MAN’YÔSHÛ (万葉集) -31-

我妹子が形見の衣下に着て直に逢ふまでは我れ脱かめやも

わぎもこが,かたみのころも,したにきて,ただにあふまでは,われぬかめや

Porto sota el vestit la roba que em va regalar l’estimada. No l'hauria de portar fins que et retrobi?

Poema nº 747

Autor : Ôtomo no Yakamochi (大伴家持)

Poeta i polític. i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.
Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.
Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -38-

夏の夜はまだ宵ながら明けぬるを雲のいづこに月宿るらむ [36]

natsu no yo waーmada yoi nagaraーakenuru woーkumo no izuko niーtsuki yadoruramu.

Encara hi ha vesprada les nits d´estiu amb la claror escampada. En quin recer dels núvols s´aixopluga la lluna?

Nota : Les nits d´estiu, segons la convenció poètica d´aquell temps, eren de curta durada, i la lluna rere els núvols anunciava la temporada de les pluges, és a dir, no permetia sortir de casa massa sovint i s´esperava el bon temps.

Kokinshû no. 166. Estiu. 古今集 / 夏.

Autor : Kiyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?)

Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).

KOKINSHÛ (古今集) -24-

人の家にうゑたりけるさくらの花さきはじめたりけ るを見てよめる

Compost tot veient com començaven a florir les flor del cirerer vora la casa d'algú.

ことしより春しりそむるさくら花ちるといふ事はならはざらなむ
ことしよりーはるしりそむるーさくらばなーちるということはーならわざらなむ

Des d'enguany la primavera ha començat a conèixer la flor del cirerer. Que no aprengui a caure.

Poema no. 49

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.

El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -37-

人はいさ心も知らずふるさとは花ぞ昔の香ににほひける [35]
hito wa isaーkokoro mo shirazuーfurusato waーhana zo mukashi noーka ni nioi keru.

Ignots són els recers del cor de l´home, però a on vaig néixer les flors tenen encara la fragància d´antany.

Nota : Poema encapçalat per : はつせにまうづるごとにやどりける人の家に、ひさ しくやどらで、ほどへてのちにいたれりければ、かの家のあるじ、かくさだかになむや どりはあるといひいだして侍りければ、そこにたてりけるむめの花ををりてよめる

“Hi havia una casa on s´hi hostatjava el poeta sempre que peregrinava a Hatsuse. Va passar molt de temps sense anar-hi i quan hi va tornar el propietari li va dir “ Com pots veure, sempre hi haurà lloc per a tu en aquesta casa”. Llavors el poeta va trencar una branca de prunera que hi havia allà i va compondre aquest poema”.

Kokinshû no. 42. Primavera. 古今集 / 春.

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868?/872? – 945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -30-

妹が見しやどに花咲き時は経ぬ我が泣く涙いまだ干なくに

いもがみし,やどにはなさき,ときはへぬ,わがなくなみた,いまだひなくに

L’estimada va veure com s’obrien les flors al voltant de casa. El temps passa i les meves llàgrimes encara no s’han eixugat.

Poema nº 469

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta, polític i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -36-

たれをかも知る人にせむ高砂の松も昔の友ならなくに [34]
tare wo ka moーshiru hito ni semuーTakasago noーmatsu mo mukashi noーtomo nara naku ni.

Qui em resta dels vells companys? Tampoc vosaltres, pins de Takasago, no sou els amics d´antany.

Nota : El pi de Takasago, un clàssic absolut, a la província de Harima, prop de Kobe, simbolitza la longevitat , es creia que tenia mil anys. Potser la llarga vida del pi fa més curta la vida de l´home que està sol.

Kokinshû no. 909. Temes diversos. 古今集 / 雑.

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)

Com a data certa de la seva vida només hi ha la del 24 d´abril del 914 quan va ser nomenat Jutge Suprem de la Cort.
Va participar activament en els cercles poètics del seu temps.

