26 de juliol del 2025

徒然草 - 156 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -156- - - -

大臣(だいじん)の大饗(だいきゃう)〔任大臣の披露式〕は、さるべき所をまをし受けて行ふ、常のことなり。宇治左大臣殿〔藤原頼長、所謂惡左府、忠實の子、忠通の弟〕は、東三條殿〔二條の南町の西に在る御殿〕にて行はる。内裏にてありけるを申されけるによりて、他所へ行幸ありけり。させる事のよせ〔大した縁續き〕なけれども、女院(にょゐん)〔國母の佛門に入られし尊稱〕の御所など借り申す故實なりとぞ。 - - - És d’usança que el banquet ofert per un ministre per a celebrar son nomenament es faci en un lloc adient. La festa del ministre de l’Esquerra d’Uji (267) fou celebrada al palau Sanjô de l’est. Allà hi havia l’emperador (268) i com el ministre li ho havia demanat l’emperador es traslladà a un altre lloc. Tot que no hi té cap relació, es demana al palau de l’emperadriu vídua. - - - - - - - - - 267 – (269 – 03) Fujiwara no Yorinaga (藤原 頼長, 1120-1156). 268 – (269 – 05) Aquí l’autor (Kenkô) s’equivoca. Quan Yorinaga va organitzar la festa l’emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155) no era en aquest palau. - - - o0o

19 de juliol del 2025

徒然草 - 155 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -155- - - -

世に從はむ人は、まづ機嫌〔時機、都合〕を知るべし。序〔場合〕惡しき事は、人の耳にも逆ひ、心にも違ひて、その事成らず、さやうの折節を心得べきなり。但し病をうけ、子うみ、死ぬる事のみ、機嫌をはからず、ついであしとて止む事なし。生住(しゃうぢう-ママ)(*しゃうぢゅう)異滅〔生は産、住は居所(*ママ)、異は病にかゝつて異形になること、滅は死亡〕の移り變るまことの大事は、たけき河の漲り流るゝが如し。しばしも滯らず、直ちに行ひゆくものなり。されば眞俗〔眞諦と俗諦と、眞理と俗世間、修道も俗事にても〕につけて、かならず果し遂げむとおもはむことは、機嫌をいふべからず。とかくの用意なく、足を踏みとゞむまじきなり。春暮れて後夏になり、夏果てて秋の來るにはあらず。 春はやがて夏の氣を催し、夏より既に秋は通ひ、秋は則ち寒くなり、十月(かんなづき)は小春〔陰暦十月頃一時春の如く暖くなる折を云ふ〕の天氣、草も青くなり、梅も莟みぬ。木の葉の落つるも、まづ落ちてめぐむにはあらず、下より萌(きざ)しつはる〔衝張る、芽ぐみきざす〕に堪へずして落つるなり。迎ふる氣下に設けたる〔下で支度してゐる〕故に、待ち取る序〔それを待ち受ける順序〕、甚だ早し。生老(しゃうらう)病死の移り來る事、又これに過ぎたり。四季はなほ定まれる序あり。死期(しご)は序を待たず。死は前よりしも來らず、かねて後(うしろ)に迫れり。人みな死ある事を知りて、待つ事しかも急ならざるに、覺えずして來る。沖の干潟遥かなれども、磯より潮の滿つるが如し。 - - - L’home que s’adapta a la faisó del món ha d’ésser conscient des del començament dels canvis. Expressar quelcom a destemps serà de mal sentir, trasbalsarà el cor i allò que es diu serà endebades. Un s’ha d’adonar del moment adient. Tanmateix, l’home no pot preveure la malaltia, el naixement i la mort; no pot pas aturar els moments adversos. Néixer, viure, emmalaltir i morir, els veritables esdeveniments, són com l’abassegador corrent d’un riu, ni un instant aturat, sempre fluint. No hauríem de parlar de canvis respecte a afers essencialment importants, siguin religiosos o mundanals, els qual, de totes maneres, s’han de portat a terme. Potser no estarem preparats per a una cosa o per l’altra, mes no hem d’aturar el decurs dels fets. No és que després de la primavera arribi l’estiu, ni que després de l’estiu sigui tardor. La primavera aviat porta senyals d’estiu, ja a l’estiu apareix la tardor i a la tardor hi ha llestament l’hivern. La desena lluna té un entretoc de temps primaverenc. Les herbes verdegen i les pruneres tenen brots. També cauen les fulles dels arbres. No és que primer caiguin les fulles i que després sortin els brots, no, és que les fulles no poden resistir la puixança dels brots de dessota. La vigoria rebuda es prepara dessota i els canvis són molt prestos. La transició del naixement a la vellesa i de la malaltia a la mort és encara més ràpida. Les quatre estacions tenen ja un ordre determinat. La mort no en té d’ordre. La mort no arriba pas pel davant, s’apropa per darrere. Hom sap de la mort. Quan un pensa que té temps, la mort arriba sobtadament. És com els bancs de sorra que s’allarguen en la mar i que les onades colguen. - - - o0o

