MAN’YÔSHÛ (万葉集) -31-

我妹子が形見の衣下に着て直に逢ふまでは我れ脱かめやも

わぎもこが,かたみのころも,したにきて,ただにあふまでは,われぬかめや

Porto sota el vestit la roba que em va regalar l’estimada. No l'hauria de portar fins que et retrobi?

Poema nº 747

Autor : Ôtomo no Yakamochi (大伴家持)

Poeta i polític. i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.
Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.
Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -38-

夏の夜はまだ宵ながら明けぬるを雲のいづこに月宿るらむ [36]

natsu no yo waーmada yoi nagaraーakenuru woーkumo no izuko niーtsuki yadoruramu.

Encara hi ha vesprada les nits d´estiu amb la claror escampada. En quin recer dels núvols s´aixopluga la lluna?

Nota : Les nits d´estiu, segons la convenció poètica d´aquell temps, eren de curta durada, i la lluna rere els núvols anunciava la temporada de les pluges, és a dir, no permetia sortir de casa massa sovint i s´esperava el bon temps.

Kokinshû no. 166. Estiu. 古今集 / 夏.

Autor : Kiyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?)

Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).

KOKINSHÛ (古今集) -24-

人の家にうゑたりけるさくらの花さきはじめたりけ るを見てよめる

Compost tot veient com començaven a florir les flor del cirerer vora la casa d'algú.

ことしより春しりそむるさくら花ちるといふ事はならはざらなむ
ことしよりーはるしりそむるーさくらばなーちるということはーならわざらなむ

Des d'enguany la primavera ha començat a conèixer la flor del cirerer. Que no aprengui a caure.

Poema no. 49

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.

El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -37-

人はいさ心も知らずふるさとは花ぞ昔の香ににほひける [35]
hito wa isaーkokoro mo shirazuーfurusato waーhana zo mukashi noーka ni nioi keru.

Ignots són els recers del cor de l´home, però a on vaig néixer les flors tenen encara la fragància d´antany.

Nota : Poema encapçalat per : はつせにまうづるごとにやどりける人の家に、ひさ しくやどらで、ほどへてのちにいたれりければ、かの家のあるじ、かくさだかになむや どりはあるといひいだして侍りければ、そこにたてりけるむめの花ををりてよめる

“Hi havia una casa on s´hi hostatjava el poeta sempre que peregrinava a Hatsuse. Va passar molt de temps sense anar-hi i quan hi va tornar el propietari li va dir “ Com pots veure, sempre hi haurà lloc per a tu en aquesta casa”. Llavors el poeta va trencar una branca de prunera que hi havia allà i va compondre aquest poema”.

Kokinshû no. 42. Primavera. 古今集 / 春.

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868?/872? – 945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -30-

妹が見しやどに花咲き時は経ぬ我が泣く涙いまだ干なくに

いもがみし,やどにはなさき,ときはへぬ,わがなくなみた,いまだひなくに

L’estimada va veure com s’obrien les flors al voltant de casa. El temps passa i les meves llàgrimes encara no s’han eixugat.

Poema nº 469

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta, polític i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -36-

たれをかも知る人にせむ高砂の松も昔の友ならなくに [34]
tare wo ka moーshiru hito ni semuーTakasago noーmatsu mo mukashi noーtomo nara naku ni.

Qui em resta dels vells companys? Tampoc vosaltres, pins de Takasago, no sou els amics d´antany.

Nota : El pi de Takasago, un clàssic absolut, a la província de Harima, prop de Kobe, simbolitza la longevitat , es creia que tenia mil anys. Potser la llarga vida del pi fa més curta la vida de l´home que està sol.

Kokinshû no. 909. Temes diversos. 古今集 / 雑.

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)

Com a data certa de la seva vida només hi ha la del 24 d´abril del 914 quan va ser nomenat Jutge Suprem de la Cort.
Va participar activament en els cercles poètics del seu temps.

Sembla que va ser un virtuós del “koto” ( 琴 / 箏).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

KOKINSHÛ (古今集) -23-

ちりぬともかをだにのこせ梅花こひしき時のおもひいでにせむ

ちりぬともーかをだにのこせーうめのはなーこいしきときのーおもいでにせむ

Has de caure, però deixa la teva fragància, flor de la prunera, que serà el teu record quan em manquis.

Poema no. 48

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -35-

久方の光のどけき春の日にしづごころなく花の散るらむ [33]

hisakata noーhikari nodokekiーharu no hi niーshizu kokoro nakuーhana no chiruramu.

Sota l´encalmada llum del cel d'un dia de primavera, per què, trasbalsat, es desfulla el cirerer?

Nota : També hi ha interpretacions polítiques entre els comentaristes històrics d´aquesta obra: quan el país està tranquil, per què s´amoïnen les flors?.
光 : llum, sol, dia, es pot entendre en aquest context con el govern, l' emperador, que lligat a la primavera ( l'estació bona per excel·lència) li dóna un sentit d´harmonia i de plenitud.

Poema encapçalat per 桜の花のちるをよめる :

“Compost sobre la caiguda de la flor del cirerer”.

KOKINSHÛ no. 84. Primavera. 古今集 / 春

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû

(友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.