Sembla que va ser un virtuós del “koto” ( 琴 / 箏).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

KOKINSHÛ (古今集) -23-

ちりぬともかをだにのこせ梅花こひしき時のおもひいでにせむ

ちりぬともーかをだにのこせーうめのはなーこいしきときのーおもいでにせむ

Has de caure, però deixa la teva fragància, flor de la prunera, que serà el teu record quan em manquis.

Poema no. 48

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -35-

久方の光のどけき春の日にしづごころなく花の散るらむ [33]

hisakata noーhikari nodokekiーharu no hi niーshizu kokoro nakuーhana no chiruramu.

Sota l´encalmada llum del cel d'un dia de primavera, per què, trasbalsat, es desfulla el cirerer?

Nota : També hi ha interpretacions polítiques entre els comentaristes històrics d´aquesta obra: quan el país està tranquil, per què s´amoïnen les flors?.
光 : llum, sol, dia, es pot entendre en aquest context con el govern, l' emperador, que lligat a la primavera ( l'estació bona per excel·lència) li dóna un sentit d´harmonia i de plenitud.

Poema encapçalat per 桜の花のちるをよめる :

“Compost sobre la caiguda de la flor del cirerer”.

KOKINSHÛ no. 84. Primavera. 古今集 / 春

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû

(友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -29-

こもりくの初瀬の山の山の際にいさよふ雲は妹にかもあらむ

こもりくの,はつせのやまの,やまのまに,いさよふくもは,いもにかもあらむ

Els núvols mandrosos de les vessants de les recloses muntanyes de Hatuse són potser aquella noia.

Nota : Poema escrit arran de la incineració del cos d’una jove de la familia Hijikata (王形).

Poema nº 428

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂).

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet els cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

Aquest és el poema pòstum del poeta. Era a la província d’Iwami quan va sentir-se morir i el va compondre.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -34-

山川に風のかけたるしがらみは流れもあへぬ紅葉なりけり [32]
yamagawa niーkaze no kaketaruーshigarami waーnagare mo aenuーmomiji nari keri.

El vent ha posat un clos al riu de la muntanya . Son només fulles d´auró en un corrent sense força.

Nota :“Compost tot travessant la muntanya de Shuga”, segons la nota que encapçala el poema al Kokinshû :

しがの山ごえにてよめる

Kokinshû no. 303- Tardor. 古今集 / 秋.

Autor : Harumichi no Tsuraki (春道列樹, ¿ - 920)

Es va graduar a la Universitat Imperial el 910.

Va morir el 920 quan anava a ocupar el càrrec de governador de la província d´Iki.

KOKINSHÛ (古今集) -22-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia amb el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô. (veure Kokinshû -8-)

梅がかをそでにうつしてとどめてば春はすぐともかたみならまし
うめがかをーそでにうつしてーとどめてばーはるはすぐともーかたみならまし

Si pogués agafar la fragància de la prunera i retenir-la a les mànigues passaria la primavera i jo la tindria com un record.

Poema no. 46

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -33-

朝ぼらけ有明の月とみるまでに吉野の里にふれる白雪 [31]

asaborakeーariake no tsuki toーmiru made niーyoshino no sato niーfureru shirayuki.

Lluna del matí a Yoshino il.luminada per l´alba, t´he confós amb la neu blanca.

Nota : Yoshino és un lloc famós pels seus cirerers i la imatge de les fulles blanques comparades amb la neu i la seva fragilitat, relacionada amb l´estat transitori de les coses, apareix en tota la poesia de l´època. La lluna, llum blanca, la claror suau de l´albada, tot evoca aquest color que sembla ser el preferit del recopilador d´aquesta antologia, Teika.

Kokinshû no. 332. Hivern. 古今集 /冬.

Autor : Sakanoue no Korenori (坂上是則 (¿ - 930)

Va ser un funcionari modest que va ocupar un càrrec menor a la província de Kaga.