12 de juliol del 2025

徒然草 - 154 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -154- - - -

この人、東寺〔今京都下京九條、教王護國寺、朱雀門の東なれば此の名稱がある〕の門に雨宿りせられたりけるに、かたは者ども集り居たるが、手も足もねぢゆがみうち反(かへ)り〔身體のそり反り〕て、いづくも不具に異樣なるを見て、「とり\〃/に類なきくせ者なり、最も愛するに足れり。」と思ひて、まもり給ひけるほどに、やがてその興つきて、見にくくいぶせく覺えければ、「たゞすなほに珍しからぬものには如かず。」と思ひて、歸りて後、「この間植木を好みて、異樣に曲折あるを求めて目を喜ばしめつるは、かのかたは者を愛するなりけり。」と、興なく覺えければ、鉢に栽(う)ゑられける木ども、みなほり棄てられにけり。さもありぬべきことなり。 - - - Una vegada, En Suketomo (266) s’aixoplugà de la pluja a la portalada del temple de Tôji. Allà s’hi havien aplegat uns esguerrats, amb mans i peus guerxats i torts. Tot mirant aquelles deformitats Suketomo pensà que cadascun d’ells era d’una raresa única, prou intererssant com per a conservar-los. Una estona després son interès minvà i ho trobà fastigós i miserable. Pensà que no hi havia res millor que les coses normals i gens especials. Quan tornà a casa s’adonà que els testos amb plantes que s’estimava tant, son gust per a branques estranyes i recargolades, plaents als ulls, era igual que son afecte pels esguerrats. Son interès minvat, arrencà totes les plantes i les llençà. Era allò que calia fer. - - - - - - - - - 266 – (265 – 05) Hinô Suketomo (日野資朝, 1290-1332). Degut a la seva implicació en un complot contra el regents militars va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) l’any 1324 i al 1332 va ser executat. - - - o0o

5 de juliol del 2025

徒然草 - 153 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -153- - - -

爲兼大納言入道〔藤原爲兼、定家三代の孫〕めしとられて、武士(ものゝふ)ども打ち圍みて、六波羅〔京都洛東鳥戸郷一帶の總稱〕へ率て行きければ、資朝卿、一條わたりにてこれを見て、「あな羨し。世にあらむおもひで、かくこそ有らまほしけれ。」とぞいはれける。 Quan el conseller major i religiós laic Tamekane (264) fou arrestat el portaven a Rokuhara envoltat de soldats, En Suketomo (265) ho veié prop d’Ichijô i exclamà : - Ah! Quina enveja! Un voldria deixar un record així en aquest món. - - - - - - - - - 264 – (264 – 01) Kyôgoku Tamekane (1254-1332). Era descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). Va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) dues vegades, una l’any 1296 i l’altra a l’any 1315, per motius polítics. Poeta i compilador de l’antologia imperial Gyokuyôwakashû (玉葉和歌集) entre els anys 1313-1314. 265 – (264 – 03) Hinô Suketomo (日野資朝, 1290-1332). Degut a la seva implicació en un complot contra el regents militars va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) l’any 1324 i al 1332 va ser executat. - - - o0o