preguntaren què volia dir aquell nom ell contestà : - - - - No ho sé ni jo mateix. Mes, si això existís s’assemblaria a la cara d’aquest bonze! - - - L’abat era de bona parença, de forta constitució, gran menjaire, excel·lia en cal·ligrafia, en estudis religiosos i en retòrica. Al monestir se’l tenia en gran consideració, una llumenera de la secta, emperò, també com un excèntric, despreocupat dels afers del món, un esperit lliure que no obeïa res ni ningú. Àdhuc a l’hora de dinar després d’un servei religiós, seia a taula sens esperar ningú. Quan era servit començava a menjar tot seguit i quan volia tornar-se’n tot just s’alçava i sortia. No seguia els horaris dels àpats com els altres. Menjava quan li abellia, tan de nit com de matinada. Quan volia dormir es recloïa a la cel.la i encara que fós un afer important no escoltava res d’allò que li deien. Una vegada despert podia estar-se nits sens dormir, anava serè tot indiferent mentre cantava. - - - Era un home diferent, emperò, no era desagradós a ningú i li permetien tot. Potser perquè excel·lia en virtut? - - - - - - - - - 117 – (110 - ) Kan (貫). Un “kan” de monedes de coure (銭 – zeni) equivalia a uns 1000 “monme (匁) amb un pes de 3,75 grs. Les monedes tenien un forat quadrat al centre i se’n feien lligats de 100 o 1000 monedes.- - - 118 – (112 - 13 ) Shiroururi (しろうるり). De fet, es desconeix el seu significat. Shiro (白) vol dir “color blanc” i potser té alguna relació amb el color de la pell de la persona de la qual es parla. També podria estar relacionat amb “shirouri” (白瓜 ) : meló blanc. - - - o0o