Només sabem que va publicar els seus poemes en diverses antologies i té un recull personal de l´any 924 : Korenori no Shû (是則の集).

Sembla que va ser un gran jugador d'un esport de pilota anomenat “Kemari” (蹴鞠).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

Tothom que vulgui llegir o simplement veure els caràcters japonesos pot descarregar-se el programa següent :

http://www.idiomas.astalaweb.com/Otros/Japon%C3%A9s
/Enlaces%20japon%C3%A9s.asp

Està en castellà, cliqueu "Fuentes japonesas",



(Aquesta nota està inclosa també en el missatge de l'inici del bloc)

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -28-

もののふの八十宇治川の網代木にいさよふ波のゆくへ知らずも

もののふの,やそうぢかはの,あじろきに,いさよふなみの,ゆくへしらずも

Vuitanta guerrers al riu Uji sense saber on els portaran les ones que les xarxes fan.

Poema nº 264

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710).

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

Aquest és el poema pòstum del poeta. Era a la província d’Iwami quan va sentir-se morir i el va compondre.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -32-

有明のつれなく見えし別れより暁ばかり憂きものはなし 30]

ariake noーtsurenaku mieshiーwakare yoriーakatsuki bakariーuki mono wa nashi

M´he separat de tu sota la freda lluna del matí i no puc sofrir la llum de l´alba.

Nota : Les variacions sobre aquest tema de la visita de l´amant a la dona estimada són molt nombroses, però era un convencionalisme que exigia un comportament estricte per part de l´home, el qual tant punt arribava a casa seva havia d´enviar una nota, anomenada “la carta del matí”, a la dona que acabava de deixar. Oblidar-se´n o simplement no fer-ho era considerat una barroeria que podia representar un trencament.

Kokinshû no. 625. Amor. 古今集 / 恋.

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei. Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.

Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)

És un dels”Trenta-sis Poetes Immortals”.

KOKINSHÛ (古今集) -21-

はるのよ梅花をよめる
Sobre les flors de la prunera en una nit de primavera.

春の夜のやみはあやなし梅花色こそ見えねかやはかくるる
はるのよのーやみはあやなしーうめのはなーいろこそみえねーかやはかくぬる

Enganyoses són les tenebres de les nits de primavera; no deixen veure, és cert, el color de la flor de la prunera, però no poden pas impedir la seva fragància.

Poema no. 41

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒 , act. lit. entre el 898 i el 922 , mort el 925)

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels recopiladors del Kokinshû. És un dels poetes més importants del seu temps. Té més de 193 poemes a les antologies oficials, a més de la seva pròpia antologia : Mitsune Shû (躬恒集 ).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -31-

心あてに折らばや折らむ初霜のおきまどはせる白菊の花 [29]

kokoroate niーorabaya oramuーhatsushimo noーoki madowaseruーshiragiku no hana.

Potser per atzar podré collir la blanca flor del crisantem sorprès per la primera glaçada.

Nota : Les flors del crisantem blanc té un paral.lelisme amb les flors del nou any, principi de la primavera, i la glaçada que és el final de l´hivern.

Kokinshû no. 277. Tardor. 古今集 / 秋

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒 , act. lit. entre el 898 i el 922 , mort el 925)

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels recopiladors del Kokinshû. És un dels poetes més importants del seu temps. Té més de 193 poemes a les antologies oficials, a més de la seva pròpia antologia : Mitsune Shû (躬恒集 ).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -30-

山里は冬ぞさびしさまさりける人目も草もかれぬと思へば [28/]

yama-zato waーfuyu zo sabishisaーmasari keruーhitome mo kusa moーkarenu to omoeba

Al poble muntanyenc l´hivern és més solitari que mai sense veure ningú i amb totes les flors marcides

Nota : “Kare” (kari) significa “estar separat” i “marcir-se”.

KOKINSHÛ no. 315. Hivern. 古今集 / 冬

Autor : Minamoto no Muneyuki no Ason (源宗于朝臣 , ¿ - 939)

Net de l´emperador Kôkô (光孝天皇, 830-887).

És un dels Trenta-sis Poetes Immortals”

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -27-

鴨山の岩根しまける我れをかも知らにと妹が待ちつつあるらむ

かもやまの,いはねしまける,われをかも,しらにといもが,まちつつあるらむ

Sóc arrecerat a les roques de la muntanya de Kamo. Sense saber-ho, m’estarà esperant l’estimada?

Poema nº 223

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710).

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

Aquest és el poema pòstum del poeta. Era a la província d’Iwami quan va sentir-se morir i el va compondre.

KOKINSHÛ (古今集) -20-

むめの花ををりてよめる
Compost tot collint una branca florida de prunera

鶯の笠にぬふといふ梅花折りてかざさむおいかくるやと

うぐいすのーかさにぬうというーうめのはなーおりてかざさむーおいかくるやと

Diuen que el pardal fa un capell a la flor de la prunera. Jo en colliré un ram per cofar la meva vellesa.

Poema no. 36

Autor : Ex-primer ministre de l'esquerra (Sanjô dairi no migi no ôimôchigimi, 東三条の左のおほいまうちぎみ, 812? - 854).

Era Minamoto no Tokiwa (源常). Fill de l'emperador Saga (嵯峨天皇, 786-842).

Va ser Ministre de l'Esquerra de l'emperador Nimyô (仁明天皇, 810-850) des del 840 al 844.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -29-

みかの原わきて流るるいづみ川いつみきとてか恋しかるらむ [27]

Mika no haraーwakite nagaruruーIzumi gawaーitsu mi kitote kaーkoishi karuramu

Pels camps de Mika brolla el riu Izumi. Si encara no t´he vist, per què t´enyoro?

Nota : Poema d´amor que gira sobre dues interpretacions: els amants s´han promès tornar a veure´s però no poden, o els amants no s´han trobat mai.
De fet, el riu Izumi és aquí emprat simplement per fer un joc de paraules amb “itsumi” (l´homofonia és gairebé exacta) que significa “quan et vaig veure.....” (caràcters subratllats).

SHINKOKINSHÛ no. 996. Amor. 新古今集 / 恋.

Autor : Chûnagon Kanesuke (Conseller Kanesuke中納言兼輔, 877-933)

Fujiwara no Kanesuke ((藤原兼輔)

Va compondre un recull poètic que porta el seu nom: Kunesukeshû (兼輔集).

La seva residència del riu Kamo (加茂川) va ser lloc de reunió de molts poetes i altres figures literàries del seu temps.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -26-

み立たしの島を見る時にはたづみ流るる涙止めぞかねつる

みたたしの-しまをみるとき-にはたづみ-ながるるなみた-とめぞかねつる

Ell va estar-hi en aquesta illa que contemplo, tolls d’aigua les llàgrimes que ploro, i no puc aturar-les.

Nota : És un dels molts poemes dedicats a la memòria del príncep Kusakabe (草壁皇子, 662-689). Era fill de l’emperador Temmu (天武天皇, 631-686) i la seva mare va ser l’emperadriu Jitô ((持統天皇, 645-702). Segons les cròniques històriques va ser nomenat príncep hereu l’any 681. Cap al 686 l’emperador va caure malalt i va traspassar el poder a l’emperadriu i a Kusakabe. A la mort del seu pare va presidir les ceremònies funeràries i va dirigir la construcció del seu mausoleu, però va morir just abans de la seva coronació el 689, als vint-i-vuit anys.

Poema nº 178

Autor : Kakinomo no Hitomaro (柿本 人麻呂).

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -28-

小倉山峰のもみぢばこころあらば今ひとたびのみゆき待たなむ [26]

Ogura yamaーmine no momijibaーkokoro arabaーima hitotabi noーmiyuki matanamu

Si tinguéssiu cor, fulles d´auró del cim d´Ogura, esperaríeu amb ànsia la visita de l´emperador.

Nota : Al Shuishû es comenta que durant una visita de l´ex-emperador Uda (宇多天皇, 867-931), aquí Teiji-In (亭子院), al riu Ôi, aquest va dir que era un lloc que el seu fill, l´emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930 ) també hauria de visitar; així doncs, el poeta va escriure el poema per comunicar-li-ho :

亭子院の大井川に御幸ありて行幸もありぬべき所なりと仰せ給ふにことのよし奏せむと申して

També s´en parla d´aquesta anècdota al Yamato Monogatari (大和物語), capítol 99 :

亭子の帝の御供におほきおとゝ大井につかうまつり給へるに紅葉小倉山に色々のいとおもしろかりけるをかきりなくめてたまふて行幸もあらんにいとけうある所になん有けるかならすそうしてせさせ奉らんなと申給ふてついてに...................

SHUISHÛ, no. 1128. Temes diversos. 拾遺集 / 雑

Autor : Príncep Teishin (貞信公, 880-949)

Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平).

Va ocupar molts càrrecs, entre ells el del ministeri de l´Esquerra i Gran Conseller.

Va continuar la compilació del codi “Engi-Shiki” (延喜式) que havia començat el seu germà Tokihira (藤原 時平, 871-909), publicat el 927 en 50 volums.

KOKINSHÛ (古今集) -19-

やどちかく梅の花うゑじあぢきなくまつ人のかにあやまたれけり

やどちかくーうめのはなうえじーあじきなくーまつひとのかにーあやまたれけり

No hi ha flors de prunera vora casa. Apesarat, confonc la fragància de qui espero.

Poema no. 34

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -27-

名にし負はば逢坂山のさねかづら人に知られでくるよしもがな [25]

Na ni shi owabaーÔsaka yama noーsanekazuraーhito ni shiraredeーkuru yoshi mo gana

Fes honor al teu nom, oh, planta enfiladissa de la muntanya del Retrobament, i fora de l´abast dels ulls dels homes portem al seu costat !

Nota : La “Muntanya del Retrobament” té un caire amorós en el sentit d´aconseguir allò que es desitja de la persona de la qual s´està enamorat. “Ôsaka-yama” significa literalment “Barrera d´Ôsaka” i traspassar-la té aquí una connotació eròtica.

- さね té també el significat de “son”, una al.lusió a “estar al llit, dormir”.

GOSENSHÛ no. 700. Amor. 後撰集. 恋 .

Autor : El ministre de l´Esquerra Sanjô / Fujiwara no Sadakata.(三条右大臣, / 藤原定方, 873-932)

El seu sobrenom “Sanjô” procedeix de la seva residència al “tercer districte” de la capital.

KOKINSHÛ (古今集) -18-

色よりもかこそあはれとおもほゆれたが袖ふれしやどの梅ぞも

いろよりもーかこそあわれとーおもうゆれーたがそでふれしーやどのうめぞも

Més que no pas el color és la fragància que em commou. De qui seran les mànigues perfumades que han tocat la prunera de casa?

Poema no. 33

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -26-

このたびは幣もとりあへず手向山紅葉の錦神のまにまに [24]
Kono tabi wa-nusa mo toriaezu-Tamuke yama-momiji no nishiki-kami no mani mani

Aquesta vegada no tinc cap ofrena, però al cim del Tamuke les garlandes de l´auró són un regal als déus.

Nota :En el Kokinshû el poema està encapçalat per :

朱雀院のならにおはしましたりける時にたむけ山に てよみける

Poema escrit a la Muntanya de les Ofrenes quan l´ex-emperador Uda va anar a Nara l´any 898.

Sembla, però, que aquí no representa cap indret topogràfic malgrat l´aclariment de la nota, sinó més aviat el custom dels viatgers de fer ofrenes als déus de les muntanyes quan hi passaven per assegurar-se un bon trajecte.

KOKINSHÛ, no. 420. Viatge. 古今集. 羇旅

Autor : Kanke / Sugawara no Michizane (菅家 / 菅原道真 , 845-903)

Fill d´una família d´intel.lectuals es va destacar molt aviat en els estudis, especialment en llengua xinesa i història. Va rebre el títol, extraordinari en el seu temps, de doctor en filosofia l´any 877, el tercer de la seva família en moltes generacions. Va ser molt famós per les seves antologies i composicions en xinès.

L'any 901 va ser acusat pels Fujiwara per la seva participació en un complot per enderrocar l'emperador i va ser exiliat a Dazaifu, a la prefectura de Fukuoka, on va morir dos anys més tard. Posteriorment va rebre honors pòstums. Actualment al seu sepulcre s'hi apleguen sempre molts estudiants i les seves famílies per demanar bones notes als exàmens. És considerat el patró dels estudiants i dels cal.lígrafs.

Se n'ha parlat molt de la seva innocència en aquest afer però no s'ha pogut aclarir fins a quin punt la seva implicació va merèixer el càstig que va rebre.

La llegenda diu que el seu esperit enutjat per la injustícia del seu càstig va provocar moltes catàstrofes naturals.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -25-

ありつつも君をば待たむうち靡く我が黒髪に霜の置くまでに

ありつつも,きみをばまたむ,うちなびく,わがくろかみに,しものおくまでに

Viuré i t’esperaré fins que la gebrada colgui els meus llargs cabells negres!

Poema nº. : 87

Autor : Emperadriu Iwanohime (磐姫皇后, primera meitat del segle V).

Poema pensant en l’emperador Nintoku (仁徳天皇, 313 ?-399 ?)

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -25-

月みればちぢにものこそ悲しけれわが身一つの秋にはあらねど [23]

Tsuki mirebaーchiji ni mono kosoーkanashi kereーwaga mi hitotsu noーaki ni wa aranedo

Quan contemplo la lluna una munió de pensaments m´entristeix. No és per a mi només que ha arribat la tardor.

KOKINSHÛ, no. 193. Tardor. 古今集. 秋

Nota : “これさだのみこの家の哥合によめる". La nota que encapçala el poema ens diu que va ser “Compost al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada (是貞の親王家歌合)”.

Autor : Ôe no Chisato (大江千里. Indicis d´act.lit. : 889-923)

No hi dades sobre la seva vida. Només sabem que era nebot d' Ariwara no Yukihira (在原行平) i d' Ariwara no Narihira (在原業平).

KOKINSHÛ (古今集) -17-

折りつれば袖こそにほへ梅花有りとやここにうぐひすのなく
おりつればーそでこそにおえーうめのはなーありとやここにーうぐいすのなく

Quan cullo un ram les meves mànigues són perfumades per les flors de la prunera, potser per això aquí hi canta el rossinyol.

Poema no. 32

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -24-

吹くからに秋の草木のしをるればむべ山風をあらしといふらむ [22]

Fuku kara niーaki no kusa ki noーshiorurebaーmube yama kaze woーarashi to iuran

Herbes i arbres de la tardor es pleguen sota el seu brufol. És la “Gran Tempesta”, així anomenen l´oratge de la muntanya.

Joc de paraules aquí més gràfic que en altres casos:

山風 (Arashi) : fort vent de finals de la tardor, i segons la lectura literal dels caràcters : vent i muntanya = tempesta.

Els primers comentaristes d´aquest poema rebutjaven aquesta interpretació gràfica dels caràcters per poc seriosa.

KOKINSHÛ no. 240.Tardor. 古今集 / 秋.

Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)

No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -24-

吹くからに秋の草木のしをるればむべ山風をあらしといふらむ [22]

Fuku kara niーaki no kusa ki noーshiorurebaーmube yama kaze woーarashi to iuran

Herbes i arbres de la tardor es pleguen sota el seu brufol. És la “Gran Tempesta”, així anomenen l´oratge de la muntanya.

Joc de paraules aquí més gràfic que en altres casos:

山風 (Arashi) : fort vent de finals de la tardor, i segons la lectura literal dels caràcters : vent i muntanya = tempesta.

Els primers comentaristes d´aquest poema rebutjaven aquesta interpretació gràfica dels caràcters per poc seriosa.

KOKINSHÛ no. 240.Tardor. 古今集 / 秋.

Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)

No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -24-

君が行き日長くなりぬ山尋ね迎へか行かむ待ちにか待たむ

きみがゆき,けながくなりぬ,やまたづね,むかへかゆかむ,まちにかまたむ

Fa tant de temps que ets fora! Aniré als turons a retrobar-te o t’esperaré i esperaré aquí?

Poema nº. : 85

Autor : Emperadriu Iwanohime (磐姫皇后, primera meitat del segle V). Emperadriu onsort de l’emperador Nintoku (仁徳天皇, regnat primera meitat del segle V). Iwanohime va ser famosa per la gelosia que va sentir per la segona esposa de l’emperador i els seus múltiples afers amorosos.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -23-

今来むといひしばかりに長月の有明の月を待ち出でつるかな [21]
Ima kon to-iishi bakari ni-nagatsuki no-ariake no tsuki wo-machi izuru kana

Va dir simplement que ara vindria…... I com l´he esperat fins a la lluna de l´alba del llarg mes!

Nota : En japonès el subjecte de la frase queda ambigu en molts casos, però aquí hi ha unanimitat en considerar que és una dona qui es queixa de l´espera per l´amant que no arriba. De fet, això es pot deduir considerant que era sempre l´home qui visitava l´dona i no a l´inrevés. Així doncs queda clar el sentit de tristor i d´angoixa d´aquesta situació, tema, per altra banda, força habitual en la poesia d´aquell temps.

KOKINSHÛ nº 691. Amor.古今集. 恋.

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)

Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利) .Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. ……

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”, com el seu pare.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -22-

わびぬれば今はたおなじ難波なるみをつくしても逢はむとぞ思ふ [20]
wabi nureba-ima hata onaji-Naniwa Naru-mi wo tsukushite mo-awamu to zo omou

Amb la meva pena ja tot se me´n dóna. Trobem-nos doncs encara que em costi la vida a la vora del Naniwa !

Nota : Poema del Gosenshû amb una nota que diu : 事いできて後に京極の御息所につかはしける (enviat a la dama de cambra de Kyôgôku després d´un afer amorós).

La dama en qüestió era Fujiwara no Hôshi, filla de Tokihira (藤原 時平, 871 – 909), i havia tingut un fill amb l' emperador Uda (宇多天皇, 867-931), amb qui en tindria dos més. La relació dels dos amants va ser pública.

GOSENSHÛ no. 960. Amor.後撰集. 恋.

Autor : Motoyoshi Shinnô (Príncep Motoyoshi – 元良親王, 890-943)

Fill gran de l´emperador Yôzei (陽成院, poema no.13). Té uns vint poemes en diverses antologies poètiques.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -23-

采女の袖吹きかへす明日香風都を遠みいたづらに吹く

うねめの,そでふきかへす,あすかかぜ,みやこをとほみ,いたづらにふく

El vent d’Asuka que feia voleiar les mànigues de les donzelles de la cort bufa endebades lluny de la capital.

Poema nº. : 51

Autor : Príncep Shiki (志貴皇子, ¿-716). Fill de l’emperador Tenji (天智天皇, 626-672). Tot i que tota la seva obra és de només sis “tankes”, està considerat com un dels millors poetes del Man’yôshû.

L’any 694 l’emperadriu Jitô (持統天皇, 645-702) va traslladar la cort del palau d’Asuka al de Fujiwara, ambdós palaus eren a la mateixa regió del Yamato.

Autor : Príncep Shiki (志貴皇子, ¿-716). Fill de l’emperador Tenji. Tot i que tota la seva obra és de només sis “tankes”, està considerat com un dels millors poetes del Man’yôshû.

L’any 694 l’emperadriu Jitô va traslladar la cort del palau d’Asuka al de Fujiwara, ambdós palaus eren a la mateixa regió del Yamato.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -21-

難波潟みじかき蘆のふしの間もあはでこの世をすぐしてよとや [19]

Naniwa gata-mijikaki ashi no-fushi no ma no-awade kono yo wo-sugushite yo to ya

Ni per un instant, breu com el nus del jonc dels aiguamolls de Naniwa, no ens hem de veure més. És això el què em demanes?

Nota : La badia de Naniwa (actualment el port d´Osaka) era famosa pels seus joncars utilitzats per cobrir teulades. La part buida de la tija entre els nusos designa de forma metafòrica un temps molt curt.

En una altra antologia de la mateixa autora, aquest poema porta, junt amb altres tres poemes, aquest comentari :

Pel voltant de la tardor, quan ell havia parlat tan cruelment.

SHINKOKINSHÛ no. 1049. Amor. 新古今集. 恋 .

Autor : Ise / Ise no miyasudokoro(伊勢 / 伊勢の御息所, 875?/877? – 938?/940?)

Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir un filla.

Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?）, esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平,875-945),germà d’Atsuko, es va fixar amb ella. i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar.

Encara que se li han atribuit altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).

KOKINSHÛ (古今集) -15-



かりのこゑをききてこしへまかりにける人を思ひて よめる

Poema compost tot escoltant el crit dels ànecs salvatges i pensant en algú que se'n va anar als territoris del nord.

春くればかりかへるなり白雲のみちゆきぶりにことやつてまし
はるくればーかりかえるなりーしらくものーみちゆきぶりにーことやつてまし

Amb la primavera els ànecs salvatges se'n tornen pels camins dels núvols blancs. El meu missatge t'arribarà amb ells.

Poema no. 30

Els ànecs salvatges són aus migratòries que arriben al Japó a la tardor i tornen al nord tot just quan comença la primavera. Aquí es fa referència a un fet narrat en una obra xinesa : “Hanshu” (漢書), on s'explica que Su Wu (蘇武, 140 a.e.c - 60 a.e.c), que estava empresonat en un altre país, va enviar un missatge a casa lligant-lo a les potes d'un ànec. Va ser diplomàtic durant la dinastia Han, famós en la història de la Xina per la seva fidelitat i patriotisme.

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic, té uns 193 poemes en les antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal Mitsune Shû (躬恒集).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -20-

住の江の岸に寄る波よるさへや夢の通路人目よくらむ

Sumi no e no-kishi ni yoru nami-yoru sae ya-yume no kayoi ji-hito me yoku ramu

[18]

Les onades s´acosten a la badia de Sumi; però és que ni de nit, ni pels viaranys del somni, no t´he de veure ?

Nota : Es creia que el fet de somiar en una persona estimada significava que ella pensava en qui la somiava, confirmant que el sentiment era recíproc.

Poema presentat al concurs celebrat al palau de l´emperador durant l´era Kanpyô (寛平) l'any 953.

KOKINSHÛ no. 559. Amor. 古今集. 恋 .

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, naixement 901?/907?- ?)

Hi ha poques dades sobre la seva vida.

A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.

És una dels “Trenta-sis poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -19-

ちはやぶる神代もきかず龍田川からくれなゐに水くくるとは

Chihayaburu-kamiyo mo kikazu-Tatsuta gawa-kara kurenai ni-mizu kukuru to wa

[17]

Ni quan els déus eren omnipotents havia sentit dir que el color de l´aigua fos tan porpra com la del riu Tatsuta.

Nota : Aquest riu era molt famós per la bellesa del seu paisatge a la tardor.

KOKINSHÛ nº 294.Tardor. 古今集.秋.

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)

Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.

Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.